DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escala F 11614 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escala Freqüència total:  11614 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

És pesada com una pedra." "La infeliç", comentava, tot baixant les escales, la senyora Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt concret de
i s'apressava, acompanyat del defensor, a guanyar la porta del pis. Escales avall, el presumpte ja exempt de culpa era perseguit pel teclejar
no vibrava el seu cor? Allí hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era tancada, però a la finestra hi havia llum: aquella llum que un dia
apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa
Plorava a despit d'ella, incapaç de contenir-se. I començà a pujar les escales: en realitat amagava el rostre per estalviar al seu fill una escena de
La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i Sileta pujà desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de joia, el rostre encès per
a penes fregués la terra, s'internà per l'entrada i començà a pujar les escales. Després de sopar, quan Tiago de Candaina l'anà a veure com cada nit, la
incomprensible. Per aquesta raó, quan més tard sentí sa mare que pujava l'escala, de tornada de casa de Sileta, experimentà una inusitada i sobtada
Mila va comprendre ja que el padrí venia disgustat. El sentí pujar les escales. Al contrari del seu germà, Manuel del Santo era un home jovial i
l'esguard cap a la porta; a penes sentia les petjades de la filla a l'escala, la mirada en el rostre dolorós se li il·luminava, i a vegades era tanta
Mila obrí amb precaució; comprovà si sa mare ja era al llit i guanyà l'escala a passos cautelosos. El cor li palpitava dintre el pit agitadament, amb
tota l'alegria i tot el sentit de la seva vida. I va córrer de vers l'escala en un impuls irrefrenable, com un foll, i al seu cor sentia com un clam
Maria —i fins son padrí— la maleïssin? Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a baix va descórrer el forrellat i obrí: al seu
tota l'entrada lliure. Mila passà sense dir res. Començà a pujar les escales, travessà el passadís i entrà a la seva habitació. S'estengué sobre el
terror. Maria Àgueda, mentre parlava, no deixava d'escoltar vers l'escala, tement percebre a cada moment els passos del seu fill, i a la vegada
seu germà, i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell. Ell pujà les escales amb presses. Veié la seva dona, asseguda a un costat. Munda del Roso
? —No et preocupis. Pugem. —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella afegí, mentre s'endinsava pel portal: —A ell tant li fa, saps? Però
callar. En l'obscuritat l'abraçà i, enllaçats tots dos, pujaren l'estreta escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; pujava
estrany terror l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca
el contacte calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava al peu de l'escala i avançà a les palpentes. "No serà res" pronuncià en veu baixa, i
al passamà; a cada nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar escales avall; decidí pujar-les a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis.
o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell deixa de
del que havia passat, que amb prou feines si podia parlar. Es llençà escales amunt... Mila estava, en efecte, asseguda al balancí, prop del capçal del
es dirigí de seguida a la casa on ell es trobava. Es muntava per una escala estreta, fosca i de gastats graons, en una atmosfera pestilent; després,
de cantar i tenia l'infant adormit a la falda; baixà maquinalment l'escala fosca i pudent i sortí al carrer. Vagà hores i hores d'una banda a
i com entrava ell; a ella, no la vaig poder veure. Desaparegué cap a l'escala. Jo em vaig quedar plantat allí, com un enze, i tenia la cara... —Com el
violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant, i baixà sense alè les escales. Sortí al carrer, esguardà amunt i avall indecís, i es llançà corrent cap
també hi acudia pel fons del carrer des de la plaça. La porta de l'escala era oberta: pujaren; parlaven en veu baixa, amb veus temoroses. Cridaren,
m'esperaré ací: no podria." —I mentre l'amiga avançava commoguda cap a l'escala, la mare, al contrari, s'endinsà cap al fons de la casa; cercà
en una cadira baixa, gairebé ajupida i tremolant. Mila pujava ja les escales agafada al braç del seu padrí. En aquell instant, a baix, al peu de
agafada al braç del seu padrí. En aquell instant, a baix, al peu de l'escala, es sentí un crit: —Mila! Càndia del Noro pujà adalerada, gairebé sense
gent als hàbits que l'expansió de la tècnica imposa s'ha realitzat a gran escala. Els avantatges immediats eren massa vistosos perquè no fos així; la
tabús, els mateixos conceptes de llibertat i de responsabilitat, escala de valors, la imago mundi sobre la qual descansava tot això,
permetre el luxe de la vanitat? L'home és un animal fatu, l'únic —dins l'escala zoològica— que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La
els pobles —la gran massa de la població dels Estats— sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la
tan precari, en què Erasme es volia sostenir, es repeteix ara a gran escala i en una diversitat d'encarnacions prou torbadora. Seria, tanmateix,
adormits en la frustració, ni tan sols tenen "patriotisme", si no és a escala municipal. Els catalans, a diferència dels uns i dels altres, estaven en
tant com per qualsevol altra raó, no es produeix avui el plagi a gran escala. Plagiar, a aquestes altures, és una operació aproximadament tan difícil
I de més a més: diverses projeccions dels pecats, sempre a l'escala admesa per la societat, afavoreixen la indústria i el comerç, o, si més
Jo no crec això darrer. Crec que s'acosten operacions militars en gran escala, com preveia Lloyd George. 14 novembre. La muntanya té un
de casa, sento els crits esgarrifosos de l'Albert i la Roser i pujo l'escala amb quatre salts. L'amoníac l'ha retornada, però hem passat un moment
sentí una trencadissa espantosa i el xisclar de la gent, baixà d'esma les escales i es trobà l'entrada de la casa obturada per un gran arbre del carrer que
missa més rasa, més humil! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de fusta corcada i sostres ennegrits, d'avet del Montseny. Era,
d'Edmund Wilson sobre Proust. A mitja tarda sento molts enraonaments a l'escala: veus femenines i masculines. Han entrat al pis la Roser, la Sinda i uns
d'en Benet Fornells) que hi vagi. Al cap de poc m'acosto fins al peu de l'escala i sento uns grans crits, que semblen de la Sinda: /¡Ya pueden
que semblen de la Sinda: /¡Ya pueden salir!\ Pujo ràpidament l'escala i veig uns soldats moros que parlaven amb la Roser i la Sinda. Abans ja
bruts. —Veniu —fa una altra veu. És l'home més alt que li indica una escaleta de mà repenjada en un extrem i tots tres s'obren pas entre la gentada,
el cardiòleg li acaba de demanar. Un dels individus que l'acompanyen a l'escaleta de mà abandona el seu graó i imposa una mica d'ordre. Tothom s'ha
un apèndix retorçat que sembla un gargall. Els homes que l'acompanyen a l'escaleta aixequen immediatament la mà: —Aquí, aquí! Ell ho aprofita per a
ja no ho sent. L'home uniformat ha avançat com ha pogut fins al peu de l'escala, des d'on el contempla fitament, amb la mà alçada i un dit que l'apunta: —

  Pàgina 1 (de 233) 50 següents »