 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escanyolit |
Freqüència total: 175 |
CTILC1 |
| Tria el que vulguis. [(Xela seu.)] /Xela\ Tu, | escanyolit | ! /Maurici\. [(Des de dins.)] Hola, balena! /Xela\ | | No? /Maria\ Gastava poc. Després, portava un nus | escanyolit | . [(Assenyalant la corbata.)] No era un xicot del dia. Imagina't: li | | culleres plenes de menjar a la boca, amb un nen que els havia sortit | escanyolit | de tant que s'havien pogut mirar a fer-lo... I encara, al terrat, hi havia | | un home escardalenc i magristó que va parlar-me amb una veu de coll | escanyolida | i sacsejada com si tingués un embús a la gorja que li dificultés | | a la colla intel·lectual que el tenia per capità. Amb aquella veu | escanyolida | i acompanyada d'estossegaments em llegia, tot cloent el puny i | | el nou instint i aquesta nova força." Li va respondre l'Ombra | escanyolida | : "Vés on el Fat i el teu impuls et menin. No aniré | | com mirem un cavall que volem comprar. ""Tu també; no sembles pas un | escanyolit | —em va fer—. Tens unes dents sòlides, grans mostatxos, espatlla ampla, | | anem així, amb la pastora? —A Er —respongué, tot estossegant, amb una veu | escanyolida | —. A Er —hagué de repetir—. A Cerdanya. Jo som el pastor d'Er. | | dels mol·luscs de les aigües salades de la Bàltica, o que les plantes | escanyolides | dels cims alpins, o que l'atapeïda forra d'un animal del nord llunyà no | | alt i aparatós, on cal suposar que en Cametes descansà la seva còrpora | escanyolida | . Davant el llit hi ha dues petites poltrones folrades amb la mateixa roba | | com aixecada per un dit de jonc: Vivia en un orfelinat una nena lletja, | escanyolida | i trista, els rars costums de la qual mantenien separada de les seves | | de figura femenina que l'última generació va fer seu. El seu cos prim, | escanyolit | , llis, arribà a convertir-se en paradigma i les revistes gràfiques el | | a la gràcia dels últims temps dels mirinyacs i de les perruques, una mica | escanyolida | i posturera. Venturós qui té la sort de néixer, de pujar i de viure en la | | sant baró.— Li féu deixar la tassa de cafè, li va treure un llacet | escanyolit | que duia al voltant del coll, i començà a fer un nus magnífic, mentre en | | o caduc, li enviava misteriosos afluents. Envers ella anaven el fum | escanyolit | dels masets i l'enorme encenall del fum dels vapors. Les bromes li feien | | bèsties, reunides vora les últimes basses i a les riberes dels rius, ja | escanyolits | , van a pasturar a aquests herbeis novells. El caçador té llavors una de | | consol de la terra frescal. Estigueren uns minuts a l'ombra d'uns verns | escanyolits | ; el menut, al costat de la molinera i l'oca al costat del menut, ajocada | | picar-me la xicota? Salvador Rumbell s'estigué una estona xuclant el seu | escanyolit | cigar amb tota la força, mirant Arnau amb els ulls mig clucs. —No ho puc | | això del problema feminista son contes i rondalles o be que és el fruit | escanyolit | d'alguna ment turbada. No, senyores i senyors: el problema feminista no | | que feia l'Agneta eren ben certes: que l'hereu Turell, ja una mica | escanyolit | de cos, era curtet d'ànima, que la casa era petita i a l'Agneta li | | sobre el cel blau una graciosa corba. A cada cantonada hi ha un negre | escanyolit | , d'armilla i botins blancs, que fuma amb boquilla llarga. Podeu | | de la ciutat a la terra a través d'un panorama de fàbriques i d'arbres | escanyolits | dibuixats sobre un cel opac. De tota manera, el millor que es pot fer a | | fermmatta de tiple lleugera—. La meva veu! Sí; la seva veu de femella | escanyolida | , la seva maleïda veu que fa riure tothom. I pensar que ell és un home | | entremig d'una muntanya de coixins i de mitja dotzena de gossos lletjos i | escanyolits | . Com que m'invità a seure al seu costat i la massa dels gossos m'ho | | Ell, però, sempre tenia taleia de tirar cap al Pincio; aquelles feres | escanyolides | li recordaven el nostre parc barceloní. Aquests esplais i passejades no | | anomenada, aficionats al vi bo i a la carteta. Macies era un vell petit i | escanyolit | , de galta xuclada, molt devastat de dentadura, que fumava la pipa amb un | | Es fa tirar, avui, a la llarga, per dos cavallets irrisoris, flacs, | escanyolits | . Per baixar del carruatge es fa passar el ventre de gairell per | | estalviar. A l'estació de França, un faetó de vidres tirat per un cavall | escanyolit | ens transporta tota la família fins al pis del carrer de Mallorca | | senyor. Poeta noucentista... —Magnífic! Segui... És un homenic reduït, | escanyolit | , pàl·lid, amb una veu prima i esbalaïda, un front enorme com si hi | | els premis. Anar al copo és un dels ideals del país, i com més | escanyolida | i pàl·lida és una persona més pretensions de copar-ho tot | | que hom transporta, com un pes mort, anys i anys. Una senyoreta prima i | escanyolida | , estudianta de Farmàcia, em diu, davant de l'estàtua de Ramon Llull al | | Mentre no hi hagi més que una literatura de diumenge a la tarda, | escanyolida | i precària, una literatura feta a estones perdudes —les estones que | | més dramàtic donada la situació en què ens trobàvem. Era un xicot prim i | escanyolit | , amb una cara lleugerament de cabra, els cabells negres arrissats, que | | sota el barnús vermell eren vermelles, amples, quadrades. Que n'era, d' | escanyolit | , jo!: també dins el mirall, esborrat ara sí, ara no, pel cap d'en | | els camps i els fanals sense cases amb la claror enlaire i els horts | escanyolits | amb les fulles de les cols menjades per les erugues i amb les rudes | | i hores de quiet aguait, i tot per un ratolí escardalenc o una sargantana | escanyolida | ; o el que un mateix es furta a la cuina a riscos del cop d'escombra o de | | la mà estesa damunt d'una paret, i damunt d'una taula, i damunt d'un cos | escanyolit | i tebió, estenallat a terra. Cada vegada En Joan sentí com si l'ànima se | | fredolic (cp. fredeluc), grandolàs, herbolari, hortolà, begoleig, | escanyolit | , escapolir-se. Al. Apegalós. All. Agafallós, | | espontània de la veu. Sovint aquesta es manifestarà en dèbil filet | escanyolit | a les poques setmanes d'escola i llavors es va arrodonint i reforçant per | | serà talment postissa i superficial o al menys devindrà tan feble i | escanyolida | que de segur no en quedarà gairebé res en la època post-escolar, que és | | arribar la canícula reapereixien, cada any, la dona voluminosa i l'home | escanyolit | , de cames peludes, banyant-se en una bujola amb sengles carabasses al | | oncle! Un tal Lamoneda (nebot del doctor Gallifa per part de mare), alt i | escanyolit | , amb la cara plena de barbs i de grans d'adolescència. No li acabava de | | tenia una trentena d'anys i encara s'arrossegava per la Universitat... | Escanyolit | , amb la mirada de murri que solen fer els perfectes infeliços. Si m'hi | | cor més generós! Doncs així mateix la nostra llengua: bruta, magristona, | escanyolida | , abandonada... Nodriu-la, sanegeu-la, i veureu quin goig que fa! Per això | | trenquen, llamp els ferís!, llamp els ferís! el gaig: és molt | escanyolit | , i això li prové d'una maledicció de la Mare de Déu, "gaig ets, gaig | | la dona la figura antiestètica d'una carbassa amb una cintura ridícula i | escanyolida | . Mes malgrat haver passat aquesta moda, no procurem pas tant com hauríem | | perquè, a despit de posar-hi el coll, no aconseguiren altra cosa que un | escanyolidíssim | i impotent Lluís de Soler i de Riber, que, encara que triés per al seu | | sort, l'any 1731, en virtut de la mort sense successió del seu | escanyolit | parent Lluís de Soler i de Riber, d'heretar, sense que li'n manqui una | | propi cognom. Antoni de Llinàs i de Lapeyra, en acceptar la fortuna de l' | escanyolit | Soler, que per dret li pertocava, com a únic successor legítim del besavi | | és tot, des de l'arquitectura màxima del Gran Canal, fins al canalet | escanyolit | i negre, amb quatre sospirs i amb una rata morta. I el que sobta és que |
|
