Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

feia de retruc possible aquell mateix estat de coses. I les malalties que	esbucarien	aquell edifici desgarbat serien les mateixes que es complauria a relatar
aclarir les causes de comportaments tan diferents. Perquè mentre s'	esbucava	tot el microcosmos mediterrani, el tedi d'aquell segle de mort
Somnis efímers en molts casos, quant i més a mesura que el feixisme	esbucarà	les pàtries naturals, institucionalitzant el nacionalisme imperialista,
la primera meitat del segle. Finalment, l'any 1837 el Palau és	esbucat	per /el genio del mal\ segons es cuida de deixar-nos escrit un
a ésser un món absolutament marginalitzat, o les cultures continentals	esbuquen	llurs fets diferencials. En realitat, la situació no deixa de venir
de difusió i propaganda va fer vacil·lar tot l'edifici regional. Fins que	esbucà	aquells casals sense defensa i els féu caure silenciosament, curant que
, la tempesta i la memòria. Vull fer-me fort dins la pau meva, que ara s'	esbuca	. Record els meus pares, record els llibres damunt els pupitres, record un
puny, espunyir-se; gargamella, esgargamellar-se; ventre, esventrar; buc,	esbucar	; vedell, esvedellar-se (una vaca); pollí, espollinar-se (una
maig de 1937 les bombes s'espesseixen i augmenten de potència i	esbuquen	illetes senceres de Ciutat, mentres els caces i bombarders italians donen
és ben senzilla: la demagògia és sempre una mentida, i prest o tard s'	esbuca	tota sola. Un demagog és un mentider, res més que un mentider. De tota
dialèctica dels intel·lectuals... dels honrats! És a dir: ets noble o t'	esbuques	o et destrueixes. En política, però, no passa així. Juguen altres valors.
aquesta afirmació i recordava l'espectacle dels pobles castellans que s'	esbuquen	i es despoblen, se'm posaren els cabells drets i vaig considerar que eren
y qu'es estat aquell renou tan espantós; jo'm pensava que sa taulada s'	esbucava	. —Som estat jo, que per donar més to a sa promesa qu'he feta he pegat toc
nit, no vaig poder aferrar el son de cap manera. Volia presentar-m'hi i	esbucar	-los la festa, amb la meva desvergonya. no m'hauria divertit; però,
burgueses catalanes son sus aliados, y los curas, claro está\..."	Esbucar	un piano, saltar damunt d'un llit, emprovar-se barrets, no és una
les piràmides: impotent, l'Aquiló, cap hivernada l'	esbucarà	ni el farà pols la pressa del temps ni el seguiment de les
urpes. Barghaix va signar el decret anihilant el comerç humà. Va manar	esbucar	els pavellons que allotjaven el mercat i hi va fer construir al seu lloc
contra els ocells lladres, riu estentòriament, joiosa, i d'un ventall l'	esbuca	. En Vito Gual a l'instant ja és allí, i riu i bota damunt l'embalum
foravilera Catalina. Veien que el negoci del padrí Bernat s'enfonsaria, s'	esbucaria	de lletres, d'hotels, i veien que tota l'illa perdria peu perquè les
aquell dia. Ben mirat, no va ser la fe en Déu la primera cosa que es va	esbucar	, sinó la confiança en les institucions, en els homes que s'anomenaven de
no s'havia acabat el campanar, Déu sap quan l'acabarien, i ja havien	esbucat	el vell perquè no fes nosa. Els veïnats tiraven poalades d'aigua i les
cridaneres, coloraines absurdes, bastiments trontolladissos a punt d'	esbucar	-se al primer cop de vent, de gent alienada —aquesta, aquesta era la
I tota la indústria de Montcarrà havia anat perdent, s'havia anat	esbucant	al temps que grans hotels, noves urbanitzacions, noves botigues de
almanco la seva destrucció. VI a Quan a Wall Street s'	esbucava	el gran edifici de la Borsa novayorquina i es colombrava la crisi
Bibiloni i Vidal. c La fàbrica de cordes i senalles ja s'havia	esbucat	i el cosí Marc estava a punt d'adormir-se com s'havien adormit els
Va veure com de la mar sortien una munió de gegants que a manotades	esbucaven	els grans hotels perquè el seu pes no enfonsàs l'illa. Na Joana va
refugis impossibles. Les cases que encara no havien fet ull s'	esbucaven	damunt els qui hi havien entrat creient trobar-hi aixopluc, i aviat tot
en un poble que dia a dia s'anava esfondrant. Les cases abandonades eren	esbucades	ràpidament, però la runa no ha estat retirada, per fer més sensació de
de projectes per acondicionar sa Plaça Nova. Ara pareix que teniu previst	esbucar	Sa Granja, no pensau que aquell concurs podia tenir un sentit? —Jo lo
y penyes d' exa terra, que no se borrará de nostra historia, maldement s'	esbucassen	els marges del camí y s' acaramullassen en les bretxes les roques del
los estudis començats en la celda d' un convent, que la revolució prompte	esbucá	, s' iniciava son esperit en los florits viaranys de l' alta cultura
aquest dret, peró bastá la mala voluntat o caparrudesa d'uns quants, per	esbucar	ho tot; si els gremis haguessen tenguda eczistencia legal y facultat de
hem parlat. És cert que el va fer topar amb tot i amb tots; que li va fer	esbucar	els seus projectes; que li va fer malbé les il·lusions; que va
Joan Alcover té quaranta-set anys, i ha vist com un món d'afectes s'	esbucava	entorn seu. Dejorn li ha arribat l'hora de la soledat, de l'home acarat
cama trencada; qu' allá 'hont arriba sa seua pedrada,	esbucan	y rompen y dexan portell. Debades á corre sa gent malavetja,
ses cries. O felicitat caduca! Un no-res ve que t'	esbuca	. Perquè la lluna s'acluca, el paisatge fa un sotrac,
setins del cel esbalandrat. D'un balcó blanc un clavell roig s'	esbuca	. Dos ponts enllà, cinc arbres d'un groc trist amoixen l'aire.
—perquè aquell món feliç de les burles de jovença sembla de veritat	esbucar	-se i convé apuntalar-lo—, però ni el pensament ni l'actitud no han mudat.
Tot réine dividít cuântra si matéx, se ferá mál bé, cóm una cása qui s'	esbuca	i cáu demunt un, áltre, qui totas duas s'arruínan. Si Satanás vá cuántra
mentida sencèra. ¿Y quin delicte éra tornár alsár es témple, si élls l'	esbucávan	? tots xerrávan, ninguns s'entenian, i Cristo calláva. Caifás s'axicá, i
-nostra ja no és ca-nostra. Aquesta casa se'n va a fons. Ca'n Miraprim s'	esbuca	. Escena XIX [Entra Màxim tremolant, seguit de Marta.]
)]. Mamà! Mamà! Em sobra una maleta, mamà! Senyora [(Com si s'	esbucàs	el món)]. ¿Què dius ara, filla meva? Tina. Sí, mamà. Com
Quan surts de la presó, només veus esquenes. Estic cansat. La vida se m'	esbuca	com una casa vella. I estic buit per dedins. Clau. Tots estam
per la vall amunt cap a tramuntana, hi ha un casal rogenc que'ls anys	esbuquen	, qu'en temps passat va esser l'estatge dels meus avis. Un sigle fa que va
amb ella, no hi vuy peres, ni de verbes ni de veres, maldament sa casa	esbuch	. Jò, fás feyna á rebentá, mes de lo que puch m' afány, y tot es jornal
nosaltres havíem fet, i allò que bastiren els nostres besavis, ha estat	esbucat	per substituir-ho amb edificis de línies aerodinàmiques, fets amb fibres
venjances imprudents, afanys de rebel·lia. S'	esbuquen	sostres vells i els majorals cavil·len possibles incidències,
Ningú no frisava per anar a sopar: el gel es fonia a les copes,	esbucant	-se amb drings suavíssims. Era inqüestionable que l'arca de Noè —solia
d'una conquilla que cau en terra o del frec fràgil dels calius que s'	esbuquen	a la llar de foc. La identitat pretèrita de sor Judit romania incrustada
de diables missatgers. Al Saló Jericó, les set trompetes del plaer no	esbucarien	les murades de la ciutat de la solitud. Entraren en una cel·la del centre

Pàgina 1 (de 2)

50 següents