Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veuen uns bells torricons aferrats a la murada, compostos per pedres ben	escairades	. Es veuen també en aquesta part de murada alguns portals d'ingrés, molt
la gran quantitat de còdols que hi ha a Menorca, que, just que els	escairessin	un poc, podrien fer bon tir, i fins i tot recollint els macs rodonencs
es deixen assecar sense que els toqui el sol, es tallen a mida, s'	escairen	si no s'empren rodons, s'afuen de l'extrem inferior (que és el de menys
escarpell el tallem en forma regular, procurant que quedi un prisma ben	escairat	i reduït a les proporcions de l'objecte, de manera que al voltant
foren quatre (deixant a part la cocció del suro): llescar, quadrar,	escairar	i repassar o tornejar. Amb l'adopció de les màquines, el treball
i repassar o tornejar. Amb l'adopció de les màquines, el treball d'	escairar	quedà totalment suprimit, com en gran part i per a la majoria de les
càrrec fàcilment. Cal fer un solc a la biga horitzontal (el "tirant") i	escairar	cadascuna de les altres (els "Cavalls"), i després fer-les encaixar a
la manera de disposar les pedres en línia recta i tenir un sistema per a	escairar	els troncs d'arbre. I el sistema més simple d'escairar un tronc és el
un sistema per a escairar els troncs d'arbre. I el sistema més simple d'	escairar	un tronc és el que, de segles ençà, encara utilitzen els pagesos d'avui:
aquest temps els bosquerols feien la talla d'arbres, els serraven i els	escairaven	, deixant la fusta a punt per a portar-la al peu del riu, on era enraiada i
segon romànic, dins el qual els murs absidials, construïts amb pedra ben	escairada	, vindran a mostrar llur superfície pètria sense arrebossat ni decoració
en els temples de construcció nova, on els absis de pedra ben	escairada	són decorats d'arcades i columnes pètries i no hi ha pintures murals,
romànic. D'altra part, a aquest canvi arquitectònic de la pedra ben	escairada	i de l'aparició de la columna i l'escultura monumental, a què sembla
adaptada a un mànec, que servia per a tallar en línia recta, a fi d'	escairar	-la bé. A continuació, amb la llinyola o cordill de cànem impregnat
nord de la sèquia, construïda en aquest indret amb blocs de pedra ben	escairada	, la qual cosa no es troba enlloc més del seu recorregut pel nostre terme
de les muntanyes per les mans dels qui prediquen la veritat i hom les	escaira	a fi que s'acoblin a la construcció eterna..." I en un altre sermó
donar fermesa a la construcció. La pedra treballada en carreus ben	escairats	—la pedra picada— s'ha utilitzat majorment en aquells sectors del nostre
que coneixia bé el seu ofici. El transport de la pedra i el treball d'	escairar	-la representaven unes despeses que únicament podien cobrir els masos i
com es trobava in situ i l'habitacle construït amb carreus ben	escairats	, hi havia l'habitacle intermedi; o sigui aquell en què, si bé els murs
que ningú hi puga res y ell ab escodas, malls, martellets y escarpras,	escayra	la pedra, l' arrodoneix, hi fa motlluras, li dona tots los talls, perfils
i un jorn tot monument s'ha d'espoltrir; mes, qui la pedra	escaira	a honor tan certa, lliga el nom amb la forma que hi bastí. El
la única paret que resta del temple de Salomó. Les pedres son molt ben	escayrades	y enormes en los primers rengles, mes van mimvant de dimensió cap amunt,
a son entorn. La cuina era una peça mitjana, més llarga que ampla i mal	escairada	. En un dels caps hi havia llar, forn, escorn i la porteta que donava al
extremat, rabiüt, de difícil assossegar. La seva fesomia calmosa s'	escairava	, es tornava vermell com la brasa que es venta, el tiratge d'energia se li
de l'interior. Les pedres són ostres per a qui les sap tocar. Les he	escairades	, n'he fet sendes, tanques i seients, usant les asprors d'una per
no s'hi posaven pas per poc. Arreu bastien temples, aplomaven fòrums,	escairaven	carrers, atossaven muralles, tenien la mania de les carreteres i no
quan es fa una trencada, la satisfacció d'obtenir peces cada cop més ben	escairades	amb el menor esforç, l'agulló que esperona la laboriositat entretant es
Els angles de la casa se solien reforçar amb carreus treballats i ben	escairats	de pedra picada, igual com de vegades apareixien a les parts baixes dels
-ho, cal primer pelar-lo i trencar-lo una mica, operació que s'anomena "	escairar	" el gra. El blat escairat, anomenat blat de coure, blat gros o blat
forma troncocònica usada en ambdues funcions. D'altra banda, la feina d'	escairar	el blat també podia fer-se aprofitant l'energia hidràulica. S'anomenen
art romànic, del segle xii, fet amb uns carreus ben	escairats	i treballats. Aquesta dotzena centúria és l'època de l'escultura, en
o per una ciutat solia, en canvi, tenir un gran casal fet amb carreus ben	escairats	. A l'interior incloïa diverses moles o «molins» (tal com deien
els bosquerols fan la talla d'arbres, els serren, els desbasten i els	escairen	, deixant-los a punt per al transport i després a les serradores, extraure
l'últim ramat. Marges de pedra sense	escairar	. En un revolt, tram esbucat de paret seca.
l'escaire pla, un martell de cap pla i quadrat que s'utilitzava per	escairar	el ferro calent, i l'escaire rodó, un martell de cap pla i rodó.
baixen per l'escala cadàvers, arrenquen blocs de granit,	escairen	, esmicolen, i ells avall amb els blocs, ells amunt
i fi. Si es deixava a la pedra el seu estat natural, i simplement s'	escairava	amb un topo, aleshores tindríem el bonyegut o aberrugat. Els acabats
se'n diu «escairat», perquè els grans, quan es cullen, s'	escairen	, és a dir, se'n treu la pellofa. Aquesta pellofa es podia eliminar de
bullir s'agafaven les més grosses. Es bullien amb pell i se'ls havia d'	escairar	, fer una creu, perquè llavors s'obrien. També es feia estofat de castanya
l'últim ramat. Marges de pedra sense	escairar	. En un revolt, tram esbucat de paret seca.
té un color blanc característic que s'aconsegueix mitjançant el procés d'	escairar	, que no és res més que pelar o treure la pellofa al cereal, acció que
les pedres de les muntanyes per mà dels qui prediquen la veritat i les	escairen	perquè encaixin en construcció eterna» (St. Agustí cit. per Joan Pau II).
les pedres de les muntanyes per mà dels qui prediquen la veritat i les	escairen	perquè encaixin en construcció eterna» (ibid.)... Sense oblidar
corregut format per tres o quatre filades de carreus rectangulars sense	escairar	lligats amb argila, assentat sobre la roca natural, que mostra la part
pelar-los o trencar-los per poder-los coure. Aquesta feina es deia	escairar	. Es podia escairar el blat, l'ordi i sobretot el blat de moro. En algunes
per poder-los coure. Aquesta feina es deia escairar. Es podia	escairar	el blat, l'ordi i sobretot el blat de moro. En algunes comarques com el
era molt popular ja que els cereals es menjaven també d'aquesta manera.	Escairar	es feia al molí escairador, a vegades una simple ampliació del molí
fama de lladres i que els pagesos en solguessin desconfiar.	*Escairar*	*blat de moro* Al Berguedà després d'haver-lo collit i espellofat
perquè les espigues s'assequessin. Una vegada sec es desgranava. Abans d'	escairar	es posava a estovar durant un quart d'hora i en mitja hora i tres quarts
cases i palaus, i quan els pobres han pogut, també. Cases de carreus ben	escairats	i repicats o de pedres irregulars barrejades amb terra o amb un morter