Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sublim amb l'ànima del paisatge encès de sol i palpitant de passió que s'	esbadia	al nostre entorn! Si gosés i aquest paper fos un pentàgrama, ara
mai de davant la teva cara. Arribaràs en un indret on el teu camí s'	esbadiarà	en tres. Aleshores pren el que el teu cor t'hi salti, fins a trobar una
per a la meva vellesa. Si el color canvia, doncs torna a l'indret on s'	esbadien	els camins i entra ardidament dins d'un altre; perquè si el Fat t'ha
caminaràs, sempre de cara a l'estel, el jove rei arribà a l'indret on s'	esbadiava	el camí. Com que el rei era lliberal, el cor li saltà cap a l'esquerra i
de torrons de guirlatxa. I de sobte, en tombar un remingol, la ribera s'	esbadia	i al cap d'allà veieu un pont tan alt, tan llarg i esvelt, amb un
anem guanyant planerament la collada de Lilla, als peus de la qual s'	esbadia	el paisatge obac i somogut sota la fúria del garbí. Les úniques coses que
vida. Fugen les glasses i els lleganys del cel, la costa pren relleu i s'	esbadia	tota grassa i esponjosa, apunten els caparrons i els cantells de les
esquivar-la covardament. Alerta, Oleguer, alerta; als teus peus acaba d'	esbadiar	-se la gola d'un llenegar mortal, el pit de la Valèria cova una tragèdia;
vergonya pública. Res tan cru com la llum. I encara, la d'aquest món pot	esbadiar	-se en colors i refractar-se en prismes i deformar-se amb miralls
esmicar, esmicolar; parrac, esparracar; quarter, esquarterar; badia,	esbadiar	; biaix, esbiaixar; caliu, escalivar; blanc, esblanqueir-se; groc,
amorós, de tota humilitat, de tota puresa, les qualitats en què s'	esbadia	en Jesucrist la simplicitat. Ell és Déu, no pas per possessió gasiva de
manaments formulables, és un broll que salta normalment de la vida i que,	esbadiant	-se en accions divines, en comptes d'observar una Moral, la crea. Com Déu
ungit per la unió personal amb el Verb i en qui la gràcia capital s'	esbadia	en tres privilegis majors: reialesa, sacerdoci i santedat. La dignitat
mirant el cel, en un estat de somnolència. La costa de Torroella es va	esbadiant	de mica en mica; l'espectacle del golf, que a mesura que hom es va
qual es perdé. B) A l'Occident A l'Occident, mentrestant, anava	esbadiant	-se també amb tota riquesa i flexibilitat, anc que no amb gran abundància
grandesa passada,) hi brotan ensemps que pe 'ls camps las flors y s'	esbadian	poncellas y tot un Maig d'aromas de rosas y clavells perfuman l'ayre, y
Tràgica alzina retorta, bon Jesús crucificat! S'	esbadien	mans i braços com les branques d'un forcat. Peus i cames
que ja vol que el deslliuri de la seva llegenda i l'	esbadiï	en pluja, cabellera...? Allò que m'esperava m'ha perfet, i per això puc
dels vidres mirà la tarda de vent i or. El fum d'una xemeneia propera s'	esbadiava	pel cel carregat de núvols blancs, i semblava obligar les orenetes a
en l' escorsa d' una sarment. Lo tronch, que no es pas gayre alt, se	esbadía	en tres branques que s' aixecan quiscuna com un arbre gegantí; mes una d'
la verdosa plana, estreta aquí, que rega 'l Nil, deixanthi correr y	esbadiar	en rius y rierons ses aygues benehides. La clapejan petits pobles y
com la claror primera del matí, s' escampa, 's rutlla, s'	esbadía	, oneja, riu que trena ses ones ab or fi. Ab má atrevida una li
ajagut es lo Pirene que mira ses brancades poderoses	esbadiar	se de Valencia á Rosas, entreteixirse ab serres y turons,
ulls cansats de l'home vell reviu... Del tronc potent, que s'	esbadia	com una flor de quatre pètals, arrenca la capçada, en