×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esbocinar |
Freqüència total: 152 |
CTILC1 |
| a colpir. I els ossos cruixiren esberlats, i la carn s'enfonsava i s' | esbocinava | sota els cops, i la sang saltava en esquitxos, i ell continuava pegant | | a les fadrines. Per a tu sola, barcelonina, hom s' | esbocina | com guardiola de consells savis, àurees | | i la Multitud.] Crits de la Gentada. —Mateu-lo! Mateu-lo! | Esbocineu | -lo! Mateu-lo! Orestes [(sense sentir-los)]. —El sol | | que convenia, posava el vi en fresc a la cisterna, picava la llenya, | esbocinava | el carbonet, encenia el fogó i l'atiava dolçament amb la manxa. Era amo i | | les palpentes. An els calaixos del bufet, que havien quedat per mandra d' | esbocinar | -se ells mateixos, si hi cercaveu un tovalló hi trobaveu el meu calçat; si | | rellotges, anells, ous i altres frioleres, jo sortiria a fer el beneit, | esbocinant | tot lo que'm donguessin lo mateix que si estigués baldat o que fós a casa | | la barbàrie austríaca, ha segat el terreny a la casa dels Habsburgs", ha | esbocinat | , amb les rodes de les locomotores, la monarquia austríaca. Els vassalls | | amb tot, més que relativa, perquè molt sovint els culpables es deixaven | esbocinar | abans de confessar, i en canvi, persones innocents, no podent resistir el | | Tenia una bala clavada al pit. Una altra bala, disparada amb més encert, | esbocinà | el cervell de la pobreta Valèria. I ara veieu com són ases els homes! El | | entelades de front, semblaven perles, i altres enfocaven un raig o l' | esbocinaven | en els colors de l'iris com puntes de diamant. A l'hivern, el gebre | | melangia. —Volaré envers ells, envers els ocells reials, i ells m' | esbocinaran | perquè jo, que sóc tan lleig, goso atansar-m'hi. Però tant se val; més | | Providència!..." Pobre doctor Joan Rovira, no pots més; no pots més i | esbocines | a trossos menuts les teves benaventurades cartes i els retalls de | | naturalesa benigna de tots els peixos. Tothora es conformen, i si voleu | esbocinar | -los el cor feu esment de tenir amb ells algun greuge. Naturalment, les | | furiosa. A vegades agafava l'aixada i sortia tot pressós com si anés a | esbocinar | l'enemic invisible. Anava escollarat i amb la barba crescuda i treballava | | sentir por; un petit moviment en fals podia fer-li perdre l'equilibri i | esbocinar | -lo contra les agudes arestes de les roques que allà al fons esperaven la | | les seves aigües i les descarregà amb ràbia contra la Terra amb intent d' | esbocinar | -la. Aquesta, sorpresa per la traïdora escomesa de la que fins llavors | | vegades torna a tenir rampells, es gira contra la Terra i, rabiosa, | esbocina | les roques que troba al davant, però els genis servidors de la Terra | | sembla que l'hagin presa de cap d'esquila, i a cada tamborinada n'hi | esbocinen | un tros més. Al peu de la casa, aprofitant els relleixos i desigualtats | | el tràgic espectacle dels arbres arrencats per les allaus de neu, | esbocinats | per les roques o fendits pels llamps; la bellesa de les esglésies; | | l'orada capseta que era aquell menudall de casa, com si l'hagués d' | esbocinar | , i determinà una dringadissa de tota llei de vasos i teteres. I aleshores | | segon vers, D substituí estrijolats (ABC) per | esbocinats | . El vers guanyà, així, en claredat, però tal vegada el poeta es proposà | | (una vaca); pollí, espollinar-se (una egua); bocí, | esbocinar | ; mica, esmicar, esmicolar; parrac, esparracar; quarter, esquarterar; | | Preludi Per què les estripes, aquestes postals? I el marit de Silda | esbocinava | , aleshores amb més fúria, un plec de felicitacions que havia separat de | | del Ter bressava, sota dels balcons i la catàstrofe d'uns vidres que s' | esbocinaven | sota la maliciosa punteria de les pilotes! Tardes d'inconsciència, que et | | de rebutjar-me els arguments amb un improperi justificat, s'entretenia | esbocinant | -me la teoria fins a deixar-me aclaparat. Llegíem Engels, abans | | tingué molta feina, perquè la truita i les llesques s'obstinaven a | esbocinar | -se cadascuna per la seva banda. Però ni això no el distragué de la seva | | que el cos conté minva amb els anys, i que les fibres a poc a poc s' | esbocinen | , probablement a causa d'esforços mecànics. Hi ha, encara, altres | | de vessants gairebé verticals, determinats també per les falles que han | esbocinat | el país. En les planes d'omplenament aquesta limitació de l'horitzó està | | aigües del Ter per dirigir-les cap a l'Empordà. La cresta de Tavertet, | esbocinada | , trossejada pels trencaments orogènics, era d'una destrucció fàcil per | | infatigable i invulnerable. Li agradava molt i molt la vianda fresca i | esbocinava | les seves víctimes quan eren encara calentes, per devorar-les tot seguit. | | en funció d'Ell, caminant cap a Ell. A voltes, sembla com si el vel anés a | esbocinar | -se o, si més no, a fer-se tan transparent que Déu puríssim estés a punt | | criatures sortides de les seves mans: la terra tremolà i les pedres s' | esbocinaren | quan Jesús lliurà el seu esperit i, per a donar testimoniatge que aquell | | i la creixença i reparació dels òrgans i, amb l'ajut dels seus ferments, | esbocinen | , cada cop en fragments més petits, les proteïnes, els sucres i els | | de l'anàlisi prèvia, de reconstituir la unitat de l'objecte concret, | esbocinat | per l'anàlisi; de retre-li, a més, la seva permanent esdevinença, la seva | | seus germans, que sovint el maten. Llavores és freqüent que la mare l' | esbocini | i el distribueixi entre els altres polls. Els seus efectius a les Balears | | no es divideix per això el Cos de Crist, així com tampoc ens dividim ni | esbocinem | encara que es parteixi l'espill en què ens emmirallàvem." Estampa | | es pervertiríen i corromperíen fins que's destruiríen per complert, | esbocinant | les operacions i facultats del principi de vida (l'ànima), i allavors, | | i admirar la bellesa de la plaça, ja arreglada després d'haver-la | esbocinat | per a construir el parking subterrani. Esperar un autobús a la | | i vam haver d'esperar abans que lliguessin els gossos que ens haurien | esbocinat | . Ens van fer passar a una cambra sense finestra que tenia un mirall molt | | es tracta d'un tros massa voluminós de qualsevol d'aqueixes matèries, l' | esbocinaran | per treure'l després a trossets. Les guardianes No se sap exactament en | | 9), que la curiositat de mirar si hi trobaríem quelcom ens féu | esbocinar | , per a la qual cosa, com que era tan dur, precisaven martell i escarpra. | | ulls, encesos com carbuncles, s' abrahoná de tal manera al Comte que li | esbossiná | entre sas mans la branca y l' hauria aufegat entre sas potas, si amatent | | contacte amb la paraula guaridora d'Esteve, el caos de la misèria humana | esbocinant | -se capjupia l'Atleta del Crist, però sorgia la senyorívola muntanya del | | negre del dubte, ni permetre que s' estabelli, ascli en mil trossos ó s' | esbocini | en les roques feréstegues de la desesperació!: en éll hi porto la cárrega | | si per cada nació hi ha d'haver un Estat, s'hauríen de desfer, d' | esbocinar | quasi totes les potencies y la terra s'ompliría d'Estats petits com | | aquella entranya que'l fa patir; matar á aquell qui li es estat traydor; | esbocinar | á l'enemich que aborreix. Com la nau en mitj de la tempesta, l'home's | | per sa temperatura, per sa composició y per sa massa. La temperatura | esbocina | les roques més dures, ja per excés, ja per defecte, ja per una ràpida | | la que origina la ràpida disgregació de la superficie de les roques y les | esbocina | . Els qui haveu visitat els cims dels nostres Pireneus, en que'l fred es | | , oh Indra!, vares esporuguir als homes. Tu ets, oh hèroe!, el qu'has | esbocinat | ab el llamp a la serpent que jeya a la vora dels rius que corren!" Y | | vegetal. Pols. Després de fer secar las plantas á la sombra se matxacan, | esbossinan | y 's molen fins á reduhirlas á pols. Tintura. S' ompla una ampolla fins |
|