DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esbargir V 298 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esbargir Freqüència total:  298 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mica esquiva; no serveix per a emplenar l'existència, sinó per ornar-la i esbargir-la. La ironia catalana concorda amb la intel·lectual en què no fereix ni
ab tota la llibertat que li deixava 'l seu pare cada vespre per' anar á esbargir l' enteniment afadigat ab lo treball del dia, ell no s' acostava als
Rita reptantla durament, mentres la Madrona per altra banda procurá esbargir la nuvolada, excitant á sas amigas á vestir depressa 'l nen pera que
costat pera contemplarlo, pregant á la montanyesa qu' eixís una estona á esbargirse. Aquella bona dona obehí á un signe dissimulat que li feu la Sió. Un
sos companys, eixí pe'l Portal del Angel cap al passeig de Gracia pera esbargirse una mica. Los fums del Champagne se li havían empujat al cervell y se
de la terra. I més tard, quan el sol ja no crema, aquella multitud s'esbargix en busca de la llar, del poble, cantant i acometent-se festivament, de
després, talment un tigre que per atzar ha vist com s'esbargeixen dos amorosos cervatells, i, ràpid, se'ls apropa i
i només deixaven anar una lleu escuma a la platja. Els núvols s'havien esbargit, el sol brillava i l'aspra Creta somreia, calmada. Zorbàs es va girar i
Jo em vaig posar a riure. Una vegada, al cinema, havia vist un paixà turc esbargint-se en un cabaret de París. Tenia sobre els genolls una modisteta rossa i,
i no temis; amolla la teva joventut i no la planyis! S'esbargiren les preocupacions, se n'anaren els petits maldecaps, l'ànima ha arribat
Va sospirar. —M'he fet vell —digué—, no puc fer cap altra cosa. M'esbargeixo catalogant tots aquests ornaments de la Mare de Déu i m'oblido de les
el còrrec de Casenoves tot enllà. Mentre enraonàvem així, els companys s'esbargien pels marges i jugaven confiats, com si aquell mas fos com un altre. —Ep!
del dibuix, de l'istil de vinyeta i del marc hauríen immediatament esbargit tal idea —m'hauríen preservat ni d'entretenir-la momentaniament. En
m'estrenyeren, y tot el poema d'esperanses somniat allà en el tren, esbargit a derrera hora pel cansament, reprengué forsa y embranzida al sentirme ja
d'haver anat a missa, l'actiu constructor, acompanyat del noi, anava a esbargir-se a la muntanya caçant, o al mar en una barqueta de sa propietat, de des
digué a la seva mare: —Vaja, vaja! enceneu el llum! que amb la claror s'esbargiràn aquestes negrures, que sembla que la Carme es complau en retreure. Què
conducta de vostè. María Gloria es passà la mà pels séus com si volgués esbargir la foscor que la voltava, i exclamà fòra de sí: —La meva conducta!... I
tots els murmuris amagats es deixondien: la joia de la matinada s'esbargia. Un aire fresc somovia elegantment les fulles, com a posta perquè
entre aquells cims, es posava a cantar ben fort, i li semblava com que esbargia ses penes. Mentrestant, el trontoll de la tronada creixia, els llampecs
dicteris m'havia fet a la boca, i vaig optar per callar-los; i, per a esbargir més la temptació, vaig aixecar-me i em vaig posar a passejar per sobre el
bé i del mal. I un riu sortía d'Edem per regar el Paradís, i d'aquí s'esbargía i feia quatre caps. Nom de l'un, Fissó i ell cenyeix tota la terra
del Negueb. I un dia, al caient de la tarde, que era eixit Isaac al camp a esbargir-se, aixeca els ulls, mira, i ja en veu camells venir. També Rebeca, com
Però en mig dels deserts, és menester alguna cosa amena, en la qual s'esbargeixin els ulls voluptuosos després de veure tan llargament la feresa d'aquests
Ramona al Coq d'Or i ell, a base d'un mal de cap que calia esbargir, havia romàs al carrer. Però, de fet, el que ell volia era estar més
avisar; y era'l pare que, si era prou indulgent per deixarnos divertir y esbargirnos fora de les hores d'estudi, no tolerava abusos ni rebequeries, ni
per ficarshi tota la tarde y nit del sant diumenge, en lloch de anar á esbargirse per fora ciutat, sobre tot quan ve'l bon temps que fan de bon veure els
capacitat per a les funcions cíviques i guerreres. I àdhuc quan vulguin esbargir llur esperit i donar-se a l'alegria, han d'evitar la intemperància i
això suposant que no dormís, cosa fora de tot dubte. Una claror rosada s'esbargí pel cel i es reflectí damunt del mar. Un moment després, un raig de sol
el prior donà una vessana d'olivar de fora portes perquè la gent s'esbargís honestament, tot reservant-se, ben entès, el dret d'intervenir
S'airegen. Prenen l'aire. Mengen i beuen com a llops i s'han d'esbargir. Quina cuina, a Flandes, més abundant! És el país d'Europa en el qual es
tornen del passeig fets una llàstima, sonates de Beethoven —amics que s'esbargeixen— casolanes, savi que corregeix proves sota el fanal d'un square,
i barbut en mig dels seus llibres. Al capdavall, és clar, Arandó pensà d'esbargir-se una estona; i, en retrobar Maria Pia, no diré que alguna cosa no es
m'escapava al teatre, i en sortir del teatre... a balir. Què us diré? M'esbargia. IV Aquell estiu, que fou extremadament rigorós, l'Ignasi
creure, vés-te-n'hi tu volant, a la bassa, a veure si se t'esbargeix el cap i no parles més com una criatura de bolquers. Tjaden desapareix.
això, però, potser només m'ho fan pensar la melangia i el trasbals, que s'esbargiran quan em trobaré, de nou, dessota els pollancres i escoltaré el dolç
fantasiós i va aixecar-se. Va anar-se'n al balcó a fumar un cigarret per esbargir-se. Les parets i els mobles del pis semblaven servar l'esperit de sa mare
vela! Tota la nit dormirà! Ha dit: "El noi té un rebull de sang i vol esbargir-se amb la frescor de la nit! Deixeu-lo estar, ja tornarà!", i
que li semblava la mirada de Déu. Sentia que la nuvolada de dubtes s'esbargia i s'amagava pels racons del seu pit i que els pressentiments brollaven
Quin fred feia! Un fred quiet, picant, sense una bufadeta de vent que l'esbargís. En la quietud de la nit la remor de les onades ressonava bo i pujant a
aquest bon matí. Els núvols que han portat quatre gotes matineres s'han esbargit i ara fa sol. Ell prou està segur que trobarà bolets; setmanes enrera, va
com una vaga recança de no haver-la estimat prou... Es deixondí... S'esbargiren els records i la mirada torna de bell nou sobre els paisatges en un joc
tractà de replegar-se a l'interior cercant l'empar d'aquella ombra que s'esbargia. Fou endebades i vulgues que no, hagué d'acarar-se amb l'esdeveniment.
ella fos aquí ara... Si ell li pogués parlar aquesta nit!... Com s'hauria esbargit tota aquella fatiga! Només del pensament totes les dolors s'anaven fent
entorn de la barraca. L'emblanquinà. Ell la deixava fer... L'odi s'anà esbargint d'aquella pruïja i, mica en mica, així insensiblement, l'oblit la vingué
inestable i fugisser... com si anés a desfer-se per tots els costats i esbargir-se a una alenada lleu... Era un sentiment angoixós, i després s'espolsava
nacionalistes estimarien, odiarien, procrearien, menjarien, beurien i s'esbargirien; tindrien creences, casa, dona, fills, amics i servents; mal de queixal i
d'inspeccionar el terreny, amb una destral a la mà. Amb goig vistent, s'esbargia escapçant innocents plantes salvatges que, solitàries i humils, naixien i
està molt bé que el pobre joglar conti històries i que vosaltres us hi esbargiu; però el pobre joglar ha caminat tota la nit i no ha menjat ni un mos.
sorolls i surts, però ja saps que tot plegat ha estat fet per a esbargir-te." Anava errada, però. Sembla que, certament i lamentablement, algú
de pedra, pensant d'atènyer el pati exterior i de passejar-m'hi per esbargir l'esperit. Però tantost vaig ésser en aquell passadís, vaig apagar la

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »