×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbarriar |
Freqüència total: 115 |
CTILC1 |
gran desimboltura, desemboca al carrer principal, on la gentada comença a | esbarriar | -se en totes direccions, sempre udolant a ple pulmó, però ara ja no tot | per petit que fos, hi hauria el cel... el cel que de vegades un ocell | esbarriava | ... un ocell que tenia set i sense saber-ho esbarriava el cel de l'aigua | de vegades un ocell esbarriava... un ocell que tenia set i sense saber-ho | esbarriava | el cel de l'aigua amb el bec... o uns quants ocells cridaners que | mesclades amb trentadugues petites coses blanques i ivorines, que s' | esbarriaren | d'ací i d'allà per damunt del trespol. Morella Ell mateix, per ell | , per no haver-se'n adonat a temps o per gust de la pena d'altri, ha | esbarriat | el gran formiguer i totes les formigues surten com folles a la | i agonia. I baixà escala avall alienat, esquinçant-se la vestidura, | esbarriades | la barba i la cabellera, plorant a llàgrima viva. I arribat al mig de la | del teu esperit?— Aleshores recordava que la idea del suïcidi li havia | esbarriat | el pensament: una suor freda tornà a apoderar-se del seu cos. El suïcidi! | fi, que sembla que només serveixi per a estirar les ales dels mosquits i | esbarriar | el polsim de les papallones. Els ocells són sempre valents i atrevits: no | -se a trenc d'alba, i aquest any i mig que l'havia fet tan venturós per a | esbarriar | -li després el filat de les seves tímides esperances, ara se li removia i | ferida amagada, que si feineja per la casa i surt i torna a venir és per | esbarriar | les boires del pensament, que si remou les cadires i fa sorollar les | lleteres, però difícils de munyir; altres inquieten al remat, altres s' | esbarrien | fàcilment... Però aqueixa, no. Dóna, al menys, tres mesures de llet, i | avall i, amb les dues mans als costats de la boca perquè la veu no s' | esbarriés | , es posa a cridar amb una mena de ritme ferèstec: —El... cap... de | amb la civera, s'aturava davant la porta de la masia; d'altres escamots s' | esbarriaven | pels masos dels encontorns. A la cua de tots, Gonelí, sobre el seu ruc, | ara trabocaven un pitxer, ara desordenaven la pisa de la lleixa, ara | esbarriaven | amb gran terrabastall els llibres d'Arandó dalt del seu estudi. Cada | de fogons... Jo no em quedo curt, tampoc. Mentre matem el cuc dóna bo d' | esbarriar | la vista per tots els punts cardinals. Els tossals àrids i espatlluts de | però això passa perquè els tubs dels canons estan gastats; els obusos s' | esbarrien | pel nostre sector de tan insegurs que, de vegades, esdevenen els trets. | per un moment, un pensament d'altres temps, d'abans de la guerra, se m' | esbarria | pel cap. És veritat que no hi dura gaire. La nostra situació, ens l'hem | seure! Vejam amb quin estirabot ens sortirà, avui, en Santiago! L'Aureli | esbarria | els seus familiars papers damunt la taula: probablement els d'una | Passà una nit regirosa. Un malson va introduir-se dins del seu repòs per | esbarriar | la pau de la nit, i en llostrejar, en Vadó, que coneixia l'hora que era i | però després tot nu. Treballava una mica, endreçava els fils que s' | esbarriaven | per culpa d'un vol d'ocells, i quan ja havia acabat reposava i prenia el | s'esmunyien pels barrancs. Però a cada tret, un buf de bruixa semblava | esbarriar | els perdigons. "Lloat siga Déu" acabà dient el pare d'En Joan, que era | aquesta, n'apilava una altra i una altra; llavors, com un infant, les | esbarriava | d'un cop de mà en obres bones, i tornava a començar. De la seva antiga | i ens pelàvem les mans i els genolls darrera del saltar i parar i | esbarriar | els jocs delicats de les noies, totes flairoses de pa i mel. Era una | burxar intempestiu i ja tenim armada la bullanga!... Després, un cop | esbarriat | el formiguer i espantades les formigues, ¿qui torna a aplegar-les i | es convertí en mosso fet i dret. Mes, abans, en morir la seva germana i | esbarriar | -se la llocada, com en el corral del mas hi havia tota mena de bèsties i | punts de vista tinguts com a bàsics i que semblaven definitius han quedat | esbarriats | pels progressos científics i ja no se'n parla més; les teories més | "Escola de Frankfurt", amb Horkheimer, Adorno, Landauer, etc., també | esbarriada | pel nazisme. Sense oblidar-nos del corrent cristià, ben vigorós en | metge. Si una botella d'àcid cau a terra i es trenca, el millor per a no | esbarriar | més l'àcid és absorbir-lo amb serradures i després fregar-ho amb aigua | Tot d'una es recordà de la Bàrbara i es tornà vermell. La Teresa | esbarrià | la nata amb la punta de la cullereta i tot mirant-lo amb els ulls plens | plena de rates. Que arran del bassiol amb la copa grossa al mig, n'havia | esbarriat | un niu fet amb drapots i encenalls. Una rata vella li havia plantat cara | tot el matí i a migdia una de les ombres s'acostà al seu jaç i l'hi | esbarrià | . Es quedà quieta, plena de curiositat. Tot d'una veié una fusta que | malgrat que en algun d'aquests indrets es trobin infinitat de deixalles | esbarriades | pel vent, teòricament destinades a ser sepultades. Com es pot deduir | tot aixecant les cadires caigudes i adobant el parament de la taula, | esbarriat | per aquell impuls impetuós. Tot just acabaven de seure i badaven els | no pot ésser negligida, malgrat que, com veurem, altres factors vindran a | esbarriar | la netedat de línies de l'ordre contextual. Prosseguint amb el | de fullas volants, que com á vols de aucells surtian de las estampas per | esbarriar | se per Catalunya; per altra part en las aulas, en los convents, en los | tan polida com sabia i el mirava amb aquells ullets que semblava que s' | esbarriessin | cap als costats i lluïen, lluïen, com els d'una gateta a les fosques. | donant són de bona y vivificadora mena y que la llevor que sa brancada ha | esbarriat | per tot arreu, cayent en terrer ben assaonat, té per força de donar nous | recullir desde 'l grá de sorra al carreu ciclòpich que les ponentades han | esbarriat | , usant del dret que té un poble hereu de reconstituhir lo seu patrimoni; | Fa un vent trencat, lleu com un vol que neix de sobte, i | esbarría | el núvol blanc que prest canvía. Sense en els arbres | no s' observará res de particular; pero si pulverisem dit carbó y l' | esbarriem | sobre lo fem y sobre la comuna, lo mal olor cessará com per encant, | que cau á la terra ó hi es arrastrat per l' aygua de pluja, la qual, | esbarriant | lo per lo terreno, lo posa en contacte ab la potassa, sosa, etc., | Oh! bellament seria ma promesa; no hagués l'atzar | esbarriat | les coses! El pare altiu, la mare commoguda haurien | al seu amic, o peresós o tímid. Però l'atzar ha | esbarriat | les coses; perquè una volta que tots dos sotjàvem la | si jo gosava d'estimar? si gosaria? En el bassol s'hi | esbarria | flor de pomer que el vent llençà; ans no s'acabi | —La lluna, plena i clara com un pa rodó sense enfornar, s'entossudia a | esbarriar | llum per la ciutat emmurallada. —Duc la fona preparada per si algú ens | com remenar-se dins la foscor. I al cap de no res el cànem que hi havia | esbarriat | els feia al·lucinar en un somni de cotó tenyit de porpra. La presó va | era lluent. Panxut. Em van venir ganes de posar-lo de potes a terra i | esbarriar | les formigues. Una canonada va desfer el vol d'ocells. Les formigues | traboca un munt de boll sec, i l'escampa per tots costats, així | esbarrià | aquella onada les llargues taules del rai. Aleshores Ulisses | amb una espessor de gemecs. Ben prompte la rufacada me la va | esbarriar | . Però jo, nedant, em vaig fendre un camí a través d'aquell | que vingui aquell home, que algun déu ens el dugui! Llavors t' | esbarriaria | totes aqueixes fanfàrries que ara gastes amb tant d'orgull, |
|