×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbatre |
Freqüència total: 34 |
CTILC1 |
A-les-hores arribà la plena furia de la meva monomanía, i vaig | esbatre | 'm debades contra la seva estranya i irresistible influencia. Dins el | baix —incessantment— sempre inevitablement més baix! Jo bocallejava i m' | esbatía | a cada vibració. M'encongía convulsivament a cada balanceig seu. Els meus | Mes vindrà que tu estrevaràs I el séu jou del teu coll | esbatràs | . I duia Esaú mala sang a Jacob per la benedicció amb que el beneí son | just moment alguna cosa destorbà: els follets ja feinejaven: un llibre | esbatia | els fulls, un alambí dringava, i fins el crani cruixí damunt la taula | de costum, sotragui més violentament la part de la terra contra la qual s' | esbat | . Car també entre nosaltres ha succeït que molts llocs situats lluny del | era tan bella! Però també aquells infants sofrien tant! A l'últim, s' | esbaté | el cap, com per fer-ne fugir les males idees, s'aixecà sospirant i seguí | que els parli avui, senyoretes?— I les noies, com un vol d'aloses, reien i | esbatien | i refilaven, a la recerca d'un tema preferit. Car sabien que quan | de Tillich sobre el símbol. L'ontologisme existencial de Tillich fa | esbatre | enterament la història i, així, la seva hermenèutica dels símbols bíblics | de la fe en la relativitat de les funcions de l'esperit, igualment fa | esbatre | la incondicionalitat de la revelació en el "canvi" de la història de la | món i aquesta tampoc sense la de Déu. La separació d'ambdues realitats fa | esbatre | el seu sentit. En aquest punt, doncs, hi ha una identificació bàsica | de Xerxes per formar una lliga amb el nou poder i provar un cop més d' | esbatre | 's el jou persa de damunt; però un cop més ho assajà debades. Pèrsia, en | de noms; axò es una calumnia y una injuria que nosaltres hem d' | esbatre | ns del damunt mes que ab paraules ab obres. Ab tot hem de regonexer que | pas, guany últim, i beuràs a dolls aigües de vida. | Esbat | ordits de fum. Xop d'esplendors de llum, nu sota l'or | safareig, únic ull de l'horta, com parpella un gruix de roser s' | esbat | . Quan sedassa el vent manta rosa morta, fugen | camí l'abís guaitava sota cada alegre esqueixai; s' | esbatia | l'ocell, com un pols de l'espai; i el núvol gras, com altra nau | gest, l'obscura tromba de foc d'una conjura que s' | esbatia | en el teu pols. Després cremaves i esquinçaves, crit i follia, | al mig de l'aplec clamorós aleshores, giravoltant, van | esbatre | les ales molsudes, i ullaren als caps de tothom, i en l'esguard | d'allà de la cova brollant per terra escarxat; i el meu cor s' | esbatria | , alleujat dels mals que Ningú m'ha fet, aquest home que no és | llestament de l'anella la tira, i ficà a dins la clau, i | esbaté | els forrellats de la porta, apuntant ben de dret. I igual com | laïcista! Quin prejudici ingloriós, oh, descregut, penses | esbatre | dient: avui és l'u, el dos... i prosseguint, el tres, | el peu calciga a grans cops son ombra, que com ell s' | esbat | . La lluita fou brava de paüra i d'ira; mes | es revolten de cop, amb un estrèpit, i cada tossa d'arbre que s' | esbat | amb ales furioses de gran ocell fermat. 4 | qui entendria el seu designi? La teia del pensament | esbat | com un caos igni. —Hostes vingueren...?— dirà. —Aquest | punt de madura serenitat. Entre un costum i altre, còmic s' | esbat | . Ma renadiua vella d'àngel no mostra ni els cabells ni les | cap a la lluna una mirada lenta, Llàtzer callà. Un ocell s' | esbaté | , amb un crit, dins els canyars, immòbils al progrés de la nit; | que al mig de l'aplec clamorós arribaren, aleshores, voltant, | esbateren | les ales molsudes i es miraren els caps de tothom amb ulls de | per tota l'espluga, ben aviat regaria el soler. I el meu cor | esbatria | els mals que m'ha portat aquest no ningú de Ningú." "Diu i, | sortida. O quan dius: Ets bonica, vent i vida s' | esbaten | dins, et miro i veig que sí, que ho sóc tal com tu vols; ni un | com un ventall tornassolat, com un paó endormiscat, i | esbat | arreu el seu plomatge de llum i escalfor, cofoia de | oh no, que á ta rufaca sa cárrega, la torre d' arrels de ferre, | esbat | , com sacudeix la seva de fruyts y fullaraca l' alzina | son roig plomall s' amagan de por los vius estels. Llavors, diu, que al | esbatre | , com ses aglans un roure, roques en brasa, entre elles, fets | i contra el seu Ungit: "¡Trenquem llurs vincles, | esbatem | de nosaltres llurs cadenes!" Aquell que seu damunt dels cels se'n riu, | com endut per un tifó, navegant la mar de Xina. 51 On s' | esbaten | indiots, deseixit, faig estaria. Allerat de | decidit, que és imminent, però espereu, un moment encara, a veure com s' | esbat | , espereu, a veure si s'acaba de tornar boja i suplica i xiscla, a veure |
|