Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

greus. Al tren uns joves milicians expliquen les últimes operacions a l'	ermita	de Santa Quitèria (front d'Aragó). Diu que l'aviació franquista metrallà
pàl·lid— dels líquens. Al bell cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'	ermita	arraulida i sègol gris-verd, i planter de freixes i pollancs. Berenem a
grisos i ocre. Al fons, les cases del Serrat de Cerdans i del Mataró, l'	ermita	grisa, arraulida com un ocell feréstec. En tornar, posta d'or darrera
Les muntanyes s'emblanqueixen, i a mitja tarda un raig de sol daura l'	ermita	de Sant Segimon, només, just, l'ermita, voltada de calamarsa en ombra.
mitja tarda un raig de sol daura l'ermita de Sant Segimon, només, just, l'	ermita	, voltada de calamarsa en ombra. Després, quins núvols grassos, rics,
encalçant una dama, s'imposava sobre aquella altra molt més real d'	ermità	i màrtir. Saps, Ramon Llull a cavall tenia la teva cara i el teu gest
i grotescos que el pintor Jeroni Bosch imaginava al voltant de l'	ermità	sant Antoni. El gustador de peix europeu s'ha de fer càrrec, però, que la
de cera bruta, que s'enfilen per les parets de les	ermites	, em trasbalso, i m'agafa por que sigui un ex-vot
estels amb porucs tremolins. I l'esquella d'on és? Jovita De l'	ermita	del turó, que s'amaga entre els pins. Rosaura El meu cor
tal volta a enguniar amb el rosari de pinyols d'oliva que ha fet un	ermità	; senyar-me tres vegades si em recordo del món, hòrrid indret, i anar
Personatges [Rei Comte Bernat. Fill del Comte	Ermità	Comtessa Margarida. Filla del Rei Estel d'Or. Filla del Rei
Quadre I. [Interior del palau dels Comtes.] Quadre II. [	Ermita	de muntanya.] Acte II. Quadre únic. [Camp erm a la vora del mar.]
En Bernat amb decisió.] Quadre II Argument. [És de nit. A una	ermita	solitària damunt un puig esquerp, l'Ermità està fent oració amb un llumet
Argument. [És de nit. A una ermita solitària damunt un puig esquerp, l'	Ermità	està fent oració amb un llumet encès, única claror que resta en aquella
en aquella hora, damunt la terra i la mar. Confident dels aucells, l'	Ermità	diu que ells sols entenen la seva veu i escolten el so de la seva campana
ni de nit. Però les petjades es fan més properes; toquen a la porta de l'	ermita	. És En Bernat, que hi entra i demana a l'Ermità noves d'"El Castell
; toquen a la porta de l'ermita. És En Bernat, que hi entra i demana a l'	Ermità	noves d'"El Castell d'Iràs i no Tornaràs" que va cercant inútilment
cercant inútilment pels monts i per les planes. El llumenaret blau de l'	ermita	l'ha guiat a dalt del puig.] [L'Ermità li diu que no sap res del Castell
les planes. El llumenaret blau de l'ermita l'ha guiat a dalt del puig.] [L'	Ermità	li diu que no sap res del Castell, però que potser podran donar-n'hi
càntics, els aucells que, en resplendir l'aurora, acudiran a la vora de l'	ermita	, quan soni el seu flabiol.] [Comença a fer-se de dia, i al so
seu flabiol.] [Comença a fer-se de dia, i al so del flabiol de l'	Ermità	, apareixen innombrables aucells. Aquell els pregunta si haurien vist mai
no Tornaràs" i els aucells cantant li responen que no en saben res.] [L'	Ermità	després ho pregunta a les aus majors, i d'entre aquestes, sols una àguila
nuvolades, sobre un mar sagnant, la torre d'"El Castell" encantat.] [L'	Ermità	demana a l'àguila si, en son vol, voldria portar-hi En Bernat, i l'àguila
i estén ses ales, perquè pugi damunt ella.] [En Bernat pren comiat de l'	Ermità	i puja a damunt l'àguila, que emprèn el seu vol cap a les altures.]
l'àguila, que emprèn el seu vol cap a les altures.] Anàlisi musical. [L'	Ermità	fa oració acompanyat de tocs de campana: el disseny de la solitud
(8) més lírica. En un arioso suau i tendre li contesta l'	Ermità	. Comença la pastoral i giga dels aucells, i la flauta canta una melodia
corda, i després per tota l'orquestra l'animada dansa en 6*8. L'	Ermità	pregunta als aucells petits i grans si han vist el Castell, en una tonada
major (9) com a símbol afirmatiu. En Bernat pren comiat de l'	Ermità	, (10) i després de breu duo acaba l'acte reprenent l'orquestra
Quadre II Escena II [(A la dreta, interior d'una	ermita	. A l'esquerra paisatge de muntanya. És de nit.)] [(L'ermità està
d'una ermita. A l'esquerra paisatge de muntanya. És de nit.)] [(L'	ermità	està tot sol.)] Ermità L'oració de cada nit comenci lluny de
pels monts i per les planes, tot és negror damunt la immensa mar... [(L'	ermità	interromp el cant per escoltar).] No pot pujar cap home en aquesta
poc a poc es fan més properes les petjades. En Bernat toca a la porta i l'	ermità	li obre).] Escena III [(Ermità i Bernat)]
Bernat toca a la porta i l'ermità li obre).] Escena III [(	Ermità	i Bernat)] Ermità ¿Per què has vengut dins la foscor
l'albirà en son vol. [(Comença a fer-se de dia. Surten a fora l'	ermità	i En Bernat. L'ermità sona un flabiol i apareixen, volant, innombrables
[(Comença a fer-se de dia. Surten a fora l'ermità i En Bernat. L'	ermità	sona un flabiol i apareixen, volant, innombrables aucells).] Escena
dins la llum del cel! [Duo:] Bernat I quan vós dins l'	ermita	solitària, romangueu esguardant mon vol, absort, elevau sobre els núvols
perquè l'amor sorgeixi de la mort. Ermità I quan jo dins l'	ermita	solitària, restaré contemplant ton vol, absort, alçaré sobre els núvols
el camperol. Resen els pins de la muntanya com	ermitans	, de sol a sol. —Feu enfosquir el firmament, feu davallar damunt
alterat només per la grisor d'alguns pujols de llicorella, que aguanten	ermites	acompanyades d'un xiprer esberlat per qualsevol llamp. Tanmateix, no és
de Catalunya, al cap de vint-i-cinc anys d'anar i venir per pagesies i	ermites	, a la manera d'una formiga entossudida, en cerca dels tresors artístics
i la seva filla, passegen fora vila, enllà de la Roureda, camí de l'	ermita	de Sant Roc. Per un permís especial que s'ha enginyat mossèn Joan Serra
dins els arxius de màxima anomenada. Fins que Pere Gifreda compareix a l'	ermita	, acompanyat d'un amic. —Què hi véns a fer, aquí? —interroga mossèn Joan al
parla de l'estona deliciosa, de música recollida sota la volta de l'	ermita	morada, daurada. Les mans esblaimades de mossèn Joan modulen les veus del
voluptuós de l'altra tarda, quan cantava reclinada a l'harmònium de l'	ermita	: /sentir tos dits tan dolços cloure'm suaument els ulls tan plens
Laura sent el contacte ardent, com el vespre del dia de Rams, a l'	ermita	. Sense més ni més decanta el cap i reclina la galta en la mà amorosa.
això és, senzilles, sense dobladura. Als capítols del Pas de les	Ermites	, que se celebrà amb el títol de Pas de l'Arbre Charlemagne, Pierre de
lo Blanch l'ancià cavaller Guillem de Varoych, sota l'aparença d'	ermità	i desconegut dels seus, demana unes armes que foren seves, li'n donen
Voldria destacar un fet evident. S'equivoca del tot —si no té vocació d'	ermità	— el qui creu que mantenir-se solter és el bon camí per a dedicar-se a la
en els gruixos d'un metre i de dos metres que tenen les parets d'aquesta	ermita	. Totes les finestres cruixen, i les portes tremolen, amb una vibració
tan forta. En uns certs moments, fins sembla que les parets de l'	ermita	tremolin. Les portes s'obren i repiquen. He sortit a fora, i els cabells,

Pàgina 1 (de 58)

50 següents