×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esbrinar |
Freqüència total: 2053 |
CTILC1 |
Però en la qual brilla l'esclat de Sírius o en l'altra? Em fóra senzill d' | esbrinar | -ho alçant-me a la recerca d'un llibre que tracti de la matèria, però ho | sóc ferit amb destral o amb espasa. En el camp dels asfòdels començaré a | esbrinar | -ho, i alhora la mà del qui em colpeix. L'última veu que he distingit era | de cas, com és natural, perquè és de boigs presumptuosos el trencacolls d' | esbrinar | què és la veritat i comunicar-ne les resultes. Va cultivar la poesia. | Costa i tractés de convèncer-lo que renunciés a Mila o procurés almenys | esbrinar | d'ell les intencions que portava. Quim Bisa, no obstant sentir-se també | allí i pensà que era fàcil que encara hi fos. Tino Costa començà d' | esbrinar | -ho i s'assabentà que, tal com ell havia pensat, Candi continuava tancat. | Mila i la vigilés i es posà en camí. Anava amb la idea de què allí podria | esbrinar | quelcom sobre qui era aquella noia i els motius que l'havien dut a deixar | airejades, i no mereixen més insistència. Però allò altre estava per | esbrinar | , i és el que van fent els nostres investigadors. Al capdavall, aquesta és | és indignant, i té dret a indignar-se de l'altre... El que resta per | esbrinar | és si la virtut necessita o no indignar-se a fi de seguir sent virtut: | altra explicació: almenys, jo no li'n trobaria. Problema distint és el d' | esbrinar | si aqueix temor a afonar-se en el remolí quotidià de les sorpreses i les | Cercava el paral·lelisme de les coses d'antany amb les angoixes d'ara. | Esbrinava | el misteri del mal, abisme vertiginós, amb Joseph de Maistre. També | assegurat que ha caigut Vilanova i la Geltrú; jo no ho crec pas. Després | esbrinem | que es tracta d'una altra Vilanova, prop de Cervera. Per aquells | volt de la taula on continua assegut el noi. Ell mormola: —Aquest cop no | esbrinaran | res. Podria haver caigut des de qualsevol pis d'aquest replà. —Més val | del gos rabiós, amb les últimes notícies que se'n sabien. No havien pogut | esbrinar | de qui era; en aquests casos, els amos ho amagaven tant com podien, per | mà. Caín. Llengua faràs! Quer· Silenci! Sóc jo qui ha d' | esbrinar | tot el que ha passat per tal de posar-ho —a través de la jerarquia— en | i religiosa que una història o una cultura. Però el que de moment cal | esbrinar | és la seva situació peculiar dins de cada un d'aquests tres mons, als que | mons diferents poden coincidir per a formar una existència de la qual, | esbrinades | les causes, podrem deduir-ne immediatament els efectes. No obstant, això | ensenyorir-nos d'una part substancial de la seva ànima. Però abans d' | esbrinar | de quina manera la continuïtat s'insinua i s'accentua en la vida catalana | que no s'acontenta amb el que veu i el que toca, sinó que pretén, a més, | esbrinar | el seu sentit. Per això el seny no és mai una mera acumulació de coses | posseeixin una extraordinària i mai desmentida capacitat plàstica. No | esbrinem | ací les causes. No ens importen els motius. Subratllen simplement el fet. | aquelles dues aventures no podien servir de cap manera de pauta. Calia | esbrinar | la part de voluntat que la Baronessa hi posà, en tot allò; calia separar | una dona no se li lliura en absolut, que hi ha un misteri que ell no pot | esbrinar | , de seguida acusa la dona d'un vici anormal. L'orgull o la vanitat del | la perfecció definitiva de l'ofici. Ni tan sols no s'han oblidat d' | esbrinar | l'específica influència que en un cas podia tenir la sang, la sang | catàleg anomena /Sacrifice barbare\, el contemplador intentarà | esbrinar | per què rep aquest nom, és a dir, voldrà identificar-ne el significat. I | que deixa escapar el fons subconscient, en el dels surrealistes intentarà | esbrinar | allò que de conscient se'ls escapa. Breton creia factible, en el futur, | closa esmentada per Pere Pardo fos una defensa dorsal. Més difícil és | esbrinar | el sentit de la llagosta, car en l'armament rígid són molts els elements | en consideració quan l'autor de la relació del Passo Honroso | esbrina | els motius de la ferida que inutilitzà el mantenidor Suero de Quiñones. | apuntant al nas: —Peró ey, no t' enfadis. Encara no 't crech del tot: jo | esbrinaré | si es veritat que la Sofía está promesa. Ara vés, vésme á cercar lo | de la má y enmenantla altra volta á la cuyna, feu: —Y bé, heu pogut | esbrinar | alguna cosa? —Que no volen que fem dissapte. Ab aixó me 'n vaig, que | m'ha passat a mi... Tots dos ens vam mirar, agraïts. Sense frases, sense | esbrinar | ni explicar els nostres sentiments, vam adonar-nos que ens unia quelcom | de Jesús. Sempre ens féu un gran efecte la tal pintura, però no poguérem | esbrinar | qui n'era l'autor. Sobre la pila, el cor; vora el cor, l'orgui. | Si és això que he dit o un més recòndit secret, vull | esbrinar | -ho, i quan ho sàpiga vindré una altra vegada a recollir-vos, | una densa obaga, i en tregui tot de coses que serien | esbrinades | més tard. Viu mentre puguis, parella que ets encara venturosa; | qui ho mana: Déu és la teva llei, i tu, la meva, i no | esbrinar | res més per a una dona és el millor saber i el seu elogi. | tranquil·la, serena, feliç, a la blava nirvana. Jo no reflexionava, no | esbrinava | , no tenia cap dubte; sentia amb certesa. Vaig sospirar dolçament. Com si | incapacitats. Llurs maldecaps, llurs malalties, llurs sofriments. —No | esbrinis | llurs històries, patró —em deia Zorbàs arrufant les celles—. El teu cor | ! —grunyí Zorbàs—. Tu, patró, vés a matines, si en tens ganes. Jo | esbrinaré | què ha succeït. —Anem-nos-en! —vaig repetir—. I tu, fes | bé. Pujàrem a cavall. Vaig donar una darrera mirada al monestir. —Has | esbrinat | res, Zorbàs? —vaig preguntar. —Pel tret de pistola? No et posis pedres al | Arri, arri, burriquet, que demà anirem a Ceret. Ara com ara, voldria | esbrinar | per quina raó hom assenyala Ceret com una fita. Cal haver atalaiat la | vidre especial per a dir exactament l'ordre i la policia que serven per a | esbrinar | si tenen un comú que les governa, un cap de colla que les guia. Déu ho | Si s'acoblaven tot a la vora o en l'altitud del cel, no ho podíem | esbrinar | a causa de l'abundor de la llum. Què sé jo! Nosaltres hi participàvem. Hi | virtuts resplendien amb més puresa que al vespre. El que costa més d' | esbrinar | és si la gent s'adonava del seu constant romiatge o si se n'escampava la | de noves espècies. Però ens hi podem enganyar en gran manera, perquè, per | esbrinar | si una àmplia àrea oberta com un continent ha estat més favorable a la | sorprenent llurs corpulentes veïnes. Vaig tenir, aleshores, curiositat d' | esbrinar | si les F· sanguinea podrien distingir les nimfes de les | espècie natural de les muntanyes de Xile". M'he pres una certa feina a | esbrinar | el grau de fecunditat d'alguns dels complexos encreuaments dels | escolat entre les formacions consecutives, podria deduir que no ho podria | esbrinar | mai enlloc. Els canvis freqüents i pronunciats en la composició | directa de les condicions físiques de vida. Hi ha molta dificultat a | esbrinar | quanta modificació han sofert les nostres produccions domèstiques; però | Primer que res, Saussure separa la llengua del llenguatge ja que vol | esbrinar | quin és el principi d'unitat que domina la multiplicitat dels aspectes | una teoria de la cultura. Domini apassionant aquest, i que m'agradaria d' | esbrinar | de debò. De totes maneres, sóc ben conscient que ja m'he endinsat en el | vaig trucar al Forcall per saber si enguany feien la "santantonada" i | esbrinar | l'horari de la festa. Quan vaig preguntar per ell a un dels homes que | amb text variable, ve recitant-se des del paleolític. Resulta difícil d' | esbrinar | quina és la "fe" d'aquests equips cabelluts i coronats de flors. Un |
|