Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'espant de la figura. M'agradaria de presentar-me amb decència,	erta	però serena, a la seva escrutadora mirada i a les dels altres, davant
infant als braços; l'infant ploriquejava i allargava cap a ell les seves	ertes	manetes; tremolava de fred. Deliberadament la seva mare l'havia sens
deixà estès. Caigué de costat; un estremiment li agità les potes i quedà	ert	. En veure'l caure, corregueren tots amb crits d'alegria i aplaudiments;
plens de llàgrimes oberts en la foscor. Insisteixen les mans,	ertes	, inútilment. Queden, al menjador, a la modesta taula,
Elles dues m'ho varen exigir abans de casar-me. Ernestina. [(	Erta	i tremolosa.)] Llavors, Víctor, ja no tenim res més a dir-nos. Ha
en Pepe, qui quasi rodola per terra. S'aixeca de la cadira,	erta	i tràgica. Els cabells amb la lluita se li han desfet i li cauen com una
Uns el segueixen amb la faç tranquil·la, uns altres	erts	com ell, vestits de blanc, altres espurnejant-los la pupil·la
tan alt a dalt d'un cim, que hi feia esglai, ample de braços,	ert	i omplint l'espai. Era de bronze, esfereït de testa de tant
amb fúria per tal de fer circular la sang pel meu cos enravenat i	ert	. Però no sé què hi havia en mi de somort, d'estranyament atuït, que em
Llavors em vaig adonar que la cama i la cuixa dretes, enrampades,	ertes	i dures, no em volien obeir. I vaig començar a pessigar-les i a
d'anar amb ell. Jo em sentia tivant de voluntat i de decisió, sense res d'	ert	ni de punxant dintre meu. Sentia la voluntat com una força alegre i
els assots. Cinglen les tralles les anques de les cavalleries. Giren,	ertes	, les orelles dels animals percaçant crits i destriant les ordres dels
amb els saragüells; i encara, ací i allà, es veu la capa de drap, grossa i	erta	, negra o burella, amb aquell coll alt que cobrix el tos o la cua del
d'una obra caducada. Tot em semblava decrèpit, enganyós; els arbres,	erts	i despullats, si es mantenien drets era perquè el vent els compadia. Però
i untats d'una cendra misteriosa, i les agulles	ertes	sota un cel de llosa. Allavors, plé d'angoixa, he mirat la masía:
i untats d'una cendra misteriosa, i les agulles	ertes	sota un cel de llosa... I el xiprer mitg-foquejat s'enfosqueía,
anys. És un senyor de cabell blanc i cara colrada que es manté	ert	com un ciri, tot lluint el seu vestit blanc d'ampla faldada. Aquest
cambra negra, i agafant la màscara, l'alta figura de la qual s'aixecava	erta	i immòbil dins l'ombra del rellotge d'èbenus, se sentiren ofegats per una
mantell de fulles i en el cel inclement, balbs, aixecaven les branques	ertes	. Sols tu podies encara rumbejar la gran capa felpuda del teu menut,
més potent que la voluntat, els peus li lliga. Qui té cor d'abandonar,	ert	i solitari, l'amic difunt tan amat en vida? I s'atura i torna a
humida, una caixa negra entrebadada, al fons de la qual hi havia el cos,	ert	i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta en soleta de mitja
Nieves sentí fressa i girà el cap. Al veure son companyó, de moment quedà	erta	, com ullpresa, però de seguit reaccionà, i, aixecant-se d'una revolada —a
pel mitx de tot aquell cordó d'oficials y granaders presentant armes y	erts	com parpals de ferro. Y diu que tots ells seguíen arreu ab els ulls fits
tímidament y ab fexugues reverencies. LLavors fou quan don Joan, més	ert	y raspós qu'un xiprer, creyent arribada l'hora de fer sentir el pès de la
y, a la vinenta nit, picantli ab ella'ls polsos mentres dormía, dexava	ert	a terra a son rival, salvantme a mi, sens ell saberho, d'un perill molt
posta de sol calmosa y rica en celatges de porpra y or... l'ala quieta y	erta	de les barques pescadores clavades allà en les llunyaníes del gran
rossa com una septentrional, que vestía ab molt chic y's mantenía	erta	com un lliri al costat de la fexuga peonia tarragonina, y vaig fer encara
l'ha feta el passat. Perquè és viva, no s'ha immobilitzat ni s'ha tornat	erta	. Però el passat ha entrat a ésser substancia d'ella mateixa. Els morts no
li féu dir l'oració del mal de ventre, però un fatídic matí va trobar-la	erta	i exangüe dintre el pot de llauna que li servia d'estatge. En la història
vint pams, restant sobre un corriol tallat a la penya bon tros avall,	erta	, estabornida, desgraciades les mans, amb un trenc al cap, del qual rajava
podia fer anar de tant balbs, encarcarats com bastons; les mans les tenia	ertes	. Tots els seus esforços romanien perduts com els batecs d'ales d'un ocell
mateixa sort. La mort glaçava l'aire davant dels meus llavis. Vaig restar	ert	i esparverat. Aquell petit botxí, galtut com un àngel barroc, mig
meves de la seva, i ambdós ens esguardàvem amb una intensitat creixent,	erts	, immòbils. No ens podíem dir res, ni ens calia. Els nostres pensaments se
amb els laudes de les seves criatures. Per no perdre'm en l'	erta	i pura abstracció m'era ben grat de trobar-me a l'ombra d'aqueix bosc,
davant dels riells i de les garites ferroviaries, i va apuntar les	ertes	siluetes dels pals telegràfics; va visitar els solars encatifats de runa,
misteriosa. La tija d'autí s'enlairava al bell cim del seu braç	ert	i comminador. Arribà enfront de la fornal arroentada, i s'aturà. Amb
m'hi sentia foraster. Adéu, ombra que t'esmunys de les coses i les deixes	ertes	, color i remor i llum de celístia que me les agermanaves. Adéu, que això
roca contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda,	erta	. Tan joiosa que havia comparegut mitja horeta abans, fresca i alegradora
i, fos per virtut d'elles o per una reacció natural, el cos	ert	cobrà a poc a poc moviment sota les seves mans com si realment en rebés
cap contra un rierenc. El trist batraci llençà un feble esgarip i restà	ert	i estirat amb un bell tros de llengua fora de la boca. De seguida el
el plomatge del passarell familiar, li clogué els petits ulls i el deixà	ert	i estenallat en un recó de gàbia. Durà un temps en què, entre la lluna de
el més vell dels jornalers, s'apartà un xic de l'esteva, s'aturà ben	ert	, ben ert en un punt i considerant l'ombra de son cos en direcció a la
vell dels jornalers, s'apartà un xic de l'esteva, s'aturà ben ert, ben	ert	en un punt i considerant l'ombra de son cos en direcció a la muntanya que
inesperada, patètica. L'agonitzant tingué força per redreçar la testa,	erta	de voluntat i decisió, aixecà el braç i mogué la mà negativament amb una
que si viu immòbil al grat dels vents com els arbres del bosc, o bé	erta	i dura com les pedres de la muntanya. I així també entenen els planys o
fenomen més fantàstic i esglaiador del món. Dins d'ella us veieu perdut,	ert	, anihilat. Tot ho esborra, ho anivella i ho idealitza traidorament. Les
veure ben bé que m'anava a respondre— es va quedar amb la boca oberta,	erta	la paraula en la cavernosa gola, els llavis balbs, immòbils. S'acabava de
gràcies no les podia moure en l'ànima balba de la Lluïsa, i en llur	erta	reserva sentia la repulsa d'un refús que, no tenint-ne una consciència
saba en la seva ànima, ni això que és avui és altra cosa que una despulla	erta	, troca embullada de seques algues que la mar escampa i abandona en
Un coet lluminós desplega en l'aire el seu paracaigudes. El terreny queda	ert	sota la claror esblaimada. Després, la fosca s'hi clou al damunt molt més

Pàgina 1 (de 7)

50 següents