×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbaltir |
Freqüència total: 13 |
CTILC1 |
trespontí sense manta ni tapadora; apenes el disfraçat bisbe s' havía | asbeltit | , va notar un trafego gran per la casa, preguntá qué passava, y li | la seua rigorosa justicia; si son pedres per la duresa del cor, s' | esbalteixen | y rompen, fent actes de contrició; si son sepulcres tancats, per la | a la Camarga!, que ara mon puny de ferre tos òssos va a | esbaltir | !— Content, car l'home ja tenía en qui esbravar sa gelosía, | la bassetja voltejada, —Té! para aquest! —li diu.— Vejam si t' | esbalteix | !— Mes, quan enrera fa l'esquena per envestir més a la plena, | del nostre temps? Déu l'en guardava! Ell l'hauría | esbaltit | ! Les families, també, creixíen sanes, sense ultratge | s'ha marcit i la llum s'angunia, quin sentit t' | esbaltia | , follia d'enfollit? ...Per sobre l'esperit, oh, | als pretendents va espandir-los una son dolça damunt, i els | esbalté | tot bevent, i els féu caure les copes dels dits. I es van | Mes debades: Margarida emmudia, corfallida, | esbaltida | com restava pels estralls d'aquella nit. Era el bosc un santuari. | mártir! de ta vida la casta flor y l' ignoscencia santa, pels aires jo | esbaltí | , tot fet á trossos, lo jorn aquell de febre y de follía en que llas de | qui, la semença llençada, ressegueix tota la rota, | esbaltint | els terrossos esponjosos, i després entre els solcs un rec hi | darrer adeu!, l' adeu qui cruya violentament el cor, qui 'l trenca y l' | esbaltex | en estellicons sancnants. Adeu! N' Angelina singlotant s' ajassá sobre el | pit, congriantse en onada qui s' inflava pujant del ventrell a la gorga, | esbaltint | se en els llagrimers y rompent en plors. Axò li feu bé, com una pústola | topar amb ningú, que ningú no li llegirà en el rostre la commoció que l' | esbalteix | , fa via cap avall, per una sendera mínima que encara no hem seguit en el |
|