Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mortes esperant que badi un peix. El bon home, amabilíssim, pulcre i	escabellat	, dóna tota la marxa al seu somriure i em diu: "No es molesti; ja hem
adéus des de la porta; ara que els arbres ericen un brancatge	escabellat	, embruixant un foll seguici; ara que els núvols regiren
no sap què li passa, veu la porta de la sala oberta; salta del llit, tot	escabellat	i amb la roba arrugada; obre els porticons i s'acosta al desori del
de la via, polits com una aigua al clar de la lluna. La dona els rep	escabellada	i amb les sabates a retaló. Els recomana prudència perquè les criatures
de cada dia. Sortint, hi havia en una altra taula una noieta nòrdica,	escabellada	, que escrivia amb el cap quasi tocant el marbre i les cames encreuades
d' haverlo ohit desd' aquell corredor, s' obrí la porta y entrá en Lluís,	escabellat	, sense armilla, lo coll del jaqué dret y mal embotonat lo pit, com qui no
l' haureu vista passar pe 'ls carrers, sortint de la fábrica, ab lo cap	escabellat	y ab lo vestit plé de borra!... Y al véurela, potser no haureu pogut
Ja no plou, patró —digué—. Anem! A la porta aparegué un minyonet, descalç,	escabellat	, d'ulls grans i salvatges, esgarriats. Així els pintors d'icones
tranquil! I, d'un bot, saltà a la teulada. Madam Hortènsia, embriagada,	escabellada	, ara havia tancat els ulls, tantes vegades besats, i la son l'enlairava i
noves fulles verdes. De sobte, madam Hortènsia rodà davant meu; tornava	escabellada	, esbufegant, i li havia caigut un dels escarpins. El portava a la mà, i
aire d'amenaça. Darrera els tres notables van fer cap una desena de dones	escabellades	, descalces, esparracades. Cadascuna portava un sac buit sota el braç i un
rient per entre els còdols, i es despenja daltabaix de les cascades tota	escabellada	i remorosa, i juga amb les randes d'argent que li tira la lluna, i canta
clau, fugia al carrer més de pressa que s'està per dir-ho. Panteixant i	escabellada	, mentre prenia alè i s'allisava el cabell, el veié en mig de l'entrada
hores demunt dels humits sorrals que cobríen d'ombra y de misteri les	escabellades	copes dels sàlzers y desmays retorsuts per les ventades. Però, ja havía
entrada més espiritual la seva, per un artista! Venía d'americana, ben	escabellat	y ab les ungles de dol. La senyora Falcó s'arborà tota; però tots havíen
s'oprimia pensant en les esperances perdudes pel flagell d'aquella fúria	escabellada	que picola les gèmoles tendres de les tòries, i espolsa el garró de les
corredisses, hom s'encaua a l'escaleta, ja plena d'éssers una mica	escabellats	, una mica panteixants i deliciosament rosats. Però un vestit transparent
de moro rossejen, que la tardor s'acosta i aviat les panotxes esclataran,	escabellades	les crespes tofes de pèl roig; en les hortes l'abundor de les tomaqueres
Camí dels Enamorats. De banda i banda les bardisses munten altes i	escabellades	, que amb una mica més formarien tenda per damunt del cap. En la seva
vestides, amb les tradicionals calces marrons i l'armilla blanca, brutes,	escabellades	i cobertes amb un gran capell en forma de bolet. Si hi passeu a la vora
els homes i les branques més baixes prenen tonalitats infernals. Velles	escabellades	seuen per terra, voltades de corones de flors i d'enfilalls de
un dia l'Enric mentre s'endreçava la cambra, la va veure tan bellament	escabellada	, els blens i els rissos entremaliats i en desordre per damunt dels
vist un esteranyinador que vigilava allà al recó d'allò més antipàtic i	escabellat	que els feia una por!, perquè li faltava poc per arribar al sostre. Un
aclaparats i arrupits d'angúnia sota el ram de l'aigua o amb les branques	escabellades	, xiulants i esgariposes, és un espectacle delirant. Així i tot, quan la
mar, tocant ja a l'Asia. En conjunt, la semblança és perfecta. El sol	escabellat	i abrusador, el groc viu dels sorrals, el desembaràs dels conreus,
a la Lluïsa, vestida de negre amb roba que li havien deixat, mig	escabellada	i els ulls escaldats de llàgrimes? Totes les entremaliadures de Pigmalió
del Saló una tromba humana de la qual es llevaven en l'aire, en espirals	escabellades	, ofertes i compres de milions. Per una combinació diabòlica hom podia
de fred, va encendre foc a l'escalfapanxes, i aviat les flames	escabellades	dels tions ompliren la cambra d'una claror roja, trencada de
dues paraules amb veu cavernosa: —Tinc son. Una bruixa tinyosa i	escabellada	entrà per la porta de la cuina al reclam d'aquells crits, descalça, una
la porta de ferro fou tirada amunt. Aparegué Fe, amb un farcell al braç.	Escabellada	, encesos i saltant-li els ulls, reboté contra l'empedrat del carrer la
¿És aquesta la pau icariana? Un, sec com un Crist, alt, barbut,	escabellat	, arborat d'ulls, va fins al carro, en treu un pic, torna precipitadament,
o tretze anys, amb uns grans ulls negres immòbils, vestida de drapets,	escabellada	, asseguda a la voravia, distreta i indiferent a tot el que la voltava.
amb cinturó i arrissada, i tu ets més bufona perquè tens els cabellets	escabellats	com una escombreta de comuna. Digues, pallufo! pa-llu-fo, pa-llu-fo...
van dir que era molt bufona, totz alhora, però que anava una mica mazza	ezcabellada	, i el qui havia dit que zemblava una merenga duia una fulleta a la mà per
un matí ella va fer neteja. Vaig veure les mitges blanques i l'escombra	escabellada	i, quan menys m'ho pensava, un tros de trena rossa va penjar fins a terra
al poble i quan vaig ser a tocar de les primeres cases una dona bruta i	escabellada	va sortir d'una entrada i se'm va tirar a sobre, i gemegava, i em picava
i reia esgarrifosament. A les primeres pedres que va collir, ja estava	escabellada	. —Endavant! —i es va posar a córrer. Ningú veia d'on treia les pedres.
eixint d'entre altres companys, un home malgirbat, esbalandrat i	escabellat	.— Encara no ens tenen! Fugim munts enllà! —Infeliç —va exclamar un
i un somrís que dominava totes les desferres de llur voltant. Un d'ells,	escabellat	, brut de mans i de cara, conduïa un petit automòbil; encara no se'n sabia
de policia domèstica. Prop del foc hi ha una criatura d'uns dos anys, tan	escabellada	que el dia que vulguin pentinar-la no hi seran a temps. Darrera seu hi ha
de núvol de formes retortes i esfilagarsades, mereixedors del nom d'"	escabeiats	" amb què els han batejat els mariners. Aquesta nuvolositat alta
de les parets. I una palmera retallada contra el cel metàl·lic: alta i	escabellada	que fa basarda de mirar. A l'últim, fent un esforç, Aloma pregunta: —No t'
que li donaven una especial personalitat... Irma se'n devia adonar: —Vaig	escabellada	, oi? I tots dos s'aixecaren rient, com si es despertessin d'un somni
voltaren Germinal d'un setge de sensacions doloroses de tan vives: pins	escabellats	, remor de mar, i el palp d'un si palpitadís, i la flaire d'uns cabells de
Elvira, l'havia empesa brutalment graons amunt i vagó endins, i la noia,	escabellada	, d'esquena a l'embà del w. c., se'l mirava mig esporuguida i s'estrenyia
dones i criatures, entre les quals distingim Maria dels Dolors Bargalló,	escabellada	, la cara pàl·lida i l'aire fatigat. —Venim de Vic —em diu—. Vaig portant
saltar plegats el marge. Ja n'hi havia dels nostres. Entre ells en Solà,	escabellat	, amb els ulls fora de les conques; semblava un posseït. Va passar entre
en aqueix recó, enmig dels torterols ofegadors de la fumera, la tia, tota	escabellada	i encara amb un manat de lluquets a la mà, seguia rient de tant en tant,
una altra manera; com un pren i deixa normal de l'instint, sense anhels	escabellats	, sense gelosies turmentoses, sense escrúpols ni remordiments corrosius,
de pageses: les pageses seques, de pit pla, ratllades de cara, una mica	escabellades	, que tendeixen al tipus bruixa, rosses o morenes, que porten sempre les

Pàgina 1 (de 5)

50 següents