×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esborradís |
Freqüència total: 123 |
CTILC1 |
li pentinava el cabell negre i brillant —aquests detalls, però, se'm fan | esborradissos | . Sembrem uns 500 pins amb en Jaume, l'avi i l'Albert. Neva un | Al mig de la llotja, entre Tomàs, congestionat, triomfant, i Teresa | esborradissa | , que li fixa els ulls, seu Laura: una Laura desconeguda, vestida de | un corrent en el qual es pugui immergir, sinó com un seguit de llampecs | esborradissos | dels quals amb prou feines pot entreveure d'on vénen i només molt | davant la vida, capteniment reservat i encongit prop dels homes, persona | esborradissa | i humil que no pensa cridar en res l'atenció, hàbits de recolliment i | les botigues de luxe, als restaurants de moda, tot es va conjugar per fer | esborradissos | darrera d'una boira el gest i la veu d'aquell adolescent que reclamava | , no a ell, sinó l'ombra nocturna, per fondre-s'hi i desaparèixer. Minsa i | esborradissa | , però hauria de suportar-la encara i defensar-se de la seva mirada, que | somorta la calmava. Els relleus es decandien, les blancors s'esfumaven; d' | esborradisses | , les coses acabaven per desaparèixer. Ni ella mateixa no es veia: es | la realitat, hom sap que les figures dels somnis són impalpables i es fan | esborradisses | en un ai. Per altra banda, tal és la discreció dels sants que volen | s'apagava i aviat l'aigua va semblar morta. Allavores sant Pere es va fer | esborradís | . Pel fet no es volia allunyar massa del port. Un no sé què l'hi detenia. | Imaginació poderosa o feble i, per tant, ficció intensa o | esborradissa | . Complaença en la ficció de realitats excepcionals o bé més aviat | o sis minuts encara veié el pic negre, però a cada punt més feble, més | esborradís | ... allunyant-se... allunyant-se... Quan ja no el veié gens, esparverat de | que les coses s'allunyen, els nostres ulls les perden de vista, i es fan | esborradisses | fins a arribar a desaparèixer del tot. Aleshores agafem les ulleres de | camins fressats, en les clarianes, esdevingueren cada dia més pocs i més | esborradissos | . Per fi, els trompeteigs nocturns d'Hathi i dels seus tres fills cessaren | a dir el que pensava. I cadascú tenia en aquell moment una idea massa | esborradissa | de ço que furgava per dins dels altres per a poder parlar amb paraules | li enterbolí els ulls. La fesomia d'en Joan s'enllorava i es feia | esborradissa | com la seva veu. Només distingia la de la seva mare quan deia: "Que | dispesera. A tall d'un núvol de bolves que s'ajunten i prenen una forma | esborradissa | , en Manel recordava com era la seva dispesera. No hi havia reparat gaire. | tres dies que hi porta el retrat del capità en un medalló. És un retrat | esborradís | que Maria deixà en un recó de calaixera i no ha tornat a cercar mai més. | meu mestre d'anglès, excel·lent amic, no capia prou bé—; però em sembla | esborradissa | la línia d'expressió d'un saltataulells anglès, i sobretot se m'obturen | seguí. Sola, closes les parpelles, com si contemplés una imatge íntima i | esborradissa | . Somrigué, perduda en el record del seu somni i es desféu dels vestits. | com s'esfumaven els jorns i s'apagaven en el passat, un passat igual, | esborradís | , que mai no fou present ni sabé crear un futur. Fredor d'un passat vague, | enfiladisses de tota mena, que dificultaven el transitar pel corriol | esborradís | que menava a la font. I aquest corriol, terriblement costerut i | besada voluptuosa, els camps es tornaven morats, la mar llunyana es feia | esborradissa | sota un tel nocturnal, les carenes dels serradals agafaven una lluentor | l'endemà, l'eixida del sol dins la mar, entre els farallons morats i | esborradissos | de Formentor i les cingleres carmesines de la Punta Roja. Veritat és, val | i esbalaït de les vespres. Un orgue cansat el modul·la amb una remor | esborradissa | , i a poc a poc els salms van morint com un murmuri de fullareda. Al fons | d'Icària. Pregunteu per monsieur Sully. Una veïna, ossos i pell, | esborradissa | , se us presenta amb les claus de la vostra llar. Monsieur Sully fa molt | per sempre... Al fons d'un corredor desmantellat, damunt la porta, l' | esborradís | cartell: /Jefe de Brigada; con permiso, adelante\ i, /el | mateixa cadira que seus tu, i recollia com tu els trets de la fesomia | esborradissa | d'aquest home que abans d'interrogar-te t'ha resseguit l'esquena amb mà | del serraller, la pastera de la fleca... Fins la llum sembla fer-s'hi | esborradissa | . Recordo haver vist al fons d'una entrada obscura d'un d'aquests carrers | era inestable i tenia un color estrany... Tot era fugisser, marejador i | esborradís | ... Volgué caminar. Va aixecar-se amb fatic i no pogué donar un pas. | agut i la remor dels trens que s'allunyen i deixen una estela de fum | esborradís | sobre els olivars... Sent la remor llunyana d'un tren... L'horitzó és com | el plat del comensal. Aquest òrgan era comparable a un rovell d'ou ferrat | esborradís | i tèrbol sota l'embolcall boirós de la clara. Havia perdut les facultats | nostra ruta històrica, la que ens pot separar de casa, ens sembla prima i | esborradissa | i perd tota la importància. Voldríem declarar públicament, davant del | enyoradís; enterbolir, enterboledís; enfilar-se, enfiladís; esborrar, | esborradís | . 149. Un participi passat pot haver esdevingut un veritable | o amb les dents" totes les ànimes prenen qualitat. Àdhuc les més | esborradisses | no deixen d'acusar uns trets força interessants. Entre els personatges de | Zeni li semblava tornar d'un llarg viatge durant el qual se li havien fet | esborradissos | cares, ambients, paisatges. Retrobà els Tarruell; retrobà en Calvet, | ballesters, xisclant i dibuixant sobre el cel infinitat de rúbriques | esborradisses | , i en la buidor de l'espai se sentien escridassar escandalosament unes | de llegenda, entre les notes roents que la rodejaven, espiritualitats | esborradisses | d'una pintura al pastell... En confirmació d'aquella idea, un dia, | sempre davant dels ulls el delicat esbós al pastell, la frèvola visió | esborradissa | , que, en certa avinentesa, havia vist creuar, casualment, per davant del | les coses passatgeres, pels focs d'encenalls, per la fugacitat canviant i | esborradissa | de la superfície, crec que és un gran bé. Hom passa, doncs, per entre els | aquest perfum d'aquestes hores que de tan plàcides ens deixaran un record | esborradís | . Tot el miracle sembla consistir a veure que aquesta cosa tan absurdament | no fos prou, quedava l'espectacle diari del germà, del gran, flonjo, | esborradís | , amb aires d'incomprès, tan propens a queixar-se, tot i saber com sabeu | Vestia una roba de lluentines, adquirida de mica en mica a una senyora | esborradissa | , traficaire de vestits luxosos mig nous i de cartetes arriscades. Les | a les nits quietes, les boires nòrdiques, el tragí dels ports virolats, | esborradissos | de tan remots en fer-ne memòria, la disciplina de bord, el fibló de | Cada partícula de sentor devia alçar en ella una volada de records | esborradissos | —semblant a aquelles volades d'ocells de la tardor, que es preparen per | manqui, que s'esvaeixi, que es deformi, que sigui imprecisa, obscura, | esborradissa | , i totes les habilitats tècniques no salvaran l'obra del naufragi. Però | El camí de l'oïda, en canvi, invisible i impalpable amb la paraula | esborradissa | i fonedissa, ha estat ben poc fressat per la majoria de la gent. El | de son elenc només: 1. Què cosa és la Història? És simple estela | esborradissa | dibuixada en el mar del temps pels que com vaixells el recorren o l'han | atravessant de dret la quietut dels ayres, s'aixecavan com arbres | esborradissos | d'una blanca boscuria de miratge. Pel camí y dresseres de la banda de | sense por d'enlluhernaments ni pampallugues. Tot prenía l'aparensa suau y | esborradissa | de les coses de somni quiet, y semblava convidar al esperit a endolsir y | de cassera, sinó de campanes. Mira ensà y enllà y veu una claricia tota | esborradissa | cap a baix de tot de la montanya, per la banda de sol-ixent. Tot mirant, |
|