Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A-les-hores arribà la plena furia de la meva monomanía, i vaig	esbatre	'm debades contra la seva estranya i irresistible influencia. Dins el
baix —incessantment— sempre inevitablement més baix! Jo bocallejava i m'	esbatía	a cada vibració. M'encongía convulsivament a cada balanceig seu. Els meus
Mes vindrà que tu estrevaràs I el séu jou del teu coll	esbatràs	. I duia Esaú mala sang a Jacob per la benedicció amb que el beneí son
just moment alguna cosa destorbà: els follets ja feinejaven: un llibre	esbatia	els fulls, un alambí dringava, i fins el crani cruixí damunt la taula
de costum, sotragui més violentament la part de la terra contra la qual s'	esbat	. Car també entre nosaltres ha succeït que molts llocs situats lluny del
era tan bella! Però també aquells infants sofrien tant! A l'últim, s'	esbaté	el cap, com per fer-ne fugir les males idees, s'aixecà sospirant i seguí
que els parli avui, senyoretes?— I les noies, com un vol d'aloses, reien i	esbatien	i refilaven, a la recerca d'un tema preferit. Car sabien que quan
de Tillich sobre el símbol. L'ontologisme existencial de Tillich fa	esbatre	enterament la història i, així, la seva hermenèutica dels símbols bíblics
de la fe en la relativitat de les funcions de l'esperit, igualment fa	esbatre	la incondicionalitat de la revelació en el "canvi" de la història de la
món i aquesta tampoc sense la de Déu. La separació d'ambdues realitats fa	esbatre	el seu sentit. En aquest punt, doncs, hi ha una identificació bàsica
de Xerxes per formar una lliga amb el nou poder i provar un cop més d'	esbatre	's el jou persa de damunt; però un cop més ho assajà debades. Pèrsia, en
de noms; axò es una calumnia y una injuria que nosaltres hem d'	esbatre	ns del damunt mes que ab paraules ab obres. Ab tot hem de regonexer que
pas, guany últim, i beuràs a dolls aigües de vida.	Esbat	ordits de fum. Xop d'esplendors de llum, nu sota l'or
safareig, únic ull de l'horta, com parpella un gruix de roser s'	esbat	. Quan sedassa el vent manta rosa morta, fugen
camí l'abís guaitava sota cada alegre esqueixai; s'	esbatia	l'ocell, com un pols de l'espai; i el núvol gras, com altra nau
gest, l'obscura tromba de foc d'una conjura que s'	esbatia	en el teu pols. Després cremaves i esquinçaves, crit i follia,
al mig de l'aplec clamorós aleshores, giravoltant, van	esbatre	les ales molsudes, i ullaren als caps de tothom, i en l'esguard
d'allà de la cova brollant per terra escarxat; i el meu cor s'	esbatria	, alleujat dels mals que Ningú m'ha fet, aquest home que no és
llestament de l'anella la tira, i ficà a dins la clau, i	esbaté	els forrellats de la porta, apuntant ben de dret. I igual com
laïcista! Quin prejudici ingloriós, oh, descregut, penses	esbatre	dient: avui és l'u, el dos... i prosseguint, el tres,
el peu calciga a grans cops son ombra, que com ell s'	esbat	. La lluita fou brava de paüra i d'ira; mes
es revolten de cop, amb un estrèpit, i cada tossa d'arbre que s'	esbat	amb ales furioses de gran ocell fermat. 4
qui entendria el seu designi? La teia del pensament	esbat	com un caos igni. —Hostes vingueren...?— dirà. —Aquest
punt de madura serenitat. Entre un costum i altre, còmic s'	esbat	. Ma renadiua vella d'àngel no mostra ni els cabells ni les
cap a la lluna una mirada lenta, Llàtzer callà. Un ocell s'	esbaté	, amb un crit, dins els canyars, immòbils al progrés de la nit;
que al mig de l'aplec clamorós arribaren, aleshores, voltant,	esbateren	les ales molsudes i es miraren els caps de tothom amb ulls de
per tota l'espluga, ben aviat regaria el soler. I el meu cor	esbatria	els mals que m'ha portat aquest no ningú de Ningú." "Diu i,
sortida. O quan dius: Ets bonica, vent i vida s'	esbaten	dins, et miro i veig que sí, que ho sóc tal com tu vols; ni un
com un ventall tornassolat, com un paó endormiscat, i	esbat	arreu el seu plomatge de llum i escalfor, cofoia de
oh no, que á ta rufaca sa cárrega, la torre d' arrels de ferre,	esbat	, com sacudeix la seva de fruyts y fullaraca l' alzina
son roig plomall s' amagan de por los vius estels. Llavors, diu, que al	esbatre	, com ses aglans un roure, roques en brasa, entre elles, fets
i contra el seu Ungit: "¡Trenquem llurs vincles,	esbatem	de nosaltres llurs cadenes!" Aquell que seu damunt dels cels se'n riu,
com endut per un tifó, navegant la mar de Xina. 51 On s'	esbaten	indiots, deseixit, faig estaria. Allerat de
decidit, que és imminent, però espereu, un moment encara, a veure com s'	esbat	, espereu, a veure si s'acaba de tornar boja i suplica i xiscla, a veure