Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el seguien mentre vagarejava.	Errant	sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que
parlaven de quan vindrien les calors. Però això era abans. Tino Costa	errava	per terres llunyanes darrera una quimera. La rosella dels camps no
li preguntà ell, mentre reia enigmàtic. —Ca, barret! Que no! En tot cas t'	erraries	tu, i ara m'inspires pietat; si pogués gairebé resaria per tu. Tino Costa
dues edicions fragmentàries, i solament en 1928 —si no m'	erro	— Gallimard llança l'obra comercialment. Tot això són reticències
s'havia aixecat i mirava cap a l'altre. Es digué que segurament s'havia	errat	, que no devia netejar l'aixada, que no havia acabat. Pensà que hauria
mai no hauria cregut: —Te denunciaré per puta! Sí, comprenc que em vaig	errar	. Pensava que fent-me enviar flors, flors que jo mateixa havia encarregat
ciutats del país. Però de llur temperament poc en prenguérem. S'	erra	qui pretén veure una supervivència jueva en cada nas ganxut del país. I
la duració de l'estat de prevenció o de guerra a Catalunya; però crec no	errar	-me gaire en afirmar que dels vuitanta-sis anys que s'escolen entre
presa i el foc (negra escuma, tu els tens!): dels meus dies d'	errar	i de conèixer, un sol dia he salvat: el que em salvava; i dins
la gent del ferro, infame, fidel, inhumana si no m'	erro	. XVI "/Quae cum exisset, dixit matri suae: Quid petam?\."
no significa merament ésser home d'experiència. L'home d'experiència pot	errar	cabalment per la desmesurada confiança que atorga al que li dicten els
coses en llur immediata presència. L'home assenyat, en canvi, aspira a no	errar	en els seus judicis. Per això el seny ofereix un primer aspecte
d'aucell! Qualque jorn es sent un cant i el vaixell segueix	errant	, desplegada l'ampla vela. Sense mai arribar a port,
a les quatre, vaig per algunes coses i trobo madame Simonet pel carrer,	errant	; diu que vol anar al cinema i ens decidim a anar-hi plegats. Fan
l'Audouard, el fotògraf, molt amic del meu avi i del meu pare, que si no m'	erro	era aleshores instal·lat a l'entresol de can Lleó, al passeig de Gràcia,
es feia tan de pressa com ara. Entre ells, el dels Pons, conduït si no m'	erro	pel meu cosí Isidor; recordo que ens va saludar, i que anava amb un
bastant gros, de pèl gris fosc amb taques negres, que es deia, si no m'	erro	, Tom. En el moment de saludar i aplaudir ens va fugir i va seguir el
Narcís Pla i Deniel, molt amic del meu pare —eren condeixebles, si no m'	erro	—, i no gaire gent més. Però aquests, si bé em satisfeia trobar-ne el nom
va ésser a Sant Sebastià on va descobrir la vocació literària —i, si no m'	erro	, és una bella pàgina—, però jo, digués ell el que digués —que ara no ho
no estar gaire segurs del que efectivament hi va passar, o es puguin	errar	d'un segle en la data. 31 de març Avui fa sol. La
canviar del tot un capítol de l'Aproximación— i, si no m'	erro	, em va agrair l'ajut que, de cara a la nostra història política moderna,
ja dretament la vista, vejé ab goig que fins aquesta volta s' havía	errat	. Era un desconegut. ¡Cóm diantre havía suposat tan desvergonyit al bon
altres; mes, prompte vingué la Sra. Pepa á confirmarli que no s' havía	errat	com aquell dia al carrer Nou: era en lluís, era en Lluís. Per gran sort,
que estic impressionat per la imminent visita, i jo li dic que no s'	erra	. Li conto la visita del jove Heine al vell Goethe. Aquell havia preparat
diu. I m'assenyala una massa de verdor dintre una fondalada propera. —O m'	erro	molt, o allà trobarem figues. Figues, noi, esmorzar de senyor rector;
entrar com en un lloc prohibit. L'hostaler ens parà en sec: "¿No us heu	errat	de casa?" Vora aquell poble hi havia uns grans treballs, desmunts de
possibilitats i que, per tant, encara em reservava moltes sorpreses. I s'	erraria	del tot qui pensés que un home que va pels camins gairebé com un
fesomia de les quals àdhuc de lluny coneixíem tan bé que quasi mai no ens	erràvem	en pronosticar la rebuda que ens hi farien, ara per tots els contorns
y ha dit el qu' em despachaba, qu' aspayet en la beguda, y mucho más en	errar	la, pues que ni ha una molt bóna pero qu' en tocant al atra, que mucho
Gaspar? "Ni ens devia veure! No sabia on anava, només sabia que fugia.	Errar	dos mesos d'un hotel a l'altre amb una sola imatge i una idea fixa; encès
potser sovint, i d'una forma que haurà d'apesarar-lo, si no m'	erro	, i desfarem així els seus determinis. Però no ho
sol de posta, a Lemnos, de l'Egeu. Així ho relaten,	errant	; car ell i el seu rebel seguici caigueren molt abans; li fou
sojorn d'Adam; el seu recer, aquells boscos. No pots	errar	el camí; ja el meu em crida." Havent-ho dit, es gira; i aleshores
unes lleis i uns edictes, si nosaltres mai no	errem	sense lleis? Menys pot pretendre fer-se el nostre Senyor,
tard, que, de vegades, sols ho encerten uns pocs, quan milers s'	erren	". L'Enemic, amb desdeny, va contestar-li mirant-lo de reüll:
va contestar-li: "Apòstata! Tu encara t'equivoques i	erraràs	sempre més, lluny de la ruta que duu a la veritat. Amb
segons l'indret cap on la sort els dugui. No puc	errar	el camí: tant m'arrosseguen el nou instint i aquesta nova
et menin. No aniré ronsejant al teu darrera, ni puc	errar	el camí, tu essent el guia: ara ja sento el baf d'aquell
el mateix plany: —Has trigat; fa mesos que sento la teva veu... ¿Per on	erraves	? —Sempre sóc al teu costat; ets tu qui m'oblides. No sempre tinc forces
i el joc invers de la refracció, o sigui per ma poca traça, sempre	errava	el tir de cosa d'un pam o dos. Tot passava com si un vent insensible i
estrena! Ni conec aquest déu ni el voldria conèixer. Per cert que haureu	errat	la volada. Serà un altre el castell on vos han encomanat de portar el
que tothom es preocupi tant per allò que ha de dir i que quan l'	erri	se senti tan compungit. La paraula té molta força perquè, si bé aquests
encaixats. Diu que m'estima i em pregunta quan tornaré. Les meves mans	erren	pels camins del seu cos. Camins de bellesa, camins infantívols.
mentre que els reguladors afecten tant l'emissor com el receptor. No l'	errarem	si afirmem que són els signes no verbals que tendeixen a mantenir el
Pensa, però, que sempre hi ha una estratègia. Cal provar, apostar. Cal	errar	moltes vegades, sí, perquè aprenem molt dels errors. Per això et parlava
el fons, els nois es redueixen a expressar el seu neguit d'"edat", i si	erren	en fer-ho, tampoc no cal reprotxar-los-ho amb massa èmfasi. Només que l'
em sembla que sigui un de sol. Altrament, no caldrien guies, ni ningú no	erraria	el camí per anar on fos, si només n'hi havia un. De fet, sembla que té
d'opinions que hi havia, planyent-se de la misèria dels homes que	errant	el camí de la saviesa, després de molt temps i de molts treballs, només
mès aviat pot ésser falsa la ciència que la fe, perquè la ciència es pot	errar	i la fe no, ultra que com ell arriba a dir podria molt bé ésser que
retent homenatge al Sol, llur sobirà. La mà dins la mà, jo i Eleonora	erràrem	per aquesta vall quinze anys, abans que l'Amor entrés adins els nostres

Pàgina 1 (de 26)

50 següents