Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'han acabat. —La porta! Tanqueu la porta! —crida algú. Tots els braços s'	ericen	en pells de gallina i la gent, enfredorida, s'esbatussa per tal de
que la reprèn, si bé somniar que un poder empara, m'	herissa	de punxes (igual pels pares) de mals dubtes. Bé, ja comprens
i colorats, fent adéus des de la porta; ara que els arbres	ericen	un brancatge escabellat, embruixant un foll seguici;
Tomàs, què fa? —pregunta el senyor Llibori, amb un ample somriure que li	eriça	els pèls de la barbeta. —La mira com qui contempla una Mare de Déu. —El
bé, llops! Mireu bé! A la fi (i en aquell moment a Comare Lloba se li	eriçaren	tots els pèls del coll) Compare Llop va empènyer Mowgli, la
els ulls fit a fit. I els llops li responien grunyint, i tot el pèl se'ls	eriçava	. Bagheera, que era com si tingués ulls i orelles arreu arreu, va arribar
allò més, i quan l'hagué menjat se n'anà a la galeria, s'assegué al sol i	eriçà	tots els pèls del seu cos perquè s'assequessin fins a la rel. I, després
també estava esporuguida. —Està bé —digué Rikki-tikki (i la cua començà a	eriçar	-se de bell nou). —Amb senyals o sense, ¿et penses que està bé per
els tornà a cridar i a cridar fins que tot el pèl del cos se'ls	eriçà	, i els tremolaren tots els membres, mentre Mowgli no deixava de mirar-los
llurs colzes damunt la terra nou-conquerida, i l'herba gruixuda s'	eriçava	darrera els ceps com les llances d'un exèrcit de fantasmes que en
entusiasme!... amb quina alegria inefable dintre l'ànima! Els cabells s'	eriçaven	... L'esperit se dilatava per l'espai... I, mentrestant, els carrers de
ressentien aquelles horrors. Aquelles horrors corrien per llurs branques,	eriçant	amb un esborronament estrany les blanques molses, que les cobrien com un
—cridà Alícia de bell nou, perquè aquesta vegada al Ratolí se li van	eriçar	tots els pèls, i ella estava segura que devia haver-se ofès de bo de bo.—
i d'entaular conversa; tot en va. El visitant agemolia les orelles,	eriçava	el pèl, es ficava la cua entre cames, exhalava un gruny i... cames
feréstec com el seu amo, pelut, que per un no-res mostrava les dents,	eriçava	el pèl, i se li envermellien els ulls. No cal dir que l'actitud agressiva
no l'estimaven gaire per a fer-hi els seus nius; les branques eren totes	eriçades	de líquens que els xuclaven la saba. Qualsevol branca que estés a l'abast
que havia d'esdevenir ha esdevingut. Tot és finit! L'aire de tragèdia que	eriçava	la pell aquests darrers temps s'ha desfermat en una tempesta irreparable
tenia unes celles negres boscoses que no se li aplacaven pas, sinó que s'	eriçaven	de pertot. Tenia els ulls molt endinsats i eren desagradablement
seva sense esforç una fruita que li venia a les mans, si no s'haguessin	eriçat	al seu pas els insospitats esbarzerars de la consciència ètnica
capçal, capçana, capçó, cerç, començar, comerç, dolç, ençà, encalçar,	eriçar	, eriçó, escapçar, escorç, escorça, esmerçar, estruç, esvinçar, faç
fascinar-la amb la seva pell d'ovella, però tot d'una l'olor de caça li ha	eriçat	el pèl. Si aquell dia no m'haguessis rebut a peu dret, si aquell dia no
que l'alliberessin, d'una guisa o altra, d'aquell tràngol. A l'últim,	eriçat	per la impotència, Lleonard tancà el diàleg: —Al cap i la fi, vós i la
en veu baixa i que el gos segueix amb el seu aire de distret, li	ericen	els pèls de l'esquena. —Polka és extraordinari! —repeteix,
el dia totjust començava a alçar-se. A mesura que avançàvem l'enemic s'	erissava	més. Disparaven tota mena d'armes de trinxera i al lluny, al poble
Sort a Llavorsí De la tempesta d'ahir, no en queda rastre. Un vent glaçat	eriça	l'esquena del riu, que sentim respirar en la fosca, al nostre costat. Un
amb tanta bravura que la cabellera de la seva desvetllada muller s'	eriçava	de terror. —Jo volia un home de debò i no un rellotge econòmic! —proferí
eslip fosc. —Mira'l —digué la Vicky—. Des d'aquí es veu com se li	ericen	els pèls. L'Albuixech es girà d'esquena al mar. —Vols prendre alguna
prejudicis seculars, actituds tradicionals, veritables perills, etc.,	ericen	aquest camp; però cal envair-lo, i la teologia postconciliar l'envairà
Però se n'hauria de parlar talment que el cor es nua i els cabells s'	ericen	. Parlar-ne com es parla habitualment, parlar-ne sense consternar,
visió que li sorgia al davant. Féu un xiscle estrident i, mentre se li	eriçaven	els cabells, llençà la candela, fugí escales amunt, es parapetà a
és tot el contrari de polir, de domar, d'endolcir l'experiència: és	erissar	-la, suprimir-la, defugir-la en virtut precisament d'una prèvia definició
i desanimada. Tots dos miraren la casa i sentiren que els cabells se'ls	eriçaven	. Temien el pitjor. —I si l'haguessin mort? Patrick féu el cor fort. —No
esmorteït, dels seus sis reactors, Robí va dreçar les orelles i	eriçà	el pèl. —No tinguis por, menut. Això serà molt més còmode que l'avioneta.
de Robí. Recordo que, només sentir la veu de l'home tornà a	eriçar	el pèl i féu com si volgués aturar-se. Dues o tres vegades abans
callaven, les pedres l'aclamaríen, pegant crits. ¡Oh Dragonera, qui	erisses	sobre l'aigua ta esquena de drach y ta llarga boca serpentina! Pinars
si anessin a bordar, però no se sentí cap remor. L'home veié que el pèl s'	erissava	damunt dels lloms d'aquells gossos, i veié que llurs dents afilades
generalisat en las habitacions? Que á cada tempestat d' estiu, se 'ns	erissarán	los cabells com lo pel als gats, y farém tantas contorsions ab las camas,
de la etat mitjana, dirigits ab tanta sabiduria, haguessen axis poblat,	herisat	, com podriem dir, lo sant edifici de formes de animals estranys, sense
tants y tants desgraciats. —Oh! prou, prou D. Joseph, aqueixa historia fa	erissar	los cabells. ¿Y tants crims no foren degudament castigats? —Sí, Baldiri,
pessigolleig d'uns corrents elèctrics que li galvanitzin els nervis i li	erissin	els cabells. Ell és posat al món per a fer goig, per a fer bonic, per a
un anell assessinar sis personas, y las cinch sens la menor culpa! Axó fa	erissar	los cabells al cap. /Sra· Clara\. Aqueixos son los resultats que
grans crits y molt soroll. Semblava una orga de gats. Los nirvis se m'	erissaren	, y ab los nirvis erissats firma aquest article, Mossen Borra. * *
clou la missa matinal. Ara baten timbals. Allibera't lleó	Eriça	ta crinera. Alfons, rei d'Aragó, pel camí ral cavalca, pompa
claqueja, aquissa, tu, fes xipa-xapa: quan l'una s'	eriça	, una altra s'aclapa. L'aigua sedalina glop a glop
masia; si veia el masover, que ni el mirava, ensenyava les dents i se li	eriçaven	els pèls del llom. Jo sempre li duia menjar en aquell marge de la primera
l'alfals, arran d'ell. La crinera del poltre anuncia la pluja	eriçant	-se, de sobte, a exemple de la brossa, i romp al cos la vida, la
s'encrespa, juga i dansa. En l'espiral del terbolí la pols s'	eriça	, els ulls s'enceguen; damunt les sèquies del jardí
En el brot verd no granarà el pistil. ¿Per qui aquest vent impenitent s'	eriça	, llançant ara un condol, suara un prec? L'ànima
Perquè dormiu encara? Cuitau a redreça-us; la mitra el cap	erissi	, els ulls siguin fanals; un tro sigui la boca;
aquí— veié'l en lluita, quan la tendre barbeta d'amassona tot just se li	eriçava	ran de llavis. Amb son cos protegia un hom ja en terra i occí tres

Pàgina 1 (de 3)

50 següents