Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
esberlar V 483 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esberlar Freqüència total:  483 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a crits Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes.
dura obsessió bèl·lica: del perill de morir sota una casa de sis pisos esberlada per l'aire líquid, a la contemplació dels presseguers florits; de
i histèrica abans de colpejar-li de nou la testa contra els rajols que s'esberlen. —...mitjons verds —mormola ell. I després tot calla i el llum s'apaga.
contra els patis, i Miquel Manta, d'un cop de pedra encertat, li esberlà el cap. L'animal caigué a terra; lluità encara un instant; intentà encara
general i encara se'l respecta, i dóna una ordre: s'esberlen els barrils, i la trilita, de color groc d'humilitat, s'escampa
al gust de la terra, encauada al fosc d'un pit. I que mai no li esberli el cor el desmèrit de qui se'ns assembla. Que en tots
Carlit eixamora una cresta afollada de lloseres que esberlen invisibles temperis. Muntanya i més muntanya, rocars
pujols de llicorella, que aguanten ermites acompanyades d'un xiprer esberlat per qualsevol llamp. Tanmateix, no és pas així com s'havia figurat el
La guatlla consussola dins la seva gàbia tapada de draps perquè no s'esberli el cervell pel frenesí d'escapar-se. Els canaris acompanyen l'enrenou del
furor de combregants amb la maça als dits i la il·lusió als ulls d'esberlar cranis de jueus. Per sobre de tot la gran lluna de Nisan, que projecta
excitada pe'l dolor, brollavan sens parar pensaments aflictívols que li esberlavan lo cor. May havía sentit en la seva ánima una veu tan eloqüent y crudel
al cim d'una muntanya. Hortensi Güell, en un gest de renúncia, s'havia esberlat la testa damunt les roques de Salou. Plàcid Vidal havia de conservar tota
coratge em va caure als peus. Però vaig dissimular. Josep ja picava. Va esberlar una pedra bravament. Llavors em semblà que no era tan difícil. I vaig
puixances hostils, jo no sé d'on devia treure la força necessària per a esberlar les pedres. El cas és que, en plegar, Josep va mostrar-se content de mi.
tèbies coven llurs ous innúmers, que tot d'una s'esberlen dolçament i descobreixen llurs pollets escarits; però les
, o el meu cap, contra la paret. I després, què en trec? Mal llamp m'esberli! Pago les coses trencades o vaig a la farmàcia i m'embenen el cap. I si
quedava sol i no tenia res a fer, pensava en tu, patró, i el cor se m'esberlava. Tenia un pes dintre l'ànima: "És una vergonya, Zorbàs, em cridava, és
es miren la cresta. Així, ¿com poden entendre d'amor? Mal llamp els esberli! Va escopir a terra amb menyspreu. Després girà el cap; no em volia
que feia uns quants dies que havia arribat al poble. Era la fi. Se'm va esberlar el cor en dos trossos. Però ben aviat, el murri, va tornar a enganxar-se.
lívids. Es va sentir un tercer cruiximent, més fort, com d'un arbre esberlat per la tempesta. I, tot d'una, esclatà un bram formidable, com el retruny
famílies. Per què? Perquè, em deia, eren búlgars, turcs. Uix! Mal llamp t'esberli, brètol, em dic sovint a mi mateix, insultant-me; mal llamp t'esberli,
t'esberli, brètol, em dic sovint a mi mateix, insultant-me; mal llamp t'esberli, imbècil! Però vaig posar coneixement i ara em miro els homes i dic:
perfumada, assaciada de besades, refredada un vespre, i la terra s'havia esberlat i l'ha engolida; i ara ja deu estar inflada i verda, crivellada, plena
als primers Montgolfiers —de finals del XVIII, potser?— que s'esberla com una magrana en passar l'escotilló, i d'aquí li ve el nom. L'àngel
d'una gran fortesa hel·lènica), i uns murs de vint-i-set quilòmetres. S'esberlaren ací les onades cartagineses d'Himílcon. El castell, mig excavat en la
que ve de les mateixes profunditats de l'univers, els homes de renaixença esberlen la crosta de l'habitud petrificada i morta. Salut a l'energia; benvinguda
vinyeta per planxes o imatges més analítiques, l'ordre plàcid del món és esberlat en profit d'una certa violència. Totes les forces de la raó i de
vingui a clavar-se en nostre cor, com una espasa que esberlés el cor. M'has afinat el cor com una lira i a ton desig respon
en la vehemència de la protesta, més enllà que nosaltres. Si ara, esberlant les institucions que l'oprimien, Espanya es redreçava per damunt d'elles
cremis tot tu com una brasa viva, fins que no puguis més del cant que t'esberla les entranyes. No són pas les moltes paraules que pesen, no és pas el
s'endugué els Núvols, el cel quedà estrellat i caigué una glaçada que esberlava les pedres. L'endemà els degotims dels marges eren un seguit de serrells
de l'home. Res no li valgué. Aquelles mateixes roques, on havien d'esberlar-se estèrilment les ambicions humanes, serviren a bastir parets mitgeres,
ronca abrandada, cataclismes còsmics, mons incandescents que topen i s'esberlen. Les veremes són ja fetes: però els carrers encara no han perdut aquella
. La mà que no s'endureix, l'eina escorxa. El cor s'ha d'empedreir per no esberlar-se. Fa massa temps que ens dura la tragèdia. El món, a flor de pell,
us encloguin dintre. Aquest "Entreforc" és ja la fi. Sembla que s'ha esberlat el món. Això no ho han fet els volcans; no ho han obert les aigües ni els
tot llavors, cal vigilar que les bigues no es corquin i que els murs no s'esberlin sota el pes feixuc de la prosperitat. Si els graners són curulls, els
llobreguesa subaquàtica, en una escletxa llotosa, entre dos rocs! l'altra esberlada per desengany, desfent-se en llàgrimes, ostentant la marca cruenta de
el llot ressec de molts hiverns. Unes enormes crestalleres de color gris esberlades pels sols estivals simulen, en petit, la muntanya santa de Montserrat.
la capella quan, de sobte, un mort va treure el cap d'una fossa. Primer esberlà la terra com un "quicou", després reganyà les fesomies, espolsant la
dels esparsets i dels naps recuits per la glaçada, els brins de blat esberlant el terrosser i en cada un una gota diamantina. El Pla de Girona fou el
dir: "—¿Què redimontri fa, aquí, senyor metge? ¿Que no veu que s'esberlarà el cap?—" I ell aleshores va parar en sec de fer coses estranyes, va
naturalesa més èpicament valenta i hermosa. Les ones canten, rutllen i s'esberlen contra'l mur gegant; el vent, que brunzeix amb inefable parfonia les
i es trobaren en una gran balma, que tenia el sostre en forma de volta i esberlat per arrels d'arbres, talment que alguns raigs de llum davallaven en la
i de les quatre escenes la més viva era la d'un pont de nau que s'esberlava pel mig. Les ones eren negres amb un ribet vermell i els nàufrags tenien
Es turmentava, cercant en la memòria les paraules triades. Finalment, esberlà: —Creieu vós en l'embruix, senyor rector? L'altre restà sorprès. Pensà.
cop la beguda. El Sacerdot s'allunyava, remugant paraulotes: —Així li esberlessin... Hi hagué, de sobte, un xivarri de cadires caigudes i vidres petats. La
del Pacífic, detinguda per la corona de corall que volta l'illa on s'esberla escumejant i remorosa. Prop del passeig provincià, sobre el qual uns
A la dreta desfilaven les valls majestuoses, pregones. A l'esquerra s'esberlava el mar gris, furiós. Un torrent, engruixit per les pluges s'havia
gran marejada i no gens menys, presoner del corall! Les grans onades s'hi esberlen damunt, bo i cobrint-lo de blanca bromera. —Ja fa cinc anys que hi és —
el seu camí! Les onades vénen tan aviat d'un cantó com de l'altre. Una s'esberla contra el vaixell i ens passa pel damunt tot omplint-nos la boca i els

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »