Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blanc, martiris de missioners. La sensibilitat occidental i cristiana s'	esborrona	i s'escandalitza en observar la rudesa primitiva dels mètodes. No hi té
dels verbs irregulars i semideponents. I hem de pensar, perquè no ens	esborroni	tanta precocitat, perquè no se'ns acudi que Jeroni era un lusus
Llegint els papers de l'època, he quedat més d'una vegada	esborronat	per l'apocalipticisme gratuït a què havien arribat els líders sindicals
Conxa va acabar d'arrodonir els conceptes en silenci. La cosa no l'	esborronava	gens; li semblava excèntric i molt "chic". Com que el seu marit li feia
festes nocturnes de l'Exposició eren realment un somni, un prodigi que	esborronava	els barcelonins. "¿D'on sortiran els milions per pagar aquest
a la irradiació sensual de la simpatia de les paraules... Maria Lluïsa s'	esborronava	que ella pogués pensar tot allò, amb aquell impudor, amb aquell desig
de nit. Sentia jugar els nois a la placeta de darrera l'església. Jo m'	esborronava	amb l'alegria de la soledat, tot vigilant l'ascensió de la lluna. En veia
vaig tenir pietat d'ella. Era horrible i dolorosa. La seva narració m'	esborronà	. Quan vaig intentar de treure-li del cap aquelles idees tot dient-li que
àvid de saber la forma d'obrar de cada metzina. Les d'efecte més ràpid m'	esborronaven	deliciosament en tocar-les. Dues o tres vegades em vaig emportar granets
El fred de març, que jo sentia més pel fet de no haver dormit, m'	esborronava	. Ja no era, però, la gelor de l'hivern. Amb l'aire viu i mullat respirava
de mi. Potser la meva mare cosia darrera aquella claror somorta. Jo m'	esborronava	. Una tendresa m'afeblia. El company em deia: —No hi ha més remei! Jo
meu, uns anhels de puresa, uns himnes divins i misteriosos que tot m'	esborronaven	. Aleshores reeixien els propòsits d'esmena. La voluntat es desentumia.
el cos amb fang. El sol pensament de sentir un poll sobre el meu cos m'	esborronava	. Quan em veia el cos net —no vaig saber el que eren polls fins més tard—,
tot el món em sembla meu en aquest moment en què he renunciat a tot? M'	esborrona	aquesta benaurança feta de no res, gairebé ploraria. Matí d'una gran
o entre una parella de gendarmes? Si un dia sóc un autor de nom —m'	esborrona	aquest pensament—, un autor famós a Catalunya i qui sap si conegut a
penetrar els nostres sentiments, el que pensaria del seu fill Humbert l'	esborrona	. El vell ignorava que Humbert no és dels que pensen en veu alta; per
conversar de la mort del papà, i la mort, però sobretot els morts, l'	esborronen	. No ha pogut entrar a la cambra mortuòria. No entén la mort. Està
moviment del seu respir. Escoltà al seu entorn. Es va treure la carta. S'	esborronà	de pensar que ell l'havia tocada. L'abandonà en la falda: no havia
al peu de la lletra; altres vegades diuen coses de què algun entès s'	esborronarà	i amb raó podrà dir: "Això Morgan no ho ha dit mai!" Ja ho sé.
la frescor desitjada. Sigui el que sigui, hi esmercen una energia que	esborrona	. Així, la vespa fa cap a tot: és paleta, nodrissa i ventiladora. Ningú no
que s'escauen més enllà dels sentits corporals, ¡quantes vegades m'has	esborronat	en el meu temps de criatura, i després minyó espigat i home fet i madur,
del món, cara a cara, a tu, la invisible presència que ens fregues i	esborrones	en aquells inefables instants que ens trobem més despresos de tot interès
a França, on els lliure-pensadors es casen i s'enterren pel civil. Això l'	esborrona	, i per això reputa incrèdula i apòstata la molt catòlica França. El Bon
Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de Mendizàbal l'	esborronava	com l'escena del cafè concert. Mal per mal, preferia la conversa del seu
donar la volta i... o Déu meu!... vaig presenciar un espectacle, que m'	esborronà	. En Xaneta estava matant les famelles. Jo prou ho sabia que els paradors
augments, les espantoses creences, que volien amagar-me. Però, el qui m'	esborronava	més que tothom era el cuiner del Seminari, un home pagesívol, candorós i
santa emoció, no d'espants terrenals. Era un aire d'eternitat el que els	esborronava	. I així que el senyor Bisbe aparegué sobre el marxapeu de la porta del
que la pell de gallina els cobreix de cap a peus. Si un llargandaix ja	esborrona	, quin efecte no produirà aquell gegant dels aiguamolls que escup les
una transcendència i una mala intenció que en realitat no tenen. Hom s'	esborrona	i ja ho creu tot possible. Sorgeixen apostes i juguesques. Un valent
desconfiada i innocent. Endevinava en Laia replecs i intencions que l'	esborronaven	i l'atreien amb el màgic encant de l'inconegut. Anneta passava estones a
i a l'altre, els hi parlava a l'orella amb sobreentesos i mitjos mots. S'	esborronava	en Pep flequer, alçava els braços a l'altura dels polsos i s'apretava el
callada, infatigable, esperant el moment propici. Tant com abans l'	esborronava	i ara li semblava amable. La idea de la mort! La mort, allí, tant fina,
mort més imperativa, com una gran curiositat i una prometença. Perquè l'	esborronava	haver de refer l'aspre procés, el sofriment de la seva transformació.
i cap d'elles el satisfeia. Es mofava de les promeses d'eternitat. L'	esborronava	la negació freda, la destrucció absoluta. Es neguitejava pensant-hi, ell,
per expressar-ne tota la crudeltat, i no repugnen sinó que	esborronen	, i aneguen els ulls de llàgrimes i els cors de pietat inmensa. Les
mig caigut, amb una vaga terror a dins de l'ànima. La quietud del cim l'	esborronava	. Només li calia fer una vintena de passes per veure la cabana, i malgrat
—mot horrible que segurament mai no ha escrit i que possiblement l'	esborrona	— en diria amor al poble. Ni les seves pàgines ni aquelles teles volien
del doll, guaita com hi poso les mans i els braços i m'esquitxo tot i m'	esborrono	de plaer! Bacella, Castellnou, Tiurana, Tragó, Gualter... Vinga pobles
a l'unissò del fosc burinar dels vells, que llurs anhels materialment l'	esborronaven	, li entrebancaven les accions i la feien barbotejar, per una tan subtil
presentar-se a la Colònia Peters abans del dia 1 de juliol?	Esborrona	, fa sortir de mare pensar que tanta gent de lletra fossin capaços de
Per no veure'l, l'enterreu en fer-se fosc. Els cops secs dels picots	esborronen	. En asseure's o ajeure's, rebentats, deprimits, regalimant suor,
, xicot. Bona nit, senyor Capdevila. Què, debutem?... Peó, dos, dama...	Esborrona	pensar en les partides que el senyor Capdevila deu portar jugades al cap
—No podia dormir: això dels màrtirs involuntaris, que dius tu... m'	esborrona	... Abans d'hora ja me'ls sento que em pesen a la consciència. —A la
de tots colors, no tinc adob. Però, ei!, sang, no! La violència m'	esborrona	. ¿Què pots esperar-ne de la violència? No rumiïs: la dictadura: negra o
ulls. És una mica difícil. És l'última cosa que la gent es deixa mirar. M'	esborrona	de veure l'escassa quantitat de persones que conserven en la mirada algun
d'alguns artistes, literats i personatges del Renaixement, fa	esborronar	. De vegades tenen molt de talent. Aquest és el drama. L'amor a la veritat
deia dins el cor, que ara Nostre Senyor s'hi anava a posar. I això sempre	esborrona	, encara que un sap que Nostre Senyor sempre s'hi posa a fi de bé. Doncs
això! —exclamà impetuosament el pare Armengol—. He vist coses que m'han	esborronat	. Els ocells acuden a la seva veu. Com és possible sense la intervenció
seva mare feta de dolceses i de sacrificis; ànima senzilla i poruga que s'	esborronava	d'aquell sacrilegi. La veia de les nits de l'hivern, quan s'aplegaven a
quimeres que el feien girar-se contra tot i el feien embogir?... I ara s'	esborronà	, perquè havia pensat en son fill. La visió li travessà el cervell com un

Pàgina 1 (de 6)

50 següents