×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb eriçar |
Freqüència total: 118 |
CTILC1 |
s'han acabat. —La porta! Tanqueu la porta! —crida algú. Tots els braços s' | ericen | en pells de gallina i la gent, enfredorida, s'esbatussa per tal de | que la reprèn, si bé somniar que un poder empara, m' | herissa | de punxes (igual pels pares) de mals dubtes. Bé, ja comprens | i colorats, fent adéus des de la porta; ara que els arbres | ericen | un brancatge escabellat, embruixant un foll seguici; | Tomàs, què fa? —pregunta el senyor Llibori, amb un ample somriure que li | eriça | els pèls de la barbeta. —La mira com qui contempla una Mare de Déu. —El | bé, llops! Mireu bé! A la fi (i en aquell moment a Comare Lloba se li | eriçaren | tots els pèls del coll) Compare Llop va empènyer Mowgli, la | els ulls fit a fit. I els llops li responien grunyint, i tot el pèl se'ls | eriçava | . Bagheera, que era com si tingués ulls i orelles arreu arreu, va arribar | allò més, i quan l'hagué menjat se n'anà a la galeria, s'assegué al sol i | eriçà | tots els pèls del seu cos perquè s'assequessin fins a la rel. I, després | també estava esporuguida. —Està bé —digué Rikki-tikki (i la cua començà a | eriçar | -se de bell nou). —Amb senyals o sense, ¿et penses que està bé per | els tornà a cridar i a cridar fins que tot el pèl del cos se'ls | eriçà | , i els tremolaren tots els membres, mentre Mowgli no deixava de mirar-los | llurs colzes damunt la terra nou-conquerida, i l'herba gruixuda s' | eriçava | darrera els ceps com les llances d'un exèrcit de fantasmes que en | entusiasme!... amb quina alegria inefable dintre l'ànima! Els cabells s' | eriçaven | ... L'esperit se dilatava per l'espai... I, mentrestant, els carrers de | ressentien aquelles horrors. Aquelles horrors corrien per llurs branques, | eriçant | amb un esborronament estrany les blanques molses, que les cobrien com un | —cridà Alícia de bell nou, perquè aquesta vegada al Ratolí se li van | eriçar | tots els pèls, i ella estava segura que devia haver-se ofès de bo de bo.— | i d'entaular conversa; tot en va. El visitant agemolia les orelles, | eriçava | el pèl, es ficava la cua entre cames, exhalava un gruny i... cames | feréstec com el seu amo, pelut, que per un no-res mostrava les dents, | eriçava | el pèl, i se li envermellien els ulls. No cal dir que l'actitud agressiva | no l'estimaven gaire per a fer-hi els seus nius; les branques eren totes | eriçades | de líquens que els xuclaven la saba. Qualsevol branca que estés a l'abast | que havia d'esdevenir ha esdevingut. Tot és finit! L'aire de tragèdia que | eriçava | la pell aquests darrers temps s'ha desfermat en una tempesta irreparable | tenia unes celles negres boscoses que no se li aplacaven pas, sinó que s' | eriçaven | de pertot. Tenia els ulls molt endinsats i eren desagradablement | seva sense esforç una fruita que li venia a les mans, si no s'haguessin | eriçat | al seu pas els insospitats esbarzerars de la consciència ètnica | capçal, capçana, capçó, cerç, començar, comerç, dolç, ençà, encalçar, | eriçar | , eriçó, escapçar, escorç, escorça, esmerçar, estruç, esvinçar, faç | fascinar-la amb la seva pell d'ovella, però tot d'una l'olor de caça li ha | eriçat | el pèl. Si aquell dia no m'haguessis rebut a peu dret, si aquell dia no | que l'alliberessin, d'una guisa o altra, d'aquell tràngol. A l'últim, | eriçat | per la impotència, Lleonard tancà el diàleg: —Al cap i la fi, vós i la | en veu baixa i que el gos segueix amb el seu aire de distret, li | ericen | els pèls de l'esquena. —Polka és extraordinari! —repeteix, | el dia totjust començava a alçar-se. A mesura que avançàvem l'enemic s' | erissava | més. Disparaven tota mena d'armes de trinxera i al lluny, al poble | Sort a Llavorsí De la tempesta d'ahir, no en queda rastre. Un vent glaçat | eriça | l'esquena del riu, que sentim respirar en la fosca, al nostre costat. Un | amb tanta bravura que la cabellera de la seva desvetllada muller s' | eriçava | de terror. —Jo volia un home de debò i no un rellotge econòmic! —proferí | eslip fosc. —Mira'l —digué la Vicky—. Des d'aquí es veu com se li | ericen | els pèls. L'Albuixech es girà d'esquena al mar. —Vols prendre alguna | prejudicis seculars, actituds tradicionals, veritables perills, etc., | ericen | aquest camp; però cal envair-lo, i la teologia postconciliar l'envairà | Però se n'hauria de parlar talment que el cor es nua i els cabells s' | ericen | . Parlar-ne com es parla habitualment, parlar-ne sense consternar, | visió que li sorgia al davant. Féu un xiscle estrident i, mentre se li | eriçaven | els cabells, llençà la candela, fugí escales amunt, es parapetà a | és tot el contrari de polir, de domar, d'endolcir l'experiència: és | erissar | -la, suprimir-la, defugir-la en virtut precisament d'una prèvia definició | i desanimada. Tots dos miraren la casa i sentiren que els cabells se'ls | eriçaven | . Temien el pitjor. —I si l'haguessin mort? Patrick féu el cor fort. —No | esmorteït, dels seus sis reactors, Robí va dreçar les orelles i | eriçà | el pèl. —No tinguis por, menut. Això serà molt més còmode que l'avioneta. | de Robí. Recordo que, només sentir la veu de l'home tornà a | eriçar | el pèl i féu com si volgués aturar-se. Dues o tres vegades abans | callaven, les pedres l'aclamaríen, pegant crits. ¡Oh Dragonera, qui | erisses | sobre l'aigua ta esquena de drach y ta llarga boca serpentina! Pinars | si anessin a bordar, però no se sentí cap remor. L'home veié que el pèl s' | erissava | damunt dels lloms d'aquells gossos, i veié que llurs dents afilades | generalisat en las habitacions? Que á cada tempestat d' estiu, se 'ns | erissarán | los cabells com lo pel als gats, y farém tantas contorsions ab las camas, | de la etat mitjana, dirigits ab tanta sabiduria, haguessen axis poblat, | herisat | , com podriem dir, lo sant edifici de formes de animals estranys, sense | tants y tants desgraciats. —Oh! prou, prou D. Joseph, aqueixa historia fa | erissar | los cabells. ¿Y tants crims no foren degudament castigats? —Sí, Baldiri, | pessigolleig d'uns corrents elèctrics que li galvanitzin els nervis i li | erissin | els cabells. Ell és posat al món per a fer goig, per a fer bonic, per a | un anell assessinar sis personas, y las cinch sens la menor culpa! Axó fa | erissar | los cabells al cap. /Sra· Clara\. Aqueixos son los resultats que | grans crits y molt soroll. Semblava una orga de gats. Los nirvis se m' | erissaren | , y ab los nirvis erissats firma aquest article, Mossen Borra. * * | clou la missa matinal. Ara baten timbals. Allibera't lleó | Eriça | ta crinera. Alfons, rei d'Aragó, pel camí ral cavalca, pompa | claqueja, aquissa, tu, fes xipa-xapa: quan l'una s' | eriça | , una altra s'aclapa. L'aigua sedalina glop a glop | masia; si veia el masover, que ni el mirava, ensenyava les dents i se li | eriçaven | els pèls del llom. Jo sempre li duia menjar en aquell marge de la primera | l'alfals, arran d'ell. La crinera del poltre anuncia la pluja | eriçant | -se, de sobte, a exemple de la brossa, i romp al cos la vida, la | s'encrespa, juga i dansa. En l'espiral del terbolí la pols s' | eriça | , els ulls s'enceguen; damunt les sèquies del jardí | En el brot verd no granarà el pistil. ¿Per qui aquest vent impenitent s' | eriça | , llançant ara un condol, suara un prec? L'ànima | Perquè dormiu encara? Cuitau a redreça-us; la mitra el cap | erissi | , els ulls siguin fanals; un tro sigui la boca; | aquí— veié'l en lluita, quan la tendre barbeta d'amassona tot just se li | eriçava | ran de llavis. Amb son cos protegia un hom ja en terra i occí tres |
|