Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
esberla F 93 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esberla Freqüència total:  93 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de l'home. Quan la muntanya n'hagué esment, somrigué desdenyosa. Una sola esberla dels seus penyategars era prou per colgar els atrevits que volguessin fer
desaires de les seves parentes eren un seguit de punxades que en fonda esberla acabava d'obrir la ferida soferta en aquell dia. La seva situació era un
deixessin veure el sentit prou clar, tregué el calaixet i, adherit a una esberla de la fonadura, trobà el troç de full que li faltava. Creient, per gelosa
d'un cingle; les negres graules, a centes, deuen estar encauades en una esberla del rocam. Sols nosaltres no trobem una balma que ens arreceri, i
de tot, que s'insinua en l'aire com una olor indefinible i no deixa esberla ni doblec en què no es fiqui. Per espès que fos, en Víctor no podia
que un glop de sang espessa li brollava del llavi mig tort, com d'una esberla. I la cortina caigué lentament, sense que el públic esmentés, de primer
s'anaven atansant. Una portava la quilla mig esbotzada; una altra una esberla en el forro. A molts els faltava l'arbre, a totes els jocs de cordes i
—Ja hi som! —exclamà en Bau, després de donar una mirada a aquella ampla esberla— Si no vaig errat és ací on el senyor comte va fer amagar el seu tresor.
I la mitja fou baixada de l'amagatall i, posada dalt de tot, dintre l'esberla d'un mànec d'escombra, fou portada en processó pel corredor i escales
sobte per uns enormes i basardosos castellots de roques grises, per les esberles de les quals creixen uns pins retorçuts i una malesa esgarraposa, retomba
caòtic del Puig Major, trencat i esquerdat a grops per la fantàstica esberla del Torrent de Pareys i les summitats impressionants de les barrancades
el cristall de l'aigua, apunta el morro roig de la Vaca. Allí hi ha l'esberla de la Calobra, oberta en un caos del penyalar granític del Puig Major pel
a la plana i amb un pendent vertiginós. De lla en lla, al fons d'alguna esberla dels alts turons que es drecen a cada banda de la ruta, es veu un bocí de
s'ajunten el cel i la terra, i, a la fi de tot això, en la llarga esberla del finestral del frontis del monestir s'aviva una resplendoreta poruga i
prou la descobriríeu de seguida. De la seva conca, que sembla l'esberla d'un mató, s'espargeix un baf ensucrat, un mestall de flaires
pas plantar aquest tiberi. Aquests ximples afinen llur punteria. Algunes esberles entren brunzint per la finestra de la cuina. El rostit gairebé ja està al
Les granades peten ja tan a la vora, que cada cop més sovint en reboten esberles contra el mur de la casa, i n'entren per la finestra. Cada vegada que
que tenen totes les sabors del món arrencades resistentment a la terra d'esberles mancada de regadiu. Era en terres de Llevant, en el paisatge fi d'Orient,
aquella santa nit sopluig i posada. La porta era d'alzina vella, plena d'esberles i clivells. Una gran flamada interior, no crepitant ni espetegadissa com
darrere /s\; exemples: acabar, roba, cubell, cabiró, desbarrar, esberla, havent-hi vacil·lació entre l'oclusiva i la fricativa quan va davant
precedix una consonant sonora, anàlogament al que ocorre en castellà: esberla, esvarar, desdeny, esmunyir, desnivell, esguit. En les comarques on no es
sagristies està mutilada i parets i voltes es veuen brutes de fum i amb esberles causades pel foc. Anem al lloc de la tomba de Gaudí, on un paleta ja ha
tornar a obrir els finestrons per fer claror a fora, i després guaitar l'esberla de la taula com a única distracció. Ni res per a cosir... uns llençols
fanalets, sinó una canya esberlada del cap en tres talls. Dintre de cada esberla, una taronja que recorda les que duen els de Valls, i les tres boles dels
la via d'aigua, aleshores el pes de la sal mullada obria una gran esberla al veler i l'enfonsava depressa. Mercaderies d'importació
Josep i la seva mare sota els pins, dalt de la roca clapada de molses amb esberles que descobrien la carn viva de la pedra; ella, la Maria-Àngela, jeia en
Més val que t'avisi. El sol picava i la terra era dura, solcada d'esberles en els indrets sense plantar. Pere estirà una pastanaga i es quedà amb
colgada d'aigua. La miraren desolats. La carn rosada i pulcra era plena d'esberles: com nafres purulentes, el cartó gris fosc apareixia. Només la cara de
la terra ferma restaria, en cert mode, al descobert, i entre les rases i esberles del fons de la mar potser es trobarien els restes d'innombrables
de pi, per evitar que els raigs de sol ressequin les taules i obrin esberles i coments. Encara són necessàries altres precaucions en bé de les
aquesta operació obrint, amb el ferro i la maçola, un coment (o esberla artificial entre les taules). En ell hom endinsa l'estopa, amb un ferro
Estanyatge. Quan les embarcacions fan aigua, de resultes de tenir esberles en les juntures de les taules del forro, a causa de la contracció de la
les embarcacions, a fi que les fustes es dilatin i que, desapareixent les esberles, es tornin impermeables a l'aigua de mar. L'operació d'estanyar és
realitzar les pròpies possibilitats, per significar-les, per contenir l'esberla del no, i per continuar exercitant-se en la llibertat. La reflexió
peces tallades, essencialment ascles, algunes rascadores, denticulats, esberles i un nucli. L'estudi en curs del crani complet —amb una cara lleugerament
descobrirà aviat en la bella arquitectura del raonament alguna traïdora esberla. Però deixem-nos de metàfores. El "no" ha sorgit tan bon punt el "sí
L'un sembla una còpia de l'altre. Hi notem dues petites diferències: l'esberla que defineix l'origen de les fulles no s'acosta tant a la base i és més
que ens acostem a les extremitats es veu entre fulla i fulla una gran esberla que la defineix, i a partir d'allí les fulles comencen a cargolar-se vers
dits très paíssos se curen les criatures herniades, fentles passar per l'esbèrla d'un arbre; superstició qu'es comuna a molts altres pòbles. Grimm la
atzavara petita que gairebé es moria de pena, de set i de fam entre les esberles d'una roca. En arribar a casa seva posà en un test de porcellana
esperava véurela esbadellar per assaciarse en l' or que brollés de sas esberlas. De sobte, obrintse pas per entre la multitut, aparegué un fornit
i el gessamí defallir. A Isabel O qui veiés, per una fina esberla de ton cos innocent, dret com el llor, la claror
llunyana i les cingleres empunya l'avet i és una esberla d'esquei la fontana. Surto de casa amb la meva germana. L'aire,
Les mans s'hi arrapen, el cor es deleix. Al mig d'una esberla les flors han brollat. Les blanques nadales
sembla un sospir l'oratjol: el gemec de la tarda ferida. Ah, l'esberla del temps que se'n va! Només l'ombra la pot emplenar
crua i al mirar cobejós de tota gent! La teva veu sonava en les esberles d'un roc; jo coneixia el salüet de ta gola lliscant
posts i bancs, florit, contret per la humitat. Els mobles, ressecs i amb esberles. Les parets, plenes d'escletxes i d'esvorancs!... Quin canvi! Jordi
un rejolí de sol que, com de rest de perlas, entrava bellugadís per la esberla de duas pedras qu' ha somogut lo plujim. María. (¡Oh! Era el
Es d' una mena de roca que may la escarpra ha trencat. Jo 'n farè esberlas ab l' ódi. Uch. Si ella no ho vol, no ho crech pas.
al poble, com dalt la quilla d'una proa trabucada y partida per una gran esberla, del còs del vaxell. Però la visió no durà més qu'uns instants. Ab la

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »