Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

conversa: li preguntava si tenia al·lota. El criat, recelant que fos per	esbroncar	-lo, perquè a les cases de senyors l'amor es persegueix com un crim,
la nit al replà del seu pis, fins l'endemà al matí. Els porters em varen	esbroncar	, però jo ho vaig resistir tot, tot: els esguards dels veïns per la
brandava, i el mur i tot, i en ressonava tota l'escala. Els porters l'	esbroncaren	, com a mi, però no aconseguiren de treure'l. Finalment, durant la nit,
enmig d'una munió bigarrada de gent que anava i venia pressosa. El jove	esbroncava	constantment l'home. —Où vas-tu, nigaud, propre à rien? Marche par
per una altra mitja unça; i, a cada vegada, l'estiracordetes l'	esbroncava	ben bé, i, abans de deixar-la-hi, li feia empenyorar un tros de terra
un tros de terra. I, quan ja li tingué tota la terra empenyorada, l'	esbroncava	també, però sense deixar-li res. I així va arribar a tenir sis fills, i,
només hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi	esbroncà	la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la canalla que fessin
? I si allò no era una falòrnia, si... però ¡ca! A veure si algú l'	esbroncava	. A la prova. Ell, mut com un conill; que es declaressin els altres; i si
acudit. Abadesses... Rumiava: —I... què són abadesses? Els homes l'	esbroncaren	, imitant-lo: —Què vols que siguin, ceballot. Dones grosses, ves. Es
mullant l'herbei del prat. El sol folgaria a la bona hora. Els torrents	esbroncarien	cledes i marjades. L'arada rompria la terra en fèrtils terrossos. I ell
d'aquests que quan surten no tornen mai amb les mans buides, el van	esbroncar	i fins s'atreviren a tirar-li un roc que li va fer un trenc al parietal.
una, li respongueren amb una riallada: ""Apa valent"", i no pararen d'	esbroncar	-lo fins que el veieren que es perdia al capdavall de tot del carrer."
me la pagareu? Jo tinc de saber com te l'han de pagar els que t'	esbronquen	. Tu i jo hem d'ésser amics i jo tinc de saber les teves coses... i qui sap
fossers, esperen impàvids l'hora d'endur-se'l al Garrut; passa el Teró	esbroncant	els coneguts, i més enrera li va el senyor Miquel de Besa saludant a
si no hagués passat, casualment, un tinent que ens va fer plegar i va	esbroncar	Himmelstoss enèrgicament. La conseqüència fou, malauradament, que
dotze, doncs. —Tres són tinents —diu Müller.— Creus que es deixarien	esbroncar	per Kantorek? No ho creiem pas; nosaltres tampoc no ens deixaríem
per Kantorek? No ho creiem pas; nosaltres tampoc no ens deixaríem	esbroncar	, ara. —Què opines, en realitat, de la triple acció que hi ha en el /
Li preguntava si tenia atlota. El criat, recelant que fos per	esbroncar	-lo, perque a les cases de senyors l'amor es persegueix com un crim,
aprofitant l'aventatge momentani que li havia donat aquell acudit, els va	esbroncar	. En Codolosa era així... D'anècdotes per l'estil en podríem contar un
sobretot del públic d'entrada que està sempre dret. L'àrbitre també és	esbroncat	. Al voltant meu, a penes criden mai. El joc no em sembla gaire dur, i
l'ha atrapat en un corredor fent reverències a dreta i esquerra i l'ha	esbroncat	, cridant com un foll que la superstició s'ho menjava tot i que ja era
gest hieràtic dels seus braços, us convidaven a entrar. Un nan curava d'	esbroncar	-vos si trigàveu massa a decidir-vos, tot fent voleiar les barbasses, amb
tan a deshora, romperen a cridar: —Elis, quin pallasso! —Oi que fa riure?	Esbronquem	-lo! —Vinga! —corejaren ardidament. I començaren a engrescar-se, a bogejar
De vegades fèiem silenci i deixàvem parlar, tot sol, el comissari. Com l'	esbroncaven	, ells! Fins i tot li deien rus. Als matins venia el xivato.
meu estat. —Fadrí, encara, fadrinet, fill meu!— Va escandalitzar-se i m'	esbroncà	per la felicitat que em deixava perdre. Vaig cuitar a tranquil·litzar-lo.
La mainada dels pobles de Riudarenes i Mallorquines li surt al pas,	esbroncant	-lo i apedregant-lo. Els obrers de la capella de sant Sebastià esperen el
problemes amb un personatge de la vida musical local era habitualment	esbroncat	pels amics d'aquest. El cantant va encarregar a un carnisser de la
les primeres hores de les ofegants tardes d'estiu. En Lau l'havia	esbroncada	algunes vegades i ella no en feia cas. un dia el jove baster va agafar la
encertar paraula en castellà, amb total entusiasme etílic, l'oncle	esbroncava	el salmantí estupefacte, que el divendres vinent demanà el compte i
morat. Només un bitllet va quedar passablement correcte. La Jaquotot va	esbroncar	en Nicet, es rigué d'ell. Cridava i saltava, escambuixada. Sortí d'una
presents (en diners?) a canvi de nomenaments de mossos; prou que va ser	esbroncat	per un altre Veciana, son oncle el brigadier general... És un
Feia llàstima de veure'l a les seves dues últimes curses. La gent l'	esbroncava	...!" L'endemà es va córrer l'últim entrenament per al gran premi de
als quals sabé donar un aire científic que enamorava. No cal dir com l'	esbroncà	en sortir el doctor Julià, entre empipat i enriallat. Però hi hagué
dubtém en recomanarlos á tots los amichs. Aquestos dies de carnaval pera	esbroncar	han d' anar de primera. Nosaltres agrahím al Sr. Llovet l' obsequi, y sab
tinc les mans de tant cavar, si algú trobo que m'	esbronca	li contesto amb ma veu ronca: —Arri allà... deixa'm
cantant com una alosa, cadires coixes, bonyegut aram; tu que,	esbroncat	dels nois i les criades, llisques a tot recó de la ciutat,
de coneixe 'l (personalment s' entent), "Pepet del Carril" Acabavan d'	esbroncar	me. Tothom del Casino sabia per boca de tres màscaras que tenían
la Amazona tímida, per por de que un dia l' esperés en una cantonada per	esbroncar	á ella, tampoch m' hauría dit res. L' altre, ab la cara descuberta no
i una granota se'n riu. L'any que ve faràs colla per	esbroncar	l'esparver. Ell envesteix amb les urpes de molla.
o son nom somia escrit amb estels. Jo no em moc, ni	esbronco	, ni res no em fa al cas; sóc un hereu conco,
van anar aixecant pols. Quan els que ballaven van adonar-se'n, els van	esbroncar	: no s'hi val! Desvergonyits! Una noia amb una faldilla vermella i amb una
a l'engròs, els fills de Mahomet? ¿De simulâ oradura per	esbroncâ	el poderejant? El pot de la confitura és somiar que et tornes
abans del combat de Curial amb el Sanglier, on apareix un framenor que és	esbroncat	per la gent que volia contemplar el combat: E mentre en açò estaven,
bonic. Àrbitre: Condón (col·legi navarrès). Bona actuació malgrat que fou	esbroncat	al final, en un parell de jugades, més que per res pel nerviosisme del
a l'edifici el president del Consell, Josep Lluís Albinyana, que fou	esbroncat	amb més força que Girona, i fou insultat manta vegada. A causa de tots
sembla que haurien de mirar de no fer soroll. He estat a punt de sortir a	esbroncar	-los, però m'ha donat quimera de pensar les coses que veuria.
plena de pols... De manera que a Sarrià! I la tornada, que la gent m'	esbroncava	perquè anava de tort, que un taxi que he cridat no m'ha volgut agafar,
malvadas; ¡á mí insultarme, á mí! ¡Ah! máscara vil, insolent, ¡	esbroncá'	'l senyor Climent! ¡á un barber y cirurgiá! ¡ah! si lo teu sangrador,
mòlt cert es, peró asseguro que 'n quant aquest any, ho juro, á mí no m'	esbroncarán	. [Al dirigirse á la porta surten las Máscaras y 'l detenen.] Masc·
individual. Si desprès de no dormir, [(al públich).] desprès de ser	esbroncat	, desprès de quedar tancat y surts y burlas sufrir, si desprès de tant

Pàgina 1 (de 4)

50 següents