Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ple de fermesa: "No la veuré més." I es reclogué en la solitud, com un	eremita	després de pronunciar el seu vot. IV @--/¿Es ya de despertar hora?\
el llum elèctric o l'ascensor. Caldria un heroisme semblant al dels	eremites	del Flos Sanctorum per abandonar-se a una renúncia tan
i molts i molts, seria llarg contar-ho, embrions, idiotes,	eremites	, frares blancs, frares negres, frares grisos, amb
edificar a la seguida diversos castells de deu o dotze torres. Quan la "	eremita	" del Combret us ve a encoratjar amb un senyal precís entre l'esquenam
Aquesta inacabable Segarra té un posat penitent i quaresmal, una cara d'	eremita	, un eixerreïment de carn curtida a sol i serena, uns ulls grisos i freds,
Entès, Cuello, d'acord, però nosaltres, els icarians, tenim vocació d'	eremita	... Allons en Icarie! Titelles a coberta del Rome:
sorts de la rifa de Sant Antoni, s'explica pel patronatge del sant	eremita	sobre els animals, especialment els de la casta porcina. El nombre de
els suplien, com a record, alguns noiets amb el vestit característic dels	eremites	. La festa a Sant Sebastià, després de l'ofici, seguia a la plaça i
Endavant les atxes! Mentre l'Aspàsia fa cultura, jo recordo els	eremites	: alguns d'ells passaren tres anys de Tebaida regant un tronc sec. Altre
i de penitència implacable. No ens ha pas d'estranyar, doncs, que l'	eremita	arribés a tenir una fama dilatadíssima i que fos el principal promotor
dia per aquell indret la reina Violant que anava a cacera, va invitar els	eremites	a ingressar en l'ordre de Sant Jerònim i els prometé d'aixecar allí
necessitats i exigències més desenraonades. Sempre hi ha perill que els	eremites	només s'eixarreeixin i s'endureixin en la seva pròpia excentricitat.
, al raig de sol, hi romangué penjat. "—Home de Déu!", diu l'	eremita	. I tot d'un cop es precipita als peus d'aquell sant
atribuïen al dimoni; no s'ha parlat gaire, en canvi, d'aquells	eremites	que, en parelles, feien el mateix viatge cap a la soledat dels deserts
clot vora l'olivaró, i les arrels a xuclar! —explicà tot jovial aquell "	eremita	descregut", com solia motejar-lo Garibaldi. Feta la volta,
¿Temerem, doncs, la nit i el seu pèrfid misteri, com l'	eremita	, el qual no hi arrisca el seu flanc sinó quan s'ha espremut tot
las cercanias De la cova de Fray Grin Per fer vida de	eremita	." "Era lo dimoni fals Ab qui Fray Joan comunica Son
era l'ús pervers que sempre feia el pare d'una expressió d'Hilarió l'	eremita	, que, quan parlava de la seva abstinència, vetlles, flagel·lacions i
de les seves, deia, amb un sentit de l'humor que no esqueia gaire a un	eremita	, que «eren els mitjans que feia servir perquè el mul (volia dir el
i no la traça, es mostraven pel passeig guarnides d'esma...? ¿Quan els	eremites	, havent perdut el sentit dels llocs sagrats, s'aixoplugaven amb tendes
de les aigües... Encabessats, arrossegats per aquesta dèria, els antics	eremites	eren els primers a inscriure-s'hi, i es barallaven per tal d'obtenir
més apropat al model, a l'esperança, sense defalliments innecessaris. Els	eremites	es desprenien dels diners acumulats i retornaven a la indigència estable.
que feia referència a religió, i Blau va arribar a pensar que els primers	eremites	devien esser així, gent que s'allunyava del món per no haver
i aquest desert de fantasmes sexuals que van torbar la imaginació de l'	eremita	i els pinzells de tots els pintors del Segon Imperi de França. Henry
com ho és de la vida cristiana. Des del seu primer dia de solitud, l'	eremita	ha de fer un pensament: com afligir tot el seu ésser amb llàgrimes i amb
el cas que el cenobita assoleixi una contemplació molt alta mentre l'	eremita	no passa del seu Pater i Ave Maria. En aquest cas, jo em
i Ave Maria. En aquest cas, jo em quedo amb la vida de l'	eremita	que fa que visqui sempre en Déu, adreçant-m'hi amb senzillesa, i
La gran obra de la vida solitària és la gratitud. L'	eremita	és un que coneix la bondat de Déu més que no pas els altres homes perquè
com si estigués imitant l'actitud del mateix Fermat, el més famós dels	eremites	matemàtics. Wiles explicà que una part de les raons que tenia per decidir
manera de fer el pas que li feia falta. Després d'haver estat un virtual	eremita	durant els darrers cinc anys a Princeton, decidí que era el moment de
i en pintura, per l'estima que hi posava, per la vida que hi duia d'	eremita	—com un Llull nouvingut a aquelles costes— amb mortificacions
de sadhus que es retiren en coves de les muntanyes igual que els	eremites	de l'edat mitjana. Passant amb cotxe de línia per l'estat de Tàmil Nadu
abans es va apaivagar, bé que no vaig quedar satisfeta, amb aquell àpat d'	eremita	. En acabar, vaig dir les oracions del vespre i tot seguit vaig buscar un
ajuden a formar, deformar, reformar i escampar la llegenda del corrector	eremita	que no parla ni escolta ni surt ni pràcticament mira. Que porta taps a
I parlava massa fort. Prefereixo els japonesos. He trobat un	eremita	, flagel·lant-se en el desert i ho feia amb molta
la bardissa d'esbarzers i lligaboscs. Persegueix els	eremites	, ja que amb mi sap que no pot fer res més que
que l'obliga. Un ser lliure, suposem jo mateix, un	eremita	que no faci d'ermità, pot tenir aquesta conducta
més ingrata, inhòspita i abandonada, llevat d'alguns nòmades i alguns	eremites	folls que s'hi han aventurat. Chantal Dagron i Mohamed Kacimi han descrit
d'entre la boira del temps, de la mateixa manera que les muntanyes i els	eremites	en les pintures xineses sobre seda. Cap al 1150, Abu Abdal·là al-Xarif
tradicional. Els seus oponents taoistes, entre els quals hi havia «	eremites	irresponsables», van desenvolupar «l'únic sistema de misticisme que ha
de l'ortodòxia franciscana, i també hi figuraven seguidors del papa	eremita	Celestí i la seva «gran renúncia». Les profecies de la Sibil·la, també en
una xifra considerable. Al cabalista de veritat, i a alguns dels mestres	eremites	de què informa Needham, només els ha estat concedit un sol deixeble. La
part de la seva existència en un esport espectacle. En rigor, només a l'	eremita	li correspon el dret d'aquest distanciament. Només la solitud pot ser
carmelità. Va ser fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat el primer	eremita	que es va establir en una cavitat del paratge, convertida més tard en
en permetrà experimentar la sensació de vida en soledat dels primers	eremites	que les van habitar i la senzillesa i l'austeritat que els eren pròpies.
d'Egipte, Síria i Palestina es varen formar les primeres colònies d'	eremites	i anacoretes, que adoptaren un estil de vida solitària. Comença així
del delta del Nil i en el desert de Judea hi havia diverses colònies d'	eremites	. La majoria eren laics que havien emigrat a la soledat des de la societat
identificada exclusivament amb la vida ciutadana, els ascetes	eremites	havien preparat un absurd, havien —esmenta Peter Brown— edificat una
món on la raça humana era encerclada per invisibles poders demoníacs, els	eremites	varen assolir una bona reputació gràcies a ser «lluitadors de primera
contra el dimoni». Aquesta lluita serà un dels temes més freqüents dels	eremites	del desert. Precisament, amb paraules de Brown, el cristianisme va fer

Pàgina 1 (de 2)

50 següents