Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—criden alguns. "Grigrigric grigraigric grigri grigrigai..." Un	escamot	d'homes es precipita cap a fora l'estable, probablement a la recerca de
lentament va progressant cap a l'entrada, on encara és a temps de veure l'	escamot	que desapareix per una porta lateral. —No el trobaran —diu plàcidament al
hi ha a l'esquerra, davant per davant de la que moments abans ha envaït l'	escamot	que encara no ha reaparegut, tot i l'espontània recuperació dels
cantat —diu l'ordenança per a si mateix. L'individu, que forma part de l'	escamot	que una estona abans havia desaparegut per la porta de l'altra banda,
ben protegit pel cos sòlid de la taula. —Us heu pogut escapolir de l'	escamot	? —li diu. —Quin escamot? —Els qui us han vingut a buscar. —Se
sòlid de la taula. —Us heu pogut escapolir de l'escamot? —li diu. —Quin	escamot	? —Els qui us han vingut a buscar. —Se n'han anat, ja —explica l'
la fosca, sota la porta de la dreta per on de primer havia desaparegut l'	escamot	, filtra un raig de llum en direcció al qual s'orienta a poc a poc. Palpa
a dret que les dones ressagades van recollint sense aturar-se. El primer	escamot	, format d'homes joves i robustos que manegen els tricicles i els carrets
són plenes de dones que gemeguen i d'homes que alcen el puny, però l'	escamot	fa el seu camí sense mirar ni a dreta ni a esquerra. Una vella crida:
a la caserna s'han fet fonedissos des del primer moment i ara el petit	escamot	és davant un sergent, com indiquen les tres pistoles que li pengen de la
mou de llur costat fins al cap de mitja hora, quan es presenta un altre	escamot	de tres homes que relleven la guàrdia, i àdhuc aleshores no renuncia a
en passar per davant de les portes obertes de les sales, ell pot veure un	escamot	de dones amb bates blaves que netegen sorollosament rajols i finestres,
Entre marcials i amotinats avancen, corren —	escamots	convergents, centúries, legió— impetuosos, emulant-se
Ai, Verge del Carme, volgueu amparar-me! Tu salva, Perot, el nostre	escamot	! Prou cares parades, prou cames segades. Som homes. Al cim! Som homes.
XXIV Tant en Cintet com en Quimet no paraven de parlar dels	escamots	i que haurien de tornar a fer el soldat i tot el que calgués. Jo els vaig
el soldat i tot el que calgués. Jo els vaig dir que bé, molt bé, fer d'	escamot	bé, però que ells ja havien fet el soldat i vaig dir a en Cintet que em
a en Cintet que em deixés en Quimet tranquil, que no me l'esverés amb els	escamots	perquè prou maldecaps teníem. En Cintet va estar vuit dies sense mirar-me
me la cara. I un dia va venir a trobar-me, quin mal és, fer d'	escamot	? Jo li vaig contestar que l'escamot el fessin els altres, els que no eren
venir a trobar-me, quin mal és, fer d'escamot? Jo li vaig contestar que l'	escamot	el fessin els altres, els que no eren casats com ara ell, que jo no tenia
que no eren casats com ara ell, que jo no tenia res a dir si ell feia d'	escamot	però que en Quimet ja tenia prou feina a casa seva i que ja era massa
a fer l'exercici... I jo li vaig dir que no volia que en Quimet fos	escamot	. Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. En Quimet no veia
els diumenges marxava amb en Cintet i em penso que se n'anaven a fer d'	escamot	tal com s'havien ficat al cap. De vegades, encara es queixava de la cama
el llumet del foc, les madeixes burelles d'un petit	escamot	que a l'establia bela. El seu fill és carter dins
que els fills de ses entranyes no li pendrà ningú... I un	escamot	de llances arriba i se'ls enduu. L'ordre del rei compleixen, i
obligatòries del saló general. A més, són noies escollides d'entre l'	escamot	de dones arreplegades pels cafetons del Paral·lel i dutes des del tren
insolents comensaren á acompanyarlas, formant desseguida un d' aquells	escamots	que fan girar tots los caps y parar per un moment al indiferent vianant,
com triple acer, de pacient porfídia. Una altra part, en	escamots	i colles i amb audaç aventura, fa recerques pel món
erràtics i abandonats a llurs confuses marxes els	escamots	audaços, d'horror lívids i amb ulls esfereïts, llur sort
és l'atri de Déu), les hosts angèliques, en distints grups i en	escamots	dispersos van estendre llur camp pels corrents vívids,
tu i el Mal, el teu fill, i els teus perversos	escamots	! Promoveu allí els desoris, abans que aquesta espasa venjadora
á ran de la carena, i de la solitut, d'esquelles d'	escamots	la comalada és plena, i la cascada canta la pastoral quietut. I
d'una abacial campana; t'arriben des de 'l lluny esquelles d'	escamots	. Un velari de boira baixa de les muntanyes, i en ton cim
clavell humit; i vora una font deu esse adormit algún	escamot	de cabres selvatges. L'agulla enmiralla —una gran flor rosa; el
i sobretot les cabres salvatges o isards, en tanta manera que s'hi veien	escamots	de quaranta i cinquanta caps. Els galls i les gallines silvestres
el rei volia mitjançar-hi. La guerra —modesta, però guerra— entre els	escamots	feudals i els de la burgesia de la capital va tenir encara una
zelador tunisenc ens adverteix que van a tancar. Travessem el jardí. Un	escamot	de l'exèrcit beilical galopa dins un núvol cap a la Manuba. Els catalans
és el més odiós. I el més honrós, també. La descàrrega de l'	escamot	de botxins obeïa el crit de comanament del general facciós:
amb el sarau que's va armar en aquell districte. El batallar d'aquells	escamots	va ésser un jòc de mans col·lectiu, que va enxiquir els fets més
cultura és un calvari i esdevé un impossible. Sols resten alguns nobles	escamots	de solitaris dispersos, deixies d'antics vergers d'espiritualitat. Només
poder e hi anaren e no foren bastants de trer-los de la terra (els	escamots	d'armanyaguesos, en 1389) fins la darrera setmana del mes de març,
van i vénen. De la porta de terra n'ix un camiol. Per ell ha sortit l'	escamot	de sarraïns que ara apedrega un venerable francescà de llonga barba.
Sota les argentades salzeredes d'aquest havía passat la nit aquell	escamot	d'aventurers, morts de fam y de sòn, esperant l'hora de poderse provehir
que'ls avalotadors parlen en català, sospiten que aquests sien d'algun	escamot	de Matiners, y ab ells no hi pot voler pas tractes la vila que cada dos
amb la seva lentitud exasperant. Darrera d'ell, enjogassades, corrien un	escamot	de senyoretes i un altre escamot de flirtejadors. Repugnava al calçat
Darrera d'ell, enjogassades, corrien un escamot de senyoretes i un altre	escamot	de flirtejadors. Repugnava al calçat efímer, emblanquinat de tot just,
explicades, que m'ofrenava la torrentera humil, resseguida tan sols per	escamots	de cabres i alguna dona aplegadora d'herbes remeieres, ombra d'angoixa i
tots els pous i cisternes, ossades, i a totes les galeries subterrànies,	escamots	de malfactors. Però aqueixes impressions desagradables acaben per
la vida deu bategar-hi: enllà s'obira un llogaret, dos o tres, en reduïts	escamots	de cases apinyades; encara més enllà, veiem les grans planes que van
fretura li creixia després d'aquesta fallida, prengué a sou, l'endemà, un	escamot	de lladres, els féu amagatall prop d'una creuera i els digué: —Passarà un
que mateu l'infant. Però, mentre els lladregots esperaven, un altre	escamot	no previngut, s'acopdicià de les joies dels servents i dels vestits de

Pàgina 1 (de 19)

50 següents