DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escapçar V 395 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escapçar Freqüència total:  395 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'uniformat parla a un dels ajudants que es treu llumins de la butxaca, n'escapça un. —S'ho fan a palletes! —exclama ell, incrèdul. —Què es fan?
mena li poden visitar els braços, o els peus, o les anques, o li poden escapçar el coll com una guillotina, sent davant del lagon puríssim —en el
la pedra em recorda el meu destí. Per mos crims van escapçar-me a la plaça de Rubí. Per mos crims no sóc un home
Se'n cansa i reprèn el cavall mutilat car vol escapçar-lo. Com bleixa! Com sua! I brolla la sang invisible... XII
l'edat de la pedra polida i no m'inquietis! És ací on escapcen els reis? No, ací no és on escapcen els reis. El meu
És ací on escapcen els reis? No, ací no és on escapcen els reis. El meu germanastre és monjo, emperador,
calenta del billar i els cops de nusos de dits assenyalen el moment d'escapçar el tuti subhastat. A dins les alcoves amargues algun marit, quan torna,
a les piles del molí. Els vinyaters que segueixen les sarments i les escapcen amb la podadora deixen el soc de vinya martiritzat com el seu cos. Ells
variable en el temps, segons la cronologia del seu lector, que afegeix o escapça els seus elements, exactament com fa la llengua en la seva diacronia. El
l'estalviaràs", i en quant al menú ja el sabeu, i encara aneu escapsant, que encara vos quedareu curts. Havia inventat un brou químic d'òssos que
jo fos un d'aquells espantalls que el pagès posa perquè els ocells no li escapcin els pèsols, i no un monarca poderós, que ronca amb tot l'urc que li plau,
extrem, Brown s'arrossegà per sota a mirar-ho, i fou immediatament escapsat, això és, capesclafat i destruït, encara que res no se'n destriés entre
de cartes, que s'estava damunt la taula i que cap d'ells havia pensat ni escapçar. És clar que l'amigable conversa va anar a parar a propòsit la meva
I estirant el cos i els braços recull uns cantals. D'un colp de mà escapça el con. L'ha truncat. I li ha llevat tot el que tenia d'espiritual. I amb
els seus dos braços al voltant d'ell, tan lluny com podien anar, i escapçà una mica del caire amb cada mà. —I ara quin és quin? —va dir-se
i és d'astral importància. —Parla de destrals —va dir la Duquessa,— doncs escapceu-la d'una vegada. Alícia mirà bastant anguniosament a la cuinera per a
la Reina pegà un bot i féu, amb gran cridòria: "Està matant el temps! Escapceu-lo!" —Que terriblement salvatge! —exclamà Alícia. —I de llavors ençà,
He sentit contar que la Reina va dir, ahir mateix, que mereixíeu d'ésser escapçat. —Per què? —va dir el que havia parlat primerament. —No n'heu de fer
una llambregada d'un moment, com una bèstia salvatge, féu en un esgarip: —Escapceu-la! Esc-la... —Quina ximpleria! —digué Alícia, en veu molt alta i
d'un moment, com una bèstia salvatge, féu en un esgarip: —Escapceu-la! Esc-la... —Quina ximpleria! —digué Alícia, en veu molt alta i decidida, i la
veig! —digué la Reina, que mentrestant havia estat examinant les roses.— Escapceu-los! —I la processó va tirar endavant, romanent tres soldats al darrera
jardiners, que corregueren cap a Alícia en cerca de protecció. —Poc us escapçaran! —digué Alícia, i els posà dins un gran test que hi havia allí a la vora.
pensar,— quina una me'n passaria? Els agrada de mala manera, aquí, de fer escapçar la gent; la gran meravella és que encara hi hagi algú vivent. Mirava al
tenia sinó una manera de remoure totes les dificultats, grans o petites: —Escapceu-lo! —va dir amb una expressió tota rabiosa, sense ni girar-hi els ulls.
edat. L'argument del Rei era que tot allò que tenia un cap podia ésser escapçat, i que no calia dir ximpleries. L'argument de la Reina era que si no es
amb els altres jugadors i de vociferar d'una manera esgarrifosa: —Escapceu-lo a aquest! —o— Escapceu-la a aquesta! Els que ella sentenciava eren
i de vociferar d'una manera esgarrifosa: —Escapceu-lo a aquest! —o— Escapceu-la a aquesta! Els que ella sentenciava eren presos en custòdia pels
a més córrer el tribunal sense ni esperar de posar-se les sabates. —...i escapceu-lo fora d'aquí —afegí la Reina, a un dels funcionaris, però el Capeller
d'ella. —Agafeu-me pel coll aqueix liró —féu la Reina en un esgarip.— Escapceu-lo! Traieu aqueix Liró de la sala! Reprimiu-lo! Pessigueu-lo! Arrenqueu-
—digué la Reina, enrojolant-se tota. —No vull! —va dir Alícia. —Escapceu-la! —féu la Reina cridant tant com va poder. Ningú va moure's. —A
espàrrecs, com si no la mullés, i de menjar-se-la, com si no l'escapcés. Perquè el gest normal de qui suca és de preparar la boca en forma de
i petit no havien sofert absolutament. I els altres tres havien estat escapçats tan sols, i els metges li asseguraren que era cosa de tancar-se les
escartejava i repartia el joc amb solemnitat. Es tombà al fuster: —Escapça. Cebrià, un manefle de cap gros i llavi partit, bordegàs picat de verola,
en aquest sentit, si va iniciar-se en èpoques reculades, va quedar escapçat pel desenvolupament del grafisme: el mitograma, l'ideograma i, en darrer
En una primera etapa, que dura mil·lennis quan cap accident no l'escapça, l'home intenta de plasmar amb una tècnica espacial allò que ha estat
Quintar passaren a l'Obaga. El brau jutge semblà no adonar-se dels brots escapçats pel bestiar. L'advocat de l'Aspriu va collir-ne un que havia estat tallat
faceciós diàleg en el qual l'estrenu filàntrop, com familiarment es diu, escapçava i donava. Amb l'excusa d'encendre el quinquer de petroli, entrà l'Úrsula
volaves cor meu cap allà on volies, i vet aquí que la dona estimada t'ha escapçat les ales i ets com la nau que està a la fonda amb les àncores ensorrades
del telèfon que travessen la carretera; pengen tan baixos, que podrien escapçar-nos. Aquests homes els enforquen a temps amb llurs pals llargs i els
d'esquarterar tants i tants caps d'aviram, em toca bregar fort per escapçar ni que sigui una polla... M'he fet vella, molt vella. Si en Climent no
Llavors, el general va desenfundar ràpidament la seva pistola i d'un tret escapçà el coll de l'ampolla. "Perquè no tinguis tanta feina", digué, sense
d'una galta trinxat vaig començar a marcar-li l'altra. Un dia li vaig escapçar un gra de la llengua i vaig sentir un bramul que semblava l'orgue del dia
raig davallà aquella nina que poques hores abans tan cruelment ell havia escapçat. La nina portava el seu cap a la mà, com Sant Dionís. Oh, meravella: dins
un acre olor de terrossos humits i de plantes boscanes. A cops de bastó escapçaven els romanins del camí i l'aire tot entorn s'espesseïa d'una flaire
el terreny, amb una destral a la mà. Amb goig vistent, s'esbargia escapçant innocents plantes salvatges que, solitàries i humils, naixien i creixien
pregons o frases breus i superficials. Penso que l'un i l'altre vam escapçar algun son, entre els musulmans que tampoc no deixaven de fer-ho. Així
però, moure's de la cèlebre plaça, on ja han negociat, esmorzat, dinat i escapçat un son. Allí acudeixen els joglars, els dansaires, els acròbates i els
capçó, cerç, començar, comerç, dolç, ençà, encalçar, eriçar, eriçó, escapçar, escorç, escorça, esmerçar, estruç, esvinçar, faç "cara" (però
(de Francesc), etc., i /-o\ àtona, i en est cas es sol escapçar l'inicial del mot, com Cento (de Vicent), Nelo (de
degotall; amagar, amagatall; trencar, trencall; escanyar, escanyall; escapçar, escapçall; esquinçar, esquinçall; estripar, estripall; penjar, penjall;

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »