Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

matí, brilla el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover	esbranca	un cedre del parc, que s'havia mort. Quina olor més agradable fa la
veig més d'una bardissa que vaig saltar, veig més d'una pomera que vaig	esbrancar	, i més d'un parral on varen fer-me l'esqueneta per abastar el fruit
desgranar i esgranar, desbrancar i	esbrancar	, etc.. des de significació negativa: desagradar, desaprovar,
son gremi de Mare y de Mestra: comensa a crèixer el bosch de columnes y a	esbrancar	se gentilment en l'altura vertiginosa; les voltes desplegaren demunt elles
en la llengua del territori catalanesch. Arbre de una soca, s'	esbranca	per més gentilesa en quatre grans cimals. Dexantne un a Catalunya,
estat sempiterns aliats del PRI. Si bé Cuauhtémoc Cárdenas no va poder	esbrancar	del PRI, cap organització de masses (la burocràcia sindical ha estat,
dins el bull de la gentada, abatut, com un om que els vents han	esbrancat	, se'ns en va anar sens més espera. Per Sant Joàn ni
d'or. I tot d'un cop ve que la branca, del mateix pes, cruix i s'	esbranca	!... Al coll del paneraire, ella, amb un crit d'esglai,
abans soliu (un prat i quatre jonqueres) vui s'	esbranquen	les pomeres de fruita al cor de l'estiu. Allà perots exquisits
embenes: tenen tes platges massa finor, tos pins s'	esbranquen	en les arenes. De sol i ullades cuita la pell, llisquen tes
i retorna les herbes de l'estrall? No hi ha destrals que	esbranquin	el paisatge. Sense penons i franques de guiatge les hores donen
no són més que una gelera, i al bosc es glaça la saba, i s'	esbranquen	els cimals... Però, amunt!, que el dia manca, amunt amb la
i tercenques i moltons, tots en tropell, com un torrent que s'	esbranca	quan romp en cascada blanca des del boscatge a la
mare cou lo frugal dinar dels batedors. Los canals son innumerables y s'	esbrancan	en rechs y regarons, formant quiscún una malla de un filat immens extès
són brandades pels Eures animosos, que les esqueixen i que les	esbranquen	, donen també diversitat de fruites, donen pins, bona
Se departiren ab estellament cruixidor, com una olivera qu' el Mestral	esbranca	y se donaren l' última bona-nit, el darrer adeu!, l' adeu qui cruya
tribut que duhen eixos rius als mars. Aèrea escala á cada cap s'	esbranca	, baixantse á unir les dues al jardí, es com la neu sa
com un esqueix del arbre, del Pirineu lo Canigó s'	esbranca	. Però la Creu nos guía, de nostra companyía
Ningú no acceptaria que els coloms ens mentissin, ni que	esbrancàs	els arbres un lent vent de migjorn. Perquè el temor és maligne
entre genetes, enmig d'un cel ofès per ombres gegantines,	esbrancant	el maltemps. Inici de tardor Pels camins blaus i grocs que la
t' empren lo llenyatayre, oh atlántica nissaga, coménsat d'	esbrancar	; mon que sahó li donas, no li 'n darás pas gayre, que
li agrada moure bruyt, remoure les pedres del fons, vinclar les canyes,	esbrancar	los arbres de la vora, y després, afadigat, ajáures á dormir en un
Cavalquen l'unicorn; i els pelegrins erístics Que	esbranquen	els llorers i consagren la pítia Quan nega els déus, i la llar,
la guingueta Furtius i titil·lants, com si temessin D'	esbrancar	el fosc del fosc, on la tenebra I els sons impurs són flam a la
escoltava, Lola sentia com la sufocava el pànic, hauria cridat i s'hauria	esbrancat	enfollida si la simple frase que va sentir a continuació no l'hagués
els bóts de vi, el xerrac mecànic, la destral grossa, la destral d'	esbrancar	i el dall manegat, tot plegat constitueix un bodegó de casta forestal.
amb més força i amb uns tanys que pugen més drets. Un cop a terra, l'	esbrancaven	amb la destral xica, i amb la grossa el capolaven en rulls d'una llargada
prèviament els embrums: quan l'arbre era a terra, amb la destral xica l'	esbrancaven	. Aleshores el carboner (o el migfeiner) apartava el nombre de caps de
cova de La Verge de les Roques de Leonardo. El conjunt s'	esbranca	en una tortuositat profunda. La «parete di vetro» del mateix
havia fet a trossos així aquell parc immens com ara l'	esbrancava	la seva consciència, quan ell la va arrencar de l'escala de
ha a can Basuny prop de la peça d'en Massuet, i baixar-los sencers, sense	esbrancar	de res, a la sorra de Sant Pol. Un cop allà, fora meravellós de varar-los
Que així com es diu branc cada un dels ramals en què s'	esbranca	una massa vegetal o líquida, així el bosc final i el mar final s'ajusten.
sobre un paper, hi havia la següent anotació: «Aterrar els vents,	esbrancar	-los i xerracar-los, estassar, a continuació, els aires i les brises, i
a preu fet, onze pins equivalen a un jornal de deu hores. Tallar,	esbrancar	, pelar i estimbar-los. Aquest home podria portar la masoveria i a la
o perquè s'hagi cremat. Per marcar els arbres utilitzava una destral d'	esbrancar	com la de fer costal, que tenia a la part posterior de la fulla com un
per bardisses i altres arbustos punxants. També portava una destral d'	esbrancar	i la pedra d'esmolar. —Els matolls que anàvem tallant els col·locàvem
proveïts amb la destral de costalaire que es diferenciava de la destral d'	esbrancar	perquè, fí al costat oposat a la fulla, portava com un martellet. El
la picassa, destral pròpia del país. A més, portaven la destral d'	esbrancar	, de mida més petita, el dall i la pedra d'esmolar. Abans de l'aparició de
la primera motoserra. A partir d'aquest moment jo tallava els arbres, els	esbrancava	i els altres anaven pelant. Jo donava feina als quatre que em venien al
i a la llum de les comes pirinenques, fou vençut i	esbrancat	, sense raó, com un roure de pedra, solitari. Sis poemes de
son pare, devia pensar la dona, i no d'aquella colla de botxins. Havíem	esbrancat	una dotzena de soques quan vam topar amb el primer entrebanc. —Aquest no!
de Yan. El motiu pel qual no havia tornat a palau a rendir comptes va	esbrancar	un seguit d'especulacions. La majoria deia que n'hi havia prou amb mirar
revestides de tela encerada. La veritat era que les especulacions se li	esbrancaven	com els blancalls als esculls: hi aniria amb un pesquer, o potser dos,
que havia patit mai, va emprendre una altra gesta que també es va	esbrancar	amb totes les llengües del rumor fins a tots els racons del país. —Demà