Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

avets. A la tarda vaig a observar les perdius al camp de prop de Coll	Ses	Pregàries, però no vénen. Cap al tard vaig al Pujolar. Van creixent les
A la tarda vaig al Pujolar amb l'Albert i al capvespre reposem a Coll	Ses	Pregàries, entre la simfonia profusa i plàcida dels grills. Hem vist un
hagut de suprimir la flassada de llana. Seiem fins que es fa fosc a Coll	Ses	Pregàries, entre el cant rítmic dels grills, enllaçat amb el dring d'unes
arriben l'àvia, la Roser i en Joan Segimon. Anem als Sis Avets i a Coll	Ses	Pregàries. Núvols lleus, daurats, sobre la muntanya. Abans amb l'Albert,
on comprem nous (a 4,50 el quilo). A la tarda anem a Coll	Ses	Pregàries. La vall és delicadament velada de boira. 11
de la tardor. A la tarda ve en Paco Bofill amb la família. Anem a Coll	Ses	Pregàries i als Avets. Molts creuen que vindrà aviat una ofensiva
faig tard. Llegeixo la biografia de Wesley. A mitja tarda vaig a Coll	ses	Pregàries, on admiro l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les
tarda plovisqueja. Cap al tard, però, sortim una mica pel cantó de Coll	Ses	Pregàries. Verdor fresca i vària sota els núvols grisos. Cucuts
Preparo uns comentaris a la poesia de Pierre Motin. He treballat a Coll	Ses	Pregàries, entre farigoles, sentint l'esquellejar del ramat, que era
ple de seny, home d'una passió viva, però continguda. Anem fins a Coll	Ses	Pregàries i admira aquell paisatge harmoniós: al lluny, les muntanyes
de Carles Riba, sobre els quals he de fer una nota. A la tarda, a Coll	Ses	Pregàries, de cara al sol molt càlid, llegeixo comentaris de Valéry sobre
tabaco\. 26 setembre. Cap al tard treballava a Coll	Ses	Pregàries, davant la boira espessa. Els pollancs ja tenen una mica de
amb el perdulari, que anés d'aquella manera a la perdició. Mai en	sa	vida la Pigadeta no havia patit tant com en aquelles terribles hores; com
surten plorant. La casa és un carreig de gent... Ella voldria veure només	sa	filla, però hi van tots i sa filla no hi va... En aquell moment arribà
carreig de gent... Ella voldria veure només sa filla, però hi van tots i	sa	filla no hi va... En aquell moment arribà allí dins com el feble ressò
va arribar fins i tot a aixecar el cap, cercant-la, al soroll de la veu de	sa	filla; en els ulls s'encengué per un moment una viva guspira; els llavis,
ho veu, és aquesta fotografia. No va sortir gaire bé perquè es va moure	es	moment de tirar-la i perquè sa màquina no era gaire bona, una marca
No va sortir gaire bé perquè es va moure es moment de tirar-la i perquè	sa	màquina no era gaire bona, una marca alemanya d'abans de sa guerra, que
i perquè sa màquina no era gaire bona, una marca alemanya d'abans de	sa	guerra, que havien regalat a mon pare dos dies abans de s'excursió. I me
d'abans de sa guerra, que havien regalat a mon pare dos dies abans de	s'	excursió. I me la deixà, encara no sé com, després de molt de pregar...
no sé com, després de molt de pregar... Ell era d'aquests que opinen que	ses	coses s'espanyen tot d'una que les comença a emprar algú que no és son
d'una que les comença a emprar algú que no és son amo. Si jo li contàs	ses	enrabiades que prenia només que trobàs un cabell d'altri a sa seva
li contàs ses enrabiades que prenia només que trobàs un cabell d'altri a	sa	seva pinta... Li vaig fer sa foto en es mirador des Gorg Blau. S'havia
prenia només que trobàs un cabell d'altri a sa seva pinta... Li vaig fer	sa	foto en es mirador des Gorg Blau. S'havia assegut a la gatzoneta damunt
que trobàs un cabell d'altri a sa seva pinta... Li vaig fer sa foto en	es	mirador des Gorg Blau. S'havia assegut a la gatzoneta damunt es paretó. A
foto en es mirador des Gorg Blau. S'havia assegut a la gatzoneta damunt	es	paretó. A mi m'escarrufava una mica. A baix, s'aigo blavíssima pareixia
a la gatzoneta damunt es paretó. A mi m'escarrufava una mica. A baix,	s'	aigo blavíssima pareixia esperar es moment per engolir-lo. Somrigué i alçà
A mi m'escarrufava una mica. A baix, s'aigo blavíssima pareixia esperar	es	moment per engolir-lo. Somrigué i alçà es puny. Fou en aquell moment que
blavíssima pareixia esperar es moment per engolir-lo. Somrigué i alçà	es	puny. Fou en aquell moment que sonà es clic. Sa foto era feta. Li'n vaig
per engolir-lo. Somrigué i alçà es puny. Fou en aquell moment que sonà	es	clic. Sa foto era feta. Li'n vaig fer un parell més, de no gaire bones
Somrigué i alçà es puny. Fou en aquell moment que sonà es clic.	Sa	foto era feta. Li'n vaig fer un parell més, de no gaire bones tampoc. Jo
fer un parell més, de no gaire bones tampoc. Jo no sabia calcular bé ni	sa	distància ni sa llum i sa màquina, ja li ho he dit, no era cap cosa de l'
més, de no gaire bones tampoc. Jo no sabia calcular bé ni sa distància ni	sa	llum i sa màquina, ja li ho he dit, no era cap cosa de l'altre món...
gaire bones tampoc. Jo no sabia calcular bé ni sa distància ni sa llum i	sa	màquina, ja li ho he dit, no era cap cosa de l'altre món... Però totes,
li ho he dit, no era cap cosa de l'altre món... Però totes, fins i tot	ses	que ens havia fet mon pare en es corral de ca nostra, desaparegueren en
l'altre món... Però totes, fins i tot ses que ens havia fet mon pare en	es	corral de ca nostra, desaparegueren en un escorcoll l'agost del
desaparegueren en un escorcoll l'agost del 36. Aquesta fou	s'	única que quedà al fons del calaix, ruada. No la degueren veure, supòs,
llavor. Quan entraren, pistola en mà, mos feren posar tots quatre contra	sa	paret des menjador. Ma mare s'acubà d'astorament i no ens deixaren ni
les poques alaques de ma mare. —O no sabíeu que era obligació d'entregar	s'	or?— I un caramull de papers i cartes que jo tenia dins es calaix des meu
d'entregar s'or?— I un caramull de papers i cartes que jo tenia dins	es	calaix des meu canterano. Les cartes... no en tenc ni una per recordar sa
es calaix des meu canterano. Les cartes... no en tenc ni una per recordar	sa	lletra! Escrivia amb una cal·ligrafia preciosa, era mestre, sap? no li ho
el partit durant la república. Encara que m'esforci no em puc recordar de	sa	data. I miri que ho he intentat! Emperò crec que fou a primers de maig
intentat! Emperò crec que fou a primers de maig del 31 perquè en	es	corral ja havien florit es rosers i es cossiols de ses alfabegueres eren
a primers de maig del 31 perquè en es corral ja havien florit	es	rosers i es cossiols de ses alfabegueres eren mesells de verd i tota sa
de maig del 31 perquè en es corral ja havien florit es rosers i	es	cossiols de ses alfabegueres eren mesells de verd i tota sa casa feia una
perquè en es corral ja havien florit es rosers i es cossiols de	ses	alfabegueres eren mesells de verd i tota sa casa feia una olor que
es rosers i es cossiols de ses alfabegueres eren mesells de verd i tota	sa	casa feia una olor que embellia. Això de ses roses ho record com si fos
eren mesells de verd i tota sa casa feia una olor que embellia. Això de	ses	roses ho record com si fos ara perquè es dia que ens coneguérem jo duia
una olor que embellia. Això de ses roses ho record com si fos ara perquè	es	dia que ens coneguérem jo duia un ram de roses en sa mà. Aquell
si fos ara perquè es dia que ens coneguérem jo duia un ram de roses en	sa	mà. Aquell horabaixa, en sortir de la reunió, havia d'anar amb so meu

Pàgina 1 (de 525)

50 següents