Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li pentinava el cabell negre i brillant —aquests detalls, però, se'm fan	esborradissos	. Sembrem uns 500 pins amb en Jaume, l'avi i l'Albert. Neva un
Al mig de la llotja, entre Tomàs, congestionat, triomfant, i Teresa	esborradissa	, que li fixa els ulls, seu Laura: una Laura desconeguda, vestida de
un corrent en el qual es pugui immergir, sinó com un seguit de llampecs	esborradissos	dels quals amb prou feines pot entreveure d'on vénen i només molt
davant la vida, capteniment reservat i encongit prop dels homes, persona	esborradissa	i humil que no pensa cridar en res l'atenció, hàbits de recolliment i
les botigues de luxe, als restaurants de moda, tot es va conjugar per fer	esborradissos	darrera d'una boira el gest i la veu d'aquell adolescent que reclamava
, no a ell, sinó l'ombra nocturna, per fondre-s'hi i desaparèixer. Minsa i	esborradissa	, però hauria de suportar-la encara i defensar-se de la seva mirada, que
somorta la calmava. Els relleus es decandien, les blancors s'esfumaven; d'	esborradisses	, les coses acabaven per desaparèixer. Ni ella mateixa no es veia: es
la realitat, hom sap que les figures dels somnis són impalpables i es fan	esborradisses	en un ai. Per altra banda, tal és la discreció dels sants que volen
s'apagava i aviat l'aigua va semblar morta. Allavores sant Pere es va fer	esborradís	. Pel fet no es volia allunyar massa del port. Un no sé què l'hi detenia.
Imaginació poderosa o feble i, per tant, ficció intensa o	esborradissa	. Complaença en la ficció de realitats excepcionals o bé més aviat
o sis minuts encara veié el pic negre, però a cada punt més feble, més	esborradís	... allunyant-se... allunyant-se... Quan ja no el veié gens, esparverat de
que les coses s'allunyen, els nostres ulls les perden de vista, i es fan	esborradisses	fins a arribar a desaparèixer del tot. Aleshores agafem les ulleres de
camins fressats, en les clarianes, esdevingueren cada dia més pocs i més	esborradissos	. Per fi, els trompeteigs nocturns d'Hathi i dels seus tres fills cessaren
a dir el que pensava. I cadascú tenia en aquell moment una idea massa	esborradissa	de ço que furgava per dins dels altres per a poder parlar amb paraules
li enterbolí els ulls. La fesomia d'en Joan s'enllorava i es feia	esborradissa	com la seva veu. Només distingia la de la seva mare quan deia: "Que
dispesera. A tall d'un núvol de bolves que s'ajunten i prenen una forma	esborradissa	, en Manel recordava com era la seva dispesera. No hi havia reparat gaire.
tres dies que hi porta el retrat del capità en un medalló. És un retrat	esborradís	que Maria deixà en un recó de calaixera i no ha tornat a cercar mai més.
meu mestre d'anglès, excel·lent amic, no capia prou bé—; però em sembla	esborradissa	la línia d'expressió d'un saltataulells anglès, i sobretot se m'obturen
seguí. Sola, closes les parpelles, com si contemplés una imatge íntima i	esborradissa	. Somrigué, perduda en el record del seu somni i es desféu dels vestits.
com s'esfumaven els jorns i s'apagaven en el passat, un passat igual,	esborradís	, que mai no fou present ni sabé crear un futur. Fredor d'un passat vague,
enfiladisses de tota mena, que dificultaven el transitar pel corriol	esborradís	que menava a la font. I aquest corriol, terriblement costerut i
besada voluptuosa, els camps es tornaven morats, la mar llunyana es feia	esborradissa	sota un tel nocturnal, les carenes dels serradals agafaven una lluentor
l'endemà, l'eixida del sol dins la mar, entre els farallons morats i	esborradissos	de Formentor i les cingleres carmesines de la Punta Roja. Veritat és, val
i esbalaït de les vespres. Un orgue cansat el modul·la amb una remor	esborradissa	, i a poc a poc els salms van morint com un murmuri de fullareda. Al fons
d'Icària. Pregunteu per monsieur Sully. Una veïna, ossos i pell,	esborradissa	, se us presenta amb les claus de la vostra llar. Monsieur Sully fa molt
per sempre... Al fons d'un corredor desmantellat, damunt la porta, l'	esborradís	cartell: /Jefe de Brigada; con permiso, adelante\ i, /el
mateixa cadira que seus tu, i recollia com tu els trets de la fesomia	esborradissa	d'aquest home que abans d'interrogar-te t'ha resseguit l'esquena amb mà
del serraller, la pastera de la fleca... Fins la llum sembla fer-s'hi	esborradissa	. Recordo haver vist al fons d'una entrada obscura d'un d'aquests carrers
era inestable i tenia un color estrany... Tot era fugisser, marejador i	esborradís	... Volgué caminar. Va aixecar-se amb fatic i no pogué donar un pas.
agut i la remor dels trens que s'allunyen i deixen una estela de fum	esborradís	sobre els olivars... Sent la remor llunyana d'un tren... L'horitzó és com
el plat del comensal. Aquest òrgan era comparable a un rovell d'ou ferrat	esborradís	i tèrbol sota l'embolcall boirós de la clara. Havia perdut les facultats
nostra ruta històrica, la que ens pot separar de casa, ens sembla prima i	esborradissa	i perd tota la importància. Voldríem declarar públicament, davant del
enyoradís; enterbolir, enterboledís; enfilar-se, enfiladís; esborrar,	esborradís	. 149. Un participi passat pot haver esdevingut un veritable
o amb les dents" totes les ànimes prenen qualitat. Àdhuc les més	esborradisses	no deixen d'acusar uns trets força interessants. Entre els personatges de
Zeni li semblava tornar d'un llarg viatge durant el qual se li havien fet	esborradissos	cares, ambients, paisatges. Retrobà els Tarruell; retrobà en Calvet,
ballesters, xisclant i dibuixant sobre el cel infinitat de rúbriques	esborradisses	, i en la buidor de l'espai se sentien escridassar escandalosament unes
de llegenda, entre les notes roents que la rodejaven, espiritualitats	esborradisses	d'una pintura al pastell... En confirmació d'aquella idea, un dia,
sempre davant dels ulls el delicat esbós al pastell, la frèvola visió	esborradissa	, que, en certa avinentesa, havia vist creuar, casualment, per davant del
les coses passatgeres, pels focs d'encenalls, per la fugacitat canviant i	esborradissa	de la superfície, crec que és un gran bé. Hom passa, doncs, per entre els
aquest perfum d'aquestes hores que de tan plàcides ens deixaran un record	esborradís	. Tot el miracle sembla consistir a veure que aquesta cosa tan absurdament
no fos prou, quedava l'espectacle diari del germà, del gran, flonjo,	esborradís	, amb aires d'incomprès, tan propens a queixar-se, tot i saber com sabeu
Vestia una roba de lluentines, adquirida de mica en mica a una senyora	esborradissa	, traficaire de vestits luxosos mig nous i de cartetes arriscades. Les
a les nits quietes, les boires nòrdiques, el tragí dels ports virolats,	esborradissos	de tan remots en fer-ne memòria, la disciplina de bord, el fibló de
Cada partícula de sentor devia alçar en ella una volada de records	esborradissos	—semblant a aquelles volades d'ocells de la tardor, que es preparen per
manqui, que s'esvaeixi, que es deformi, que sigui imprecisa, obscura,	esborradissa	, i totes les habilitats tècniques no salvaran l'obra del naufragi. Però
El camí de l'oïda, en canvi, invisible i impalpable amb la paraula	esborradissa	i fonedissa, ha estat ben poc fressat per la majoria de la gent. El
de son elenc només: 1. Què cosa és la Història? És simple estela	esborradissa	dibuixada en el mar del temps pels que com vaixells el recorren o l'han
atravessant de dret la quietut dels ayres, s'aixecavan com arbres	esborradissos	d'una blanca boscuria de miratge. Pel camí y dresseres de la banda de
sense por d'enlluhernaments ni pampallugues. Tot prenía l'aparensa suau y	esborradissa	de les coses de somni quiet, y semblava convidar al esperit a endolsir y
de cassera, sinó de campanes. Mira ensà y enllà y veu una claricia tota	esborradissa	cap a baix de tot de la montanya, per la banda de sol-ixent. Tot mirant,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents