×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esbargiment |
Freqüència total: 206 |
CTILC1 |
| i en els seus sopars amb Rosa Trènor, una mena de companyia i un | esbargiment | per poder dir totes les vacuïtats que se li acudien, i, de tant en tant, | | bondadós amb sos obrers i sempre aprofitava l'ocasió d'oferir-los algun | esbargiment | extraordinari que els fes menys feixuc i monòton el treball quotidià. El | | mica de pressa per arribar a l'hora a sopar a casa seva. Aquella estona d' | esbargiment | li feia oblidar tota la duresa de la jornada empastifant-se al batuà on | | morint entraren en la immortalitat. Darrers remeis: simplicitat i honest | esbargiment | XVII. És també causa no menyspreable de neguit, si et poleixes | | l'esperit sempre amb la mateixa tensió, ans hem de fer-lo davallar als | esbargiments | . Sòcrates no s'avergonyia pas de jugar amb els nens, Cató distreia amb vi | | i una llangor. No hi tendiria una tan gran afecció dels homes, si l' | esbargiment | i el joc no tinguessin una natural delectança, l'ús freqüent de la qual | | estatuïren dies de festa a fi que els homes es veiessin obligats a l' | esbargiment | públic i posessin entre llurs treballs un atemperament necessari; i | | en certa manera la llum d'un caràcter virtuós. Dues són les menes d' | esbargiment | : una, innoble, insolent, vergonyosa, impúdica; l'altra, elegant, de bon | | de Mart i els exercicis de la cacera ens forneixen exemples honestos d' | esbargiment | . XXX. És propi de tota investigació sobre el deure tenir tothora | | de la costa, i rabejar-s'hi tant com volen, donar sadoll a llur afany d' | esbargiment | , tornar prest a Inca i escampar pels seus carrers, com una nota exòtica, | | qual als meus braços jo l'esperava, tot pal·liant l'espera amb honestos | esbargiments | . A les tardes, de tres a sis, matava l'estona al taller d'En Zuloaga; | | a qui no podia contaminar el comerç de la mestressa, representava un | esbargiment | d'aquella trista vida, i totes les noies li feien festes i li canviaven | | dels anteriors. No s'imaginaria ningú les riallades, les diversions, els | esbargiments | que els pobres homenets procuren cada dia als déus. Aquests, dediquen les | | deliberar sobre els mitjans més convenients per atreure-la al llur | esbargiment | i tarannà. Foren els homes els que trobaren, com la majoria de les | | les cerimònies del culte, semblava que es prengués aquella diada com un | esbargiment | platxeriós, complimentant a tothom, i amb tothom conversant afablement, | | acadèmia el veiem aplicat a casa nostra a tota mena de sessió d' | esbargiment | espiritual que comportés una certa formalitat, i, d'una manera molt | | assedegada expressió, són impressionants. El que s'hi veu dels patis d' | esbargiment | de les escoles mitjanes, també; llevat del color de la cara, hom les | | de la nostra arquitectura popular, va projectar diversos xalets o cases d' | esbargiment | inspirats en la barraca valenciana: les formes tradicionals hi eren | | embadaliment; empedreir; empedreïment; ensopir, ensopiment; esbargir-se, | esbargiment | ; esdevenir-se, esdeveniment; esllanguir-se, esllanguiment; espargir, | | poden prestar aquí un servei assenyalat d'ajudantia intel·lectual i d' | esbargiment | útil, fent, de passada, que el subjecte no es fastiguegi amb la forçosa | | cop, per excessos comesos, el Consell de la vila s'oposà a aquesta mena d' | esbargiments | , com ocorregué el 22 d'agost del 1559, en què fou | | cafés, els esports d'espectacle resten avui els únics llocs tolerats d' | esbargiment | . Més que a Barcelona, on la mateixa força de resistència del nervi urbà | | del Mig. Els primers cafès eren de barri; més que cafè era el lloc d' | esbargiment | on jugar a cartes, al dòmino o a altres jocs més o menys tolerats, i | | d'aquells aparells tètrics a l'entrada d'un passeig destinat a l' | esbargiment | dels ciutadans era una nota desagradable. Per no cridar l'atenció i | | en el capítol d'Exercicis físics. En molts d'ells existien camps d' | esbargiment | i sales d'esport, i era continuada l'observació dels portadors de gèrmens | | lo món serà dels tranquils! Tanta era la serenitat del seu esperit i l' | esbargiment | de maldecaps que gojava, que aquells quoranta duros de la lletreta | | estreta, amb profusió de llums, com per indicar als noctàmbuls un lloc d' | esbargiment | públic, hi havia un home de mitjana edat i d'aspecte insignificant. Tenia | | de suportar-lo, com tots els qui no poden prendre's la literatura com un | esbargiment | i destinar-hi les hores que d'altres ocupacions més productives els | | innocents de menestrals que somnien passar els finals de setmana en | esbargiment | assolellat, lluny de l'estretor malolent dels modests pisets ciutadans, | | a l'hivern s'enrampaven de fred; el marit, perquè tenia la pau a casa i l' | esbargiment | a fora; i el Sereno i el Secretari perquè contribuïen, en la part | | minestra, que cada dia li porta en un topinet; i ella en té prou pels | esbargiments | i corribandes que li calen, amb la vàlvula d'escape del forat | | hàbits, el gust per certs aliments o vestits, l'afició a tals o tals | esbargiments | , el predomini major o menor de l'esperit d'egoïsme, de família, de | | aclaparadora. I feia fred. Pels carrers, la gent que els diumenges cerca | esbargiments | , passava tivada, amb passa lleugera i el coll de l'abric enlaire. Entre | | intel·lectual d'un home com Sebastià, qui amb la paraula troba adient | esbargiment | per al seu esperit. —Per aquest camí ombrívol i majestuós, abans passava | | els partits polítics, les agrupacions esportives, les societats d' | esbargiment | , els centres de cultura, el cervell i el múscul de Catalunya, fan crides | | diari de set a nou del vespre a la Rambla atapeïda de gent que cerca | esbargiment | després d'un dia feixuc de treball en despatxos i magatzems... Oh, la | | el tumulte immens del cor de la ciutat pacífica i treballadora que cerca | esbargiment | sota els fanals llampants i els anuncis de les darreres novetats en els | | —Jo —digué Agustí Pocorull— allò que recordo amb més complaença és l' | esbargiment | dels dissabtes a la tarda, quan, amb una colla de nois de la meva classe, | | de Barcelona a Sarrià, per a major comoditat dels qui tenien finques d' | esbargiment | en aquell lloc, en el qual feia l'elogi a la deixadesa de les autoritats | | alçària i es componia de barraques que alternaven amb algunes casetes d' | esbargiment | amb els corresponents jardins i horts. Fins l'any 1785, hi | | i efectiu de mantes manifestacions desplegades en aquells llocs, on l' | esbargiment | no es limitava a esbravarse en espectacles, músiques i lluïssor de | | la indiferència general amb què eren acollits aquests jardins públics d' | esbargiment | i ho atribuïa, per una part, a l'isolament, a la vida reclosa, de les | | tradicionals reunions casolanes, audàcia curullada per la puixança dels | esbargiments | i els espectacles dels jardins del Passeig de Gràcia. No parlem ja dels | | va afegir-s'hi alguns anys després el "Prado Catalán". Sis llocs d' | esbargiment | en un mateix indret, en estret veïnatge, eren una demostració palesa de | | barceloní Francesc Puig i Alfonso, en comentar l'abundor de llocs d' | esbargiment | , deia "que el ciutadà que anava al Passeig de Gràcia, si no es | | de Claris. Quan el Passeig de Gràcia no comptava amb altres llocs d' | esbargiment | , la "Font de Jesús" i el "Criadero" eren els predilectes dels qui no | | dins el límit de les possibilitats llurs. El més popular d'aquests | esbargiments | era el ball campestre, fora de l'encofurnament dels locals tancats, balls | | a la nostra mida, potser amb una mica d'eixamples, dels parcs d' | esbargiment | que feien furor a les principals capitals d'Europa, com el Hyde Park i el | | dels locals tancats i acudien al Passeig de Gràcia a cercar fresca i | esbargiment | . Teatres d'estiu, com així eren anomenats, que funcionaven regularment | | com els pulmons, i un atractiu insuperable per ésser l'espai destinat a l' | esbargiment | del públic que, hi prenia la fresca a l'ombra dels arbres, assegut als |
|