×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esboirar |
Freqüència total: 30 |
CTILC1 |
vessant avall cosa d'algunes passes, aixecant-se després cel amunt i | esboirant | -s'hi. La banda del nord restava, doncs, serena, i allí ens aclofàrem | Gradualment el seu esperit s'havia deixondit. El paisatge interior vingué | esboirant | -se, i poc a poc va anar sortint d'aquell ensopiment. Esguardà al seu | Al carrer de baix va sentir un frec de passes... El pensament se li anava | esboirant | ... Pensà en el noi... Pensà en la dona... No sabia de quan venien els | present dins nostre. La gràcia de Pasqua no és una realitat que s' | esboiri | quan passen els dies, sinó que el Senyor ens l'ha comunicada perquè | de pedres que's queda allí, damunt d'aquell sorral, y un sol ponent que | esboyra | la silueta dels que s'en van... Després... res..., la calma del desert | que pera ser descrites, d'aquells sentiments que al manifestar-se s' | esboiren | . Tard, molt tard ja, vaig retirar-me al quarto que m'havien senyalat; | jònich; havent caygut en una lamentable equivocació, que creyem necessari | esboyrar | , los que com Cels consideran que'n temps llunyadans en lo port de Salou | encare que amb una lleugera aventatge pels blaus, havent-hi ocasió d' | esboirar | bé ambdues ratlles de defença i fent Sentís, el porter dels vermells, una | a l'Helvetia que amb avençades ben portades per Corts ataca sovint, | esboirant | peró amb encert la defença dels blaus. Un freekic per "faut" de | Es reanuda el joc sortint els vermells i atacant, tinguent cura Garreta d' | esboirar | . Anotém un xut llarg manco, de Corts, que Jiménez para, avançant Callao | l'entrada de Nogués. Un moment de perill al marc del Catalunya que | esboira | la sortida afortunada del porter Borrás, mentres el defença dret pasa a | sorpresa a la xarxa. El Catalunya davant d'aquest gol ataca fermament, | esboirant | bé Garreta amb el cap i treient seguidament Giménez un centre de l'extrém | troços de cervell. Un bramul de gran onada, escapat de la multitut, m' | esboyrà | l'alucinació horrorosa y vaig badar els ulls maquinalment. Del pis del | matí els cels van romandre núvols i amb moltes boires, però es van anar | esboirant | durant tot el dia, amb ambient més assolellat que no pas el del dia | Per què no ho suggeriu al Governador? Demà salpa el vaixell. Si el dia s' | esboirava | , el podríem veure des d'aquí. Jo em comprometo a allunyar de la ciutat | viu, el misteri d'un drama. Y el vell, de sa propria voluntat, me'l va | esboyrar | aquell misteri. —Jo tenía una noya, la Guideta... Era viua y llestota com | que li tapava, tots els seus tristos pressentiments s'esvairien, com s' | esboiren | les angoixoses figuracions d'un somni carregós al despertar-se. Al cim de | en l'intensa vibració de la soleiada: la seva figura s'enxiquí, | esboirant | -se a poc a poc en la plana esplendorosa; les seves rialles se fongueren | de l'horta, i la seva ridicula figura d'aucell espatllut i cama-llarc s' | esboirà | en la penombra d'aquella rufola aubada. En Pau, com si fos de pedra, no s | felicitat incògnita: aspiracions a una benauransa que contemplava sovint | esboyrant | se dins dolsor de crepuscle, tota ella embadalida, la pensa sugestionada | una espècie d' aclariment de pensa; la calitja qui l' envoltava s' | esboyrá | sobtadament, y ran de la interrogació destriá la contesta, viva, cruel, | vents, ell sona ab un dolcíssim remor de floviol qui | esboira | la tempesta y renovella el sol. A una font inaccessible Oh | -se una temporada a Menorca, i van deixar-hi l'empremta. La figura se m'ha | esboirat | amb el temps, però diria que era alt i prim com un jonc i els gestos, | amunt, amunt, tant d' hora pujárselsen al cel; aprés, al | esboyrar | se de llágrimes la broma que la encortina, veuhen parpellejá' un | veus de pinzellades ermes. El rapte d'Europa (a Bòsnia) Ja s' | esboirava | el cant damunt dels sostres blaus del pont lletós. Vas dir | immensa. El poema aturona el real, dóna raiguers i feixes al silenci. S' | esboira | la partença de les albes, alta en embats, salpebrada de llums. L'esclat | significats. Tanmateix, aquella llunyana noció de conjur aviat hauria d' | esboirar | -se. L'entorn em revelaria que jo no era déu. El món de les paraules era en | aquesta en art. S'ha acabat la simulació. Les imatges de la dona s' | esboiren | , sorgeixen les dones reals. I les dones reals llegeixen, trien, dubten, | haurà tres milions d'orfes mísers amb la xàquia. A tu no t' | esboira | res: duus la boira a les entranyes, dins els | catorze orfenets neden plorant riu avall amb el rostre que s' | esboira | . I ell que diu: «No n'hi ha pas més de set; és la |
|