Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la Riba, Torras i Bages, Balmes) i del triomf de la mentalitat de l'Hereu	Escampa	, dels ilergets. Els catalans —diu— som un poble de botiguers i
i tants casos d'hereus que malversaren el patrimoni familiar. L'hereu-	escampa	és un subproducte degenerat d'una institució eminentment social. El
si fos el començar de la pintura mateixa. Amb una prodigalitat d'"hereu	Escampa	", havia produït unes possibilitats extraordinàries de plaer "estètic"
ventre, amén; perquè jo desitjo que no es perdu mai sa nissaga de s'hereu	Escampa	. ¿Has vist, Temme, quina plugeta d'or m'ès caiguda a sa mà? —Una
L'Empordà —sento dir— és un país d'arrauxats, de tabalots, d'hereus-	escampa	, d'enfollits. I és cert. Però també ho és que hi ha, en aquest país,
constitucionals, els tabalots marcats per una força interna, els hereus-	escampa	de professió. Aquests, però, són una cosa molt diferent. 25
d'estalvis i dels instituts de previsió. Les cigales, el de l'hereu	escampa	. De tota manera, les cigales no neixen pas per generació espontània i
d'un marxant de draps. Que no tenia res de paraula de Déu i era un hereu	escampa	de poble. I burgès per a acabar-ho d'adobar. Semblantment podríem parlar
món occidental havia d'assistir astorat a un espectacle orgiàstic d'hereu	escampa	. Abans de poder assimilar un moviment ja en sorgia un altre per acabar de
De plaer no n'hi ha mai prou Tragèdia de titelles Titelles [L'Hereu	Escampa	, 24 anys. El senyor Rector, 60 anys. L'Escanyapits,
riure! [(Mentre la Mossa de l'hostal posa el got a sota l'aixeta, l'hereu	Escampa	va per abraçar-la, però ella pot desfer-se'n i li pega un revés.)
amb les passades de l'alosa i no es pot estar de somriure. Entra l'hereu	Escampa	.)] L'hereu Escampa I doncs, Masover: que empaiteu els ocells?
veure-la a prop del munt de palla, salta i corre a fer un petó a l'hereu	Escampa	.)] El Masover No s'ho val l'esglai que m'ha dat. Deixa que
Mala negada faci si no agafo el mitjot. Espera'm aquí. [(L'hereu	Escampa	entra a la casa pel balcó, obre la calaixera i roba el mitjot de la seva
Lladres! lladres! Ah mal fill, que ens has d'ésser la mort! [(L'hereu	Escampa	salta pel balcó i s'acosta corrents a l'Espigolaire.)] L'hereu
en el munt de palla i estén per damunt la cabellera d'or. L'hereu	Escampa	s'amaga darrera el paller. Entren el Masover i la Mare.)] La
[(El Masover i la Mare se'n van. Per darrera el paller surt l'hereu	Escampa	amb els ulls que li espurnen de foc.)] L'hereu Escampa On ets,
fou escolà. Però ja us en hauríeu guardat prou de tocar-lo. Ui! L'hereu	Escampa	!... El senyor Rector Aneu-vos-en, Majordona, que ens feu mal de
El sagristà treu el cap enfora i xiula amb espinguet penetrant. L'hereu	Escampa	entra embolcat en una llarga capa.)] L'hereu Escampa Tens la
La clau és al pany i la porta la majordona l'ha deixada oberta. [(L'hereu	Escampa	obre l'armari i roba tots els vasos sagrats, un piscis i unes canadelles
moment entren per un costat del carrer En Panxaprim i per l'altre l'hereu	Escampa	embolcat en la capa llarga. Es sent un tancament general de finestres.)]
l'ull, minyó, obri l'ull. En Panxaprim [(A l'hereu	Escampa	.)] Escolti, jove. Si busca la perduda, aquí hi ha un home per a donar
el cric-crec de les molles)], si no vol pendre mal, jove... [(L'hereu	Escampa	, impàvid, se'l mira amb uns ulls que li espurnen foc. En Panxaprim sent
sajulida... [(El carrer resta desert, sense altra ombra que la de l'hereu	Escampa	embolcat en la seva capa llarga. De darrera les finestres estant es sent
li facis mal, tira-li la clau, tira-lí, [(L'hereu	Escampa	es posa dos dits a la boca i esquinça l'aire amb un xiulet penetrant.)]
de mi, quina mala fila hi faria tan gras a la forca. [(L'hereu	Escampa	l'agafa per una cama i per la roba de l'esquena i el tira al mar.)]
rems, minyons. Primer hem de netejar Cala fosca de romegueres. [(L'hereu	Escampa	es fica dos dits a la boca i xiula tres vegades diferentment.)]
genoll, descarreguen la barca a corre-cuita. Quan estan llestos, l'hereu	Escampa	i l'Escanyapits salten en terra, i la barca amb el Patró i els remitgers
Si per viure s'ha de saber plorar, no sé com ha pogut viure l'hereu	Escampa	, que mai l'ha sentit plorar ningú. Però ell no és tan dolent com la gent
Els dolents surten més tard, molt més tard, oi germana? Amb l'hereu	Escampa	sempre ens trobàvem en aquesta hora. Ell em contava les seves aventures i
Vila L'Espigolaire ha parit un fill la maleïda. L'Hereu	Escampa	no la vol deixar sola a l'hospital. Diu que el Padrí va morir
humà. [(Entra un alè d'aire i apaga el llum. L'ombra de l'hereu	Escampa	embolcat en la capa llarga entra per la finestra.)] L'ombra de l'hereu
embolcat en la capa llarga entra per la finestra.)] L'ombra de l'hereu	Escampa	On tens el nostre fill, Espigolaire? L'Espigolaire Dorm.
la Monja amb un llum a la mà i la criatura al braç. L'ombra de l'hereu	Escampa	es fa més gran, més gran, tant com avança la claror, i en fer-se més
uns altres ulls que mai més veuran la claror. L'Hereu	Escampa	ronda pels entorns de l'hospital com una ombra
que el Gravat torni. L'hereu Escampa Per això venia. [(L'hereu	Escampa	truca tres cops al portal de la quadra.)] Una veu a dins de la casa Qui hi
porta no està tancada amb clau. Però al meu pis no hi entraràs. [(L'hereu	Escampa	entra a la quadra i deixa la porta ajustada. La Rossa resta a la
Rei es fa saber: Que qualsevol i qualsevulga que sàpiga on és l'hereu	Escampa	ho té de dir, i si el pot haver a les seves mans el té de lliurar al
de dalt, s'obre de bat a bat el portal de la quadra i apareix l'hereu	Escampa	amb una bossa de diners. Els ulls li espurnen de foc. Tots reculen
mentre alguns homes i dones del seguici han mantingut l'hereu	Escampa	piadosament apartat de la caixa on hi ha les despulles de la seva Mare.
qui desperta d'un somni.)] Lleva't i fuig, fill meu. [(L'hereu	Escampa	, aclofat de genolls en terra, no la sent. La gent del poble corre amunt i
Calabre talla. Damunt de la taula hi ha remenadissa d'unces d'or. L'hereu	Escampa	, embolicat en la seva capa llarga, es passeja febrosament per la banda
i els pressentiments paorosos. [(La ronda s'ha allunyat. L'hereu	Escampa	es torna a posar les pistoles a la faixa. Entra la Mossa de l'hostal.)]
Hereu. Els guardians de la ronda m'han preguntat si havia vist l'hereu	Escampa	. Diuen que esteu amagat per aquests rodals i que no us escapareu.
també. No sé què tinc... [(A reracules, cobrint-la de petons, l'hereu	Escampa	s'enduu la Mossa de l'hostal cap a la cambra d'ella. Sobtadament s'obre
encarant els fusells contra els jugadors i no s'han adonat que l'hereu	Escampa	es fiqués a la cambra de la mossa. Aquesta resta com entercada cobrint la
Ara com ara us deixareu lligar, i si cap de vosaltres no és l'hereu	Escampa	, pel que toca al vostre joc no mirarem prim. [(Els comença a lligar de
posa la llumenera damunt la taula.)] Prou el somiaré aquesta nit, l'hereu	Escampa	. El Capità Mira, si no vols tenir por, jo et faré companyia.
.)] Ep, mestre: que era del sec o de la dolça? [(L'hereu	Escampa	surt de puntetes, llença els dos fusells per la finestra i encara les
moment es senten de part de fora dues escopetades.)] La veu de l'hereu	Escampa	Ai, ai, que m'han travessat les cames. [(Tots plegats corren a la

Pàgina 1 (de 2)

50 següents