 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esbucar |
Freqüència total: 100 |
CTILC1 |
| feia de retruc possible aquell mateix estat de coses. I les malalties que | esbucarien | aquell edifici desgarbat serien les mateixes que es complauria a relatar | | aclarir les causes de comportaments tan diferents. Perquè mentre s' | esbucava | tot el microcosmos mediterrani, el tedi d'aquell segle de mort | | Somnis efímers en molts casos, quant i més a mesura que el feixisme | esbucarà | les pàtries naturals, institucionalitzant el nacionalisme imperialista, | | la primera meitat del segle. Finalment, l'any 1837 el Palau és | esbucat | per /el genio del mal\ segons es cuida de deixar-nos escrit un | | a ésser un món absolutament marginalitzat, o les cultures continentals | esbuquen | llurs fets diferencials. En realitat, la situació no deixa de venir | | de difusió i propaganda va fer vacil·lar tot l'edifici regional. Fins que | esbucà | aquells casals sense defensa i els féu caure silenciosament, curant que | | , la tempesta i la memòria. Vull fer-me fort dins la pau meva, que ara s' | esbuca | . Record els meus pares, record els llibres damunt els pupitres, record un | | puny, espunyir-se; gargamella, esgargamellar-se; ventre, esventrar; buc, | esbucar | ; vedell, esvedellar-se (una vaca); pollí, espollinar-se (una | | maig de 1937 les bombes s'espesseixen i augmenten de potència i | esbuquen | illetes senceres de Ciutat, mentres els caces i bombarders italians donen | | és ben senzilla: la demagògia és sempre una mentida, i prest o tard s' | esbuca | tota sola. Un demagog és un mentider, res més que un mentider. De tota | | dialèctica dels intel·lectuals... dels honrats! És a dir: ets noble o t' | esbuques | o et destrueixes. En política, però, no passa així. Juguen altres valors. | | aquesta afirmació i recordava l'espectacle dels pobles castellans que s' | esbuquen | i es despoblen, se'm posaren els cabells drets i vaig considerar que eren | | y qu'es estat aquell renou tan espantós; jo'm pensava que sa taulada s' | esbucava | . —Som estat jo, que per donar més to a sa promesa qu'he feta he pegat toc | | nit, no vaig poder aferrar el son de cap manera. Volia presentar-m'hi i | esbucar | -los la festa, amb la meva desvergonya. no m'hauria divertit; però, | | burgueses catalanes son sus aliados, y los curas, claro está\..." | Esbucar | un piano, saltar damunt d'un llit, emprovar-se barrets, no és una | | les piràmides: impotent, l'Aquiló, cap hivernada l' | esbucarà | ni el farà pols la pressa del temps ni el seguiment de les | | urpes. Barghaix va signar el decret anihilant el comerç humà. Va manar | esbucar | els pavellons que allotjaven el mercat i hi va fer construir al seu lloc | | contra els ocells lladres, riu estentòriament, joiosa, i d'un ventall l' | esbuca | . En Vito Gual a l'instant ja és allí, i riu i bota damunt l'embalum | | foravilera Catalina. Veien que el negoci del padrí Bernat s'enfonsaria, s' | esbucaria | de lletres, d'hotels, i veien que tota l'illa perdria peu perquè les | | aquell dia. Ben mirat, no va ser la fe en Déu la primera cosa que es va | esbucar | , sinó la confiança en les institucions, en els homes que s'anomenaven de | | no s'havia acabat el campanar, Déu sap quan l'acabarien, i ja havien | esbucat | el vell perquè no fes nosa. Els veïnats tiraven poalades d'aigua i les | | cridaneres, coloraines absurdes, bastiments trontolladissos a punt d' | esbucar | -se al primer cop de vent, de gent alienada —aquesta, aquesta era la | | I tota la indústria de Montcarrà havia anat perdent, s'havia anat | esbucant | al temps que grans hotels, noves urbanitzacions, noves botigues de | | almanco la seva destrucció. VI a Quan a Wall Street s' | esbucava | el gran edifici de la Borsa novayorquina i es colombrava la crisi | | Bibiloni i Vidal. c La fàbrica de cordes i senalles ja s'havia | esbucat | i el cosí Marc estava a punt d'adormir-se com s'havien adormit els | | Va veure com de la mar sortien una munió de gegants que a manotades | esbucaven | els grans hotels perquè el seu pes no enfonsàs l'illa. Na Joana va | | refugis impossibles. Les cases que encara no havien fet ull s' | esbucaven | damunt els qui hi havien entrat creient trobar-hi aixopluc, i aviat tot | | en un poble que dia a dia s'anava esfondrant. Les cases abandonades eren | esbucades | ràpidament, però la runa no ha estat retirada, per fer més sensació de | | de projectes per acondicionar sa Plaça Nova. Ara pareix que teniu previst | esbucar | Sa Granja, no pensau que aquell concurs podia tenir un sentit? —Jo lo | | y penyes d' exa terra, que no se borrará de nostra historia, maldement s' | esbucassen | els marges del camí y s' acaramullassen en les bretxes les roques del | | los estudis començats en la celda d' un convent, que la revolució prompte | esbucá | , s' iniciava son esperit en los florits viaranys de l' alta cultura | | aquest dret, peró bastá la mala voluntat o caparrudesa d'uns quants, per | esbucar | ho tot; si els gremis haguessen tenguda eczistencia legal y facultat de | | hem parlat. És cert que el va fer topar amb tot i amb tots; que li va fer | esbucar | els seus projectes; que li va fer malbé les il·lusions; que va | | Joan Alcover té quaranta-set anys, i ha vist com un món d'afectes s' | esbucava | entorn seu. Dejorn li ha arribat l'hora de la soledat, de l'home acarat | | cama trencada; qu' allá 'hont arriba sa seua pedrada, | esbucan | y rompen y dexan portell. Debades á corre sa gent malavetja, | | ses cries. O felicitat caduca! Un no-res ve que t' | esbuca | . Perquè la lluna s'acluca, el paisatge fa un sotrac, | | setins del cel esbalandrat. D'un balcó blanc un clavell roig s' | esbuca | . Dos ponts enllà, cinc arbres d'un groc trist amoixen l'aire. | | —perquè aquell món feliç de les burles de jovença sembla de veritat | esbucar | -se i convé apuntalar-lo—, però ni el pensament ni l'actitud no han mudat. | | Tot réine dividít cuântra si matéx, se ferá mál bé, cóm una cása qui s' | esbuca | i cáu demunt un, áltre, qui totas duas s'arruínan. Si Satanás vá cuántra | | mentida sencèra. ¿Y quin delicte éra tornár alsár es témple, si élls l' | esbucávan | ? tots xerrávan, ninguns s'entenian, i Cristo calláva. Caifás s'axicá, i | | -nostra ja no és ca-nostra. Aquesta casa se'n va a fons. Ca'n Miraprim s' | esbuca | . Escena XIX [Entra Màxim tremolant, seguit de Marta.] | | )]. Mamà! Mamà! Em sobra una maleta, mamà! Senyora [(Com si s' | esbucàs | el món)]. ¿Què dius ara, filla meva? Tina. Sí, mamà. Com | | Quan surts de la presó, només veus esquenes. Estic cansat. La vida se m' | esbuca | com una casa vella. I estic buit per dedins. Clau. Tots estam | | per la vall amunt cap a tramuntana, hi ha un casal rogenc que'ls anys | esbuquen | , qu'en temps passat va esser l'estatge dels meus avis. Un sigle fa que va | | amb ella, no hi vuy peres, ni de verbes ni de veres, maldament sa casa | esbuch | . Jò, fás feyna á rebentá, mes de lo que puch m' afány, y tot es jornal | | nosaltres havíem fet, i allò que bastiren els nostres besavis, ha estat | esbucat | per substituir-ho amb edificis de línies aerodinàmiques, fets amb fibres | | venjances imprudents, afanys de rebel·lia. S' | esbuquen | sostres vells i els majorals cavil·len possibles incidències, | | Ningú no frisava per anar a sopar: el gel es fonia a les copes, | esbucant | -se amb drings suavíssims. Era inqüestionable que l'arca de Noè —solia | | d'una conquilla que cau en terra o del frec fràgil dels calius que s' | esbuquen | a la llar de foc. La identitat pretèrita de sor Judit romania incrustada | | de diables missatgers. Al Saló Jericó, les set trompetes del plaer no | esbucarien | les murades de la ciutat de la solitud. Entraren en una cel·la del centre |
|
