×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbadiar |
Freqüència total: 24 |
CTILC1 |
sublim amb l'ànima del paisatge encès de sol i palpitant de passió que s' | esbadia | al nostre entorn! Si gosés i aquest paper fos un pentàgrama, ara | mai de davant la teva cara. Arribaràs en un indret on el teu camí s' | esbadiarà | en tres. Aleshores pren el que el teu cor t'hi salti, fins a trobar una | per a la meva vellesa. Si el color canvia, doncs torna a l'indret on s' | esbadien | els camins i entra ardidament dins d'un altre; perquè si el Fat t'ha | caminaràs, sempre de cara a l'estel, el jove rei arribà a l'indret on s' | esbadiava | el camí. Com que el rei era lliberal, el cor li saltà cap a l'esquerra i | de torrons de guirlatxa. I de sobte, en tombar un remingol, la ribera s' | esbadia | i al cap d'allà veieu un pont tan alt, tan llarg i esvelt, amb un | anem guanyant planerament la collada de Lilla, als peus de la qual s' | esbadia | el paisatge obac i somogut sota la fúria del garbí. Les úniques coses que | vida. Fugen les glasses i els lleganys del cel, la costa pren relleu i s' | esbadia | tota grassa i esponjosa, apunten els caparrons i els cantells de les | esquivar-la covardament. Alerta, Oleguer, alerta; als teus peus acaba d' | esbadiar | -se la gola d'un llenegar mortal, el pit de la Valèria cova una tragèdia; | vergonya pública. Res tan cru com la llum. I encara, la d'aquest món pot | esbadiar | -se en colors i refractar-se en prismes i deformar-se amb miralls | esmicar, esmicolar; parrac, esparracar; quarter, esquarterar; badia, | esbadiar | ; biaix, esbiaixar; caliu, escalivar; blanc, esblanqueir-se; groc, | amorós, de tota humilitat, de tota puresa, les qualitats en què s' | esbadia | en Jesucrist la simplicitat. Ell és Déu, no pas per possessió gasiva de | manaments formulables, és un broll que salta normalment de la vida i que, | esbadiant | -se en accions divines, en comptes d'observar una Moral, la crea. Com Déu | ungit per la unió personal amb el Verb i en qui la gràcia capital s' | esbadia | en tres privilegis majors: reialesa, sacerdoci i santedat. La dignitat | mirant el cel, en un estat de somnolència. La costa de Torroella es va | esbadiant | de mica en mica; l'espectacle del golf, que a mesura que hom es va | qual es perdé. B) A l'Occident A l'Occident, mentrestant, anava | esbadiant | -se també amb tota riquesa i flexibilitat, anc que no amb gran abundància | grandesa passada,) hi brotan ensemps que pe 'ls camps las flors y s' | esbadian | poncellas y tot un Maig d'aromas de rosas y clavells perfuman l'ayre, y | Tràgica alzina retorta, bon Jesús crucificat! S' | esbadien | mans i braços com les branques d'un forcat. Peus i cames | que ja vol que el deslliuri de la seva llegenda i l' | esbadiï | en pluja, cabellera...? Allò que m'esperava m'ha perfet, i per això puc | dels vidres mirà la tarda de vent i or. El fum d'una xemeneia propera s' | esbadiava | pel cel carregat de núvols blancs, i semblava obligar les orenetes a | en l' escorsa d' una sarment. Lo tronch, que no es pas gayre alt, se | esbadía | en tres branques que s' aixecan quiscuna com un arbre gegantí; mes una d' | la verdosa plana, estreta aquí, que rega 'l Nil, deixanthi correr y | esbadiar | en rius y rierons ses aygues benehides. La clapejan petits pobles y | com la claror primera del matí, s' escampa, 's rutlla, s' | esbadía | , oneja, riu que trena ses ones ab or fi. Ab má atrevida una li | ajagut es lo Pirene que mira ses brancades poderoses | esbadiar | se de Valencia á Rosas, entreteixirse ab serres y turons, | ulls cansats de l'home vell reviu... Del tronc potent, que s' | esbadia | com una flor de quatre pètals, arrenca la capçada, en |
|