Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

peus. Hem fet malament de no seguir la carretera. Si un de nosaltres s'	esbalsés	pel cingle, la gent podria creure que l'altre l'ha assassinat... Joan
Hi creus tu en Déu? —li preguntà. —Si hi hagués Déu, ara mateix em faria	esbalsar	daltabaix d'aquest cingle —contestà Vilaret sarcàstic i desafiador. —Això
en terres saulonenques, en gresa segons el llenguatge popular, que s'	esbalcen	lentament, omplen les valls i desfiguren i emmascaren la topografia
un ampli accés a la cultura, on els esquemes culturals que serven s'	esbalcen	en contacte amb la societat en què viuen, on no hi ha mecanismes
hagués de tornâ a davallar passant per l'escala llarga, i va	esbalçar	-se'ns de cap daltabaix del sostre i va desllorigar-se el coll
hagués de tornâ a davallar passant per l'escala llarga, i vaig	esbalçar	-me de cap daltabaix del sostre, i va desllorigar-se'm el coll
tot l'esclat marí. S'Arany, per al bany, ran del mar s'	esbalça	. Mar blau, mar verdós, l'onejar s'encalça.
fornals de la tenebra, però tu m'escoltes i deixes que m'	esbalci	en la teva ànima com un mur de veles abraçades, i
del teu cos que ja la llum ets tu i tots els colors s'	esbalcen	i es confonen. Afuats, esdevenim la punta d'un sol crit,
l'hora ni útils, i quan al cim dels parapets s'ha enfilat, [de sobte] s'	esbalça	en un fat precipitós, on no es pot servir d'un peu que serveixi. Però la
i hem sofert el plor de l'infant entre els gossos famèlics... Ai! Ens hem	esbalçat	per l'aire terrible de la derrota, i hem deixat que el mar sense records
a baix calia passar per l'escala, se m'afua de dret i s'	esbalça	del sostre i es trenca les vèrtebres del coll; i el seu buf a
Àrtemis, la fletxera, ferí de sobte la mossa, que s'	esbalçà	dins la cala, com un cabusset del salobre; i ells la tiraren
cendra per fer la bugada, unes gotes es despenjaven del nostre teulat i s'	esbalçaven	en el vidre de la finestra. Jo mirava els reguerols que s'hi feien i
espantava les criatures i més d'un camí havia estat a punt de fer-ne	esbalçar	alguna quan les perseguia per fer-les callar. Era una dona que devia
—a les remors alades Dels qui fugen de tot i al Tot s'	esbalcen	— Triàvem, junts, la grana, Al pla de llum on
les paneres trenades A la claror dels ponts, quan la lluna s'	esbalça	Fonolls enllà, on les foscors alegen, I moren, de
al doll de la farina, El qui va sol quan les clarors s'	esbalcen	, I diu que no i fa creu al ban dels beduins. Só el
mor en tu i amb tu! Flora de llum On flairo un cos i el crit	esbalço	. Posa Les sorres tèbies al pit, i: —Trum! Oh Mar, oh
al meu voltant. Déu m'ha lliurat a uns brivalls, m'ha	esbalçat	sobre les mans d'impius.) estava tot tranquil, i m'ha capolat,
l'aixadeta i emprendre-la contra tothom. Estava certa que haurien fugit	esbalçant	-se pels bancals com si els acacés l'óssa. Segurament ho encertava. Però
s'adreçava al temps de dir un amén per repetir de seguit el moviment	esbalçat	, i tornava a recuperar la posició estable l'instant que seguia. I així,
jugat i que es colguen els caus amb la terra dels marges que	esbalça	una pluja impossible i tenaç? Per endur-se-n'ho tot,
per Natalie havia donat a Pauline tot el paroxisme del sentiment, l'havia	esbalçada	en el buit des de l'abundància del cor. El cos, en canvi, s'havia ofert
només respirar, només deixar amb la mirada esbatanada que el món sencer s'	esbalcés	dins meu. No sé si és veritat, em sembla excessiu, potser m'ho imagino,
tot l'horitzó, i l'aurora encalça la nit profunda, que s'	esbalça	ponent enllà, i els déus nocturns ens deixen sols i
dels òbits maternals que cremen en l'absent. Ara saps que s'	esbalça	el riu que t'acompanya amb canoes llunyanes i
i voldria oblidar-se dels límits dels seus dies —les enrabiades	esbalçades	a les dissorts de Cavorques conformades— i de qualque
del nord i el terbolí. Fa voleiar la neu com ocells que s'	esbalcen	, com una plaga de llagostes que s'abat. Els ulls es
a sobre. Per primera vegada, em sobta amb salut una figura de sorra que s'	esbalça	en un gran toll d'aigua, un somni que m'acompanya sempre que tinc febre.
casot, fa anys que van tallar la llum i l'aigua. Encara com no s'ha	esbalçat	! —I de qui és, doncs?, que no se'n cuida ningú? —L'home
que no intentar recular i refer les passes, que és la millor manera d'	esbalçar	-te. En això té pla raó, pensa. En el fons a l'Esteve li és igual
de la muntanya. Amb la claror tènue de la lluna n'hi ha prou per no	esbalçar	-se. El tram final fa una mica de baixada, fins que el camí es transforma
camí sorreny de la paraula —i tanmateix... la llum s'	esbalça	per la pedra, per l'escorça grisa dels faigs per l'il·luminant silenci de
Estel fugaç, cor en l'abisme de la solitud: pura llum que s'	esbalça	. * La llum arrenca del silenci el plor.
Acceptar de grat el lent pas de les hores — llum	esbalçada	per les baumes — per l'erm. Temps de clarors.
(singular encreuament dels mots torrent i còrrec, 'barranc	esbalçat	'), Muller (que no és pas muller, 'dona', sinó, com en el