DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esbaltir V 13 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esbaltir Freqüència total:  13 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

trespontí sense manta ni tapadora; apenes el disfraçat bisbe s' havía asbeltit, va notar un trafego gran per la casa, preguntá qué passava, y li
la seua rigorosa justicia; si son pedres per la duresa del cor, s'esbalteixen y rompen, fent actes de contrició; si son sepulcres tancats, per la
a la Camarga!, que ara mon puny de ferre tos òssos va a esbaltir!— Content, car l'home ja tenía en qui esbravar sa gelosía,
la bassetja voltejada, —Té! para aquest! —li diu.— Vejam si t'esbalteix!— Mes, quan enrera fa l'esquena per envestir més a la plena,
del nostre temps? Déu l'en guardava! Ell l'hauría esbaltit! Les families, també, creixíen sanes, sense ultratge
s'ha marcit i la llum s'angunia, quin sentit t'esbaltia, follia d'enfollit? ...Per sobre l'esperit, oh,
als pretendents va espandir-los una son dolça damunt, i els esbalté tot bevent, i els féu caure les copes dels dits. I es van
Mes debades: Margarida emmudia, corfallida, esbaltida com restava pels estralls d'aquella nit. Era el bosc un santuari.
mártir! de ta vida la casta flor y l' ignoscencia santa, pels aires jo esbaltí, tot fet á trossos, lo jorn aquell de febre y de follía en que llas de
qui, la semença llençada, ressegueix tota la rota, esbaltint els terrossos esponjosos, i després entre els solcs un rec hi
darrer adeu!, l' adeu qui cruya violentament el cor, qui 'l trenca y l' esbaltex en estellicons sancnants. Adeu! N' Angelina singlotant s' ajassá sobre el
pit, congriantse en onada qui s' inflava pujant del ventrell a la gorga, esbaltintse en els llagrimers y rompent en plors. Axò li feu bé, com una pústola
topar amb ningú, que ningú no li llegirà en el rostre la commoció que l'esbalteix, fa via cap avall, per una sendera mínima que encara no hem seguit en el