×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esbroncar |
Freqüència total: 154 |
CTILC1 |
| conversa: li preguntava si tenia al·lota. El criat, recelant que fos per | esbroncar | -lo, perquè a les cases de senyors l'amor es persegueix com un crim, | | la nit al replà del seu pis, fins l'endemà al matí. Els porters em varen | esbroncar | , però jo ho vaig resistir tot, tot: els esguards dels veïns per la | | brandava, i el mur i tot, i en ressonava tota l'escala. Els porters l' | esbroncaren | , com a mi, però no aconseguiren de treure'l. Finalment, durant la nit, | | enmig d'una munió bigarrada de gent que anava i venia pressosa. El jove | esbroncava | constantment l'home. —Où vas-tu, nigaud, propre à rien? Marche par | | per una altra mitja unça; i, a cada vegada, l'estiracordetes l' | esbroncava | ben bé, i, abans de deixar-la-hi, li feia empenyorar un tros de terra | | un tros de terra. I, quan ja li tingué tota la terra empenyorada, l' | esbroncava | també, però sense deixar-li res. I així va arribar a tenir sis fills, i, | | només hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi | esbroncà | la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la canalla que fessin | | ? I si allò no era una falòrnia, si... però ¡ca! A veure si algú l' | esbroncava | . A la prova. Ell, mut com un conill; que es declaressin els altres; i si | | acudit. Abadesses... Rumiava: —I... què són abadesses? Els homes l' | esbroncaren | , imitant-lo: —Què vols que siguin, ceballot. Dones grosses, ves. Es | | mullant l'herbei del prat. El sol folgaria a la bona hora. Els torrents | esbroncarien | cledes i marjades. L'arada rompria la terra en fèrtils terrossos. I ell | | d'aquests que quan surten no tornen mai amb les mans buides, el van | esbroncar | i fins s'atreviren a tirar-li un roc que li va fer un trenc al parietal. | | una, li respongueren amb una riallada: ""Apa valent"", i no pararen d' | esbroncar | -lo fins que el veieren que es perdia al capdavall de tot del carrer." | | me la pagareu? Jo tinc de saber com te l'han de pagar els que t' | esbronquen | . Tu i jo hem d'ésser amics i jo tinc de saber les teves coses... i qui sap | | fossers, esperen impàvids l'hora d'endur-se'l al Garrut; passa el Teró | esbroncant | els coneguts, i més enrera li va el senyor Miquel de Besa saludant a | | si no hagués passat, casualment, un tinent que ens va fer plegar i va | esbroncar | Himmelstoss enèrgicament. La conseqüència fou, malauradament, que | | dotze, doncs. —Tres són tinents —diu Müller.— Creus que es deixarien | esbroncar | per Kantorek? No ho creiem pas; nosaltres tampoc no ens deixaríem | | per Kantorek? No ho creiem pas; nosaltres tampoc no ens deixaríem | esbroncar | , ara. —Què opines, en realitat, de la triple acció que hi ha en el / | | Li preguntava si tenia atlota. El criat, recelant que fos per | esbroncar | -lo, perque a les cases de senyors l'amor es persegueix com un crim, | | aprofitant l'aventatge momentani que li havia donat aquell acudit, els va | esbroncar | . En Codolosa era així... D'anècdotes per l'estil en podríem contar un | | sobretot del públic d'entrada que està sempre dret. L'àrbitre també és | esbroncat | . Al voltant meu, a penes criden mai. El joc no em sembla gaire dur, i | | l'ha atrapat en un corredor fent reverències a dreta i esquerra i l'ha | esbroncat | , cridant com un foll que la superstició s'ho menjava tot i que ja era | | gest hieràtic dels seus braços, us convidaven a entrar. Un nan curava d' | esbroncar | -vos si trigàveu massa a decidir-vos, tot fent voleiar les barbasses, amb | | tan a deshora, romperen a cridar: —Elis, quin pallasso! —Oi que fa riure? | Esbronquem | -lo! —Vinga! —corejaren ardidament. I començaren a engrescar-se, a bogejar | | De vegades fèiem silenci i deixàvem parlar, tot sol, el comissari. Com l' | esbroncaven | , ells! Fins i tot li deien rus. Als matins venia el xivato. | | meu estat. —Fadrí, encara, fadrinet, fill meu!— Va escandalitzar-se i m' | esbroncà | per la felicitat que em deixava perdre. Vaig cuitar a tranquil·litzar-lo. | | La mainada dels pobles de Riudarenes i Mallorquines li surt al pas, | esbroncant | -lo i apedregant-lo. Els obrers de la capella de sant Sebastià esperen el | | problemes amb un personatge de la vida musical local era habitualment | esbroncat | pels amics d'aquest. El cantant va encarregar a un carnisser de la | | les primeres hores de les ofegants tardes d'estiu. En Lau l'havia | esbroncada | algunes vegades i ella no en feia cas. un dia el jove baster va agafar la | | encertar paraula en castellà, amb total entusiasme etílic, l'oncle | esbroncava | el salmantí estupefacte, que el divendres vinent demanà el compte i | | morat. Només un bitllet va quedar passablement correcte. La Jaquotot va | esbroncar | en Nicet, es rigué d'ell. Cridava i saltava, escambuixada. Sortí d'una | | presents (en diners?) a canvi de nomenaments de mossos; prou que va ser | esbroncat | per un altre Veciana, son oncle el brigadier general... És un | | Feia llàstima de veure'l a les seves dues últimes curses. La gent l' | esbroncava | ...!" L'endemà es va córrer l'últim entrenament per al gran premi de | | als quals sabé donar un aire científic que enamorava. No cal dir com l' | esbroncà | en sortir el doctor Julià, entre empipat i enriallat. Però hi hagué | | dubtém en recomanarlos á tots los amichs. Aquestos dies de carnaval pera | esbroncar | han d' anar de primera. Nosaltres agrahím al Sr. Llovet l' obsequi, y sab | | tinc les mans de tant cavar, si algú trobo que m' | esbronca | li contesto amb ma veu ronca: —Arri allà... deixa'm | | cantant com una alosa, cadires coixes, bonyegut aram; tu que, | esbroncat | dels nois i les criades, llisques a tot recó de la ciutat, | | de coneixe 'l (personalment s' entent), "Pepet del Carril" Acabavan d' | esbroncar | me. Tothom del Casino sabia per boca de tres màscaras que tenían | | la Amazona tímida, per por de que un dia l' esperés en una cantonada per | esbroncar | á ella, tampoch m' hauría dit res. L' altre, ab la cara descuberta no | | i una granota se'n riu. L'any que ve faràs colla per | esbroncar | l'esparver. Ell envesteix amb les urpes de molla. | | o son nom somia escrit amb estels. Jo no em moc, ni | esbronco | , ni res no em fa al cas; sóc un hereu conco, | | van anar aixecant pols. Quan els que ballaven van adonar-se'n, els van | esbroncar | : no s'hi val! Desvergonyits! Una noia amb una faldilla vermella i amb una | | a l'engròs, els fills de Mahomet? ¿De simulâ oradura per | esbroncâ | el poderejant? El pot de la confitura és somiar que et tornes | | abans del combat de Curial amb el Sanglier, on apareix un framenor que és | esbroncat | per la gent que volia contemplar el combat: E mentre en açò estaven, | | bonic. Àrbitre: Condón (col·legi navarrès). Bona actuació malgrat que fou | esbroncat | al final, en un parell de jugades, més que per res pel nerviosisme del | | a l'edifici el president del Consell, Josep Lluís Albinyana, que fou | esbroncat | amb més força que Girona, i fou insultat manta vegada. A causa de tots | | sembla que haurien de mirar de no fer soroll. He estat a punt de sortir a | esbroncar | -los, però m'ha donat quimera de pensar les coses que veuria. | | plena de pols... De manera que a Sarrià! I la tornada, que la gent m' | esbroncava | perquè anava de tort, que un taxi que he cridat no m'ha volgut agafar, | | malvadas; ¡á mí insultarme, á mí! ¡Ah! máscara vil, insolent, ¡ | esbroncá' | 'l senyor Climent! ¡á un barber y cirurgiá! ¡ah! si lo teu sangrador, | | mòlt cert es, peró asseguro que 'n quant aquest any, ho juro, á mí no m' | esbroncarán | . [Al dirigirse á la porta surten las Máscaras y 'l detenen.] Masc· | | individual. Si desprès de no dormir, [(al públich).] desprès de ser | esbroncat | , desprès de quedar tancat y surts y burlas sufrir, si desprès de tant |
|