Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vessant avall cosa d'algunes passes, aixecant-se després cel amunt i	esboirant	-s'hi. La banda del nord restava, doncs, serena, i allí ens aclofàrem
Gradualment el seu esperit s'havia deixondit. El paisatge interior vingué	esboirant	-se, i poc a poc va anar sortint d'aquell ensopiment. Esguardà al seu
Al carrer de baix va sentir un frec de passes... El pensament se li anava	esboirant	... Pensà en el noi... Pensà en la dona... No sabia de quan venien els
present dins nostre. La gràcia de Pasqua no és una realitat que s'	esboiri	quan passen els dies, sinó que el Senyor ens l'ha comunicada perquè
de pedres que's queda allí, damunt d'aquell sorral, y un sol ponent que	esboyra	la silueta dels que s'en van... Després... res..., la calma del desert
que pera ser descrites, d'aquells sentiments que al manifestar-se s'	esboiren	. Tard, molt tard ja, vaig retirar-me al quarto que m'havien senyalat;
jònich; havent caygut en una lamentable equivocació, que creyem necessari	esboyrar	, los que com Cels consideran que'n temps llunyadans en lo port de Salou
encare que amb una lleugera aventatge pels blaus, havent-hi ocasió d'	esboirar	bé ambdues ratlles de defença i fent Sentís, el porter dels vermells, una
a l'Helvetia que amb avençades ben portades per Corts ataca sovint,	esboirant	peró amb encert la defença dels blaus. Un freekic per "faut" de
Es reanuda el joc sortint els vermells i atacant, tinguent cura Garreta d'	esboirar	. Anotém un xut llarg manco, de Corts, que Jiménez para, avançant Callao
l'entrada de Nogués. Un moment de perill al marc del Catalunya que	esboira	la sortida afortunada del porter Borrás, mentres el defença dret pasa a
sorpresa a la xarxa. El Catalunya davant d'aquest gol ataca fermament,	esboirant	bé Garreta amb el cap i treient seguidament Giménez un centre de l'extrém
troços de cervell. Un bramul de gran onada, escapat de la multitut, m'	esboyrà	l'alucinació horrorosa y vaig badar els ulls maquinalment. Del pis del
matí els cels van romandre núvols i amb moltes boires, però es van anar	esboirant	durant tot el dia, amb ambient més assolellat que no pas el del dia
Per què no ho suggeriu al Governador? Demà salpa el vaixell. Si el dia s'	esboirava	, el podríem veure des d'aquí. Jo em comprometo a allunyar de la ciutat
viu, el misteri d'un drama. Y el vell, de sa propria voluntat, me'l va	esboyrar	aquell misteri. —Jo tenía una noya, la Guideta... Era viua y llestota com
que li tapava, tots els seus tristos pressentiments s'esvairien, com s'	esboiren	les angoixoses figuracions d'un somni carregós al despertar-se. Al cim de
en l'intensa vibració de la soleiada: la seva figura s'enxiquí,	esboirant	-se a poc a poc en la plana esplendorosa; les seves rialles se fongueren
de l'horta, i la seva ridicula figura d'aucell espatllut i cama-llarc s'	esboirà	en la penombra d'aquella rufola aubada. En Pau, com si fos de pedra, no s
felicitat incògnita: aspiracions a una benauransa que contemplava sovint	esboyrant	se dins dolsor de crepuscle, tota ella embadalida, la pensa sugestionada
una espècie d' aclariment de pensa; la calitja qui l' envoltava s'	esboyrá	sobtadament, y ran de la interrogació destriá la contesta, viva, cruel,
vents, ell sona ab un dolcíssim remor de floviol qui	esboira	la tempesta y renovella el sol. A una font inaccessible Oh
-se una temporada a Menorca, i van deixar-hi l'empremta. La figura se m'ha	esboirat	amb el temps, però diria que era alt i prim com un jonc i els gestos,
amunt, amunt, tant d' hora pujárselsen al cel; aprés, al	esboyrar	se de llágrimes la broma que la encortina, veuhen parpellejá' un
veus de pinzellades ermes. El rapte d'Europa (a Bòsnia) Ja s'	esboirava	el cant damunt dels sostres blaus del pont lletós. Vas dir
immensa. El poema aturona el real, dóna raiguers i feixes al silenci. S'	esboira	la partença de les albes, alta en embats, salpebrada de llums. L'esclat
significats. Tanmateix, aquella llunyana noció de conjur aviat hauria d'	esboirar	-se. L'entorn em revelaria que jo no era déu. El món de les paraules era en
aquesta en art. S'ha acabat la simulació. Les imatges de la dona s'	esboiren	, sorgeixen les dones reals. I les dones reals llegeixen, trien, dubten,
haurà tres milions d'orfes mísers amb la xàquia. A tu no t'	esboira	res: duus la boira a les entranyes, dins els
catorze orfenets neden plorant riu avall amb el rostre que s'	esboira	. I ell que diu: «No n'hi ha pas més de set; és la