Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

goig, el bell cos amorós. Us meravelleu, però sense	esbalair	-vos. És sols un retrobar: de més lluny que de vosaltres
amb horribles gambades; a cada una fa sondrollar l'Infern. Va	esbalair	-se'n l'indomat Enemic, pensant què fóra, i no temé
deessa armada, excelsament formosa, del teu cap vaig sortir. Va	esbalair	-se'n tot l'exèrcit del Cel; de primer, atònits van
ara espectral de la pell, i el llustre ara miraculós de l'ull, m'	esbalaíen	sobre tota cosa i fins m'espantaven i tot. Després, el cabell sedós se
. Corre que corre, corre que corre... Per fi perdé el respir i, tot d'una,	esbalaint	-se-li els sentits, caigué tomballonejant pesadament com un sac de gra,
d'Edom: els forts de Moab, els agafà el tremolor: s'	esbalaïren	tots els habitants de Canaan." "Sí, caurà damunt ells temor i paüra,
diu Isaac son pare. —Só el teu fill, diu, el teu primogènit, Esaú. I	esbaleí	's Isaac tot ell de fort esbaleïment i diu: —Qui, doncs, és estat qui
per la congestió de l'ofec. Li arregusaven els vestits. —No retorna. S'	esbalaïen	: —No farà l'ànec, suposo. —La llengua li penja i li regalima sang. Es
delit d'acabar, la darrera hora va escolar-se amb una rapidesa que el va	esbalair	quan va adonar-se'n. Arnau va guanyar d'un segon la competició amb el
N'Àuria Maresa va portar-se les mans a les tempes com si es sentís	esbalair	. —Drets! drets! —exclamà amb veu sorda. I de sobte, amb un moviment tràgic
I, a penes hi treia el cap, el sobtava una visió que novament l'	esbalaïa	: com un titella amb ressorts, saltava del fons del llit, apartant-ne
finestra... —No! En Santiago s'aturà, sorprès de sentir-se ell mateix,	esbalaït	pel seu violent exabrupte. Et mira, confús, escampa la mirada a l'entorn:
apocat davant de les seves males intencions i en mirar el firmament s'	esbalaeix	i li vénen ganes de dir en veu alta: —Mareta meva! Quan en Vadoret estava
plenes de mansuetud, que els acollien amb aquella pau inefable que va	esbalair	-los. En Vadoret, en veure Porttancat, tot nevat, es meravellà de la seva
forta que per dues vegades va perdre l'alè i, a la segona, s'amoratà i	esbalaí	en tanta de manera que la mare, per uns moments, el cregué ja finat.
cau! Tingué treballs per enfilar-se al llit. Quan va acotxar-s'hi cuidà	esbalaïr	-se i hagué de reincorporar-se per tornar el respir. —Críspoli! —exclamà
i es gira a l'entorn per demanar ajut. Totes les gents deuen ésser	esbalaïdes	, però s'estan immòbils... Són estàtues que l'envolten. Quietes, callades
humor, diu a l'home: —Sabeu que us conec? El rostre de l'home, adés	esbalaït	per les paraules inaudites del bordegàs, s'ha tornat somrient, i amb un
ha fet aturar el cotxe en sec. Ací, la faç del senyoret nou s'havia	esbalaït	tota. No podia comprendre que un bordegàs tan menut tingués un poder tan
de la realitat, se m'encongia el cor. Tanta grandiositat moridora m'	esbalaïa	! No podia capir que aquell edifici gran com un poble, caduc i ruïnós,
de l'art, sentia la febre de l'aventura. Tota l'Europa li era saló per a	esbalaïr	amb les seves prodigioses execucions. Totes les dames terreny abonat per
El primer d'aquests personatges que trobem reunits en el temple de Neptú,	esbalaïts	pel temor de la imminent catàstrofe, ... es del ángel caygut imatge
la més allunyada possible de la fantasia. Més graciosa que grandiosa, no	esbalaeix	mai, ans opera quasi insensiblement la seducció d'una simplicitat
adonat que li plaïa de barrejar dites vulgars en el seu parlar per tal d'	esbalair	, si no d'admirar; i atreure l'atenció. Si bé després se'n penedia i es
i un centenar d'almogàvers en tindré ben bé prou. —Bé —fa el d'Eròs un xic	esbalaït	per la resposta—; per si de cas, el cavaller Corberan d'Alet amb
als pobres i no li restaven diners per a adquisicions de blat. El miracle	esbalairà	l'esme, però és un fet que hom toca amb les mans. És follia raonar, si no
l'home bo, el germà sant, lligat com un lladre qualsevol! Caigueren	esbalaïdes	per l'angoixa que els nafrava el cor. No interessa saber-ne més. Hom pot
combatiu ja és menys explícit. La seva humilitat, pel seu to sincer,	esbalaeix	. De fet, però, Pasternak ataca. Ho fa amb una contenció que li han
tot allò que ell, home de plana i de ciutat, no podia ni pressentir, l'	esbalaeix	dolçament. El contacte amb una altra gent, uns altres costums i ambients
del vuit-cents, a seixanta anys feia deu i dotze hores en una jornada i	esbalaïa	jovencells, als quals podia ser avi, però tan llepafils que el veien
o els qui feien de revolucionari per emprenyar la família burgesa, per	esbalair	els amics, per donar-se-les d'home o per qui sap quines raons recòndites,
plorant amb desesperació. Va relatar la història. La promesa va	esbalair	-se: res d'allò no havia tingut lloc. Però la seva mare, en sentir-ho
esparver que roquerols esplomissa. La casa d'Arimells diu que s'	esbalaí	, flairosa de les herbes de la prada. A l'ombra eixuta
antic que volia donzelles i donzelles... De sobte el drac s'	esbalaeix	, té por. Es perden riures, crits i cantarelles en una
no sabia el nostre idioma. La declaració d'aquesta ignorància és per a	esbalair	, puix que el general-president, baldament nascut a Cuba, era d'origen
seguida compartiria! Era inimaginable i jo vaig ésser la primera que se n'	esbalaí	. Sempre m'havia tingut per una femella cent per cent, de les que només
seu uniforme d'una indubtable elegància historiada i evocadora. Pertot,	esbalaint	les ànimes vilatanes senzilles, cavallers endolats amb elegància, de
grans tempestes. Molts dels alumnes desperts que no en sabien res, es van	esbalair	de veure la figura borrosa del ninot davant la porta, que ara ressaltava
de la gloriosa llum elèctrica; però l'església parroquial de Cassana	esbalaïa	les mirades de mil feligresos i feligreses amb l'encesa de cinc-centes
rabents a mà dreta, casals i ciutats al través. I tothom es va	esbalair	dels ocells, en veure'ls sos ulls; i tot era debatre en son cor
escons s'ompliren d'homes que anaven al col·lotge. I més d'un s'	esbalaïa	quan veia el fill prudent de Laertes: perquè era divina la
què cosa són lleis. Perquè és ben cert que era un monstre per	esbalaî	, i no ho semblava cap home que menja pa, sinó un agudell
Ulisses: —"Telèmac, no t'escau d'admirar-te sobre manera ni d'	esbalair	-te perquè el teu pare amorós sigui dintre. Sí, perquè no et
al pastor de pobles els membres. I els pretendents tots se van	esbalair	fora mida. I així parlava un d'ells girant els ulls al veí:
direm que vola. Quan la llebre mirarà, tota s'	esbalairà	. Per no caure... Per no caure mai més —i és avui que
He dormit com una rabasta. Pere Sort d'aquest gra de sesta per	esbalair	la santa borratxera que em pesava tant al cap com als peus. Pau
d'Assisi"— botava a la gegantina "Visió del Coloseu",	esbalaia	amb les seues estupendes interpretacions —color i poesia— del món islàmic
aixis, el pare se'n va anar de recules cap a la porta, hont me se va	esvalahir	, mentres jo me despertavi amb un singlut de plorar. Amb un salt vaig esse
achicharrant la sanc...! Isa· No s'apure, mare. No hi ha qu'	esbalaír	se per aixó. Enrique acabará la carrera el curs que ve i cambiará nostra
si és cert que, tan gran, el fill tu siguis d'Ulisses.	Esbalaeix	... la testa i els ulls bonics... com t'assembles a ell! Perquè

Pàgina 1 (de 2)

50 següents