×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbargir |
Freqüència total: 306 |
CTILC1 |
mica esquiva; no serveix per a emplenar l'existència, sinó per ornar-la i | esbargir | -la. La ironia catalana concorda amb la intel·lectual en què no fereix ni | ab tota la llibertat que li deixava 'l seu pare cada vespre per' anar á | esbargir | l' enteniment afadigat ab lo treball del dia, ell no s' acostava als | Rita reptantla durament, mentres la Madrona per altra banda procurá | esbargir | la nuvolada, excitant á sas amigas á vestir depressa 'l nen pera que | costat pera contemplarlo, pregant á la montanyesa qu' eixís una estona á | esbargir | se. Aquella bona dona obehí á un signe dissimulat que li feu la Sió. Un | sos companys, eixí pe'l Portal del Angel cap al passeig de Gracia pera | esbargir | se una mica. Los fums del Champagne se li havían empujat al cervell y se | de la terra. I més tard, quan el sol ja no crema, aquella multitud s' | esbargix | en busca de la llar, del poble, cantant i acometent-se festivament, de | després, talment un tigre que per atzar ha vist com s' | esbargeixen | dos amorosos cervatells, i, ràpid, se'ls apropa i | i només deixaven anar una lleu escuma a la platja. Els núvols s'havien | esbargit | , el sol brillava i l'aspra Creta somreia, calmada. Zorbàs es va girar i | Jo em vaig posar a riure. Una vegada, al cinema, havia vist un paixà turc | esbargint | -se en un cabaret de París. Tenia sobre els genolls una modisteta rossa i, | i no temis; amolla la teva joventut i no la planyis! S' | esbargiren | les preocupacions, se n'anaren els petits maldecaps, l'ànima ha arribat | Va sospirar. —M'he fet vell —digué—, no puc fer cap altra cosa. M' | esbargeixo | catalogant tots aquests ornaments de la Mare de Déu i m'oblido de les | el còrrec de Casenoves tot enllà. Mentre enraonàvem així, els companys s' | esbargien | pels marges i jugaven confiats, com si aquell mas fos com un altre. —Ep! | del dibuix, de l'istil de vinyeta i del marc hauríen immediatament | esbargit | tal idea —m'hauríen preservat ni d'entretenir-la momentaniament. En | m'estrenyeren, y tot el poema d'esperanses somniat allà en el tren, | esbargit | a derrera hora pel cansament, reprengué forsa y embranzida al sentirme ja | d'haver anat a missa, l'actiu constructor, acompanyat del noi, anava a | esbargir | -se a la muntanya caçant, o al mar en una barqueta de sa propietat, de des | digué a la seva mare: —Vaja, vaja! enceneu el llum! que amb la claror s' | esbargiràn | aquestes negrures, que sembla que la Carme es complau en retreure. Què | conducta de vostè. María Gloria es passà la mà pels séus com si volgués | esbargir | la foscor que la voltava, i exclamà fòra de sí: —La meva conducta!... I | tots els murmuris amagats es deixondien: la joia de la matinada s' | esbargia | . Un aire fresc somovia elegantment les fulles, com a posta perquè | entre aquells cims, es posava a cantar ben fort, i li semblava com que | esbargia | ses penes. Mentrestant, el trontoll de la tronada creixia, els llampecs | dicteris m'havia fet a la boca, i vaig optar per callar-los; i, per a | esbargir | més la temptació, vaig aixecar-me i em vaig posar a passejar per sobre el | bé i del mal. I un riu sortía d'Edem per regar el Paradís, i d'aquí s' | esbargía | i feia quatre caps. Nom de l'un, Fissó i ell cenyeix tota la terra | del Negueb. I un dia, al caient de la tarde, que era eixit Isaac al camp a | esbargir | -se, aixeca els ulls, mira, i ja en veu camells venir. També Rebeca, com | Però en mig dels deserts, és menester alguna cosa amena, en la qual s' | esbargeixin | els ulls voluptuosos després de veure tan llargament la feresa d'aquests | Ramona al Coq d'Or i ell, a base d'un mal de cap que calia | esbargir | , havia romàs al carrer. Però, de fet, el que ell volia era estar més | avisar; y era'l pare que, si era prou indulgent per deixarnos divertir y | esbargir | nos fora de les hores d'estudi, no tolerava abusos ni rebequeries, ni | per ficarshi tota la tarde y nit del sant diumenge, en lloch de anar á | esbargir | se per fora ciutat, sobre tot quan ve'l bon temps que fan de bon veure els | capacitat per a les funcions cíviques i guerreres. I àdhuc quan vulguin | esbargir | llur esperit i donar-se a l'alegria, han d'evitar la intemperància i | això suposant que no dormís, cosa fora de tot dubte. Una claror rosada s' | esbargí | pel cel i es reflectí damunt del mar. Un moment després, un raig de sol | el prior donà una vessana d'olivar de fora portes perquè la gent s' | esbargís | honestament, tot reservant-se, ben entès, el dret d'intervenir | S'airegen. Prenen l'aire. Mengen i beuen com a llops i s'han d' | esbargir | . Quina cuina, a Flandes, més abundant! És el país d'Europa en el qual es | tornen del passeig fets una llàstima, sonates de Beethoven —amics que s' | esbargeixen | — casolanes, savi que corregeix proves sota el fanal d'un square, | i barbut en mig dels seus llibres. Al capdavall, és clar, Arandó pensà d' | esbargir | -se una estona; i, en retrobar Maria Pia, no diré que alguna cosa no es | m'escapava al teatre, i en sortir del teatre... a balir. Què us diré? M' | esbargia | . IV Aquell estiu, que fou extremadament rigorós, l'Ignasi | creure, vés-te-n'hi tu volant, a la bassa, a veure si se t' | esbargeix | el cap i no parles més com una criatura de bolquers. Tjaden desapareix. | això, però, potser només m'ho fan pensar la melangia i el trasbals, que s' | esbargiran | quan em trobaré, de nou, dessota els pollancres i escoltaré el dolç | fantasiós i va aixecar-se. Va anar-se'n al balcó a fumar un cigarret per | esbargir | -se. Les parets i els mobles del pis semblaven servar l'esperit de sa mare | vela! Tota la nit dormirà! Ha dit: "El noi té un rebull de sang i vol | esbargir | -se amb la frescor de la nit! Deixeu-lo estar, ja tornarà!", i | que li semblava la mirada de Déu. Sentia que la nuvolada de dubtes s' | esbargia | i s'amagava pels racons del seu pit i que els pressentiments brollaven | Quin fred feia! Un fred quiet, picant, sense una bufadeta de vent que l' | esbargís | . En la quietud de la nit la remor de les onades ressonava bo i pujant a | aquest bon matí. Els núvols que han portat quatre gotes matineres s'han | esbargit | i ara fa sol. Ell prou està segur que trobarà bolets; setmanes enrera, va | com una vaga recança de no haver-la estimat prou... Es deixondí... S' | esbargiren | els records i la mirada torna de bell nou sobre els paisatges en un joc | tractà de replegar-se a l'interior cercant l'empar d'aquella ombra que s' | esbargia | . Fou endebades i vulgues que no, hagué d'acarar-se amb l'esdeveniment. | ella fos aquí ara... Si ell li pogués parlar aquesta nit!... Com s'hauria | esbargit | tota aquella fatiga! Només del pensament totes les dolors s'anaven fent | entorn de la barraca. L'emblanquinà. Ell la deixava fer... L'odi s'anà | esbargint | d'aquella pruïja i, mica en mica, així insensiblement, l'oblit la vingué | inestable i fugisser... com si anés a desfer-se per tots els costats i | esbargir | -se a una alenada lleu... Era un sentiment angoixós, i després s'espolsava | nacionalistes estimarien, odiarien, procrearien, menjarien, beurien i s' | esbargirien | ; tindrien creences, casa, dona, fills, amics i servents; mal de queixal i | d'inspeccionar el terreny, amb una destral a la mà. Amb goig vistent, s' | esbargia | escapçant innocents plantes salvatges que, solitàries i humils, naixien i | està molt bé que el pobre joglar conti històries i que vosaltres us hi | esbargiu | ; però el pobre joglar ha caminat tota la nit i no ha menjat ni un mos. | sorolls i surts, però ja saps que tot plegat ha estat fet per a | esbargir | -te." Anava errada, però. Sembla que, certament i lamentablement, algú | de pedra, pensant d'atènyer el pati exterior i de passejar-m'hi per | esbargir | l'esperit. Però tantost vaig ésser en aquell passadís, vaig apagar la |
|