Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc	escalfant	al baterell del sol. Perseu i la Medusa "Qui jo sigui, senyores i
dia esplèndid. El Canigó és blanc —segurament de calamarsa—, però el sol	escalfa	molt i hi ha un cel ben blau, amb lleus ditades de nacre. 23
va ser bombardejat Palamós. Vaig al poble. Fa un vent fred, però el sol	escalfa	. La vinya verge de casa és ben bé de púrpura, amb baies d'un blau fosc,
primera vegada durant l'hivern, reposo sota els arbres del parc. El sol	escalfa	massa; al matí no ens ha calgut encendre l'estufa. Llegeixo un article
A la tarda no em moc de casa. Avui ja hem instal·lat l'estufa, i dóna bo d'	escalfar	-s'hi mentre a fora la tramuntana agita els avets plens de pinyes i el
i al Pujolar. En tornar, la lluna finestreja entre els núvols. Mentre ens	escalfàvem	, havent sopat, davant la cuina econòmica, la xibeca cantava insistentment
soldats republicans que els guardaven. Dos dels presoners s'han	escalfat	a la llar de la masia i han dit que a l'altra banda menjaven bé. Aquesta
a la porta: eren el comissari polític i els dos capitans que venien a	escalfar	-se a la cuina. Trap, trap, trap... Jo sentia des del llit el pas d'
tenen poc temps i no es poden entretenir. Sempre necessiten algú que ens	escalfi	, sabeu? Abans no era permès, però després es van adonar que teníem més
allí, encenien focs sota les oliveres i, posades dempeus a l'entorn, s'	escalfaven	les mans entumides. La nena de la Sila anava també amb les plegadores;
No es podien aguantar: el nom de la Xela els coïa com si fos pebre. Per	escalfar	cadires, sí, serveixen; però el que és per ajudar-te! /Amèlia\
morta. La sorra i el vent que els llimen les galtes: corren, s'	escalfen	el pit prement fort els pans rodons. La sorra ajaguda
A fora plou i corna el vent.] [(Júlia, de colzes a la taula, s'	escalfa	els peus en el braser. Ernestina, també a prop del braser, ordena
fent moure el peu que potser tenia com una mena de caliu al genoll que li	escalfava	els ossos, jo pensava en l'acabament del poble dels coloms i tot el que
en record dels tips que ens havíem fet de rascar paper junts. Mentre	escalfava	l'aigua pel cafè, va dir que era molt trist que nosaltres, que érem gent
dic, i coses que no es poden dir i no vaig dir res i els peus se m'anaven	escalfant	i ens vam adormir així i abans d'adormir-me, mentre li passava la mà pel
i humides que guardaven una pompa entre sepulcral i carnavalesca, hi	escalfaren	les cadires de domàs infinites parelles de monges, amb les còfies i els
nervis i la sang i les potències va mustigar en mi. El sol m'	escalfa	a penes, aquell instant de paradís enyor, mon esperit
els feia mal d'ulls de veure'l a casa, o bé ell s'ha cansat de venir a	escalfar	cadires. Ja se sap que els homes són volubles. —Vols dir? —es queixa
hauria per a mantenir una família. I en Pere, vinga venir cada tarda a	escalfar	cadires, i tu sempre fora; i la gent aviat pensa de més. —Vols dir? —
lloc d'estar-te tantes hores aclofada. I el primer foraster que vindrà a	escalfar	cadires, li faré un trenc al cap. Es submergí en la quietud enorme de la
del capell jubat era evitar que el capell de ferro fes mal al crani o l'	escalfés	quan el sol era fort. Cal insistir en el fet que la calor obligava sovint
per evitar les molèsties de l'armadura rígida, que podia fregar la pell o	escalfar	excessivament quan el sol era fort, la utilitat del gipó no havia
anar cobertes, tant per raons de bellesa com per evitar que el sol les	escalfés	, i així veiem que Galceran de Besora (1472) divisa
cas calía veure com aquella imaginació, tan freda en apariencia, s'	escalfava	fins al punt de confondre la emoció estética ab l' admiració personal, l'
no li fará comedias? —De qué no li tiraré floretas? Demani al sol que no	escalfi	. De que no li fassi comedias? Paraula, paraula y paraula: aquí 'n té
de natura, com totes les excel·lències d'aquest món. Jo tenia propensió a	escalfar	-me en la conversa, a m'embaler com un perenne sobreexcitat. De
ara els esperits subtils, els genis benignes i malignes que m'havien	escalfat	el cap? Ells tenien la culpa de tot el mal i de tot el bé que hi havia
jo mateix de llur partença. "Quin altre cervell d'adolescent anireu a	escalfar	?" pensava jo, tot mirant davallar la caixa que els contenia. El meu ja
dins el meu pit una gran xardor. Sentia, ben cert, que el pit se m'	escalfava	tot absorbint aquell aire fred de l'alta mar. Les tres remors
la terra és mullada, quan saps que el sol és post per bé que no t'hagi	escalfat	en tot el dia, el vent davalla xiulant dels serrats nus i tu endevines
que són Mistral o Daudet per a Provença? Aquest pensament m'embriaga, m'	escalfa	com un raig de sol. I al fons d'aquest pensament no hi ha un bri de
la immortalitat de Mistral, com no la té del Coliseu romà el llangardaix	escalfat	pel sol damunt les seves pedres mil·lenàries. La glòria, la immortalitat,
vida sana, enmig de l'aire bo, de les sentors de les herbes, del sol que m'	escalfava	les sangs. Aleshores se m'afinava la sensibilitat d'una manera
fou un festí de màgia. Allà a les vuit, en què l'aire ja es començava d'	escalfar	, ens vam ajeure al peu d'un marge i vam dormir com dos benaurats fins
tot tancat. M'era igual, m'havia passat la por. Amb la marxa m'havia	escalfat	; ja m'havia fet a la idea de passar la nit caminant. Era més: ara hi
hi havia un bany de sol damunt meu. Un sol tan pàl·lid que no arribava a	escalfar	. Me'l mirava de fit a fit i no m'enlluernava. Més que res, això em va
bugada? —No plou pas cada dia; també veurem sol. —Però si aquest sol no	escalfa	gens. —Farem bons focs i l'eixugarem vora el flam. A les piaules,
"Ep! Monsieur! Perdó d'haver-vos desvetllat! ¿Ens voleu deixar	escalfar	-nos una mica? No ens deixaríeu passar la nit aquí? Venim morts de fred i
m'arranjava la roba del damunt i esperava. Esperava que sortís el sol i m'	escalfés	; esperava dormir amb l'escalforeta del sol. Em sentia tan las i abatut,
, fins a fer-te mal; però et fa reaccionar, t'activa i, aviat, t'	escalfa	. El jove del meu costat riu, riu. És un riure fixat, immòbil, com
que serveix per a penjar-hi les olles, perols, etc., que s'han de posar a	escalfar	al foc de la llar", com diu molt exactament mestre Fabra en el seu
quedar esglayadas. Voliam cridar y no podiam. Los contendents s' anaban	escalfant	per ínstants y ni s' habian adonat de que nosaltres los observessem,
. Em sembla que el dissetè era trencat. Ah!, un gos, un vell gos que s'	escalfa	, ajaçat a tocar de la llar de foc, i que quan entra l'amo s'aixeca una
a Grècia hi ha ciutats felices. Ciutats blanques i tranquil·les que s'	escalfen	al sol com les sargantanes. En aquesta mateixa hora, sota aquest mateix
són determinades per forces concretes i amb resultats inexorables.	Escalfeu	un ferro; aquest es dilata. A continuació, una llei que diu: La calor
Per exemple, jo no diré mai que és probable que l'aigua s'	escalfi	al foc, car això és segur. Einstein. —No; és probable i
la possibilitat que un dia en posar una olla d'aigua al foc, en lloc d'	escalfar	-se se us glaci. És probable que això no s'esdevingui mai; és a dir, segons
que ho vivifica tot, o hi són girades pel seu magnètic raig que	escalfa	, plàcid, l'Univers, i que a tota part interna penetra
no sols fan llum, ans amb claror benèvola d'influx divers	escalfen	i estimulen, temperen i nodreixen, mig exhalen llur

Pàgina 1 (de 56)

50 següents