DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escanyolit A 175 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escanyolit Freqüència total:  175 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tria el que vulguis. [(Xela seu.)] /Xela\ Tu, escanyolit! /Maurici\. [(Des de dins.)] Hola, balena! /Xela\
No? /Maria\ Gastava poc. Després, portava un nus escanyolit. [(Assenyalant la corbata.)] No era un xicot del dia. Imagina't: li
culleres plenes de menjar a la boca, amb un nen que els havia sortit escanyolit de tant que s'havien pogut mirar a fer-lo... I encara, al terrat, hi havia
un home escardalenc i magristó que va parlar-me amb una veu de coll escanyolida i sacsejada com si tingués un embús a la gorja que li dificultés
a la colla intel·lectual que el tenia per capità. Amb aquella veu escanyolida i acompanyada d'estossegaments em llegia, tot cloent el puny i
el nou instint i aquesta nova força." Li va respondre l'Ombra escanyolida: "Vés on el Fat i el teu impuls et menin. No aniré
com mirem un cavall que volem comprar. ""Tu també; no sembles pas un escanyolit —em va fer—. Tens unes dents sòlides, grans mostatxos, espatlla ampla,
anem així, amb la pastora? —A Er —respongué, tot estossegant, amb una veu escanyolida—. A Er —hagué de repetir—. A Cerdanya. Jo som el pastor d'Er.
dels mol·luscs de les aigües salades de la Bàltica, o que les plantes escanyolides dels cims alpins, o que l'atapeïda forra d'un animal del nord llunyà no
alt i aparatós, on cal suposar que en Cametes descansà la seva còrpora escanyolida. Davant el llit hi ha dues petites poltrones folrades amb la mateixa roba
com aixecada per un dit de jonc: Vivia en un orfelinat una nena lletja, escanyolida i trista, els rars costums de la qual mantenien separada de les seves
de figura femenina que l'última generació va fer seu. El seu cos prim, escanyolit, llis, arribà a convertir-se en paradigma i les revistes gràfiques el
a la gràcia dels últims temps dels mirinyacs i de les perruques, una mica escanyolida i posturera. Venturós qui té la sort de néixer, de pujar i de viure en la
sant baró.— Li féu deixar la tassa de cafè, li va treure un llacet escanyolit que duia al voltant del coll, i començà a fer un nus magnífic, mentre en
o caduc, li enviava misteriosos afluents. Envers ella anaven el fum escanyolit dels masets i l'enorme encenall del fum dels vapors. Les bromes li feien
bèsties, reunides vora les últimes basses i a les riberes dels rius, ja escanyolits, van a pasturar a aquests herbeis novells. El caçador té llavors una de
consol de la terra frescal. Estigueren uns minuts a l'ombra d'uns verns escanyolits; el menut, al costat de la molinera i l'oca al costat del menut, ajocada
picar-me la xicota? Salvador Rumbell s'estigué una estona xuclant el seu escanyolit cigar amb tota la força, mirant Arnau amb els ulls mig clucs. —No ho puc
això del problema feminista son contes i rondalles o be que és el fruit escanyolit d'alguna ment turbada. No, senyores i senyors: el problema feminista no
que feia l'Agneta eren ben certes: que l'hereu Turell, ja una mica escanyolit de cos, era curtet d'ànima, que la casa era petita i a l'Agneta li
sobre el cel blau una graciosa corba. A cada cantonada hi ha un negre escanyolit, d'armilla i botins blancs, que fuma amb boquilla llarga. Podeu
de la ciutat a la terra a través d'un panorama de fàbriques i d'arbres escanyolits dibuixats sobre un cel opac. De tota manera, el millor que es pot fer a
fermmatta de tiple lleugera—. La meva veu! Sí; la seva veu de femella escanyolida, la seva maleïda veu que fa riure tothom. I pensar que ell és un home
entremig d'una muntanya de coixins i de mitja dotzena de gossos lletjos i escanyolits. Com que m'invità a seure al seu costat i la massa dels gossos m'ho
Ell, però, sempre tenia taleia de tirar cap al Pincio; aquelles feres escanyolides li recordaven el nostre parc barceloní. Aquests esplais i passejades no
anomenada, aficionats al vi bo i a la carteta. Macies era un vell petit i escanyolit, de galta xuclada, molt devastat de dentadura, que fumava la pipa amb un
Es fa tirar, avui, a la llarga, per dos cavallets irrisoris, flacs, escanyolits. Per baixar del carruatge es fa passar el ventre de gairell per
estalviar. A l'estació de França, un faetó de vidres tirat per un cavall escanyolit ens transporta tota la família fins al pis del carrer de Mallorca
senyor. Poeta noucentista... —Magnífic! Segui... És un homenic reduït, escanyolit, pàl·lid, amb una veu prima i esbalaïda, un front enorme com si hi
els premis. Anar al copo és un dels ideals del país, i com més escanyolida i pàl·lida és una persona més pretensions de copar-ho tot
que hom transporta, com un pes mort, anys i anys. Una senyoreta prima i escanyolida, estudianta de Farmàcia, em diu, davant de l'estàtua de Ramon Llull al
Mentre no hi hagi més que una literatura de diumenge a la tarda, escanyolida i precària, una literatura feta a estones perdudes —les estones que
més dramàtic donada la situació en què ens trobàvem. Era un xicot prim i escanyolit, amb una cara lleugerament de cabra, els cabells negres arrissats, que
sota el barnús vermell eren vermelles, amples, quadrades. Que n'era, d'escanyolit, jo!: també dins el mirall, esborrat ara sí, ara no, pel cap d'en
els camps i els fanals sense cases amb la claror enlaire i els horts escanyolits amb les fulles de les cols menjades per les erugues i amb les rudes
i hores de quiet aguait, i tot per un ratolí escardalenc o una sargantana escanyolida; o el que un mateix es furta a la cuina a riscos del cop d'escombra o de
la mà estesa damunt d'una paret, i damunt d'una taula, i damunt d'un cos escanyolit i tebió, estenallat a terra. Cada vegada En Joan sentí com si l'ànima se
fredolic (cp. fredeluc), grandolàs, herbolari, hortolà, begoleig, escanyolit, escapolir-se. Al. Apegalós. All. Agafallós,
espontània de la veu. Sovint aquesta es manifestarà en dèbil filet escanyolit a les poques setmanes d'escola i llavors es va arrodonint i reforçant per
serà talment postissa i superficial o al menys devindrà tan feble i escanyolida que de segur no en quedarà gairebé res en la època post-escolar, que és
arribar la canícula reapereixien, cada any, la dona voluminosa i l'home escanyolit, de cames peludes, banyant-se en una bujola amb sengles carabasses al
oncle! Un tal Lamoneda (nebot del doctor Gallifa per part de mare), alt i escanyolit, amb la cara plena de barbs i de grans d'adolescència. No li acabava de
tenia una trentena d'anys i encara s'arrossegava per la Universitat... Escanyolit, amb la mirada de murri que solen fer els perfectes infeliços. Si m'hi
cor més generós! Doncs així mateix la nostra llengua: bruta, magristona, escanyolida, abandonada... Nodriu-la, sanegeu-la, i veureu quin goig que fa! Per això
trenquen, llamp els ferís!, llamp els ferís! el gaig: és molt escanyolit, i això li prové d'una maledicció de la Mare de Déu, "gaig ets, gaig
la dona la figura antiestètica d'una carbassa amb una cintura ridícula i escanyolida. Mes malgrat haver passat aquesta moda, no procurem pas tant com hauríem
perquè, a despit de posar-hi el coll, no aconseguiren altra cosa que un escanyolidíssim i impotent Lluís de Soler i de Riber, que, encara que triés per al seu
sort, l'any 1731, en virtut de la mort sense successió del seu escanyolit parent Lluís de Soler i de Riber, d'heretar, sense que li'n manqui una
propi cognom. Antoni de Llinàs i de Lapeyra, en acceptar la fortuna de l'escanyolit Soler, que per dret li pertocava, com a únic successor legítim del besavi
és tot, des de l'arquitectura màxima del Gran Canal, fins al canalet escanyolit i negre, amb quatre sospirs i amb una rata morta. I el que sobta és que

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »