×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escalfor |
Freqüència total: 1045 |
CTILC1 |
temps d'assecar la meva nuesa, després de ben rentar-me i de reposar en l' | escalfor | del bany, i el primer cop de l'arma m'obre amb el crani les portes de | dels prismàtics, la meva vista precisava les fulles dels cocoters. L' | escalfor | d'aquest aire diàfan havia fos la més mínima intenció de boira, i la | són, encara, els testimonis intactes d'un pretèrit de bellesa, d' | escalfor | , de somni... Madame Tu, a desgrat d'una boca i d'un nas absolutament | en aquesta casa. Víctor. Sí, jo vaig trobar, entre vostès, l' | escalfor | d'una llar i d'una família, i no ho oblido pas, senyora Rosa. Però... | [(Rient.)] Ha, ha, ha! Sí, Júlia, sí, a l' | escalfor | de les seves mans! Una delícia! Rosa. Quin plaga! Pepe. | al fogar del bressol, i al braser enllaçada. L' | escalfor | de la llar esblavissa la llosa, com si els ulls dels | al front de Tomàs s'enfonsen una mica més. Però diu que està content; una | escalforeta | suau li puja al cap; té ganes de sentir música. Havent sopat se'n van al | voluble, que ho pot comprar tot amb els seus diners; carn que ha sentit l' | escalfor | de les mans impúdiques d'un sant amb ulleres verdes, el qual maleí el | amb un pas ràpid "per tal d'assolir una contrada on l'aire vibra amb l' | escalfor | del sol". (La Flesche 3, pàgs. 148*164.) | en amoixarlo y aconsolarlo ab la calor de sas galtas encesas per la | escalfor | del foch, res podía conseguir. Prompte uns peus pesants feren vibrar lo | de cera. Em molestava la seva mena de luciditat sense malícia, sense | escalfor | , com si fos inconscient, i encara potser més la seva bondat freda. | expectant. Vaig aclofar-me com ella, arran d'ella, i vaig sentir l' | escalfor | del seu alè. Vaig fer un gest involuntari, el noi em mirà estranyat, com | meu. Em sento la pell fresca de frescor de la nit, però, sota la pell, una | escalfor | suau. El meu amic fa bonic. Sembla un pierrot i sembla una nina. Sí, ho he | amb una abraçada llarga i estreta. Em fa posar la mà al seu pit i sento l' | escalfor | . Tot jo vibro d'esperança. És ric i poderós, aquest home. Fa el que vol. | vam entrar en reacció. Una bella xardor em muntava als pòmuls, sentia l' | escalforeta | a les conques dels ulls, l'espurneig de les meves ninetes em feia veure | com que demà arribarem a Lió... ¿Què faríem, de caminar amb la pluja? L' | escalforeta | del cafè era dolça, un consol. Al fons de la sala, sota una arcada, es | una mercè. ¡Ens crèiem tenir tant de dret a un recer i a una mica d' | escalfor | ! El foc crepitava davant la porta de la caseta baixa; la porta era | glaçats; hem vist foc de lluny i ens hem acostat a buscar una mica d' | escalfor | . L'home no contestà. Vam esperar un moment. Jo vaig tocar Josep amb el | esperava. Esperava que sortís el sol i m'escalfés; esperava dormir amb l' | escalforeta | del sol. Em sentia tan las i abatut, que dormir i reposar una estoneta | Josep se l'ha emportada de seguida, sense deixar-la refredar de la meva | escalfor | . M'he indignat. I llavors he romàs sol amb l'altra, que somreia, somreia | per la seva estreta de mà, fou un moment molt dolç. La capa, la seva | escalfor | , la seva lleugeresa tèbia, la suavitat del seu toc, confesso que era el | com coneixen, de tantes rondes com han fet. Han passat de mà en mà, i l' | escalfor | del vidre dóna pena a qui l'agafa ara, llevat dels bevedors que, encara | que tot d' un plegat, estant encara endormiscada, vaig sentir una | escalfor | estranya y que 'm molestaba. Despues, sempre mitj dormida, vaig observar | y que 'm molestaba. Despues, sempre mitj dormida, vaig observar que la | escalfó | anaba en aument y que 'l meu cap estaba com atontat... La impresió que | encalç. M'esperaves. Eres la meva dona. T'estimava. Necessitava tendresa, | escalfor | , humanitzar-me. Vaig tancar els ulls amb ganes d'oblidar-ho tot. Els meus | van callar sense mirar-se, tots dos atrets pel foc de la llar. A Cosme, l' | escalfor | i el conyac començaven a produir-li els efectes somnífers de cada nit. | bou podia ser més savi que el seu mestre, un manat de palla contenir més | escalfor | que una flassada, una finestra petita com la seva deixar passar una | es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo desfogar-se i sentir l' | escalfor | de la sang per culpa de l'escarni d'una dona. Hi havia ferotgia en els | en les seves entranyes més profundes, que, per a Adam, era | escalfor | excessiva. I Eva, dintre, oportuna, a la seva hora | aquosa, van infonent una vital potència i vital | escalfor | a la massa fluida, llençant al fons els infernals solatges, | obtingui el seu objecte estant immòbil del tot, i l' | escalfor | i la llum en rebi, com un tribut, portat amb rapidesa | el pi o avet d'escorça reïnosa i entorn escampa una | escalfor | agradívola, que supleix la del sol); el foc, a usar-lo, | amb les potes enlaire i separades; del braser encès pujava una dolça | escalfor | . Madam Hortènsia s'havia fet bucles i portava una llarga camisa d'un rosa | matar? brètol!""" "Això em deia mentre estava sol amb ella, sentint l' | escalforeta | del seu cos. Però la pàtria no em deixava en pau, la gossa rabiosa! Em | el fet de jutjar quina part hauríem d'atribuir a l'acció directa de l' | escalfor | , de la humitat, de la llum, de l'alimentació, etc., és de la màxima | l'ase, o la gallina de Guinea o el reduït poder del ren per a resistir l' | escalfor | , o el del camell per a resistir el fred, han impedit llur domesticació? | el Vell i el Nou Mons migraren cap al sud del Cercle Polar, durant l' | escalfor | lentament decreixent del període pliocènic, devien separar-se | vegades no es parla per parlar, senzillament perquè ens cal sentir l' | escalfor | de l'acompanyament d'una altra persona! Volem contacte i no tenim ni la | se l'espolsa. La presència ígnia és cada cop més imminent. I se sent una | escalforeta | com si les calderes de Pere Botero fossin allí mateix. Quan la fumerola | bona gana. Amb els pastors hi ha el ramat de bens que cerquen, també, l' | escalfor | de les flames. En alçar la vista hom veu fogueres a tots els cims de les | ara, afegí, si també admets això altre. ¿Hi ha una cosa que tu anomenes | escalfor | i una altra que anomenes fredor? Jo, si que ho admeto. ¿És precisament la | precisament la neu i el foc? Oh, no, per Zeus! Llavors, doncs, ¿l' | escalfor | és diferent del foc i la fredor és diferent de la neu? Sí. Llavors, | neu? Sí. Llavors, penso, convindràs que la neu, mentre sigui neu, si rep l' | escalfor | , mai no podrà, com havíem ja dit abans, seguir essent: el que era, neu i | abans, seguir essent: el que era, neu i calenta, ans quan se li acosti l' | escalfor | o es retirarà o quedarà destruïda. Ben cert. I el foc, de la seva banda, | no et donaria pas aquella resposta segura, la pròpia d'un ignorant, l' | escalfor | , ans una de més subtil, derivada del que hem dit ara: el foc. Ni tampoc si | Perquè no és destruiria pas ni tampoc, esperant a peu ferm, no admetria l' | escalfor | . Dius veritat. Anàlogament, penso, si el no-fred fos indestructible, quan | mai parell, ni tampoc el senar; ni el foc no serà mai fred, ni tampoc l' | escalfor | que hi ha en el foc. "¿Però què impedeix —podria objectar algú— que el | el parell, es retiren el senar i el tres. I el mateix diríem del foc, de l' | escalfor | i de totes les altres coses. ¿Oi que sí? Ben cert. Així mateix, ara, | , en un gest desolat d'imploració. "El sol! Torneu-nos el sol i la seva | escalfor | retornadora i la rialla de la seva llum! I el lliscar de la saba vivent | moure's del peu d'una estufa, un bon got de vi calent a la mà, perquè l' | escalfor | de part de fora sigui apuntalada com cal de part de dintre. I un dia em |
|