Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

distracció, una única capcinada del vell, el va castrar de soca-rel i va	escampar	des del firmament dolls de sangassa i xàfecs de semença, amb la carn i la
li atribueix. I alhora imprudent, perquè, per la seva innata inclinació a	escampar	els embulls que no l'afectaven, va revelar a Àsopos els amors ocults de
les mans o urpes d'aram. De què ens serveixen les ales d'or, si no és per	escampar	amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra
de substàncies orgàniques en descomposició, que elles mateixes	escampen	i dejecten, perquè la pèssima olor aconsegueix de sotragar i rebaixar
i la mirada és serena. El seu culte va partir, diuen, de Tricca, s'	escampava	per la Tessàlia i arrelava a Epidaure, on es conserva, gairebé intacte,
obra d'Eurípides. S'hi negaria o arribaria nedant a la costa, a	escampar	-hi una patètica llegenda i un confús temor de bèstia rabiosa? No ho
un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura que homes i folcs	escampin	i assegurin per sempre el triomf de la vida. Condueix, benèvol, les
nit, que l'emplenaven tota brillant i crepitant per totes bandes, que s'	escampaven	per camps i llogarrets, i pujaven pels vessants de la serra, i muntaven,
botons d'or s'han desclòs a la vora de les senderes, i la corretjola ha	escampat	les seves campanetes blanques i morades pels marges de les heretats. Allà
i immòbil. Una de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida,	escampava	per l'estança una feble claror. Allí damunt la taula, davant seu, hi
el poble no s'havia sentit amb l'agitació d'aquell matí quan començà a	escampar	-se'n la notícia. Santa Maria bramulà sordament en les converses de
la mà li tremola de tal manera, que el licor se li vessa per damunt i s'	escampa	per terra. Beu. Al fons s'agita la cortina... "Era un àngel, ella... La
de les seves mans. Beu, i vessa gairebé la meitat del licor, que s'	escampa	per segona vegada per sobre la taula i pel trespol. Després surt: ara
estrelles, a la naixent claredat que, com un pressentiment d'aurora, s'	escampava	per orient en una vasta extensió de cel. La lluna, ja debilitada, tocava
descobrí, molt lluny encara d'allí, vingué corrent a dir-ho, i la nova s'	escampà	veloçment per totes bandes. Amb això, no pogueren evitar que a la seva
per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen al Cel? El so s'	escampa	, es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les
a la Terra? Sonen al Cel? El so s'escampa, es multiplica en tornaveus, s'	escampa	... Tot és ple del so de les campanes. Darrera la finestra un cos humà
nuovo. Des d'aleshores fins avui, de més a més, l'"amor" s'ha	escampat	i ha arrelat també gràcies a la literatura. No recordo ara qui —un
Modugno, Paul Anka o Nat King Cole, Aznavour o Josep Guardiola, que	escampen	per les ones els residus difuminats, convertits en calderilla, de
o componia llibres per guanyar-se una petita gloriola o per defensar i	escampar	una doctrina. El fi de la seva obra no era —com vol de la seva
ascètiques, en èpoques anteriors. Però l'intent es fa, s'incrementa, s'	escampa	. Les ingerències de la medicina i de la psicoanàlisi hi contribuiran
tropes del Marroc, que desembarcarien a la Península. Al vespre la ràdio	escampava	decrets i més decrets destituint generals i llicenciant tropes. Allò era
hi ha un mort." No van parar fins que els deixaren obrir el sarcòfag i	escampar	les cendres per terra. Es donà el cas curiós que a la catedral de
desmentí enèrgicament, qualificant-lo de maniobra derrotista, d'un bulo	escampat	per una "ràdio desconeguda". Solidaridad Obrera d'avui
diverses explosions: fortes, llargues. Sembla impossible que la mort s'	escampi	en aquesta dolçor de juliol, enllà dels boscos verds i tranquils, sota
la tercera veu amb la mateixa força. —No ho sé —replica ell—. Els heu	escampat	, els heu corromput, els heu obligat a amagar-se... Calla, perquè un gran
com si els suports fossin podrits. Dalt, el corredor que segueix s'	escampa	en dos passadissos més estrets on s'obren les portes sense botons de
vacil·la un llum i ressona una cançó camperola. El sembrador deu estar	escampant	la llavor. Però ell no s'atura, prossegueix cap al primer tram d'escales,
un moment llur tasca, les grans pales clavades al fang que han començat a	escampar	sobre l'ossamenta. Un d'ells el somriu, bromeja: —Pitjant una mica,
deu haver passat alguna cosa, perquè tot d'una una sonoritat metàl·lica s'	escampa	per la sala, eixorda les orelles i anihila la veu dels oradors:
a l'escó d'una llar apagada, ennegrida i plena de cendres que s'han anat	escampant	àdhuc pel terra de l'habitació. Tots tres estan inclinats sobre uns
amb un altre to de veu, on ara ja no hi ha rastres d'humilitat, declara: —	Escampar	aquest concepte... Què dic? Admetre la sola possibilitat d'aquest
seminals que es precipiten al carrer on l'aire, bla i amorós, les	escampa	en direcció al riu. Després hi ha una extensió de camps vorejats per
la mare... Els carrets trontollen pels rocs, disparats a una marxa folla,	escampen	objectes a tort i a dret que les dones ressagades van recollint sense
s'estavella contra les lloses, on els peus dels homes el trepitgen i l'	escampen	. L'oficial i els soldats que els han menat a la caserna s'han fet
s'adona de la dona i corre, sol·lícit, entre onades de greix que s'	escampen	per tots costats—. Heu caigut, potser? —S'ha trasbalsat —explica ell—,
Eudòxia, adoptà la seva doctrina i des d'aquell moment l'heretgia es va	escampar	molt de pressa. Eusebi, bisbe de Dorilea i Flavià, patriarca de
la remor minva un moment, retorna i s'acreix en tot de vibracions que s'	escampen	pel paviment i despleguen ressons de façana a façana. El carreró és fosc
grisos, pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau	escampa	una claror somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just permet
cap per avall i en salten potser una dotzena de menudes cartolines que s'	escampen	per la taula, revelant rostres patibularis d'homes i dones. —La
visible un clot en el terra. —Ho guardo aquí. Només cal posar-hi la llosa,	escampar	-hi la terra i petjar-la una mica. Cal que ho sàpigues perquè ignorem què
—Enllestiu? —Ja acabem. El doble senyal, oi? —pregunta l'home, començant a	escampar	la terra amb la col·laboració del xicot. —Sí. —I de cara a ell, que
que menen dalt, totes proveïdes de grans aparells polvoritzadors que	escampen	un líquid fragant de taronja, i ells s'aturen un moment a mirar-les des
i incolor, els fa vestir una mena d'uniformes de plàstic sobre els quals	escampen	un altre líquid més feixuc que queda suspès en forma de gotetes. La
i cau de nou com si hagués perdut els cables. En arribar a baix tothom s'	escampa	cap a les cinc portes que menen als cinc quiròfans, numerats, i ell
de motes verdes. La feina de les noies era llavors de buscar les garbes	escampades	el dia abans i posar-les a l'abast dels plantadors, perquè ells no
d'alba. He contemplat des d'aquí el sol ixent —vermell de mercromina	escampant	les seves nafres pel cel pàl·lid encara— i l'he vist pujar, turgent i
Només que quatre núvols —quatre taques precises de sang fresca— s'	escampaven	per l'horitzó. Se n'acabava d'anar una goleta cap a les Tubuai —que
blancs, hi han plantat la bandera. Primer hi han enviat els missioners a	escampar	l'aigua beneita; després hi va l'explotador amb les xurriaques. Llegiu el
ports!) de les illes. En un mes veureu com la taca d'oli dels xinesos s'ha	escampat	i veureu els límits que aquesta taca presentava un mes abans; precisament

Pàgina 1 (de 91)

50 següents