DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escórrer V 1131 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escórrer Freqüència total:  1131 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que surti; podria asseure's aquí amb ell, parlar un moment. Així va escorrent la cortina; així va endinsant-se en aquella tenebra que un poc abans
un pas, atordit per la violència del cop, i sentí com la sang se li escorria per la cara. Vacil·là un moment, perduts gairebé els sentits, i refet tot
marejat, xop de sentors persistents, gairebé indelebles. Del cap se li escorre un filet de líquid que, lliscant al llarg del nas, acaba per degotar
per a incorporar-se i seure al costat mateix de la bassa. Amb les mans, s'escorre els cabells que se li aplanen contra la cara. —Aclarim els fets d'una
no és problema, al cul del safareig hi ha el forat del desguàs, per on s'escorre sense dificultats. L'atmosfera, amb tot, és humida, rescalfada, i la suor
terra cap als costats, redreça les vares amb la intenció d'evitar que s'escorri; la noia fa una pausa, indica: —Potser ja n'hi ha prou. Si n'hi
els segells han quedat clars, hi passen un assecant perquè la tinta no s'escorri. Ell mateix acaba per a arrabassar-los, els papers, quan a la fi els
us mulli el c... —Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la corda, esmorteint la topada; després la fixà a l'embarcador.
tenia un gros estrip a la pell en un altre costat, i la sang se li escorria per la cama. Jordi va callar; no s'atrevia a comunicar al pare la seva
els homes sortien de les tavernes, se sentí un tret. Els homes es varen escórrer com ombres per la fosca dels carrers. Minguet de la Catalana, el més
nit que el voltava era més negra. Només hi havia la figura odiada, que s'escorria al davant seu, amb un cruixir de plantes, i la còlera que el menava.
brollant, i llavors s'adonà que li amarava les robes i que se li escorria pertot. Va estrènyer la mà contra la ferida amb un sentiment de por; la
Va estrènyer la mà contra la ferida amb un sentiment de por; la sang s'escorria viscosa i calenta per sobre la mà, per entre els dits. Sortí del panissar
, i sang; sang per les robes, sang per les mans, sang amarant-lo tot i escorrent-se damunt la terra, com una cosa viva. Estrenyia la mà, tremolós, sobre
de l'espessa brossa del brancam que l'empresonava. La sang continuava escorrent-se del coll, però ja no en prenia cura. Amb un darrer esforç aconseguí
El culpable, generalment, no responia; dissimulava, a poc a poc anava escorrent-se, fins que desapareixia pel fons del carrer. Llavors la vella Pigada es
del món, sobre un terra desigual, de pendent ràpid, pel qual s'escorre contínuament un reguerot de crits, de lamentacions, d'excrements i de
fars de la costa africana —el de Tànger molt a la vora— que s'acaben d'escórrer de la popa del vaixell, i m'adono que ja sóc dins de l'Atlàntic. Per
d'una hora." Una hora, en una nit d'estrelles delirants, no és res, s'escorre com un sospir, i sense adonar-me'n em vaig trobar amb un far, dos i tres
la sensació de viure una mica gronxat, mentre davant dels ulls se li va escorrent l'espectacle meravellós, de terres diferents, de ports diferents, de
format les illes Borabora, Eimeo, Raiatea, Huahine i Tubai Manu. Anava escorrent-se la tarda a mesura que avançàvem cap a Borabora. L'illa forma una gran
els ulls, de tant sol i del raig de suor que li venia del front i se li escorria en dos reguerots pels vessants del nas. Poroi va fer quatre grinyols dels
col·lectivament. Tot l'egoisme que ens fa esquerps i sorruts s'escorre per les escletxes de l'amor als més nobles ideals. Traiem forces de
era. En Cintet va dir que quan en Quimet no tenia ganes de fer una cosa s'escorria com una anguila. Vaig anar a la cuina a beure aigua i en Mateu tenia la
tot ell per allí... Tots, quan naixem, som com peres... perquè no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me'l xuclés pel melic
dos; Rosa improvisà dues llàgrimes: —Però no, criatura, no; mira que se m'escorre el rimmel! ¿No veus quins ulls m'has posat?... I ara! Què tens? Tu
bueno, bueno... Frederic acompanyà el senyor canonge i Guillem es va escórrer cap a la seva habitació, dissimuladament, per evitar les teològiques
ni un bri de llàstima. Ensorrant moralment un home com el Baró de Falset, escorrent-li els diners igual que a una esponja, Guillem creia fer un bé a la
a l'amor no en queda res, solament una tèbia cullerada de mel que s'escorre amb una primària tendresa fisiològica. Dionísia era potser la més
a les costes de Garraf, aguantant damunt la corbata tot el coloret que s'escorria d'unes galtes. Pat explicava aquestes coses a Maria Lluïsa, amb una punta
que descobrían. —Sí, Sofía 's diu, —continuava engelosida la Tona, escorrentse sempre carrer amunt. —Y sembla guapa! Calla, ara gira 'l cap... Nó, no
y manejantlo com coixí de puntas, trayent agullas, desfent llassadas y escorrent venas, lo desvolcallá en un obrir y tancar d' ulls, mentres la mare per
altra s' entrebancavan per la clara cabellera, com boixets de fer puntas, escorréntselshi 'ls cabells y perdent tant més temps quant més ne volían guanyar.
escaleta amunt sentint pantejar á la perseguida, vejent á cada revolt escórrers' pe'l replá superior la faldilla de seda que per sota 'l
trobava enutjós i sobrer damunt aquest paisatge que un hom hauria volgut escórrer com un tapís rabejat. En algun indret el Roine formava fins a tres
sanglota feblement. Mònica beu amb la punta dels llavis; el líquid se li escorre barba avall i li regalima pel vestit. Magdalena plora en silenci. Es
somiqueig es desprenia dels seus llavis exsangües. Un fil de saliva se li escorria coll avall. Cosme cloïa els dits amb ràbia, però callava, s'empassava
en silenci. Els llavis d'ella tremolaven, les llàgrimes se li escorrien per les galtes, i una tendra expressió de dolcesa li amarava el rostre.
la nostra mare havia caigut d'esquena, que sagnava i que la seva sang s'escorria en tot de rierols per sota les portes de palau. Toca'm les mans; les tinc
matemàtica. Per aquest camí hem trobat que a l'Equador el "temps" s'escorre més a poc a poc que al Pol. Ciutadà. —I bé, on és l'exemple
de tard en tard. Com que viatgen molt de pressa, el seu temps s'escorre més retardat i no envelleixen tan de pressa com nosaltres. Imaginem que
feliç. Tenia els cabells grisos encastats al front, i la suor se li escorria per les galtes i el mentó, barrejada amb carbonissa. Em vaig ajupir sobre
primera vegada coneixença amb lady Ligeia. Llargs anys se són escorreguts des d'aleshores, i la meva memoria s'és afeblida per molt de sofrir. O,
vaig mantenir la meva atenció reblada al cadavre. Molts de minuts s'escorregueren sense cap altra circumstancia qualsevol que fés llum sobre el misteri. A
s'era escampada per damunt dels dits amagrits, través dels quals s'escorría un doll de llàgrimes apassionades. La malaltía de Lady Madelina
que el món era tot serres i planures, amb un no-res d'aigua que s'hi escorria de lluny a lluny. I ara, de cop, saber que la terra era tan poca, que
els ulls en la blanca figura que s'anava allunyant, i les llàgrimes se li escorrien cara avall fil a fil i l'enyorament se li ensenyoria del cor per tota la
d'entrar i de sortir del rec, plena de capgrossos. Un moment perquè s'escorrés l'aigua, i les bestioles eren abocades panteixant damunt de l'herba. Tot
una temporada; però, com més els nuvols se li escapen, com més se li escorre la llum, am més amor la segueix. Com més pèrfida és i més astuta, més els
que es passà per la cara, lo mateix que el del coll, s'haurien pogut escórrer. Mirà amunt i avall de la carretera: de la banda de la ciutat, no venia

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »