Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"enamorades": només en la mesura d'aquesta necessitat les dones s'	equiparen	als homes. En la resta de les seves activitats, la dona continua relegada
de dret comú, per atlèticament nociu que sigui, mai no aconseguirà	equiparar	-s'hi en els resultats. Els genis del "fet divers" criminós —un Landru,
el qual, ni pel seu volum ni per la seva complexió, no admet de ser	equiparat	amb cap situació històrico-cultural anterior. El literat, com el
del sexe seria una bona cosa. Valdria la pena que poguéssim	equiparar	-la a la serietat gastronòmica, posem per cas. La vida seria menys
positiu. L'enveja serà tan corrosiva com vulgueu, però la voluntat d'	equiparar	-se al veí, de superar-lo, es convertirà en un estímul potent i
i que —quan jo era jove— portava tants crítics i lectors francesos a	equiparar	-lo a Proust, i fins a preferir-lo. (Cal dir que, en això,
particular o d'algun esdeveniment particular, o d'ambdós alhora. No poden	equiparar	-se, doncs, a proposicions com: La tonyina és negra blavenca per damunt i
o descriuen aquestes entitats per mitjà de noms de classes. No es poden	equiparar	tampoc a proposicions com: La distància entre la Terra i la Lluna en el
o estadístic, cosa que està molt lluny de ser òbvia. Més aviat es podrien	equiparar	les proposicions del Llenguatge I a d'altres com les següents:
definida com a la capital i a les ciutats reials—, que els reis havien	equiparat	a la hidalguía. Encara avui podem trobar en la ruralia valenciana
en el terreny dels fets, quedava plantejada. València, desitjosa d'	equiparar	-se a Saragossa i a Barcelona, i de compartir amb elles la influència
conduir-les i de senyorejar-les, si ella és una cosa massa divina per a	equiparar	-la a una harmonia? Per Zeus, Sòcrates, jo no. No ens va gens bé,
de possessió als actes de defraudació de la propietat industrial,	equiparant	-los al que fa referència a les altres classes de béns i de drets hi
autobiogràfica per contar fets suposadament contemporanis, fos erradament	equiparada	per molts crítics a la dels grans memorialistes, i especialment a la de
encara més amb un desig evident d'emulació. Des del començament volen	equiparar	-se amb els grecs, competir-hi, intervenir en llur cultura. "I els
nostres dies, sobretot en la seva manifestació feixista, poguessin ésser	equiparades	a les que en determinades circumstàncies havíem vist en els temps
dècada del noucents, correspongué la solidaritat valoradora que ens feia	equiparar	tossuderia i caràcter, renaixement i renaixença, informació i erudició.
obligat: crec que ja entens que molt menys aniria a casa d'aquells que	equiparen	un convit a llur taula als serveis de l'amistat, que compten els plats
no cal dir que tothom hagué de reconèixer que aquests dos fracassos	equiparaven	Miller amb els grans profetes de l'antiguitat. L'home escriví un llibre
sino descarado volterianismo". Un religiós, en efecte, no pot	equiparar	Jansenius, home de fe abrandada, amb el descregut Voltaire. Però el Pare
el supera en consciència i en abrandament patriòtics, i cap no se li pot	equiparar	per l'exposició d'un programa renaixentista tan complet. Si l'egregi
i Quintilingüe i la gramàtica manuscrita de Joan Petit	equiparen	les grafies de primitius i derivats, de masculins i femenins, o de formes
per a mantenir compacte la unitat agrícola, produí l'atmosfera moral que	equiparava	a una vergonya pública la venda de part del patrimoni i com una
diorama de la moderna agricultura catalana, font de riquesa que es pot ja	equiparar	en abundància i rendiment a les activitats industrial i mercantil que de
català té prou categoria científica per a ésser considerat o almenys	equiparat	amb les construccions jurídiques de la teoria institucional. Si és així
inútil, etc. (manllevats, ja fets, al llatí) poden, llavors	equiparar	-se a mots com incopsable, etc. (composts de formació catalana);
del pessimisme o de l'optimisme. La contraposició dels sistemes pot	equiparar	-se a una lluita per l'eliminació de l'atzar i de la contingència, i pel
que donen a l'art plàstic la consideració de professió lliberal,	equiparant	-lo al treball dels científics, literaris i juristes, i al mateix temps
igualitàries en la remuneració del treball, contra tot el que tendeixi a	equiparar	les qualitats i aptituts. Assegurar mínims de retribució i deixar oberts
Cal que se'ns faci seus l'esperit i els procediments. Sols així s'	equipararà	a l'artista que forma les seves imatges conjuntes sobre la mateixa obra
nosaltres— patiren persecució per causa de Déu, al qual, doncs, Jesús s'	equipara	. Amb les paraules consonen les obres. Jesús no sols es declara Déu, sinó
que donava a totes les seves lleis el caràcter de divines, li feia	equiparar	sovint la llei moral a les altres i el pecat amb un mancament contra
Però no em negarà que en igualtat de circumstàncies... —I, ¿quan es poden	equiparar	les circumstàncies enfront de factors distints? El Ministre i jo tenim
poguessin rebre determinats donatius, es basa en una ficció, en la d'	equiparar	els establiments especials, creacions de la llei, amb els Municipis,
la monarquia. Quant a les regles de procediment, les d'origen franc foren	equiparades	a les visigòtiques, podent, encara, admetre's —diu Brocà,— l'afirmació
no cal pensar molt per a ésser convençuts que és procedent d'	equiparar	en un tot la doctrina de la prescripció de censals de laics a la de
tant important i simptomàtica com la de les altres formes a les quals les	equiparem	. No cal dir que les poques excepcions a la regla de la /r-rr\ no
regides per les lleis civils. Però la llei d'Utilitats les	equipara	a les Societats mercantils, i el projecte de nou Codi de Comerç les
civil en societat per accions. És tan radical la transformació, que pot	equiparar	-se a la constitució d'una societat nova. Moltes voltes manquen inclòs
o menys drets que els primers. En el primer cas, els nous accionistes s'	equiparen	als antics tant en el repartiment de beneficis com en el del capital el
cas de reducció de capital seguit de repartició d'actiu, que ha d'	equiparar	-se a les regles de la liquidació social per ço que respecta a tercers,
cometre, sense protesta de ningú, una crudeltat moral, que d'un sol pas	equipara	la nostra gallejada civilització a les barbaries de la Xina. Allí, quan
per ésser gran? —deia En La Cierva— Justícia per als homes, no	equiparant	-los tots, sinó distingint, donant a cadascú ço que sigui seu". Llistes
i en paus. 1er· Substitució en cas de vacant. Deuen	equiparar	-se en principi al cas de nou nomenament, tenint-se que distingir —sens
a ser-ne, no ha d'entendre's en aquest sentit, car ço que fa, és	equiparar	les altres contribucions a les que detalla en el paragraf primer, i si'ls
dany als interessos o serveis que'ls hi estàn encarregats, cosa que pot	equiparar	-se al deixament de funcions. La via per a fer efectiva tal
a elles casi sempre. f) Sancions. Llògicament hi hà que	equiparar	-les a les dels regidors, tant respecte a lo polític com respecte a lo
criteri que científicament s'ha anomenat de majoríes i que no és més que	equiparar	la voluntat de la totalitat a la del major nombre de sos components. I
per demunt de la voluntat dels orguens de la Administració,	equiparant	, en part, el dret administratiu a les demés branques del dret, això és:
o el capital dels socis declarat per ells irresponsable, ho és, o bé s'	equipara	al dels socis col·lectius de les companyies col·lectives o comanditàries.

Pàgina 1 (de 10)

50 següents