×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbalair |
Freqüència total: 80 |
CTILC1 |
goig, el bell cos amorós. Us meravelleu, però sense | esbalair | -vos. És sols un retrobar: de més lluny que de vosaltres | amb horribles gambades; a cada una fa sondrollar l'Infern. Va | esbalair | -se'n l'indomat Enemic, pensant què fóra, i no temé | deessa armada, excelsament formosa, del teu cap vaig sortir. Va | esbalair | -se'n tot l'exèrcit del Cel; de primer, atònits van | ara espectral de la pell, i el llustre ara miraculós de l'ull, m' | esbalaíen | sobre tota cosa i fins m'espantaven i tot. Després, el cabell sedós se | . Corre que corre, corre que corre... Per fi perdé el respir i, tot d'una, | esbalaint | -se-li els sentits, caigué tomballonejant pesadament com un sac de gra, | d'Edom: els forts de Moab, els agafà el tremolor: s' | esbalaïren | tots els habitants de Canaan." "Sí, caurà damunt ells temor i paüra, | diu Isaac son pare. —Só el teu fill, diu, el teu primogènit, Esaú. I | esbaleí | 's Isaac tot ell de fort esbaleïment i diu: —Qui, doncs, és estat qui | per la congestió de l'ofec. Li arregusaven els vestits. —No retorna. S' | esbalaïen | : —No farà l'ànec, suposo. —La llengua li penja i li regalima sang. Es | delit d'acabar, la darrera hora va escolar-se amb una rapidesa que el va | esbalair | quan va adonar-se'n. Arnau va guanyar d'un segon la competició amb el | N'Àuria Maresa va portar-se les mans a les tempes com si es sentís | esbalair | . —Drets! drets! —exclamà amb veu sorda. I de sobte, amb un moviment tràgic | I, a penes hi treia el cap, el sobtava una visió que novament l' | esbalaïa | : com un titella amb ressorts, saltava del fons del llit, apartant-ne | finestra... —No! En Santiago s'aturà, sorprès de sentir-se ell mateix, | esbalaït | pel seu violent exabrupte. Et mira, confús, escampa la mirada a l'entorn: | apocat davant de les seves males intencions i en mirar el firmament s' | esbalaeix | i li vénen ganes de dir en veu alta: —Mareta meva! Quan en Vadoret estava | plenes de mansuetud, que els acollien amb aquella pau inefable que va | esbalair | -los. En Vadoret, en veure Porttancat, tot nevat, es meravellà de la seva | forta que per dues vegades va perdre l'alè i, a la segona, s'amoratà i | esbalaí | en tanta de manera que la mare, per uns moments, el cregué ja finat. | cau! Tingué treballs per enfilar-se al llit. Quan va acotxar-s'hi cuidà | esbalaïr | -se i hagué de reincorporar-se per tornar el respir. —Críspoli! —exclamà | i es gira a l'entorn per demanar ajut. Totes les gents deuen ésser | esbalaïdes | , però s'estan immòbils... Són estàtues que l'envolten. Quietes, callades | humor, diu a l'home: —Sabeu que us conec? El rostre de l'home, adés | esbalaït | per les paraules inaudites del bordegàs, s'ha tornat somrient, i amb un | ha fet aturar el cotxe en sec. Ací, la faç del senyoret nou s'havia | esbalaït | tota. No podia comprendre que un bordegàs tan menut tingués un poder tan | de la realitat, se m'encongia el cor. Tanta grandiositat moridora m' | esbalaïa | ! No podia capir que aquell edifici gran com un poble, caduc i ruïnós, | de l'art, sentia la febre de l'aventura. Tota l'Europa li era saló per a | esbalaïr | amb les seves prodigioses execucions. Totes les dames terreny abonat per | El primer d'aquests personatges que trobem reunits en el temple de Neptú, | esbalaïts | pel temor de la imminent catàstrofe, ... es del ángel caygut imatge | la més allunyada possible de la fantasia. Més graciosa que grandiosa, no | esbalaeix | mai, ans opera quasi insensiblement la seducció d'una simplicitat | adonat que li plaïa de barrejar dites vulgars en el seu parlar per tal d' | esbalair | , si no d'admirar; i atreure l'atenció. Si bé després se'n penedia i es | i un centenar d'almogàvers en tindré ben bé prou. —Bé —fa el d'Eròs un xic | esbalaït | per la resposta—; per si de cas, el cavaller Corberan d'Alet amb | als pobres i no li restaven diners per a adquisicions de blat. El miracle | esbalairà | l'esme, però és un fet que hom toca amb les mans. És follia raonar, si no | l'home bo, el germà sant, lligat com un lladre qualsevol! Caigueren | esbalaïdes | per l'angoixa que els nafrava el cor. No interessa saber-ne més. Hom pot | combatiu ja és menys explícit. La seva humilitat, pel seu to sincer, | esbalaeix | . De fet, però, Pasternak ataca. Ho fa amb una contenció que li han | tot allò que ell, home de plana i de ciutat, no podia ni pressentir, l' | esbalaeix | dolçament. El contacte amb una altra gent, uns altres costums i ambients | del vuit-cents, a seixanta anys feia deu i dotze hores en una jornada i | esbalaïa | jovencells, als quals podia ser avi, però tan llepafils que el veien | o els qui feien de revolucionari per emprenyar la família burgesa, per | esbalair | els amics, per donar-se-les d'home o per qui sap quines raons recòndites, | plorant amb desesperació. Va relatar la història. La promesa va | esbalair | -se: res d'allò no havia tingut lloc. Però la seva mare, en sentir-ho | esparver que roquerols esplomissa. La casa d'Arimells diu que s' | esbalaí | , flairosa de les herbes de la prada. A l'ombra eixuta | antic que volia donzelles i donzelles... De sobte el drac s' | esbalaeix | , té por. Es perden riures, crits i cantarelles en una | no sabia el nostre idioma. La declaració d'aquesta ignorància és per a | esbalair | , puix que el general-president, baldament nascut a Cuba, era d'origen | seguida compartiria! Era inimaginable i jo vaig ésser la primera que se n' | esbalaí | . Sempre m'havia tingut per una femella cent per cent, de les que només | seu uniforme d'una indubtable elegància historiada i evocadora. Pertot, | esbalaint | les ànimes vilatanes senzilles, cavallers endolats amb elegància, de | grans tempestes. Molts dels alumnes desperts que no en sabien res, es van | esbalair | de veure la figura borrosa del ninot davant la porta, que ara ressaltava | de la gloriosa llum elèctrica; però l'església parroquial de Cassana | esbalaïa | les mirades de mil feligresos i feligreses amb l'encesa de cinc-centes | rabents a mà dreta, casals i ciutats al través. I tothom es va | esbalair | dels ocells, en veure'ls sos ulls; i tot era debatre en son cor | escons s'ompliren d'homes que anaven al col·lotge. I més d'un s' | esbalaïa | quan veia el fill prudent de Laertes: perquè era divina la | què cosa són lleis. Perquè és ben cert que era un monstre per | esbalaî | , i no ho semblava cap home que menja pa, sinó un agudell | Ulisses: —"Telèmac, no t'escau d'admirar-te sobre manera ni d' | esbalair | -te perquè el teu pare amorós sigui dintre. Sí, perquè no et | al pastor de pobles els membres. I els pretendents tots se van | esbalair | fora mida. I així parlava un d'ells girant els ulls al veí: | direm que vola. Quan la llebre mirarà, tota s' | esbalairà | . Per no caure... Per no caure mai més —i és avui que | He dormit com una rabasta. Pere Sort d'aquest gra de sesta per | esbalair | la santa borratxera que em pesava tant al cap com als peus. Pau | d'Assisi"— botava a la gegantina "Visió del Coloseu", | esbalaia | amb les seues estupendes interpretacions —color i poesia— del món islàmic | aixis, el pare se'n va anar de recules cap a la porta, hont me se va | esvalahir | , mentres jo me despertavi amb un singlut de plorar. Amb un salt vaig esse | achicharrant la sanc...! Isa· No s'apure, mare. No hi ha qu' | esbalaír | se per aixó. Enrique acabará la carrera el curs que ve i cambiará nostra | si és cert que, tan gran, el fill tu siguis d'Ulisses. | Esbalaeix | ... la testa i els ulls bonics... com t'assembles a ell! Perquè |
|