Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sortia d'aquests èxtasis com d'un somni, per a trobar-se ell mateix ple d'	esbalaïment	i de meravella davant l'obra de les seves mans, amb el cor palpitant. En
i Teresa aixequen el cap; els esguards de les dues dones es troben en l'	esbalaïment	que els provoca aquests mots horribles de Tomàs, perquè les dues ànimes
de vanitat satisfeta, en seure vora d'ella a la llotja, de cara a l'	esbalaïment	del públic; els trets fisonòmics, que no s'adeien pas als de l'enamorat
la llacuna, abjectes i perduts jeien dispersos en l'	esbalaïment	de l'hòrrid canvi. Parlà tan alt que la buidor profunda
del Jardí. Satan veu Adam i Eva per primera vegada; el seu	esbalaïment	davant l'excel·lència de llur forma i llur felicitat, i la seva
haver-se adonat de la meva presencia. Jo vaig mirar-la amb un immens	esbalaïment	, no sense mescla de paúra —i, tota-vegada, em fou impossible de fer-me
cap al sostre les llurs boles terriblement blanques, en un absolut	esbalaïment	de la llur propia enormitat. Cada comensal tenía davant seu una meitat de
tan atropellades, que gairebé no encertava a endevinar-les. Quin	esbalaïment	el seu quan tornà a veure, com a travers d'un foradet miraculós, aquells
que interiorment no arriba a capir, devia ésser tan còmic el meu	esbalaïment	que tant els pescadors com els meus fills augmentaven el meu desori amb
teu fill, diu, el teu primogènit, Esaú. I esbaleí's Isaac tot ell de fort	esbaleïment	i diu: —Qui, doncs, és estat qui agafava caça i me l'ha portada i jo
malaltissa no havia durat gaire i em trobava en un estat de llanguiment i	esbalaïment	que quasi era la felicitat. Veia arribar, doncs, una vetllada tranquil·la
goma fina. Tenen una patina grisa, un colorit crepuscular i càndid, un	esbalaïment	malaltís, unes mitges tintes de cosa decadent. En canvi, quina luxuriosa
tendresa que omplia d'inquietud la nostra sang, aquella incertesa, aquell	esbalaïment	, aquell anhel de futur, els mil rostres de l'esdevenidor, la melodia dels
anava per sortir, quan tot d'un plegat m'ha sobreprès una mena d'	esbalaïment	, han passat flames per davant dels meus ulls i he vist un frare que queia
meva? La seva cara, ampla i rasurada de tot just, tenia una expressió d'	esbalaïment	i els pòmuls se li tenyien de carmí. Aspriu endevinà la jugada. Aquell
després del viratge alentidor; i exclamaren tot d'una, amb un tremolor d'	esbalaïment	a la veu velada: —Urània! Ella! D'on venia? I qui era "ell"
... Però, Déu meu! Maria Santíssima!... Si és l'Anna! An-na!— El meu	esbalaïment	, com vostès comprendran, era desesperant. Anna, Anna en persona. La meva
¡Com gaudeix, l'espatotxí d'astúcia exímia, amb el meu manifest	esbalaïment	! Fita altra vegada els seus ulls en els meus, els esbalandra, s'aixeca de
l'apreciació dels sentiments bàsics, ha produït, produeix i produirà un	esbalaïment	tan gran, una sensació de novetat tan inquietant, que les reaccions que
cap resposta m'inclinà a suposar que la vella s'havia quedat balba de l'	esbalaïment	. Una compassió sobtada m'entendrí, i, creient complir un deure, vaig
ben altes i boniques. Senyor! Les dues noies el contemplen amb un pic d'	esbalaïment	. —Té l'aspecte d'un gran home! —pensa la Rosa. —Sembla un casat —
i llambregades fredes, no li venia de gaire lluny collejar de cara a l'	esbalaïment	públic. Fins a l'hora de maridar-se, no conegué altre paisatge que les
cap de vuit dies ja eren grans amics. En tornar de la primera visita, l'	esbalaïment	feia tremolar la veu a la fillola de don Dagobert. —Ja veuràs, Rodrigo,
més estomordit que 's quedá el remendó al ouir la demanada; repòst del	esbalaiment	, ensés com un lluquet, li va respòndrer que, un remolí de dimònis se l'
el primer cas fa bé i en el segon mal a una altre. L'amor, acompanyat de l'	esbalaïment	, produeix el fervor; l'odi, junt amb el menyspreu, la burla. Formes del
Esperança. Aquesta amb la suavitat de la seva paraula esvaí el meu	esbalaïment	i detingué el meu rubor, en dir-me això: Obeeix el consell de la
però, una d'aquestes meravelles comentada llavors per tothom, amb	esbalaïment	, per totes les rodalies del Monestir: la coneguda a la biografia del
de l'esperit humà. 2. La religió és una conseqüència de l'	esbalaïment	de l'home respecte al fonament del seu ésser; l'intent de tornar a
de l'home. D'altra banda, com a quelcom negatiu, com a expressió de l'	esbalaïment	de l'"ésser aquí" de l'home. La religió és, doncs, una expressió de l'
és una societat restringida (institució eclesial). La raó descansa en l'	esbalaïment	tràgic de la vida envers el seu propi fonament i la seva pròpia
hem de confessar que cap d'aquests àmbits formidables no ens ha produït l'	esbalaïment	místic de les petites esglesioles de la nostra muntanya. Les catedrals
"diversió" i inserir-lo en el món de la serietat, en el món de l'	esbalaïment	, en el camp de la interrogació angoixosa. Abans de donar-li una resposta,
gents ocioses experimentessin el zaumadsein, l'admiració i l'	esbalaïment	que segons Plató i Aristòtil estava indefectiblement en l'origen de tot
als orígens la font principal de la filosofia estava en l'admiració i l'	esbalaïment	, en les cultures desenvolupades, i especialment en la nostra, es troba en
contra el sentit; i també hi ha les mil maneres de la sorpresa, de l'	esbalaïment	, del dubte, de la consideració, etc., maneres que no ignoren pas la raó
i que vetllareu per la meva persona com si es tractés de vós mateix. Un	esbalaïment	, alhora que un alleujament, fou la conseqüència immediata d'aquestes
noticiar el fet de l'aparició del referit llibre i a registrar el nostre	esbalaïment	davant la constatació que el llibre ha estat imprès —segons resa la
de tota la vida femenina, del seu cosmos. Retinc, doncs, alguna cosa d'un	esbalaïment	original, d'una exigència íntima d'actualitat permanent que aflora en els
joc, nois i noies, van escampar una notícia que, entre els veïns, causà	esbalaïment	." "Heus ací que al poble vivia una criatura assenyalada per les
el teu pare, si és que ets de veres tu rebrot seu; i m'agafa	esbalaïment	, quan et miro; perquè, en bona fe, el teu parlar és igual que
Olímpic per dins, amb aqueixa riquesa de no dir, que m'agafa	esbalaïment	quan m'ho miro." I en ell anâ enraonant el ros Menelau el va entendre,
mai ningú tan semblant amb un altre, ni home ni dona, que em ve	esbalaïment	quan me'l miro, com aquest home s'assembla al fill d'Ulisses
vist amb mos ulls una tal criatura, ni home ni dona: que em ve	esbalaïment	quan te miro. A Delos, però, sí que un dia, vora l'ara
del món, i vet-aquí, tal com deies s'és fet palès: que em ve	esbalaïment	quan me'ls miro." Digué, i va tenir-ne goig la Sagrada Força d'Alcínous;
ningú, si no és que nosaltres mateixos hi renunciem, perdent el dret..."	Esbalaïment	per efecte de contundència de raons. Parpellejant per excés de clarors i
Marta deixà la clau sobre la taula i va sortir blanca d'esglai i d'	esbalaïment	. Després? Després no havia tornat més a casa. Rodà per la ciutat igual
que és, incòmodament ajupit, al seu interior. Murmuris generals d'	esbalaïment	.)] Com anava dient, Trigeu era un dia llegint tranquil·lament el diari en
tracten de fer-li aplegar els seus companys. Filàndria s'adona de l'	esbalaiment	del seu estimat Polemidso, i li diu):] Què et passa, amor meu...? Per
a peu, la primera prova que es jutja, entra a la lliça, esplèndid, per a	esbalaïment	de tothom. Acaba la cursa amb un terme que s'acorda amb la seva persona,
sense acabar, però, de plantar-se. Es traslluïa dels seus ulls sorpresa i	esbalaïment	. —¿Això pensa?... —¿Què importa si jo pense així o d'altra manera?

Pàgina 1 (de 2)

50 següents