DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escabellar V 62 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escabellar Freqüència total:  62 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tan bé, que per a allargar el compte d'un duro, plorava, xisclava, m'escabellava, retreia els fills naturals que pogués tenir escampats, i fingint atacs
una venda, feia uns udols i uns esbufecs com si em traguessin el fetge, m'escabellava i cridava com si m'arrenquessin un queixal, hi havia comerciant que ho
, quína ocurrencia. Y que m'ha fet riure! Quín acudit! —Vull dir que rès l'escabella, —afegí la pobra Olimpia, mitx sofocada. —Sí, sí, sí, sí; però
contra'l mur gegant; el vent, que brunzeix amb inefable parfonia les escabella, i escampa per l'aire el seu ruixim; del peu de l'ara munta una forta
la remor que fa el torrent? L'aigua hi serpeja entre les pedres i s'hi escabella enjogassada. August Com ho saps? Jo sento la remor, però no veig
la Lluïsa. Aquest nom li semblava ara una pura aroma, que ni en escabellar una mata d'alfàbrega es sent més ingenu perfum que en dir i tornar a dir
el de l'arribada del pare Cabet. Majestuós patriarca, dret a la proa, escabellat pel vent de Déu com els profetes, sobre un fons de veles i pals i
andròmina del tren hagués iniciat el descens per un precipici. El vent escabella la gent. El carrisqueig dels frens. "Sent com frenen?", em diu el
veu's aquí només en què pensen.— I tantost que Otília i Mariana no l'escabellen. Es guardà bé prou, i no hauria sabut per què si li ho haguessin fet dir,
ferida de dos grans remordiments. Estrenyent-se el cap amb les dues mans, escabellant-se amb els dits electritzats, feia confessió general de les seves faltes.
i surres; comença a enraonar alt amb una altra senyora, que fa com qui s'escabella des d'una finestra. L'Ernest els té llàstima. Com es coneix que no han
banda forana, hi corría una pareteta baumada y plena de terra, hont s'hi escabellavan lliurement feixos de fullatech tendrívol. A ponent li feya parabanda'l
de Jonh Drinkwater. N'hi ha que fan poesia entortolligant els mots, i escabellant-se en escarolada vèrbola: "Periferia", de Frantiseck Langer.
de vellut del menjador, l'àvia no l'estimava perquè ell una vegada li escabellà una ploma del gerro gros que hi havia a l'entrada de la sala... Pujà
molestava el vent: perquè el despentinava. Ara tant li feia que el vent l'escabellés o que no l'escabellés... pels que li quedaven... S'enfonsà el barret
el despentinava. Ara tant li feia que el vent l'escabellés o que no l'escabellés... pels que li quedaven... S'enfonsà el barret perquè el vent venia
orba entranya maternal? Et fa por l'aura gelada que escabella ton encís o bé et punxa l'estelada que es reflexa a
posta fou vermella, ve el fred desavinent; un núvol s'escabella, entre els estels hi ha el vent. I la fontana brolla
la meva germana. L'aire, gustós d'una mica de fred, escabellant-nos, olô ens encomana d'herbes eixutes i gresa d'aulet. Dia
però sí que hi vinguessin a cantar. Amb la cabellera de les fulles escabellada per tots els vents... ¿Qui em llepava la cara? Seguit, seguit una llengua
de la terra. S'anaven aixecant foscos i quiets. Una mica de vent els escabellava. Sortien de les fosses, del mig del riu, de l'altra banda del riu per
estels autumnals; aiguabarreig d'argent d'olivera i de lluna escabellat pel vent. El cementiri en pau vetllat per l'ombra amiga,
per l'agut del teclat de la pluja d'abril—, del sol escabellat pel vent fresc de l'espígol, d'abocar-se al balcó a veure el
—asenets muntàvem— branques d'olivera m'han escabellat que no és trobadissa ni saps on s'escau la
El cloquer, al cim, redreça sos delers eternals. Els núvols s'escabellen, la nit va al seu encalç, i els estels, a dalt, punyen les
de tal ó qual color que caygué ó que acaba de pujar; los diputats que s' escabellan formant la majoría ó la minoría; lo gobernador civil y l' alcalde que li
A veure! Martí. —[(Fent ell lo que diu á Manel.)] Ara, escabellis un xich y posis l' hongo al clatell, com que estigués atribulat.
: Hola, Isidre. Pagès. Mira-te'l, el mort de gana! [(L'escabella.)] Ai el cul brut, més que cul brut! Xicot 3: Ui! Vella:
que sigués i per culpable; és la raó mateixa que té l'aigua per saltâ, escabellant-se, la resclosa; és la raó que té el nonat per néixer, és la raó que
llampecs llunyans que veiem! Capi· Segueix-me. El vent de popa t'escabellarà una mica. Et convé. Vosaltres baixeu per l'escotera. Vosaltres recolliu
gran llampec, ample rúbrica de foc, es caragola damunt l'onatge que s'escabella.)] Fi de l'acte segon Acte tercer [Part de proa del bergantí. Gran
se sól dir, ab las mans lligadas. Anava de dreta á esquerra sense consol, escabellantse y plorant, y l'inocent baylet, admirat de aquella indecisió ó respecte,
l'un a l'altre en sa cursa adalerada cap a l'Infinit: els arbres, escabellats desesperadament per las cent mil grapas d'aquell monstre invisible que
se l' haurá menjat. Ay trista de mí! ¿cóm ho faré jo ara?... Y s' escabellava 'ls cabells del cap. Essent lendemá, lo romeu se 'n torná á la casa hont
fills. De sobre un bofarut de vent boig, davanter de la tempesta, passà escabellant els arbres, que s caragolaren, blincant-se de tots cantons, i de nou
l'inutil rés, entrà corrent a la sala am les mans al cap, plorant, escabellant-se, com boja. —Ai, Senyor!... Tot perdut!... Tot fet malver!
perdona sa tendror; i quan alegre és ja crescut i s'escabella a l'aura, afluixa-li les regnes, que s'eixampli dins
morir el vespre. La Judit el tractava com una criatura, no deixava que s'escabellés. Ara que ha deixat de treballar, s'ensopeix com una mala cosa. L'Encarna
A profanar ¡sacrílech! la capella se rebat, en l' enuig que l' escabella, cercant, febrós, lo pit de son germá; quant un
Candia!... Lladres!... Lladres!... [(Fugint, horroritzat, a genollons, boi escabellant-se. En Joan i en Cisco se queden atonits, no comprenent la situació.)]
poca vergonya! Pere. Dona, ten conte ab la monya, tota l' has escabellada! Açó te l' ser llarch de dits. Emilia. [(corrent al mirall y
volta blava la nuvolada, a grops, passà i la rauxada escabellava tota la flor del roserar. Al sol roent l'ombra
Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada
contra la flor penjant fora del vas, escriu més i escabella't, que va escàs aquest caminar dret sense careta. Obre i
Llum encesa per dibuixar les herbes amb mots lleus i escabellar les mans a punt de neus. Ho para tot, amor, tanta tendresa, i
un cas d'aquells que porten pressa, podria fer una autòpsia sense escabellar-me ni embrutar res, amb una manya que se'n faria creus. Desenganyis: no se
molt magre, portava els calçons arromangats i anava en camiseta, tot escabellat pel vent, i llançava i recollia l'ham sense a penes pescar cap peix.
com a un infant, paternalment. Rient també, vaig tibar-li el braç que m'escabellava i vam rodolar per terra. Va tenir un moment de sorpresa, tens, com si el
Al veure que ses llágrimes no poden apagarlos, girantshi s' escabellan y fugen los pastors; al llur darrera belan anyells, y, sens
bells esbufechs; ciutats ja no s' hi enrunan, ni boscos s' hi escabellan; d' un mon en l' agonía mortal son los gemechs. Lo minhocao

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »