×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escandalitzar |
Freqüència total: 602 |
CTILC1 |
"I el teu pare i la teva mare, la família, t'ho comporten?", s' | escandalitzava | el laboriós i metòdic senyor. "Mulós", badallava, lapidari, el | i unes eugues de pura sang, ve-li aquí." El comentari desavinent | escandalitzava | Pulcre Trompel·li, però prosseguia, impertèrrit, la lliçó: "La Nyx va | oblidant-se de l'ultratge. I això no obstant, ara Quim Bisa, ell mateix | escandalitzat | sens dubte —també ell— per la seva última fugida, havia acudit a veure'l | milles. Tino Costa, a partir d'aleshores, començà aquella vida que anà | escandalitzant | el poble progressivament. A l'hivern una colla de caçadors se n'anaven | idees molt assenyades sobre el problema. Idees que, no cal dir-ho, han | escandalitzat | discretament aquelles honorables persones que s'inscriuen en el ram de la | de missioners. La sensibilitat occidental i cristiana s'esborrona i s' | escandalitza | en observar la rudesa primitiva dels mètodes. No hi té dret a més. Perquè | castellà mirava d'insinuar. Vull suposar que un Mateo Alemán no s'hauria | escandalitzat | de llegir un llibre de Henry Miller —un dels /Tròpics\—, i no | i trobava gust a fer riure la gent amb les vergonyes de la seva llar i a | escandalitzar | les veïnes parlant-los de les borratxeres del marit. Miquel de la Rutlla, | fer o que els tocarà fer dintre el món d'estisoretes de la colònia. S' | escandalitzen | aquí dels sodomites, però els ve de gust que aquests xicots desaprensius | una altra espècie zoològica, i així com la persona més orgullosa no s' | escandalitza | de tenir tractes amb un moix, així tampoc no es pot escandalitzar de | no s'escandalitza de tenir tractes amb un moix, així tampoc no es pot | escandalitzar | de tractar amb una poetessa baldament s'anomeni Cohen. N'Aina ho sabia, i | ses meves filles: "Voltres em cuidareu com una mare", deia. Jo em vaig | escandalitzar | , m'hi vaig oposar rotundament: "Tu tens una neboda", li vaig dir, "i | Per poder-se rodejar d'una cort nombrosa, admetia persones que s'hauria | escandalitzat | de veure a can Collera o a can Torresaura. Quan Aina Cohen encara no era | de maragda... ¡Que gran és Déu en els seus misteris inescrutables! ¿T' | escandalitzes | ? Don Enric rigué com un noi: —¡Poeta! ¡Llunàtic! —M'emociona que siguin | era estimat i respectat per aquelles devotes senyores, que, obligades a | escandalitzar | -se, projectaven, per un procés freudià, el seu horror sobre Mme. Tassin, | intimitat, devia ser insuportable. I la pagesia salvatge no es limitava a | escandalitzar | -se interiorment per aquella convivència irregular i pels vestits | confortables i pistes de tenis. Una parella com Mme. Sand i Chopin ja no | escandalitzaria | Valldemossa, si pagava bé. El propi barri antic permet de tard en tard | no per manca d'intel·ligència, sinó per excés de por. Era jueva: s' | escandalitzava | de les obres dels psicòlegs moderns, que disculpen totes les debilitats | a baixar les escales, acompanyats d'unes rialles en sordina per no | escandalitzar | els veïns, Bobby, Marta, Gisèle, el Baró de Foixà, Ernest Montagut i Pep | el seu lloc, les seves burles i la seva manera de parlar desaprensiva, | escandalitzaren | un sector de les relacions dels Comtes de Sallent, i començà a córrer la | li havia sortit la intransigència de casta. Aquesta senyora que de jove | escandalitzava | pel seu gest democràtic i una punta esqueixat, en adonar-se del | del seu Picasso. La tela representava un adolescent nu i esprimatxat, que | escandalitzava | força senyores entrants a la casa. Hortènsia el tenia en el lloc més | deia totes les mentides que s'han de dir a fi i efecte de quedar bé i no | escandalitzar | la família. El darrer any d'ésser al col·legi, es podia assegurar ja que | ; què faries tu, l'hi deixaries? —Em penso que ja és prou grandet; si s' | escandalitza | pitjor per ell... —És que no ho dic per ell, ho dic per mi, perquè imagina | bons senyors que mirava a la pantalla com mataven homes de debò es devia | escandalitzar | i devia enviar les noietes al llit...! I allò no és pas "contra | les quals ridiculitzava molt graciosament. Les seves facècies, que m' | escandalitzaven | , feien esclatar la rialla a la mare i a la tia. Hi havia dies en què | que jo no havia estat mai en cap, que mai no havia posseït cap dona, s' | escandalitzà | de la meva innocència. Em va tenir per un infeliç i no es va estar de | i templadota, o animosa i alegre; potser no és curta de llengua, ni s' | escandalitza | massa de paraulotes, acudits i contalles de color. O bé la filla de la | dona és vella i està voltada dels seus fills i dels seus néts. Podeu | escandalitzar | -vos, tapar-vos les orelles. Si el sofriment ens pogués sobreviure, no en | hem vingut aquí pel carbó? —El carbó és una excusa, perquè la gent no s' | escandalitzi | . Perquè ens prenguin per uns empresaris seriosos i no ens rebin a cops de | Això és el triomf de les forces infernals però ningú no sembla | escandalitzar | -se'n, ans al contrari. Quan la foguera comença a cremar de valent, sants | forts —i valgui el vocabulari clàssic— no abunden. Seria inadequat | escandalitzar | -se, i injust, insinuar acusacions de superxeria. Un examen fred de l'afer | transcorregut el termini de permís... La idea, exposada així, podrà | escandalitzar | més d'un lector, i en tot cas, no deixa de suggerir malicioses sospites | Cal haver desitjat cridar llibertat i no haver-ho cridat de por d' | escandalitzar | els companys. Cal haver-se deixat encisar per les realitzacions de la | han fet els ulls grossos i han participat en aquell festí i que ara s' | escandalitzarien | que polítics no republicans reprenguessin diàlegs amb el poder, en bé de | o d'esbardissar-lo, o de fer flonja la terra endurida. Ens hauria d' | escandalitzar | més que Jesús pregués, clamés, plorés, supliqués, s'adrecés al Pare amb | li feia, d'haver-lo perdut, sortia am bata de plecs volants, acabant d' | escandalisar | , i tant ella romantisava i tant els altres terrejaven, que les idees que | lo qu'ella matexa ha preferit.— Aquesta conclusió, tan racional, | escandalisà | a les dues adversaries y'm feu riure de bona gana a mi, qu'admirava | veia perdut. Feien tantes ximpleries i tantes postures, que la minyona s' | escandalitzava | cada dos per tres. —Ai Reina! Quines senyoretes! Tan grans, sembla que no | inquietuds de l'experiència. Un poeta entre els doctes. Senyors, no us | escandalitzeu | massa. El mateix daler de saber, la pruïja d'explicar-nos, oscil·la entre | sense cortinetes: una indecència! Un hom no hi pot passar al davant sense | escandalitzar | -se. Aquí no som sants i això no és una església, certament, però si algú | més ben enginyat al món. Déu ens guard que ens veiéssim tals com som! Ens | escandalitzaríem | , i tornaríem més dolents. Qui no ho sap que l'exemple és encomanadís i | per sempre més! I ai de qui destapa els ruscos de Crist, ai de qui | escandalitza | , ai de qui acusa, ai de qui no perdona! Ai també de l'hipòcrita, que es | , però portant el seu fill de la mà amb arrogància. I jo, què us diré? — | escandalitzeu | -vos si voleu— hauria volgut ésser l'amiga de Turei "la Cortesana". La | pensant com podrien fer-lo servir de banyera i receptacle d'amor sense | escandalitzar | la casta tafaneria dels veïns. La noia no tenia cap moble; les | d'aquell sant baró, digué el metge, que en diagnosticar-li el mal s' | escandalitzà | feroçment, atribuïnt-lo a haver begut una cervesa fresca bo i acalorat? | necessària per no poder-se constituir defensors d'atemptats que | escandalitzaven | ço que el nostre heroi anomena la culta Europa, i ferien tots els | visitar a don Francisco Giner, per qui duia una carta, En Fabié es va | escandalitzar | . --/Cómo, quiere usted ir a ver aquellos del obelisco!\ Aquells | diners del món fer traïció a la Soledat, ni prendre-li l'amic. Em dol d' | escandalitzar | el lector entenimentat, en dir que per al nostre Tomàs de Bajalta aquells | què traslladar la seva germana a terres estranyes? Per què exposar-se a | escandalitzar | -la, cas que interpretés malament, com tanta gent feia, la seva amistat |
|