DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esbullar V 175 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esbullar Freqüència total:  175 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la mà pel cap per posar-se bé els cabells cortina i se'ls va acabar d'esbullar i tots li anaven per on volien. Els senyors de l'operació s'havien quedat
amb el desig carnal d'amar que allargades en l'herba esbullen. I van amb la mirada tèrbola de l'aigua quan s'emmena els rocs
recents, la meva depressió. S'esvaeixen tristesa i humilitat. L'airet m'esbulla els cabells, que porto llarguíssims, a la romana, orgullosament, segons
s'allisà uns cabells, els de la templa dreta, que l'aire li havia esbullat, es posà l'abric i es nuà la bufanda de seda adquirida a la tarda. Va
el cel? Mireu, danso, danso, i només sento l'alenada del vent que m'esbulla els cabells. On són, els morts? ¿Us penseu que ballen amb mi, que
a Eton —en el destructor de la meva honor a Oxford,— en el que esbullava la meva ambició a Roma, la meva revenja a París, la meva apassionada amor
al cap la gorra molla i l'aigua galta avall barrejada amb les llàgrimes. Esbullat aquell divertiment, ningú no tingué esma de cercar-ne d'altre. ¿Qui pot
de la seva obra, i, deixant-se caure a l'escon, va arrencar a plorar tot esbullant-se els cabells. III L'hivern havia estat rigorós: tota l'obaga
terra, i el nombre de tos dies emplenaré." "Ma paüra enviaré a ta faç, i esbullaré tots els pobles, als quals tu iràs, i posaré d'espatlles a tu tots els
seda negra els pèls ben localitzats de llurs cossos. A Arnau li plaïa d'esbullar els cabells de Ramona. Amb dos cops de cap, la noia els tornava a tenir a
breçant-se en un primal de branca, pentinant-se al sol. Amb el bec esbullaven llur plomatge i amb una extremitud el tornaven a allisar i desplegaven
que l'acte criminal que acabava de realitzar no havia servit més que per esbullar-li la troca que ell ja creia tenir capdellada. Intencions va tenir
no han d'estudiar? Si els pares hi tenen gust, per què els avis ho han d'esbullar? Mes per altra banda, de què cura estudiar anys i anys i que no arribi
havien assistit o de morts que havien conegut o de projectes que s'havien esbullat, de manera que un hom no solament aprenia les històries passades, sinó
d'imaginació i de suavitats antigues per arribar, després d'uns horts esbullats per moltes canyes, a la vila del Port, seca, llarga i blanca, sota el
una olor de viscositat vegetal calenta, enfebrada. Aquelles formes s'esbullen i hi naufraguen. A la nit, darrera de les finestres mig obertes tocades
l'estona, dins el seu cor. El príncep amanyagava la seva núvia, i ella li esbullava els rulls, negres com l'ala del corb; i amb els braços entortolligats es
resistència a ésser-hi definitivament oprès... Sentia que els seus dits esbullaven furiosament els meus cabells i només cercava forces als seus llavis
però, com espolsant els efectes invencibles d'unes pessigolles, Lídia ha esbullat la meva feina aixecant-se d'un salt i mirant-me, un genoll en terra. El
trencar-se, trencadís; vinclar-se, vincladís; engrunar-se, engrunadís; esbullar-se, esbulladís; escórrer-se, escorredís; esmunyir-se, esmunyedís;
la existència de pobres pacífics i tranquils obstrueix el panorama i esbulla la lògica. La dignitat espiritual del pobre, aquesta no ja sols
Teresa i li ajuntaven l'espatlla a la seva galta, amb cautela. El sol s'esbullà també la cabellera i es tapà els ulls, i s'anà enfonsant sense destorbar
record que la fes inoblidable? Ara ja no podria. Aquell regalim de sang s'esbullaria, i Agustí o la nena tindrien un espant. —Adéu! I Silda no respongué. —Adéu
aquell programa d'alegria que s'havien promès per a aquell diumenge, l'esbullà aquella conversa iniciada pels dos amics, que ja no pogué ésser deixada
la boca acostant les dents, T'estimo T'estimo T'estimo T'estimo I Zeni s'esbullava els cabells amb pausa, estirant-los a manyocs i repenjant-s'hi: T'estimo
parant l'orquestra perquè dos promesos han enraonat massa alt, Zeni sentí esbullar-se l'encís del seu món interior en rebre una carta de Raya dient-li que
definitivament, de-fi-ni-ti-va-ment, Raya? Però un subtema arribava a esbullar els seus pensaments, una lletra de Raya dient-li que aquell divendres
cap enlaire han somrigut de la nostra felicitat; i Raya, sufocada, les ha esbullades fent-les escampar a corre-cuita, sorpreses." "Diumenge. Avui no he vist
insistit en adonar-se que les mans de Zeni la deixaven, i s'acuitava a esbullar-li els cabells: —Ja et poses trist? Sóc pesada, oi? Només sé fer-
després d'haver armat tota la bullanga de lo del Convent, ell mateix va esbullar-ho, la Margarideta es tancà a casa seva, com una monja, i mai més no va
tocar de peus a terra. Però és proverbial que la realitat es complau a esbullar les nostres més cares fantasies, i a mi, dintre la sort, em tocava
no s'ha mogut del seu costat. Li ha passat la mà pels cabells i els hi ha esbullats. després s'ha assegut, però els ulls se li han quedat clavats en el pit
sí: el més fastigós gat de teulada que hagi conegut mai", i començà a esbullar-li els cabells. Baixaren mig abraçats. Havien deixat la porta oberta, i
i de les galledes d'escombraries, quan no sortien uns galifardeus a esbullar la cerimònia a cops d'estaca. Per això, quan un hom parla d'un assumpte
exclamacions d'aquella senyora a qui, amb la cua de la grua, un xicot ha esbullat la mantellina, i aquell senyor a qui, amb el bòlit o el tap de suro
cosa de mèrit!— declarà'l pastor, satisfet. —Aqueix plat de vianda m'ha esbullat una nit de dormir. Jo pensavi: ¿què'ls hi faràs que's puga roure?... Me
A mi'm plagui més férmeles solich y a la quieta... Al mancos no m'esbuyan els pensaments...— Tocà'l bras de la dòna pera que'l seguís cap avall,
te dongui el boher de la clau, l'avi de tots els atros; mes si esbuyas res o't soquerras les ungles, aquest vespre no hi ha rondaya.— El nen se
veyèu: fins que n'haja desniada la llevor. A mi no'm pot vore perque li esbulli les pensades. Con ell vigila un cau, jo, de retirada, hi planti qualque
Mila. —Jo li juri a n'aqueix mala-sang que me la pagarà. Demà mateix li esbulli tots els caus que vigila... Matar de gana'ls pobres animalichs!... Val
heu quedat tan enfabada goytant la vostra caseta, que me dolgui pla bé d'esbuyarvos la quietut. Mes, veyèu, el solich corre depressa com un cent-cames y
davant la boca, i li xucla la sang. A voltes el vent o alguna altra cosa esbulla la seva teranyina. Tot seguit la refà pacientment. Les aranyes són
urbana. La vila es venja del bosc profanador. La calç de les parets esbulla els cabells del pi, els comprimeix, diríeu que vol esclafar-los. Els fils
s'ajeuen a terra, encarats. Però Charlie no pot estar quiet. Primer esbulla el cabell al nou arribat. Després li mossega un peu. Finalment li fa
petita. Amb ella toca àdhuc un ball rus. La roba, entretant, se li ha esbullat. Ara li cauen àdhuc els pantalons i queda vestit d'escocès. Es l'hora de
jugar a viure acompanyat sense càlcul d'interessos, tot i que aquests s'esbullen en un tal viure. Hi ha, doncs, dos punts de mira: o atenc l'altre des
com arç punyent i algunes margarides, van esbullant pels prats i pel conreu, dient arreu que tota flor és pura,
contemplar com un espectacle sempre renovat i sempre meravellós. Els pins esbullaven desesperats llur cabellera verda. Àdhuc aquell que abans s'estava sempre
que l progrés cientific i industrial oferien a l'humanitat, un cop esbullats els torrents de bromera que l'omplien, què es lo que resta de la
mes no obstant en los iverns rigurosos los canals de la sava son esbullats per la forsa espansiva del glás que s'hi forma llavoras escepcionalment.

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »