Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com si has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'	esborra	, els solcs dels rems i de la barca s'esvaneixen de seguida en la calma de
el pèlag amb ires violentíssimes. Si no passes per l'estret de Sicília,	esborra	Escil·la de la memòria. Si el solques, tem-la molt, perquè és també,
suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'	esborrar	és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro
raó no es té mai força. Ara som a l'hivern, i una espessor de núvols	esborra	del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la
és massa vast i no l'acabaries mai?" Els antics personatges mariners	esborrats	a l'acte per la meva voluntat arbitrària, jo, ajagut solitari a frec de
en l'esdevenidor més allunyat, mentre li fos possible. No podia tanmateix	esborrar	totalment comparances, en primer terme el d'una joveneta, que es
damunt carronyes, damunt la llastimosa despulla que esdevindré, i me n'	esborra	d'altres, en aparença de més solta. És el meu executor la dona, o el cosí,
a poc s'apaga fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho	esborren	, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió trista dels
o de resistir m'empresona en la fosca absoluta d'una tàvega, on se m'	esborra	fins el més lleu vestigi d'una pensada imatge. O m'esvaneixo en l'espessa
camp —brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases s'havien	esborrat	confosos amb les ombres, Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a
i es fonia i es confonia amb la seva sobtada alegria. La cançó s'havia	esborrat	de la seva ment. El seu cor, en la seva alegria, era com un vas
disputes en què de les cares il·luminades per la llum dels gresols s'	esborrava	tot vestigi d'humanitat; les boques s'obrien monstruoses vociferant, i
el record de les teves bondats, el record del teu afecte de petit no s'	esborrarà	mai de la meva memòria, i, mort i tot, crec que el sentiré. Fes amb mi
que fatalment li havia de causar encara. No hi ha res, doncs, que pugui	esborrar	de l'ànima de Maria Àgueda l'error en què viu respecte al seu fill. Per a
Mila evocava les seves paraules d'una nit, aquelles paraules que no s'	esborraran	ja més de la seva ànima: "Ambdós estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens hem
davant aquella nova prova d'amor que ella li donava, l'inundà totalment i	esborrà	de la seva ment tot altre pensament: allí hi havia l'acompliment d'aquell
donar pas de bell nou en la seva ànima a la imatge de Mila. La imatge s'	esborrà	i s'oïren de bell nou les veus, més fortes. Tal vegada ara s'havia sentit
enardidora dels combats, tal vegada esperant la pròxima revolució que l'	esborri	de damunt la terra amb la memòria dels seus fets heroics. Citavella
introduït per tal de contenir l'hemorràgia. D'aquell rostre s'havia	esborrat	tot vestigi d'humanitat; apareixia gairebé monstruós, i damunt d'ell, per
és cert era que l'havia vista, i que el punyent record d'ella no se li	esborraria	ja mai més. La primera notícia que tingué de Sia fou que estava greument
d'una altra manera. Mentrestant, la imatge del bon sauvage no era	esborrada	del tot, en les rutines de l'europeu mitjà. La visió que el blanc —burgès
poble. Això sembla un paisatge canadenc: les cases arraulides en la neu,	esborrada	l'ondulació de les teulades, un serrell de glaç als ràfecs, una grisor
a veure al Noguer. És un espectacle molt més bonic que la neu; una nevada	esborra	el perfil de les coses, ho submergeix tot en la gran monotonia blanca, on
assassinada? —Secretària —diu el de la veu afemellada—, si l'heu escrit,	esborreu	el darrer parlament de l'acusat. —Sí, esborreu-lo, secretària —fa ell—.
si l'heu escrit, esborreu el darrer parlament de l'acusat. —Sí,	esborreu	-lo, secretària —fa ell—. Suprimiu els fets, com teniu costum de fer. Només
veu baixa, entre nosaltres. A poc a poc obliden que existim... Més: ens	esborren	literalment de l'existència. —Fa un gest que abraça tota la fondalada,
n'empastifa el dors de la cartolina. —I el segell? —pregunta ell—. L'has	esborrat	... —Cal esborrar-los perquè no quedi tot fet un nyap. No t'hi amoïnis, en
de la cartolina. —I el segell? —pregunta ell—. L'has esborrat... —Cal	esborrar	-los perquè no quedi tot fet un nyap. No t'hi amoïnis, en tenim també.
l'alè. —Més val que no quedi massa marcat —explica—. És més fàcil d'	esborrar	si ha de servir per a algú altre. —Somriu—. Macabre, oi? —Cal avesar
d'ell mateix que li havia de semblar particularment enriquida. Luciènne	esborrava	amb paraules franceses tota possible vulgaritat, qualsevol rastre de
dolorosa, terriblement trista en aquell moment; aquella mirada, ai!, no s'	esborraria	ja mai més de l'ànima de Jaume! I ell tornà a posar-se l'arma contra el
vall. Dintre, contra el riu, els canyars i les arbredes es confonien, s'	esborraven	entre les ombres. De per totes bandes s'aixecava el cantar dels grills.
que semblaven fer-lo més ample. La torre, allí sobre les roques, anava	esborrant	-se, i a l'horitzó s'apagaven les darreres fulgors de la tarda. Començà a
on s'enfonsava i queia. Fins la nit —el camp i els panissars— s'havia	esborrat	als seus ulls, perquè la nit que el voltava era més negra. Només hi havia
havien despertat a dintre d'ella un ressò de tendreses que no es podien	esborrar	. Debades cercava les seves còleres. La Pigada se sentia trista, enfonsada
m'arriba aïllat, primer, sols un somriure que ho envaeix tot, que tot ho	esborra	, i es va fent gros i omple tota la cambra. I resta com un immens cartell
a poc vora meu fins a incorporar-se'm, lluminosa, i ho anà esvaint tot,	esborrant	-ho tot: els records dels camps minats, les ciutats enceses... I la por i
encontre al vaixell, envaí amb força deletèria el meu passat fins a	esborrar	tot el que no li pertanyia. Ja coneixes la història d'Helena, Helena, que
educació burgesa —que encara pesa malgrat el que jo he fet per intentar d'	esborrar	-la— m'ha motivat que sigui poc exterioritzadora dels sentiments, que
d'un cel aparentment feliç. A les dues de la tarda, les Balears s'han	esborrat	a l'horitzó, i des d'aleshores l'espectacle de l'aigua i dels núvols ens
i tira al dret. Els aires nets del Pacífic us renten els pulmons i us	esborren	els malsons... VI El cor sobre el Pacífic El pas del Canal de
catalans un poble de pagesos i guerrers. Aquest aire bel·licós no s'	esborrà	fàcilment del nostre temperament col·lectiu. A excepció d'alguns alts
les colonitzacions antigues i modernes, menystenint les medievals, ens ha	esborrat	a nosaltres, els catalans, de la llista dels pobles que han intentat
problema polític i cultural que comporta tota expansió marítima. Ens n'ha	esborrat	per ignorància, no per mala fe. Els historiadors coneixen, ben cert, el
econòmica, social i militar, s'expansiona més enllà del seu terrer. Voler	esborrar	del colonialisme aquest impuls biològic, necessàriament acompanyat
que immediatament desencadenà la guerra civil. La reialesa de Joan II fou	esborrada	de Catalunya; però no la reialesa com a parallamps místic del país. En la
les senzilles coses per última vegada, mentre soldats	esborren	dels fràgils murs del somni la paraula "demà".
Dona Teodora Despujol, cunyada de la baronessa, tenia el bon sentit d'	esborrar	de la realitat tot el que la molestàs. —No sé —digué amb displicència—
molesta. Els anys i la ruïna havien fet molt de bé a Na Maria Antònia,	esborrant	d'ella tota ombra d'insolència. Ara la seva actitud de no sentir era més
objectivant-se durant un minut), tots els atreviments de Dhey no han	esborrat	del seu estil quelcom de felí, de retengut i de dolçament hipòcrita que

Pàgina 1 (de 62)

50 següents