DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esbart M 474 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esbart Freqüència total:  474 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

exiliats del meu país. Al capvespre, a l'hora morta, arriben en esbarts. Volen baixos, tracen un parell de corbes, quasi perfectes, quasi rodones
havien anat escurçant les meves passes. I una tarda arribaren els ocells, esbarts d'ocells que volaven baixos, traçaven un parell de corbes, quasi
clamaren amb desesperació vers el teu. Però a l'hora de l'amor, rere els esbarts dels records, arribaren els níguls tèrbols, els níguls baixos i
es preparen i fan llurs assaigs. És a dir, passa una mica com en els esbarts dansaires del nostre país i de tot Europa; la fresca realitat i el fet
els ases, humil seguici de la dona honesta: allà l'esbart i el brill de les espases, com núvol de tempesta. Quan se
fa estremir d'angúnia el cor de la dona, fa saltar de joia l'esbart de minyons sota la palmera que vincla i espolsa, i
Per vós s'escampen aromes i surten de les foscors els esbarts de les colomes en capvesprals voliors. Per vós és tota
cosas! Ja veurá pósiho en una novela aixó! Pobre Miquel!— Mentrestant un esbart encara nombrós rodejava á la Toneta, qu' asseguda en lo primer grahó de
l'olor d'un mortal canvi per la Terra. Com quan algun esbart d'ocells voraços, per bé que l'en separin moltes llegües,
Abrugues, on la ruta nova se l'ha menjat. Un altre temps hi sorprenia un esbart de tortorelles. Ara ha desaparegut amb el cobert de les alzines. Han
comú té el costum estrictament heretat de volar a gran altura en esbarts compactes i de fer tombarelles a l'aire. El colom runt és un ocell
poble, content i orgullós que la festa de Sant Honorat hagi recuperat l'esbart que sempre havia tingut. Quan li demano si el ball és molt antic em
viatge, amb jornades més llargues o més curtes, a estols molt plens o a esbars esquifits, segons la mena i la força dels ocells. Els d'aigua fan bona
enllaminats. A la fi, després de molt córrer i ahucar, conseguirem que un esbart de passerells, empaitat per tots cantons, anés a posar-se al cim del
i això li féu possible de tornar al món dels altres, al tumultuós esbart de gent jove que havia donat als focs artificials una relativa
de les pistes de joc hagué d'aturar-se: les evolucions suaus d'uns esbarts que cregué immaterials, talment habitants d'un altre planeta, l'obligaren
de bany i l'abandonaren tot nu a la multitud i a l'espant de tots els esbarts de donzelles que fugiren horroritzades— li féu abandonar de nou la via
gent, ingerint, mirant. A les llotges del primer pis, ben repartides, l'esbart d'amables noies llampants, gairebé totes desvagades. Giraldita i Trianera
plantes marines; i per damunt, com núvols d'insectes, hi planaven esbarts de peixets multicolors. Aquesta part clara del paisatge submarí era la
al segle XVII, pel rector de Vallfogona i altres companys d'esbart poètic, que nosaltres presentem com un dels símptomes reactius de més
de la història les figures i les gestes líriques i pimpants d'aquell brau esbart de catalans que plantaren en aquests verals la primera fita de la nostra
jardí entre el ning-nang d'unes campanes que s'escampa pel cel com un esbart de colomins... I aleshores us adoneu que us heu quedat tot sol damunt la
entren en la pastissa dels "concos" i dels "coco-rois". Finalment, un esbart de nins i brivalls de totes mides, alguns amb camisola i el més menut de
, venir "amb jo"; "torcar", "granera", "enguany", "esbart", "esclat", "esclaterada"... De més a més, fan les "o"
del rosari corejades per una borrosa negror de padrines i un xiroi esbart de canalletes que en veure'ns amollen la veu i fan xius-xius a cau
i tots els guàrdies s'arruaren a la porta d'una casa. Entre aquell esbart de capes negres i de cascs amb insígnies de metall, un agent de paisà
cap a mi, per braçades i braçades. El peix els nedava damunt el cim. Un esbart de cignes salvatges volaven pel defora, molt amunt de l'aire. Un d'ells
l'aigua s'enrogí de sang. —Pam, pam!,— seguiren fent les escopetes; i esbarts sencers d'oques feres eixiren del joncar, i els trets feren noves
Un capvespre, el sol es ponia amb hivernenca resplendor, quan un esbart de vells ocellassos eixiren fora de les mates. L'aneguet mai no havia
damunt sa testa. I, molt més de pressa del que ells anaven, un esbart de cignes volava com un vel blanc, tot allargat damunt l'aigua, cap al
cimes de les quals resplendia la neu, blanca com si s'hi hagués aturat un esbart de cignes. Al peu, vora la platja, hi havia belles boscúries verdes, i en
el príncep fins a veure com els núvols es movien a sota d'ells, com un esbart ocellívol, emprenent el vol cap a les terres llunyanes. Estatjada com era
xiscle. Les orenetes preparaven el viatge cap a les terres calentes. Un esbart s'aixecava aire amunt. Les unes s'entrecreuaven amb les altres, fent mil
pocs passos més avall, un rec d'aigües corrents i clares, dins el qual un esbart de dones, dretes, cames-nues, amb les mànegues arregussades i els
per l'insistent reclam del frare, se li atansaren fent l'aleta com un esbart de papallons entorn d'un ram, i acabaren per abatre's al llarg dels seus
a l'escalinata. Lídia repenjada al meu braç, travessàrem el parc, i un esbart de vailets que hi jugaven ens vingueren uns moments al darrera. Ho
Patriarca de la Renaixença, la poesia catalana trobava un nombrós esbart de devots. Tamboriners, Cantors, Timbalers, Trobadors, Joglars,
moderns felibres provençals té una semblança remotíssima amb la d'aquell esbart gloriós de trobadors que crearen la primera i més original poesia de
el reixat, i cridava Víctor que estava, a peu dret, amb un petit esbart de noietes a les quals desxifrava el significat de les ratlles de la mà.
naturalitat que mai fins a fer-li un solc profund a cada llavi. Entre els esbarts assidus del club, i amb una estranya força d'absorció que li semblà del
cinquanta?— i encara a la biblioteca havia vist que hi havia uns quants esbarts que probablement eren de la casa i esperaven l'hora fent tertúlia. S'hi
constants, va fer-me caure més avall. És en aquesta darrera època que esbarts d'altres noies amb més arborament, o potser jo més arborat, han convertit
la meva força era més aviat covardia: si ara mateix no sé deixar els meus esbarts cristal·lins és per por de caure en mans mestres en obscenitats, i em fa
els nostres sentits, com el tornaveu gairebé imperceptible d'un gemegadís esbart de bruixes. De sobte, però, l'angoixa s'esvaí. Petjàvem les amples
habituds macerades en tota mena de moderacions. De sobte, es destrià de l'esbart de papallones que esmaltaven, a voladúries, els distints grups, una
de debò. El senyor Victorià en sabia molt d'ensenyar-los, a aquell esbart de nois i noies. Abans d'ell agafar-los pel seu compte, vostè hauria dit
elegancia del cantaire del Pi de Formentor i per la de sos germans d'esbart. Mireu ara la que pot dir-se metròpoli de l'imperi lingüístic català, la
dominar la seva expressió. És d'una gran significació el fet que mentre l'esbart dels nostres primers poetes floralistes es donaven ingènuament i amb tota
les teles per caçar ocells, en un indret avinent per on passaran a grans esbarts. Llegiu-lo, rellegiu-lo, i cada vegada us sobtarà alguna bellesa de
disposats en cercle, i gaudint per endavant el plaer de veure i d'oir l'esbart del jove Apol·ló. Amb el so delicat de la seva harmoniosa lira, Apol·ló

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »