Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la mà pel cap per posar-se bé els cabells cortina i se'ls va acabar d'	esbullar	i tots li anaven per on volien. Els senyors de l'operació s'havien quedat
amb el desig carnal d'amar que allargades en l'herba	esbullen	. I van amb la mirada tèrbola de l'aigua quan s'emmena els rocs
recents, la meva depressió. S'esvaeixen tristesa i humilitat. L'airet m'	esbulla	els cabells, que porto llarguíssims, a la romana, orgullosament, segons
s'allisà uns cabells, els de la templa dreta, que l'aire li havia	esbullat	, es posà l'abric i es nuà la bufanda de seda adquirida a la tarda. Va
el cel? Mireu, danso, danso, i només sento l'alenada del vent que m'	esbulla	els cabells. On són, els morts? ¿Us penseu que ballen amb mi, que
a Eton —en el destructor de la meva honor a Oxford,— en el que	esbullava	la meva ambició a Roma, la meva revenja a París, la meva apassionada amor
al cap la gorra molla i l'aigua galta avall barrejada amb les llàgrimes.	Esbullat	aquell divertiment, ningú no tingué esma de cercar-ne d'altre. ¿Qui pot
de la seva obra, i, deixant-se caure a l'escon, va arrencar a plorar tot	esbullant	-se els cabells. III L'hivern havia estat rigorós: tota l'obaga
terra, i el nombre de tos dies emplenaré." "Ma paüra enviaré a ta faç, i	esbullaré	tots els pobles, als quals tu iràs, i posaré d'espatlles a tu tots els
seda negra els pèls ben localitzats de llurs cossos. A Arnau li plaïa d'	esbullar	els cabells de Ramona. Amb dos cops de cap, la noia els tornava a tenir a
breçant-se en un primal de branca, pentinant-se al sol. Amb el bec	esbullaven	llur plomatge i amb una extremitud el tornaven a allisar i desplegaven
que l'acte criminal que acabava de realitzar no havia servit més que per	esbullar	-li la troca que ell ja creia tenir capdellada. Intencions va tenir
no han d'estudiar? Si els pares hi tenen gust, per què els avis ho han d'	esbullar	? Mes per altra banda, de què cura estudiar anys i anys i que no arribi
havien assistit o de morts que havien conegut o de projectes que s'havien	esbullat	, de manera que un hom no solament aprenia les històries passades, sinó
d'imaginació i de suavitats antigues per arribar, després d'uns horts	esbullats	per moltes canyes, a la vila del Port, seca, llarga i blanca, sota el
una olor de viscositat vegetal calenta, enfebrada. Aquelles formes s'	esbullen	i hi naufraguen. A la nit, darrera de les finestres mig obertes tocades
l'estona, dins el seu cor. El príncep amanyagava la seva núvia, i ella li	esbullava	els rulls, negres com l'ala del corb; i amb els braços entortolligats es
resistència a ésser-hi definitivament oprès... Sentia que els seus dits	esbullaven	furiosament els meus cabells i només cercava forces als seus llavis
però, com espolsant els efectes invencibles d'unes pessigolles, Lídia ha	esbullat	la meva feina aixecant-se d'un salt i mirant-me, un genoll en terra. El
trencar-se, trencadís; vinclar-se, vincladís; engrunar-se, engrunadís;	esbullar	-se, esbulladís; escórrer-se, escorredís; esmunyir-se, esmunyedís;
la existència de pobres pacífics i tranquils obstrueix el panorama i	esbulla	la lògica. La dignitat espiritual del pobre, aquesta no ja sols
Teresa i li ajuntaven l'espatlla a la seva galta, amb cautela. El sol s'	esbullà	també la cabellera i es tapà els ulls, i s'anà enfonsant sense destorbar
record que la fes inoblidable? Ara ja no podria. Aquell regalim de sang s'	esbullaria	, i Agustí o la nena tindrien un espant. —Adéu! I Silda no respongué. —Adéu
aquell programa d'alegria que s'havien promès per a aquell diumenge, l'	esbullà	aquella conversa iniciada pels dos amics, que ja no pogué ésser deixada
la boca acostant les dents, T'estimo T'estimo T'estimo T'estimo I Zeni s'	esbullava	els cabells amb pausa, estirant-los a manyocs i repenjant-s'hi: T'estimo
parant l'orquestra perquè dos promesos han enraonat massa alt, Zeni sentí	esbullar	-se l'encís del seu món interior en rebre una carta de Raya dient-li que
definitivament, de-fi-ni-ti-va-ment, Raya? Però un subtema arribava a	esbullar	els seus pensaments, una lletra de Raya dient-li que aquell divendres
cap enlaire han somrigut de la nostra felicitat; i Raya, sufocada, les ha	esbullades	fent-les escampar a corre-cuita, sorpreses." "Diumenge. Avui no he vist
insistit en adonar-se que les mans de Zeni la deixaven, i s'acuitava a	esbullar	-li els cabells: —Ja et poses trist? Sóc pesada, oi? Només sé fer-
després d'haver armat tota la bullanga de lo del Convent, ell mateix va	esbullar	-ho, la Margarideta es tancà a casa seva, com una monja, i mai més no va
tocar de peus a terra. Però és proverbial que la realitat es complau a	esbullar	les nostres més cares fantasies, i a mi, dintre la sort, em tocava
no s'ha mogut del seu costat. Li ha passat la mà pels cabells i els hi ha	esbullats	. després s'ha assegut, però els ulls se li han quedat clavats en el pit
sí: el més fastigós gat de teulada que hagi conegut mai", i començà a	esbullar	-li els cabells. Baixaren mig abraçats. Havien deixat la porta oberta, i
i de les galledes d'escombraries, quan no sortien uns galifardeus a	esbullar	la cerimònia a cops d'estaca. Per això, quan un hom parla d'un assumpte
exclamacions d'aquella senyora a qui, amb la cua de la grua, un xicot ha	esbullat	la mantellina, i aquell senyor a qui, amb el bòlit o el tap de suro
cosa de mèrit!— declarà'l pastor, satisfet. —Aqueix plat de vianda m'ha	esbullat	una nit de dormir. Jo pensavi: ¿què'ls hi faràs que's puga roure?... Me
A mi'm plagui més férmeles solich y a la quieta... Al mancos no m'	esbuyan	els pensaments...— Tocà'l bras de la dòna pera que'l seguís cap avall,
te dongui el boher de la clau, l'avi de tots els atros; mes si	esbuyas	res o't soquerras les ungles, aquest vespre no hi ha rondaya.— El nen se
veyèu: fins que n'haja desniada la llevor. A mi no'm pot vore perque li	esbulli	les pensades. Con ell vigila un cau, jo, de retirada, hi planti qualque
Mila. —Jo li juri a n'aqueix mala-sang que me la pagarà. Demà mateix li	esbulli	tots els caus que vigila... Matar de gana'ls pobres animalichs!... Val
heu quedat tan enfabada goytant la vostra caseta, que me dolgui pla bé d'	esbuyar	vos la quietut. Mes, veyèu, el solich corre depressa com un cent-cames y
davant la boca, i li xucla la sang. A voltes el vent o alguna altra cosa	esbulla	la seva teranyina. Tot seguit la refà pacientment. Les aranyes són
urbana. La vila es venja del bosc profanador. La calç de les parets	esbulla	els cabells del pi, els comprimeix, diríeu que vol esclafar-los. Els fils
s'ajeuen a terra, encarats. Però Charlie no pot estar quiet. Primer	esbulla	el cabell al nou arribat. Després li mossega un peu. Finalment li fa
petita. Amb ella toca àdhuc un ball rus. La roba, entretant, se li ha	esbullat	. Ara li cauen àdhuc els pantalons i queda vestit d'escocès. Es l'hora de
jugar a viure acompanyat sense càlcul d'interessos, tot i que aquests s'	esbullen	en un tal viure. Hi ha, doncs, dos punts de mira: o atenc l'altre des
com arç punyent i algunes margarides, van	esbullant	pels prats i pel conreu, dient arreu que tota flor és pura,
contemplar com un espectacle sempre renovat i sempre meravellós. Els pins	esbullaven	desesperats llur cabellera verda. Àdhuc aquell que abans s'estava sempre
que l progrés cientific i industrial oferien a l'humanitat, un cop	esbullats	els torrents de bromera que l'omplien, què es lo que resta de la
mes no obstant en los iverns rigurosos los canals de la sava son	esbullats	per la forsa espansiva del glás que s'hi forma llavoras escepcionalment.

Pàgina 1 (de 4)

50 següents