Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i en els seus sopars amb Rosa Trènor, una mena de companyia i un	esbargiment	per poder dir totes les vacuïtats que se li acudien, i, de tant en tant,
bondadós amb sos obrers i sempre aprofitava l'ocasió d'oferir-los algun	esbargiment	extraordinari que els fes menys feixuc i monòton el treball quotidià. El
mica de pressa per arribar a l'hora a sopar a casa seva. Aquella estona d'	esbargiment	li feia oblidar tota la duresa de la jornada empastifant-se al batuà on
morint entraren en la immortalitat. Darrers remeis: simplicitat i honest	esbargiment	XVII. És també causa no menyspreable de neguit, si et poleixes
l'esperit sempre amb la mateixa tensió, ans hem de fer-lo davallar als	esbargiments	. Sòcrates no s'avergonyia pas de jugar amb els nens, Cató distreia amb vi
i una llangor. No hi tendiria una tan gran afecció dels homes, si l'	esbargiment	i el joc no tinguessin una natural delectança, l'ús freqüent de la qual
estatuïren dies de festa a fi que els homes es veiessin obligats a l'	esbargiment	públic i posessin entre llurs treballs un atemperament necessari; i
en certa manera la llum d'un caràcter virtuós. Dues són les menes d'	esbargiment	: una, innoble, insolent, vergonyosa, impúdica; l'altra, elegant, de bon
de Mart i els exercicis de la cacera ens forneixen exemples honestos d'	esbargiment	. XXX. És propi de tota investigació sobre el deure tenir tothora
de la costa, i rabejar-s'hi tant com volen, donar sadoll a llur afany d'	esbargiment	, tornar prest a Inca i escampar pels seus carrers, com una nota exòtica,
qual als meus braços jo l'esperava, tot pal·liant l'espera amb honestos	esbargiments	. A les tardes, de tres a sis, matava l'estona al taller d'En Zuloaga;
a qui no podia contaminar el comerç de la mestressa, representava un	esbargiment	d'aquella trista vida, i totes les noies li feien festes i li canviaven
dels anteriors. No s'imaginaria ningú les riallades, les diversions, els	esbargiments	que els pobres homenets procuren cada dia als déus. Aquests, dediquen les
deliberar sobre els mitjans més convenients per atreure-la al llur	esbargiment	i tarannà. Foren els homes els que trobaren, com la majoria de les
les cerimònies del culte, semblava que es prengués aquella diada com un	esbargiment	platxeriós, complimentant a tothom, i amb tothom conversant afablement,
acadèmia el veiem aplicat a casa nostra a tota mena de sessió d'	esbargiment	espiritual que comportés una certa formalitat, i, d'una manera molt
assedegada expressió, són impressionants. El que s'hi veu dels patis d'	esbargiment	de les escoles mitjanes, també; llevat del color de la cara, hom les
de la nostra arquitectura popular, va projectar diversos xalets o cases d'	esbargiment	inspirats en la barraca valenciana: les formes tradicionals hi eren
embadaliment; empedreir; empedreïment; ensopir, ensopiment; esbargir-se,	esbargiment	; esdevenir-se, esdeveniment; esllanguir-se, esllanguiment; espargir,
poden prestar aquí un servei assenyalat d'ajudantia intel·lectual i d'	esbargiment	útil, fent, de passada, que el subjecte no es fastiguegi amb la forçosa
cop, per excessos comesos, el Consell de la vila s'oposà a aquesta mena d'	esbargiments	, com ocorregué el 22 d'agost del 1559, en què fou
cafés, els esports d'espectacle resten avui els únics llocs tolerats d'	esbargiment	. Més que a Barcelona, on la mateixa força de resistència del nervi urbà
del Mig. Els primers cafès eren de barri; més que cafè era el lloc d'	esbargiment	on jugar a cartes, al dòmino o a altres jocs més o menys tolerats, i
d'aquells aparells tètrics a l'entrada d'un passeig destinat a l'	esbargiment	dels ciutadans era una nota desagradable. Per no cridar l'atenció i
en el capítol d'Exercicis físics. En molts d'ells existien camps d'	esbargiment	i sales d'esport, i era continuada l'observació dels portadors de gèrmens
lo món serà dels tranquils! Tanta era la serenitat del seu esperit i l'	esbargiment	de maldecaps que gojava, que aquells quoranta duros de la lletreta
estreta, amb profusió de llums, com per indicar als noctàmbuls un lloc d'	esbargiment	públic, hi havia un home de mitjana edat i d'aspecte insignificant. Tenia
de suportar-lo, com tots els qui no poden prendre's la literatura com un	esbargiment	i destinar-hi les hores que d'altres ocupacions més productives els
innocents de menestrals que somnien passar els finals de setmana en	esbargiment	assolellat, lluny de l'estretor malolent dels modests pisets ciutadans,
a l'hivern s'enrampaven de fred; el marit, perquè tenia la pau a casa i l'	esbargiment	a fora; i el Sereno i el Secretari perquè contribuïen, en la part
minestra, que cada dia li porta en un topinet; i ella en té prou pels	esbargiments	i corribandes que li calen, amb la vàlvula d'escape del forat
hàbits, el gust per certs aliments o vestits, l'afició a tals o tals	esbargiments	, el predomini major o menor de l'esperit d'egoïsme, de família, de
aclaparadora. I feia fred. Pels carrers, la gent que els diumenges cerca	esbargiments	, passava tivada, amb passa lleugera i el coll de l'abric enlaire. Entre
intel·lectual d'un home com Sebastià, qui amb la paraula troba adient	esbargiment	per al seu esperit. —Per aquest camí ombrívol i majestuós, abans passava
els partits polítics, les agrupacions esportives, les societats d'	esbargiment	, els centres de cultura, el cervell i el múscul de Catalunya, fan crides
diari de set a nou del vespre a la Rambla atapeïda de gent que cerca	esbargiment	després d'un dia feixuc de treball en despatxos i magatzems... Oh, la
el tumulte immens del cor de la ciutat pacífica i treballadora que cerca	esbargiment	sota els fanals llampants i els anuncis de les darreres novetats en els
—Jo —digué Agustí Pocorull— allò que recordo amb més complaença és l'	esbargiment	dels dissabtes a la tarda, quan, amb una colla de nois de la meva classe,
de Barcelona a Sarrià, per a major comoditat dels qui tenien finques d'	esbargiment	en aquell lloc, en el qual feia l'elogi a la deixadesa de les autoritats
alçària i es componia de barraques que alternaven amb algunes casetes d'	esbargiment	amb els corresponents jardins i horts. Fins l'any 1785, hi
i efectiu de mantes manifestacions desplegades en aquells llocs, on l'	esbargiment	no es limitava a esbravarse en espectacles, músiques i lluïssor de
la indiferència general amb què eren acollits aquests jardins públics d'	esbargiment	i ho atribuïa, per una part, a l'isolament, a la vida reclosa, de les
tradicionals reunions casolanes, audàcia curullada per la puixança dels	esbargiments	i els espectacles dels jardins del Passeig de Gràcia. No parlem ja dels
va afegir-s'hi alguns anys després el "Prado Catalán". Sis llocs d'	esbargiment	en un mateix indret, en estret veïnatge, eren una demostració palesa de
barceloní Francesc Puig i Alfonso, en comentar l'abundor de llocs d'	esbargiment	, deia "que el ciutadà que anava al Passeig de Gràcia, si no es
de Claris. Quan el Passeig de Gràcia no comptava amb altres llocs d'	esbargiment	, la "Font de Jesús" i el "Criadero" eren els predilectes dels qui no
dins el límit de les possibilitats llurs. El més popular d'aquests	esbargiments	era el ball campestre, fora de l'encofurnament dels locals tancats, balls
a la nostra mida, potser amb una mica d'eixamples, dels parcs d'	esbargiment	que feien furor a les principals capitals d'Europa, com el Hyde Park i el
dels locals tancats i acudien al Passeig de Gràcia a cercar fresca i	esbargiment	. Teatres d'estiu, com així eren anomenats, que funcionaven regularment
com els pulmons, i un atractiu insuperable per ésser l'espai destinat a l'	esbargiment	del públic que, hi prenia la fresca a l'ombra dels arbres, assegut als

Pàgina 1 (de 5)

50 següents