Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

(¿Ama ton proïsme com a tu mateix...?). Si estic a l'	escapça	no us puc deixar res, ni un sol bon exemple
babalà, a la gatzoneta, a la impensada, a la valenta, a l'engròs, a l'	escapça	, a les fosques, a les palpentes, a lloure, a males penes, a mans besades,
i uniformista de l'Estat, l'Hospital de la Santa Creu es veié a l'	escapça	desposseït de les seves fonts de vida. Què li donaren com a compensació?
butxaques girades de l'inrevés. "Amics caríssims —els dirien—, estem a l'	escapça	; el qui vulgui treballar de franc, que no se'n vagi. Ens heu servit bé i
pobre vailet al sanatori, que els costa un sentit... Ell també està a l'	escapça	... ja no pot cuidar-se de res... Per això van haver de suspendre les
d'inversemblances. La companyia es troba en una trifulga: està a l'	escapça	i s'apropa la data del pagament d'una lletra. I llavors vé l'idea:
sopars madrilenys dels dirigents polítics corre el risc de quedar-se a l'	escapça	. Vegeu, si no, els sopars d'Areilza, els de Felipe González, els de
tamborinada. Ara, pobreta de mi, em trobo ben a l'	escapça	! Ulls de damnat, de relapse, vigilen el secret fil
Quan sortireu us pagaré. Bastaix. Ara no em deixeu a l'	escapça	! Beatriu. Sou malfiat! Bastaix. Per menys de res us
surt, ara? Jeroni: Em sap greu. Les medecines m'han deixat a l'	escapça	. Pilar: No ho podia preveure amb anticipació i avisar-me? No
pots saber. Però n'han de dir alguna cosa. No es pot tenir el públic a l'	escapça	de tot el que passa. Quan es fonen els ploms de casa, jo sé per què ha
quina serà la teva situació —i la meva— si, en definitiva, quedem a l'	escapsa	. No podràs pas anar cada any a Mont-Dore per curar la teva bronquitis. A
un xicotot que fins havia anat amb els andalusos i que no sabia tenir	escapsa	a les bastas per monrubà un jaquel. S'anava apropant el dia
La mare, que seia al seu costat, va alçar els ulls, però es va quedar a l'	escapça	del que volia dir el pare; però l'oncle, el senyor Toby Shandy, que havia
només, i se n'anà a dormir a la fonda. Mare i filla es van quedar a l'	escapça	. Eren tan miserables que de carn, no n'havien vista mai. No sabien doncs
la meua meditació. I ara em mostres amb ulls de tafaneria, la blanca	escapça	d'un os que el Riu Sagrat va posar fa dies a l'abast de les teues mans. Si
on jauen els meus gossos que tot aquest casalot! El cambrer es quedà a l'	escapça	. No es va imaginar mai que els gossos d'aquell bon home que semblava un
a ella i demanava que li'n posés per tastar-ho i la Palmira quedava a l'	escapça	. A cinquanta-sis anys Leandre gastava molta gana i tot ho feia baixar
ho tenia a la punta de la llengua i havia quedat amb l'explicació a l'	escapça	. Ara enraonava el Maurici, amb gran esforç, molt més que quan havia
bastant temps que durava, i ell, fins que s'havien evaporat, doncs a l'	escapça	. Però el que el treia de polleguera era que, en acabat, se'l miraven amb
segur. I si n'havia passat alguna i ells, des de la ciutat, n'estaven a l'	escapça	? Va anar al cap de casa, per si un cas, i no hi havia sinó pols.
... tu n'has sabut res més?, perquè, el que és jo, estic ben a l'	escapça	de notícies, afigura't que em vaig quedar a la història de la russa...
la raó del plor. Després —després de què? després de no res—, amb l'	escapça	del llapis a la mà, en Jan mira per la finestra. Al fons del jardí hi ha
per constituir aquests punts fixos, aquests punts de referència, aquestes	escapces	de sabers en relació amb els quals la nova experiència pot situar-se i
Senyor, tan senzill!», exclamava sense afegir res més, deixant-vos a l'	escapça	i amb un pam de nas. Va batejar el seu sistema filosòfic amb un nom que
Geografia i Història no es va fer mai i la senyora Cerc es va quedar a l'	escapça	, com gairebé sempre, però els crits d'odi que el pare va proferir aquella
a cada estona, de tant en tant s'insinua alguna cosa i jo em quedo a l'	escapça	; de través, en alguns moments, penetra un altre to, es parla de la feina.
el batxiller potser perquè tots, el pare, tu i la Veva us heu quedat a l'	escapça	per culpa de la guerra i m'ho heu repetit tant, que jo tenia sort. «Abans,
o sigui que n'hi han hagut d'altres. No sabrem mai quantes. Ens deixa a l'	escapça	expressament, perquè no sapiguem res d'ella, sempre amb aquest posat de
de gana, que les universitats, que es quedaran a l'	escapça	, que entre Alcanar i Vinaròs, que volem posar duanes,
tenia el seu carnet, ell devia haver-l'hi agafat de la bossa i ella, a l'	escapça	. —Mira, t'espero a les nou a la porta de casa teva. El Rossend ja no
de l'assegurança. ¿Que no ho sabia, Margaret, que estava pràcticament a l'	escapça	? És clar que sí. El seu instint li deia que aquella era la seva
de color blau. L'un, sense pensar-s'hi gens, amb unes tisores de podar	escapça	per l'arrel el serrell de goma gruixuda que protegeix l'obertura que
era suculent, per redoblar el seu estatus econòmic i no quedar-se a l'	escapça	si el pla amb el monarca fracassava (o si al final fracassava i moria
Vân Kiêu de Nguyên Du, àlies . Per no quedar-se a l'	escapça	, en Serguei li recitava versos de Puixkin o de Lermontov. —Et sents més
Una formiga negra i vermella alça el cap. El pregadeu, d'un cop sec, l'	escapça	i en fa dues. «Perdoneu, ha estat l'instint, no ho he pogut evitar.»