Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va	escapar	dels singulars aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la seva infantesa
clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual	escapem	per anar a sentir, i enfortirem així l'ànim, la melassa, sempre amb aguts
conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet el primer, no se me n'	escaparà	. Doncs què et pensaves? Sí, et sortirà de franc, descuida't. Revestida de
permeto d'embadalir-me al mirall. És algun mal? Si algú en sofreix, com	escapar	a la vida de relació, a la societat dels altres, tan buida per a mi, i no
No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se m'	escapen	les causes últimes del meu odi, d'altra banda il·lògic, quan entenc que
embolicat en un afer personal semblant, desagradable, però me'n vaig	escapar	sense dany. I li asseguro que era lleig de debò." Les màquines
obliga més enllà d'un somriure, d'un somriure discret. Ícar "Cal que ens	escapem	d'aquí, cel enllà", va dir el pare. "He estudiat molt bé el vol de
recomano, et faré menys basarda. El vell també assegurava que no se m'	escapa	mai el qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en una meva closa mà.
un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien	escapat	tot rient. El de la ferreria, abans de tombar el cantó, es girà i li
'l, si mai l'havia atret; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'	escapar	-se de la petita presó que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià
alegria. S'acostà, a poc a poc, fingint-se desolada, dient que se li havia	escapat	sense voler; però ni tan sols es preocupava de dissimular el goig que
declarada: és una aspiració de la part més noble que hi ha en nosaltres a	escapar	-nos de la terrible crueltat de la vida, un aleteig desesperat d'ocells
vestida de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà	escapar	la pedra de les mans. —Tiago! Per l'amor de Déu, vés-te'n!
en una confusió tan gran, que a voltes sentia gairebé que la raó se li	escapava	i que, incapaç de dominar els seus pensaments, es precipitava en un
el mirà. Va dir-se: "Està borratxo o és foll." I sentí desig d'	escapar	-se. Ell la subjectava amb força pel braç i tornà a suplicar-li: —Entrem;
d'extraviament que es reflexava en la seva mirada. El pensament semblava	escapar	-se-li; la feblesa li guanyava el cervell, l'exaltava. A vegades, Mila
semblaven voler saltar de llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'	escapava	un crit ofegat però terrible. Va allargar els braços tot rebutjant-lo,
en desordre, i endevinà tot d'una el que havia passat. El gresol se li	escapà	de les mans; ella avançà encara en l'obscuritat, gairebé arrossegant-se,
en els costums deseixits i francs d'un sector de la joventut urbana, que	escapa	a la mefítica influència del cinema i de la subliteratura
un home —o una dona—, no una màquina de governar: la seva omnipotència no	escaparà	mai a un ús personal. Potser és utòpic esperar que un dia la
a l'hipotètic "ordre just" del món. Ells, sovint, massa sovint,	escapen	a la punició que "en bona lògica" els correspondria. I n'escapen, unes
escapen a la punició que "en bona lògica" els correspondria. I n'	escapen	, unes vegades perquè són poderosos, d'altres perquè són astuts, o bé
codis, amb prou feines si l'imaginem: si l'imaginem els qui aconseguim	escapar	-nos-en. I la llòbrega tristesa de les penitenciaries és, per al ciutadà
un suplement de somni; els altres, un suplement de vida. Uns voldran	escapar	, amb el llibre, de la urgència dolorosa amb què els assalta la vida;
nosaltres mateixos que no són sinó "costums", "hàbits". Només així	escaparem	a la suggestió adormidora que n'emana. Hem de tenir sempre present que
Ser derrotat és un risc normal, una possibilitat freqüent, a la qual no	escapa	ningú, ni tan sols l'heroi més pintat —ni el més mediterrani! I hi ha
No conec cap obra pornogràfica, de pornografia franca, que arribi a	escapar	del tot a aquesta regla. Hi ha llibres d'una morositat sensual intensa,
que gairebé pertany —diríem— al folklore. Però el dictador mediterrani no	escapa	a la fatalitat del seu terrer: és un xerraire més, un xarlatà. Les peces
—diu— prou m'he afanyat per treure alguna cosa d'aquest sequer, però no m'	escaparé	pas d'anar-hi". La muller, caravermella, daurada de posta, tenia una
ahir va sortir de la presó de Girona. A casa seva, diu que al seu pare li	escapava	el riure, i a la seva mare li queien les llàgrimes. 26
a la mina que travessa el turó sis presoners franquistes (que s'havien	escapat	d'una columna quan els traslladaven). Van poder encauar-s'hi just quan
ha una solució de citrat. L'aparell que l'acompanya recull la sang que s'	escapa	del cor i que la pacient recobrarà a través d'una vena. La veu va
reclama amb una veu inintel·ligible i enrabiada. De darrera del tendal s'	escapa	un rajolí de líquid espès i groguenc. —Què li fan, ara? —pregunta ell. —
company va sense guants i la noia mostra una sina molt rodona que se li	escapa	per un llarg esquinç de l'uniforme. El cardiòleg deixa caure cinc o sis
torna a aixecar el cor perquè l'home pugui enfonsar el bisturí. S'	escapa	un gran brollador de sang que esquitxa els badocs més immediats abans que
les americanes rigorosament cordades; de les mànigues, a més a més, se'ls	escapen	uns punys blancs, immaculats. —Si acabessin... —sospira. —No tardaran,
Però no permeto impaciències —el repten. Del crani de la pacient torna a	escapar	-se una petita columna de fum, el cirurgià li ha aplicat de nou
ara el quiròfan s'il·lumina violentament, alhora que el ventilador deixa	escapar	uns gemecs sords i a la fi s'immobilitza. Ningú no se'n preocupa, però,
de color allimonat que després, quan ha enretirat l'agulla, deixa que s'	escapi	cap un cilindre de cristall. El seu company, el cardiòleg, va
pit i els altres dos l'han de perseguir per l'estança, car és rodona i s'	escapa	pel pis inclinat. És un incident ple de conseqüències, perquè en
de desembussar —replica el guàrdia, i a ell—: Apa, cop de galleda. Se li	escapa	un altre brollador negre que trenca la superfície groga i immòbil del
sempre mirant cap a la secretària. Ara ja s'ha llevat la faixa que deixa	escapar	un ventre inflat contra el qual reposen uns pits caiguts i llargs que
algun defecte, o potser no s'ajusta prou bé al dipòsit, perquè el doll s'	escapa	com un brollador i li empastifa la cara. Sense preocupar-se
de la veu humida que corden dos botons, les cames que retrocedeixen i s'	escapen	del seu camp de visió. —Sort —sent que diu, però no pot ser a ell,
amb roba neta, entra a l'habitació i la penja darrera la porta. —T'has	escapat	? —pregunta. —No. He tingut... Però no acaba. Se senten uns grans cops a
sentit, es gira amb un petit sobresalt, deixa caure el cabàs d'on	escapen	uns grans de blat. —Ah! —diu—. Sí que hi és. Ell indica el
després sent unes grans corregudes baix i la veu de l'individu que deixa	escapar	un renec. —No l'ha caçat —es diu estranyament satisfet. Dintre la proa de
Moltes vegades ho han intentat... —Jo hi era. No l'han duta? L'home deixa	escapar	una mena de renill entre el qual brollen unes paraules: —No ho sé... Hi
ha tot un munt, però la majoria sembla que no funcionen i l'home deixa	escapar	uns quants penjaments en veu baixa. A la fi en descobreix una d'equipada,
a refer-les en un altre racó, a aixecar les pesades tapes que se li	escapen	dels dits i percudeixen en el silenci amb un esclafit tètric i precursor

Pàgina 1 (de 128)

50 següents