×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escanyar |
Freqüència total: 640 |
CTILC1 |
-se de seguida, no pas xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d' | escanyar | -se, perquè em balla pel cap que la poma era d'or." "D'or? | entorn dels cossos, els premien, els esclafaven, els destrossaven i | escanyaven | el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que bé!", s'extasiava | atenció, amb minuciosa cura —plorant em ric de mi—, el llaç que m'ha d' | escanyar | , aquest groguenc o aquest vermell, sense estrenar, de seda resistent, de | dolorosa, hauria tret sa filla per sempre de la casa paterna, o l'hauria | escanyada | entre les seves mans. Un destí tràgic semblava pesar sobre aquest home de | Sentia un desig violent de recular, d'agafar pel coll aquella dona, d' | escanyar | -la. En lloc d'això, Tino Costa apressà el pas novament fugint d'aquell | de família de navegants i d'aventurers, va a barallar-se amb el destí i a | escanyar | -se probablement. —Voyez, c'est la vie! —va repetint, molt | potents, de pòmul expansiu i de cabellera negríssima, encara no l'han | escanyada | del tot, i encara respira per una escletxa. Al costat de la societat | verda flonjor de Borabora. Mari és tota la llegenda tenebrosa dels maoris | escanyada | per la colonització. Però només ho és un moment: quan ha perdut el | fàbrica.)] Quina angúnia! [(Passeja nerviós.)] Si jo manés, | escanyaria | totes les sirenes. [(A Amèlia, que el mira estranyada.)] No et | hora, les genives em couen de tanta set. /Musclo\ Un que s' | escanya | si no corres, Maurici. [(Maurici entra a la taverna.)] | rebre del carpó. Però després vam cantar com si tal cosa, i vam tornar a | escanyar | les copes, i em sembla que al sortir encara cantàvem. Jo veia quatre | Aleshores semblants coses acostuma d'afegir: "Demà | escanyaràs | un frare, aquell que de bon matí sol anâ a la Font | feina, i el senyor que l'havia encarregada li havia sortit jueu i l'havia | escanyat | i en Quimet per treure-se'l de sobre li havia cobrat perdent-hi. I el mal | Estava enrabiat perquè jo no estava enrabiada amb el senyor que l'havia | escanyat | . I com que no em volia enrabiar, el vaig deixar sol. Em vaig pentinar i | de mi que estava no vaig poder saber de qui era la veu, ha estat a punt d' | escanyar | -lo. Així que vaig poder respirar vaig sentir un plor i la llevadora tenia | ja sabia la història per l'adroguera de sota. Diu que vas estar a punt d' | escanyar | -lo? En Quimet estava molt amoïnat i rondinava, la feina per mi, he de fer | dir que el seu avi també l'havia tingut i que, a la nit, mentre roncava, s' | escanyava | i tossia perquè el cuc li treia el cap per la boca. Després vam pujar al | i vaig estrènyer i ell va dir, ¿què fas?, i jo li vaig dir, t' | escanyo | . I quan vaig acabar el ball amb el meu fill, el collaret de perles de | Tomàs de Lloberola, volgué tossir, congestionadíssim, però s'ennuegà, s' | escanyà | materialment; d'una manera convulsiva arrapà les mans als braços de fusta | orangutanesca, saltant al coll d'aquesta criatura cínica, intentant | escanyar | -lo, intentant fer alguna cosa —alguna cosa d'home—; però una supuració de | una mica sàdics. L'altre fenomen ple de força sensual consisteix a | escanyar | dintre d'un mateix les reminiscències de temor o de pietat, tot el | feien comèdia a part, o es triaven una xicota per a tres i reien fins a | escanyar | -se; altres se n'anaven sota els arbres a fumar. En la sala més petita hi | íntimes els explicà una història de caserna, sense esporgar; les dames s' | escanyaven | de riure. La Marquesa de Lió, que no el desamparava, digué: —¡Ay, | tan vaga, tan d'un altre clima, que Teodora va cloure els llavis, va | escanyar | el seu somriure permanent i va girar els ulls a una altra banda. Al Comte | xicot, però no tant. Aleshores s'adonava que malgrat el seu desig d' | escanyar | el sentimentalisme, ella estimava Pat, ella creia una mica en aquell | diàlegs amb la seva consciència, Bobby volia justificar Maria Lluïsa i | escanyar | els dubtes. Però un vespre, a la terrassa del "Colon", s'esdevingué un | casada; i no ha de ser per a tu; abans jo et faria malbé la cara; t' | escanyaria | . —I és per això que m'has fet tot el mal? —la increpa Laura, endurida | mitjà de l'arc i de les fletxes—, l'altra no sagnant —les àligues seran | escanyades | sense efusió de sang—; l'una, que consisteix en una conjunció pròxima del | els nervis; la gelosia covava rancuniosa al pit. "Quan vindrà l' | escanyaré | !" —em deia.— Però així que apareixia, de vegades més tard de mitjanit, em | fallides per la sensualitat. Sentia reblada al meu coll l'argolla que | escanya | qui es fa esclau del plaer i per moments em creia que m'ofegava. Cada | mort. Tenia tota la cara morada, les faccions tivants, com si l'haguessin | escanyat | . Durant molt de temps, quan anava a dormir, se m'apareixia la imatge, no | homes, i únicament a ells, que competeix de respectar-li la vida o d' | escanyar | -lo. Egist [(el mira)]. —Escanyar-lo?... Molt bé. | respectar-li la vida o d'escanyar-lo. Egist [(el mira)]. — | Escanyar | -lo?... Molt bé. Suposo que t'obeiré. Però no diguis res més ni et quedis | lloro: "Canavaro! Canavaro!", no et vénen ganes d'engrapar-lo pel coll i | escanyar | -lo? Ja és hora que li ensenyis de cridar: "Zorbàs! Zorbàs!" —Bah | tapant-se les orelles amb les seves grans urpes—. Per què vols que l' | escanyi | ?, digues. M'encanta sentir-lo cridar el nom que dius. A la nit, la | vaig adonar-me que el crit no m'havia sortit de la gorja. La por havia | escanyat | la meva veu. Em vaig avergonyir. Vaig fer un pas enrera, estenent el | escoltava, escoltava delerosa. Es va treure del coll la cinteta, que l' | escanyava | , i deixà lliures les arrugues. Callava, somreia. Veies que el seu | ! —Què era el tret de pistola? Han matat algú? Va, monjo, parla o t' | escanyo | ! El mentó del monjo tremolava. Mirà al seu voltant: el pati desert, les | el pes polític passa de Ciutadella a Maó. I com si una anella que | escanyava | el desenvolupament urbà fos trencada de sobte, s'inicia una subversió | plorava, i vinga anar bevent per distreure's de la meva filial ausència i | escanyava | a tot Sant Celoni per a enviar-me una pensió, que se l'arrencava del | Crideu-nos de reixes endintre. Deshonreu a tres pares de família. | Escanyeu | -nos. Doneu-nos garrot o deixeu-nos anar amb el cap alt; però compteu que | macarronables, que faci societat anònima amb una senyora Celestina, que | escanyi | als treballadors, que escanyi tot el que vulgui, tot això és vida | anònima amb una senyora Celestina, que escanyi als treballadors, que | escanyi | tot el que vulgui, tot això és vida privada, és el Sagrat de la Llar, és | n'era un d'ells i dels millors, i fins l'obrer va brindar per l'amo que no | escanya | al poble, i també aquest amo era jo. Mentrestant, a la part de fòra, el | mullats, i l'alça i la baixa, i la jugada bruta; tots els tècnics d' | escanyar | el desvalgut i explotar la fam i defraudar de la soldada justa qui no és | el dret i la justícia, tots els cappares d'Europa deixaren tòrcer l'un i | escanyar | l'altra, refiats que el llop s'acontentaria de ser gos de presa al servei | del cap els ulls sangonosos. I bordava tant fort i seguit, que cuidava | escanyar | -se. "—Què és aquesta franquesa? —semblava dir-me—. Quin os hem | no pot donar-li el seu socors i aquell home que la defensés ha estat | escanyat | traïdorament sobre un llit de draps i palla". Quan baixa la cortina i | desesperació. La primera intenció que varen tenir diu que va esser la d' | escanyar | al guia que ls havia dut allí dintre. La segona va esser la de cuidar-lo, | la burgesia. Els obrers, decebuts, s'entornaren a casa. La revolució fou | escanyada | i el feixisme trobà, al fi, el camp abonat per al seu espandiment. |
|