Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gran desimboltura, desemboca al carrer principal, on la gentada comença a	esbarriar	-se en totes direccions, sempre udolant a ple pulmó, però ara ja no tot
per petit que fos, hi hauria el cel... el cel que de vegades un ocell	esbarriava	... un ocell que tenia set i sense saber-ho esbarriava el cel de l'aigua
de vegades un ocell esbarriava... un ocell que tenia set i sense saber-ho	esbarriava	el cel de l'aigua amb el bec... o uns quants ocells cridaners que
mesclades amb trentadugues petites coses blanques i ivorines, que s'	esbarriaren	d'ací i d'allà per damunt del trespol. Morella Ell mateix, per ell
, per no haver-se'n adonat a temps o per gust de la pena d'altri, ha	esbarriat	el gran formiguer i totes les formigues surten com folles a la
i agonia. I baixà escala avall alienat, esquinçant-se la vestidura,	esbarriades	la barba i la cabellera, plorant a llàgrima viva. I arribat al mig de la
del teu esperit?— Aleshores recordava que la idea del suïcidi li havia	esbarriat	el pensament: una suor freda tornà a apoderar-se del seu cos. El suïcidi!
fi, que sembla que només serveixi per a estirar les ales dels mosquits i	esbarriar	el polsim de les papallones. Els ocells són sempre valents i atrevits: no
-se a trenc d'alba, i aquest any i mig que l'havia fet tan venturós per a	esbarriar	-li després el filat de les seves tímides esperances, ara se li removia i
ferida amagada, que si feineja per la casa i surt i torna a venir és per	esbarriar	les boires del pensament, que si remou les cadires i fa sorollar les
lleteres, però difícils de munyir; altres inquieten al remat, altres s'	esbarrien	fàcilment... Però aqueixa, no. Dóna, al menys, tres mesures de llet, i
avall i, amb les dues mans als costats de la boca perquè la veu no s'	esbarriés	, es posa a cridar amb una mena de ritme ferèstec: —El... cap... de
amb la civera, s'aturava davant la porta de la masia; d'altres escamots s'	esbarriaven	pels masos dels encontorns. A la cua de tots, Gonelí, sobre el seu ruc,
ara trabocaven un pitxer, ara desordenaven la pisa de la lleixa, ara	esbarriaven	amb gran terrabastall els llibres d'Arandó dalt del seu estudi. Cada
de fogons... Jo no em quedo curt, tampoc. Mentre matem el cuc dóna bo d'	esbarriar	la vista per tots els punts cardinals. Els tossals àrids i espatlluts de
però això passa perquè els tubs dels canons estan gastats; els obusos s'	esbarrien	pel nostre sector de tan insegurs que, de vegades, esdevenen els trets.
per un moment, un pensament d'altres temps, d'abans de la guerra, se m'	esbarria	pel cap. És veritat que no hi dura gaire. La nostra situació, ens l'hem
seure! Vejam amb quin estirabot ens sortirà, avui, en Santiago! L'Aureli	esbarria	els seus familiars papers damunt la taula: probablement els d'una
Passà una nit regirosa. Un malson va introduir-se dins del seu repòs per	esbarriar	la pau de la nit, i en llostrejar, en Vadó, que coneixia l'hora que era i
però després tot nu. Treballava una mica, endreçava els fils que s'	esbarriaven	per culpa d'un vol d'ocells, i quan ja havia acabat reposava i prenia el
s'esmunyien pels barrancs. Però a cada tret, un buf de bruixa semblava	esbarriar	els perdigons. "Lloat siga Déu" acabà dient el pare d'En Joan, que era
aquesta, n'apilava una altra i una altra; llavors, com un infant, les	esbarriava	d'un cop de mà en obres bones, i tornava a començar. De la seva antiga
i ens pelàvem les mans i els genolls darrera del saltar i parar i	esbarriar	els jocs delicats de les noies, totes flairoses de pa i mel. Era una
burxar intempestiu i ja tenim armada la bullanga!... Després, un cop	esbarriat	el formiguer i espantades les formigues, ¿qui torna a aplegar-les i
es convertí en mosso fet i dret. Mes, abans, en morir la seva germana i	esbarriar	-se la llocada, com en el corral del mas hi havia tota mena de bèsties i
punts de vista tinguts com a bàsics i que semblaven definitius han quedat	esbarriats	pels progressos científics i ja no se'n parla més; les teories més
"Escola de Frankfurt", amb Horkheimer, Adorno, Landauer, etc., també	esbarriada	pel nazisme. Sense oblidar-nos del corrent cristià, ben vigorós en
metge. Si una botella d'àcid cau a terra i es trenca, el millor per a no	esbarriar	més l'àcid és absorbir-lo amb serradures i després fregar-ho amb aigua
Tot d'una es recordà de la Bàrbara i es tornà vermell. La Teresa	esbarrià	la nata amb la punta de la cullereta i tot mirant-lo amb els ulls plens
plena de rates. Que arran del bassiol amb la copa grossa al mig, n'havia	esbarriat	un niu fet amb drapots i encenalls. Una rata vella li havia plantat cara
tot el matí i a migdia una de les ombres s'acostà al seu jaç i l'hi	esbarrià	. Es quedà quieta, plena de curiositat. Tot d'una veié una fusta que
malgrat que en algun d'aquests indrets es trobin infinitat de deixalles	esbarriades	pel vent, teòricament destinades a ser sepultades. Com es pot deduir
tot aixecant les cadires caigudes i adobant el parament de la taula,	esbarriat	per aquell impuls impetuós. Tot just acabaven de seure i badaven els
no pot ésser negligida, malgrat que, com veurem, altres factors vindran a	esbarriar	la netedat de línies de l'ordre contextual. Prosseguint amb el
de fullas volants, que com á vols de aucells surtian de las estampas per	esbarriar	se per Catalunya; per altra part en las aulas, en los convents, en los
tan polida com sabia i el mirava amb aquells ullets que semblava que s'	esbarriessin	cap als costats i lluïen, lluïen, com els d'una gateta a les fosques.
donant són de bona y vivificadora mena y que la llevor que sa brancada ha	esbarriat	per tot arreu, cayent en terrer ben assaonat, té per força de donar nous
recullir desde 'l grá de sorra al carreu ciclòpich que les ponentades han	esbarriat	, usant del dret que té un poble hereu de reconstituhir lo seu patrimoni;
Fa un vent trencat, lleu com un vol que neix de sobte, i	esbarría	el núvol blanc que prest canvía. Sense en els arbres
no s' observará res de particular; pero si pulverisem dit carbó y l'	esbarriem	sobre lo fem y sobre la comuna, lo mal olor cessará com per encant,
que cau á la terra ó hi es arrastrat per l' aygua de pluja, la qual,	esbarriant	lo per lo terreno, lo posa en contacte ab la potassa, sosa, etc.,
Oh! bellament seria ma promesa; no hagués l'atzar	esbarriat	les coses! El pare altiu, la mare commoguda haurien
al seu amic, o peresós o tímid. Però l'atzar ha	esbarriat	les coses; perquè una volta que tots dos sotjàvem la
si jo gosava d'estimar? si gosaria? En el bassol s'hi	esbarria	flor de pomer que el vent llençà; ans no s'acabi
—La lluna, plena i clara com un pa rodó sense enfornar, s'entossudia a	esbarriar	llum per la ciutat emmurallada. —Duc la fona preparada per si algú ens
com remenar-se dins la foscor. I al cap de no res el cànem que hi havia	esbarriat	els feia al·lucinar en un somni de cotó tenyit de porpra. La presó va
era lluent. Panxut. Em van venir ganes de posar-lo de potes a terra i	esbarriar	les formigues. Una canonada va desfer el vol d'ocells. Les formigues
traboca un munt de boll sec, i l'escampa per tots costats, així	esbarrià	aquella onada les llargues taules del rai. Aleshores Ulisses
amb una espessor de gemecs. Ben prompte la rufacada me la va	esbarriar	. Però jo, nedant, em vaig fendre un camí a través d'aquell
que vingui aquell home, que algun déu ens el dugui! Llavors t'	esbarriaria	totes aqueixes fanfàrries que ara gastes amb tant d'orgull,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents