Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a crits Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va	esberlar	: just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes.
dura obsessió bèl·lica: del perill de morir sota una casa de sis pisos	esberlada	per l'aire líquid, a la contemplació dels presseguers florits; de
i histèrica abans de colpejar-li de nou la testa contra els rajols que s'	esberlen	. —...mitjons verds —mormola ell. I després tot calla i el llum s'apaga.
contra els patis, i Miquel Manta, d'un cop de pedra encertat, li	esberlà	el cap. L'animal caigué a terra; lluità encara un instant; intentà encara
general i encara se'l respecta, i dóna una ordre: s'	esberlen	els barrils, i la trilita, de color groc d'humilitat, s'escampa
al gust de la terra, encauada al fosc d'un pit. I que mai no li	esberli	el cor el desmèrit de qui se'ns assembla. Que en tots
Carlit eixamora una cresta afollada de lloseres que	esberlen	invisibles temperis. Muntanya i més muntanya, rocars
pujols de llicorella, que aguanten ermites acompanyades d'un xiprer	esberlat	per qualsevol llamp. Tanmateix, no és pas així com s'havia figurat el
La guatlla consussola dins la seva gàbia tapada de draps perquè no s'	esberli	el cervell pel frenesí d'escapar-se. Els canaris acompanyen l'enrenou del
furor de combregants amb la maça als dits i la il·lusió als ulls d'	esberlar	cranis de jueus. Per sobre de tot la gran lluna de Nisan, que projecta
excitada pe'l dolor, brollavan sens parar pensaments aflictívols que li	esberlavan	lo cor. May havía sentit en la seva ánima una veu tan eloqüent y crudel
al cim d'una muntanya. Hortensi Güell, en un gest de renúncia, s'havia	esberlat	la testa damunt les roques de Salou. Plàcid Vidal havia de conservar tota
coratge em va caure als peus. Però vaig dissimular. Josep ja picava. Va	esberlar	una pedra bravament. Llavors em semblà que no era tan difícil. I vaig
puixances hostils, jo no sé d'on devia treure la força necessària per a	esberlar	les pedres. El cas és que, en plegar, Josep va mostrar-se content de mi.
tèbies coven llurs ous innúmers, que tot d'una s'	esberlen	dolçament i descobreixen llurs pollets escarits; però les
, o el meu cap, contra la paret. I després, què en trec? Mal llamp m'	esberli	! Pago les coses trencades o vaig a la farmàcia i m'embenen el cap. I si
quedava sol i no tenia res a fer, pensava en tu, patró, i el cor se m'	esberlava	. Tenia un pes dintre l'ànima: "És una vergonya, Zorbàs, em cridava, és
es miren la cresta. Així, ¿com poden entendre d'amor? Mal llamp els	esberli	! Va escopir a terra amb menyspreu. Després girà el cap; no em volia
que feia uns quants dies que havia arribat al poble. Era la fi. Se'm va	esberlar	el cor en dos trossos. Però ben aviat, el murri, va tornar a enganxar-se.
lívids. Es va sentir un tercer cruiximent, més fort, com d'un arbre	esberlat	per la tempesta. I, tot d'una, esclatà un bram formidable, com el retruny
famílies. Per què? Perquè, em deia, eren búlgars, turcs. Uix! Mal llamp t'	esberli	, brètol, em dic sovint a mi mateix, insultant-me; mal llamp t'esberli,
t'esberli, brètol, em dic sovint a mi mateix, insultant-me; mal llamp t'	esberli	, imbècil! Però vaig posar coneixement i ara em miro els homes i dic:
perfumada, assaciada de besades, refredada un vespre, i la terra s'havia	esberlat	i l'ha engolida; i ara ja deu estar inflada i verda, crivellada, plena
als primers Montgolfiers —de finals del XVIII, potser?— que s'	esberla	com una magrana en passar l'escotilló, i d'aquí li ve el nom. L'àngel
d'una gran fortesa hel·lènica), i uns murs de vint-i-set quilòmetres. S'	esberlaren	ací les onades cartagineses d'Himílcon. El castell, mig excavat en la
que ve de les mateixes profunditats de l'univers, els homes de renaixença	esberlen	la crosta de l'habitud petrificada i morta. Salut a l'energia; benvinguda
vinyeta per planxes o imatges més analítiques, l'ordre plàcid del món és	esberlat	en profit d'una certa violència. Totes les forces de la raó i de
vingui a clavar-se en nostre cor, com una espasa que	esberlés	el cor. M'has afinat el cor com una lira i a ton desig respon
en la vehemència de la protesta, més enllà que nosaltres. Si ara,	esberlant	les institucions que l'oprimien, Espanya es redreçava per damunt d'elles
cremis tot tu com una brasa viva, fins que no puguis més del cant que t'	esberla	les entranyes. No són pas les moltes paraules que pesen, no és pas el
s'endugué els Núvols, el cel quedà estrellat i caigué una glaçada que	esberlava	les pedres. L'endemà els degotims dels marges eren un seguit de serrells
de l'home. Res no li valgué. Aquelles mateixes roques, on havien d'	esberlar	-se estèrilment les ambicions humanes, serviren a bastir parets mitgeres,
ronca abrandada, cataclismes còsmics, mons incandescents que topen i s'	esberlen	. Les veremes són ja fetes: però els carrers encara no han perdut aquella
. La mà que no s'endureix, l'eina escorxa. El cor s'ha d'empedreir per no	esberlar	-se. Fa massa temps que ens dura la tragèdia. El món, a flor de pell,
us encloguin dintre. Aquest "Entreforc" és ja la fi. Sembla que s'ha	esberlat	el món. Això no ho han fet els volcans; no ho han obert les aigües ni els
tot llavors, cal vigilar que les bigues no es corquin i que els murs no s'	esberlin	sota el pes feixuc de la prosperitat. Si els graners són curulls, els
llobreguesa subaquàtica, en una escletxa llotosa, entre dos rocs! l'altra	esberlada	per desengany, desfent-se en llàgrimes, ostentant la marca cruenta de
el llot ressec de molts hiverns. Unes enormes crestalleres de color gris	esberlades	pels sols estivals simulen, en petit, la muntanya santa de Montserrat.
la capella quan, de sobte, un mort va treure el cap d'una fossa. Primer	esberlà	la terra com un "quicou", després reganyà les fesomies, espolsant la
dels esparsets i dels naps recuits per la glaçada, els brins de blat	esberlant	el terrosser i en cada un una gota diamantina. El Pla de Girona fou el
dir: "—¿Què redimontri fa, aquí, senyor metge? ¿Que no veu que s'	esberlarà	el cap?—" I ell aleshores va parar en sec de fer coses estranyes, va
naturalesa més èpicament valenta i hermosa. Les ones canten, rutllen i s'	esberlen	contra'l mur gegant; el vent, que brunzeix amb inefable parfonia les
i es trobaren en una gran balma, que tenia el sostre en forma de volta i	esberlat	per arrels d'arbres, talment que alguns raigs de llum davallaven en la
i de les quatre escenes la més viva era la d'un pont de nau que s'	esberlava	pel mig. Les ones eren negres amb un ribet vermell i els nàufrags tenien
Es turmentava, cercant en la memòria les paraules triades. Finalment,	esberlà	: —Creieu vós en l'embruix, senyor rector? L'altre restà sorprès. Pensà.
cop la beguda. El Sacerdot s'allunyava, remugant paraulotes: —Així li	esberlessin	... Hi hagué, de sobte, un xivarri de cadires caigudes i vidres petats. La
del Pacífic, detinguda per la corona de corall que volta l'illa on s'	esberla	escumejant i remorosa. Prop del passeig provincià, sobre el qual uns
A la dreta desfilaven les valls majestuoses, pregones. A l'esquerra s'	esberlava	el mar gris, furiós. Un torrent, engruixit per les pluges s'havia
gran marejada i no gens menys, presoner del corall! Les grans onades s'hi	esberlen	damunt, bo i cobrint-lo de blanca bromera. —Ja fa cinc anys que hi és —
el seu camí! Les onades vénen tan aviat d'un cantó com de l'altre. Una s'	esberla	contra el vaixell i ens passa pel damunt tot omplint-nos la boca i els

Pàgina 1 (d'11)

50 següents