Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no en va posava tota l'ànima a fer ben fet el seu ofici de cavaller	errant	, "desfacer entuertos" i tota la resta. La noblesa dels
de literatura. Després d'empassar-se mil històries de cavallers	errants	, es proposa de fer com ells i de superar-los en glòria i fama. Si les
germà teu: quan treballaràs la terra, ja no et donarà la seva virtut i	errant	seràs damunt la terra. Caín. Massa gran és el meu crim
foragites avui damunt la faç de la terra i jo de la teva faç m'amagaré, i	errant	i fugitiu per la terra seré i s'esdevindrà que tothom que em trobarà, em
el jaç, fred, inert, mut per sempre... I els altres, maleïts de Jahvè,	errants	per camins mai no petjats, plens de basarda... Nosaltres abandonats i
ah! com si tinguessin tots els homes la pau i només jo fos	errant	. Somnis per a mi sol en averany i en figura! L'ànima
pongués ara, no el podríeu ja abastar, que els estels	errants	que es ponen ja no tornen a passar. Preneu les naus
l'aridesa del nostre hort: un record. Pels qui en vaixells,	errants	per les tempestes, no arribaren jamai al nostre port:
divisà de manera vaga les armes, el seu adversari, el famós cavaller	errant	Felip Boyl, li demanà que concretés: "...voldria que mils m'o dàsseu
les "platas" són esmentades molt sovint. El famós cavaller	errant	Juan de Merlo hi volgué assajar unes plates "senzilles" que tenia
manuscrit que transcriu els capítols que en anglès redactà el cavaller	errant	valencià Felip Boyl (làmina VI), que lluità, al Smithfield de
vivien al cor dels boscos. Nòmades i poc previsors, els "iska	errants	" fruïen d'una salut robusta "car no els agradava gens de fatigar-se".
prova l'abisme sense fons, immens i ombrívol, amb pas	errant	, o en la foscor palpable trobar el camí ferest, o en vol aeri
damunt de perles d'Orient i sorres aurífiques,	errants	i sinuosos, sota les ombres escampaven nèctar,
però les llavors podrien ésser transportades per aquests ocells	errants	només per un mitjà, és a dir, en la brutícia adherida a llurs potes, cosa
les haguessin beneficiades. D'aquesta manera, moltes d'aquestes formes	errants	existeixen ara en llurs pàtries noves com a varietats ben marcades o com
l'ambient literari en el qual havia perdut el seny l'últim dels cavallers	errants	. Recordeu així mateix les Breus consideracions sobre Fray Luis de
i espolsen els ulls, —o millor dit, el nas— dels seus congèneres	errants	. Al mont Kènia han estat presos els films repetits que han mostrat als
al davant seu acampareu, vora la mar. Car dirà Faraó dels fills d'Israel:	Errants	són ells per la terra; ha clos sobre ells el desert. I jo enduriré el cor
on sesteges, els migdies? Per què seria jo així com fembra	errant	, al volt dels ramats de tos companys? —Si no ho sabies,
a Papeeté, un altre a Hukuerú, demà serà a Uturoa... Vida aventurera i	errant	, difícil, fugissera, insegura, però també serena, lliure i dolça! Tornem
per a presenciar el seu treball. Els carrers convidaven a un gaudi lent i	errant	de llur blanor. L'aire era, aquella nit, un conhort amb un punt de
abandonar tota esperança de retrobar en Boi Delit, de saber-lo sempre	errant	per camins i rutes, per boscos i poblats, el cor enyorat, el cos decandit
malgrat ésser innocent, mai no podria provar la seva innocència. La vida	errant	que portava i el fet d'haver-li trobat el braçalet al damunt, el
Era una cara a mig formar, amb el borrissol del pel moixí, que anava	errant	. No era pas que veiés nimfes a darrera dels arbres. De nimfa no n'he
fina i encantada de la tarda, un núvol blanc que deixa una ombra rosada i	errant	. En un punt de la carretera anomenat Les Pasteres, les coses es
de les formes joves fa que siguin un pur joc de l'esperit i la seva	errant	fugacitat les complica de problemes morals. Així, la bellesa pura per un
tenen una lluïssor de monedes de plata. Les gavines deixen una ombra	errant	sobre l'aigua assolellada. Al semàfor, amb una lentitud mandrosa hissen i
les aigües glauques les formes versàtils, la successió perpètua de núvols	errants	, de colors que es fonen i de colors triomfants. És una delícia a Holanda
mateixos— ha sabut representar la poesia difusa com una melodia	errant	que segrega aquest paisatge. De vegades pinten un camp, amb un canal i un
devoció. La tendència que tenen a presentar-se com una grandiosa simfonia	errant	m'aclapara i em dóna el vertigen. Posen davant meu la implacable
de cotó, s'aclareix d'estries i de cintes blaves i s'hi estira l'ombra	errant	d'un borrall de boira. Però tot és una mica massa igual. Els camps de
Les cases de fusta pintada semblen miniatures. Els núvols fan ombres	errants	sobre la terra. Tots els carrers d'Upsala porten a aquests jardins del
els dos neguits que el podien aturar. —En els dies dels cavallers	errants	, hauries sosllevat a pols la campana de ferro i aram del meu monument.
dits s'ha desfet en pols. El teu poder és més gran que el dels cavallers	errants	, però no et ve de tu. Un infant es riuria avui de les teves tremendes
un astre de primera magnitud en les batalles, s'havia fos com un estel	errant	i ara es moria en la més obscura soledat. Un periòdic carlí, /El
país és molt vell i que per sobre hi ha passat tota classe de gent, gent	errant	i diversa. El meu pare es diu Antoni Pla i Vilar. Pla és el nom del mas
troba. Per això, senyora, no estic bé enlloc i vaig pel món com una ombra	errant	. 13 De juny. Acompanyo Bofill de Carreras (Gori) a
i el soroll greu de la mar tendeix a esvanir-se. Entre les boires	errants	apareixen les taques —blau tendre fresc— del cel. És absolutament
hi ha algun gatet que juga amb l'ombra de la seva cua o amb una ploma	errant	. Penso també que en dies així és quan és més bona la sopa de rap, amb una
El vent ajau els blats petits —sembla que hi passa a sobre una ombra	errant	; a les pinedes, un soroll d'orgue greu. La mar, al lluny és d'una vaguetat
les altres corresponen amb llur amistat que alegra en gran manera la vida	errant	dels vaixells. —Digues que estic millor i que espero veure-la la
dels cinc planetes, digué que sospitava que el nombre d'aquests astres	errants	era més gran, però no en va determinar ni el nombre ni els noms. Eudoxi
d'allí fins on poden anar els vents. Teoria d'Epígenes sobre els cometes	errants	[2] Després Epígenes passa als cometes que diu que tenen més
Abelleix a alguns antics la següent explicació. Quan una estrella	errant	està en conjunció amb una altra, confonent-se en un sol astre la llum de
es mouen o que no se'n mou cap? D'altra banda; aqueixa munió d'estrelles	errants	no t'és de cap utilitat. Perquè com més seran, més encontres hi haurà.
en extensió la regió del cel anomenada Via Làctia. ¿Quantes estrelles	errants	hagueren, doncs, de reunir-se per a omplir d'un foc continu una tan gran
altra opinió. Car ell diu que un cometa no és format de moltes estrelles	errants	, sinó que un gran nombre de cometes són planetes. Un cometa, diu, no és
el que s'ha objectat contra els qui ho havien dit abans: si un cometa fos	errant	, això és, si fos un planeta, es mouria dins els límits del zodíac, dins
tal com, des d'una muntanya, veiem córrer per la planura la d'un núvol	errant	. Cap a l'horitzó la vista es perdia en fluïdeses ideals. A cerç el

Pàgina 1 (de 10)

50 següents