▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
equació F 1888 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb equació Freqüència total:  1888 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ell—, per força heu de tenir en compte les creences, són un terme de l'equació. Algú ha dit que la veritat consisteix en l'adequació entre les creences
adonar-se'n. Des del Renaixement, hom es troba, en canvi, sotmès a una equació vital distinta. Encara durant el XVI, podem veure un parell de
sabem què es vol expressar amb allò. Un quadre és bell perquè és bella l'equació de "plans, colors i línies" que hi ha pintats —plans, colors i línies
les begònies de les dàlies o de les petúnies. Les plantes, com les equacions, tenen l'habitud traïdora de semblar iguals i ésser diferents o de
exòtiques i en quina forma: volem dir el problema de l'organicisme. Les equacions precedents serien inconcebibles si no es postulés una correspondència
sistemes atòmics poden ésser representats per les solucions pròpies d'una equació d'ona, a l'establiment de la qual fou conduït per l'analogia formal,
no-commutativa. Encara que hom renunciï a la imatge de les òrbites, les equacions canòniques de Hamilton de la Mecànica no queden modificades i la constant
relacionat amb el nombre d'ones £ per la segona de les equacions (1). Com a conseqüència de la difracció de les ones que
home s'asseu a l'extrem de la seva solitud i descompon la música en mudes equacions matemàtiques. Vaig tenir un sobresalt. "Buda és el darrer home!", vaig
grau d'intensitat i el context en el qual tenen lloc. Existeix una mena d'equació d'intimitat segons la qual el nivell d'intimitat ve donat en funció de
clar que per a interpretar-lo, en cas de reflexió, caldrà prendre tota l'equació comportamental, equació comunicativa en tot el seu conjunt. El nostre
en cas de reflexió, caldrà prendre tota l'equació comportamental, equació comunicativa en tot el seu conjunt. El nostre problema és, també, el
El nostre problema és, també, el d'intentar resoldre aquests sistemes d'equacions comunicatives. Acabem de veure que les variables són múltiples i ens
que es perden en els orígens de la humanitat, de lectures del cel, d'equacions resoltes i d'estris i aparells construïts, forniren ja a l'Edat Moderna
És molt clar que aquests elements afecten les paraules. Com? L'equació següent, comunicació —paraules— elements no verbals configuradors de la
regne. És un hàbit que la ciutat —els seus homes— arrossegaran quan ja l'equació social serà tota una altra. Un retret que els valencians de les comarques
Marquesat de Villena, Manxa pura, també de camp profitós. Malgrat tot, l'equació restava inalterada. Dos trossos de Castella eren incrustats al País
el valor de les variables relatives a elles, sense alterar, però, les equacions generals i les relacions fonamentals dominants dins tot el sistema, que
de la matèria; l'estil no és mai altra cosa que metàfora, és a dir, equació entre la intenció literària i l'estructura carnal de l'autor (cal no
de les imatges, tota la superfície dels mots s'encabirà en la doble equació de M. Jourdain: Poesia = Prosa ++a++b++c Prosa
d'una sensibilitat particular. Aleshores, tota poesia no és sinó l'equació decorativa al·lusiva o carregada, d'una prosa virtual que en essència i
tal com se suposava que la forma estava al servei del contingut, com una equació algebraica està al servei d'un acte operatori; ornamental, atès que
en comptes d'ésser un acte destorbador i indòmit, arriba a l'estat d'una equació pura, sense gaire més gruix que una àlgebra davant el buit de l'home,
a les relacions de força de la societat de la qual formen com les equacions algebraiques, un personatge proustià, en canvi, es condensa en l'opacitat
novel·la fantàstica que fos viva en lloc d'ésser escrita? No hi ha més equació entre els òrgans i els gaudis: i és sobretot d'aquesta consideració que
el Sr. Orellana, gran matemàtic i eximi violinista, que alternava les equacions de Lorentz amb les variacions de Schumann. El senyor Orellana no sabia
Pare de totes les criatures. Déu és, doncs, una constant en totes les equacions possibles d'univers: una constant de Déu lo Pare. I amb això ja tenim
agafat per l'orella. Amb l'altra mà, a cops de guix li explicava una eqüació. La pissarra semblava un quadre de Mathieu. A la classe on ens desvestíem
la sarsuela, potser ens recomanarà els films alemanys? Veuran, si saben equacions de segon grau, no hi tindria cap inconvenient de recomanar-los-els. Però
els triangles © tindrem: © Igualant aquesta darrera equació a la (1) podrem posar © És evident que mentre no variï
les regles del seu propi dret orgànicament concebudes per a establir l'equació entre les relacions individuals i les socials. I, salvant l'inici
de l'home sols pot actuar en un pla, és de dues dimensions: resol equacions d'una incògnita, d'un grau. La intel·ligència angèlica és de tres
ací, Filosofia i Religió s'ens ofereixen talment com els membres d'una ecuació reversible. La manca del sòlid soport d'una Tradició i Revelació
havia arribat a sentir el plaer de l'orgasme en el moment de resoldre una equació difícil (!). Resulta difícil per no dir impossible determinar
éter, benzol, etc.); per l'acció de l'aigua es descomposa segons l'equació iperita + aigua = tiodiglicol
ficta falsia. (Versos 8799-8800.) La mateixa equació, la posa l'autor del Tirant lo Blanc en boca de la Viuda
—una "tipificació" diríem ara— de la quotidianitat elevada a equació lírica. I, naturalment, tant les reflexions pseudo-bíbliques —"la
uns termes que són de distint caràcter que les incògnites d'una equació. La incògnita d'una equació és una quantitat de la mateixa naturalesa que
de distint caràcter que les incògnites d'una equació. La incògnita d'una equació és una quantitat de la mateixa naturalesa que les altres amb les quals es
Com voldria ésser? Heus ací quatre dades fonamentals per a resoldre l'equació de la conducta moral des del punt de vista subjectiu. Objectivament podem
sinó una definició implícita. Podem comparar els axiomes a un sistema d'equacions: els valors de les incògnites (els conceptes primitius) són determinats
incògnites (els conceptes primitius) són determinats pel sistema total d'equacions lògiques (axiomes). Segons el nombre i la naturalesa dels axiomes, els
un sistema d'axiomes sense la condició d'integritat és com un sistema d'equacions en el qual el nombre de les variables o incògnites és més gran que el de
el qual el nombre de les variables o incògnites és més gran que el de les equacions. Les solucions, aleshores, són moltíssimes i, fins a un cert punt,
les funcions proposicionals axiomàtiques, de manera que el sistema d'equacions lògiques, de judicis, determinin un sol complex, un sol model possible
alguna operació lògica nova que ens permeti de resoldre unívocament les equacions lògiques axiomàtiques, com la troballa de l'operació "pas al límit" ha
sobre el simbolisme abstracte i el logicisme. Si el nombre d'axiomes, d'equacions lògiques, no és suficient per a definir implícitament tots els elements
de conceptes, bastirem un objecte que no exhaurirà l'ésser. L'equació aristotèlica ésser = intel·ligibilitat és rodonament negada per
en la justa valor d'ella; la qual sosté, ensems, una perfecta i essencial equació amb les fretures i deports dessús al·ludits. Breu: en l'aplicació de la
industrial ni mercantil, servant curosament amb aquells o una perfecta equació d'interessos mutualment complementaris que ens faria viure amicalment i

  Pàgina 1 (de 38) 50 següents »