×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbotzar |
Freqüència total: 307 |
CTILC1 |
s'ha llançat impetuosament contra el fràgil tauler de la porta i l'ha | esbotzat | . Una boca gran i dentada els permet de prendre possessió de la casa. | . S'hi deixava caure com un sac i jo, sempre amb l'ai al cor, pensant que | esbotzaria | les molles. Volia que el descalcés i que li posés les sabatilles, de | quantes llaunes d'un magatzem de per allà a la vora que els veïns havien | esbotzat | . No sé qui em va dir que donaven menjar no sé on i vaig anar-hi. No | Un home del poble, donant una puntada de peu á la porta, l' habia | esbotzada | per complert, y entrant en lo cuarto, arrostrant lo perill de morir | Veus [(darrera la porta)]. —Obriu! Obriu! Si no obriu, | esbotzarem | la porta. [Se senten tot de cops forts.] Orestes. —Els | començà a tombar-se, però Déu va posar-hi mà i ens envià un llamp que va | esbotzar | les escotilles, i la mar va cobrir-se de carbó. El caic s'alleugerí, | el llibre. —No calculis, patró —continuà Zorbàs—, deixa anar les xifres, | esbotza | les maleïdes balances, tanca la tenda, et dic. Ara salvaràs o perdràs la | fer cavitats igualment esfèriques, sense permetre mai que les esferes s' | esbotzessin | entre si. Car les abelles, tal com hom ho pot veure clarament examinant | de rialles. No està de més recordar que al nostre país la gent "s' | esbutzava | " de riure quan un grapat d'insensats volgueren instal·lar el primer | remarcable. En acabar el segle XVIII ··è, l'arquitecte Fuga, | esbotzant | -la i refent-la contra les protestes del poble, convertí en una banalitat | religio sit vera\, i amb son martiri ho confirma. Per això, | esbotzant | -se la volta d'atzur del cel un raig de gràcia divina l'enforteix i | un, el Borni, el més desanimat y estúpit de tota la partida, maldant per | esbotzar | , a cops furients de culata, la primera porta que li ha vingut a mà. Al | l'home callava y callà discretament, fins que, en Rich, apiedat d'ell, | esbotzà | la situació ab una frase tan ben trobada, que li facilità'l medi d'entrar | ullals d'Hathi arrabassaven tot un cantó de la seva casa feta de tàpia, i | esbotzaven | la gran arca de joncs, coberta amb fems de vaca amuntegats, on es servava | arribés al parany, essent tan mala ànima com era, de segur que | esbotzaria | a cops de peu les nostres gàbies dels reclams, capolaria amb quatre | Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus, que | esbotzaven | més i més les ferides a cada sotragada d'aquell cos agonitzant... Tot | Males noves. Exploració del camí. Un malalt de paludisme. La piroga | esbotzada | . Fadigues a peu i en camió. Les abelles de Tambacounda. La nostàlgia. Tot | una bomba. —La casa Ford si amb una bomba vostè és capaç d' | esbotzar | -lo, li regalarà un /Lincoln\. —Apa, apa, vagi, home. Deixi | que a ells. I es rebateren amb furia damunt séu, damunt Lot, i anaven per | esbotzar | les portes, quan allarguen aquells jóvens la mà i entren Lot amb ells, a | esferehit al veure com una nena que anava dreta á cavall, pegava un bot y | esbotzava | un encerat y tornava á caure de peus sobre la briosa bestia. Pero | fins que pataquejava la terra com un roc estimbat. Innocenci, d'un salt, | esbotzava | la barraca i d'una correguda anava a cercar la víctima. Era un brau | ferits s'aculaven, mai no havien esgarrinxat una sola cama de persona ni | esbotzat | la tripa d'un ca. Una altra cosa el tenia intranquil. Dubtava de si, | Al vespre sents a dir a la cuinera Quima que al més gros el greix li | esbotza | la pell per tots cantons. La mare l'ha pesat i diu que fa quinze terces, | —No l'he pas tastada encara. Havia pensat... ca, si em direu que no! — | Esbotzeu | , home, d'una vegada. —Havia pensat, ja us ho diré, que l'estrenéssim el | minerals... I, tanmateix, a despit de la manca de responsabilitat amb què | esbotzava | la gent, quina bondat, quina sensibilitat en el fons! Potser ell mateix | fúries, ho han fet tot. Amb uns taulons que hi havia a la Gran Via han | esbotzat | una finestra baixa. Entrats a dins han fet un munt de cadires i bancs, ho | a les afores. La reforma que haurien d'haver fet els Ajuntaments que van | esbotzar | la Barcelona vella, era la reforma de Gràcia, el barri més lleig de | quan vivia al carrer de Trafalgar. Jo crec que si En Maragall hagués vist | esbotzar | Sant Pere per aquella caterva d'homes i dones suats i negres, que | no sabia com rematar les seves reverències. La mare no pogué més, havia d' | esbotzar | : —Per aquest camí, abans de tres anys no s'en canta gall ni gallina | com un bòlid. —Tres dies d'arrest —suposa Kat. —Quan tornaré deixeu-me | esbotzar | a mi —dic a Albert. Però ja està llest. Al vespre, a l'hora de passar | brunzint, el mur; passa volant per l'habitació i a un metre de nosaltres | esbotza | l'altra paret i desapareix. Dos esvorancs. Ve de la casa del davant, on | fúria vora nostre. Columnes de municions travessen veloçment el carrer. S' | esbotza | una paret del dipòsit de queviures. A despit de la metralla que vola per | mal estat, i cinc parelles de bous. A l'hora de marxar, un dels carros s' | esbotza | en carregar-lo. Faríeu bé de consultar mister Herbert, alcalde i notari, | les cunetes. La tribulació oprimida d'aquella casa semblava que havia d' | esbotzar | -la per alliberar-se de tanta consternació. Els seus habitants anaven d'un | Tots som aquí! Ja ho tenim tot! La mar és la nostra mare! —¿Sentiu? | Esbotzen | la porta! —interrompé en Vadoret esbatanant els ulls—. Criminals! | propera a Porttancat, i va hajar una quantitat de sardineta que li cuidà | esbotzar | la bossa de la xarxa. Quan estiraven l'artó en Xicu cridava esverat: | pas! No series digne del do que se t'ha concedit i, per altra banda, t' | esbotzaríem | la pissarra. Canabal recollí la veritable força que contenia l'amenaça i | dalt; vam travessar l'oratori, ens vam enfilar per l'escala secreta i vam | esbotzar | la porta de la sala. Hi havia moltes nines esquitxades de sang i la de la | pressosa: "Qui hi ha? Qui hi ha? Auxili..." En aquell moment la porta s' | esbotzà | . A En Joan brut el cor li botava dins el pit com un esquirol esparverat, | en un moment, del que li portaven, i llavors es posava a espiar descuits. | Esbotzava | tinells, saquejava rebostos, afollava dinars a mig bull, despullava | i corre cap al seu marit. Aquest l'agafa amb les mans trèmules, l' | esbotza | amb el seu ditàs endurit pel treball, i llegeix mig en veu alta: "Una | xicots sembla que s'hagin desvetllat una mica. Davant la perspectiva d' | esbotzar | la porta han adoptat un aire de plagasitat ibèrica, sorneguer, però una | sabem pas què fer. Voldríem que totes les circumstàncies aconsellessin d' | esbotzar | la porta, però l'enteniment no en troba cap que faciliti aquesta decisió. | urbanitzada, deixant-la sense arbres i sense fanals, i varen acabar | esbotzant | l'autobús. Les persones que no reien era perquè devien passar una pena | la menen probablement a un cul de sac que un dia (es deia l'heroi) caldrà | esbotzar | amb perill per a molts. Mirades abastadores i immutables (des de | cremar una adorada despulla. I amb quina protesta íntima un dia hagué d' | esbotzar | les botes d'un celler de vi, on bategava aquella sang rica de les terres | Iglésies compara la forma estrafolària d'aquells pins a paraigües | esbotzats | pel vent. En els termes de l'Hospitalet i l'Ametlla, tots els arbres | benzina; atzerola, atzavara, atzagaiada, horitzó, reguitzell, guitza, | esbotzar | , organitzar, martiritzar, Llàtzer; ase, camisa, riquesa, bonesa, cosí, | a una certa distància. Però el prodigi ja era desfermat. Igual que quan s' | esbotza | una resclosa, que les aigües contingudes ja no tenen aturador, les | singular a totes les coses i, multiplicant insistentment els ressons, ho | esbotzava | tot: T'estimo T'estimo I els violins semblava que a la fi es decidien a |
|