Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
escardalenc A 236 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escardalenc Freqüència total:  236 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a la casa i també aquesta nit figurava a taula. Era, com hem dit, un home escardalenc i curt de talla com el seu germanastre, i un dels tipus més populars de
i, gairebé a la sortida, ens emprenien uns funcionaris anglesos alts i escardalencs, amb un uniforme com d'oficial de marina mercant, una mena d'alpaca amb
fa un ruixat, en Jaume i jo ens aixopluguem a can Talaia. L'home, jove, escardalenc, de cara somrient i franca, es queixa d'aquesta guerra tan llarga. "Jo
la vella pianista, sinistra, automàtica: I encara aquella dama vella i escardalenca, amb una rigidesa d'al·lucinat, tenia lluny
del cap hi ha el nuvi i la núvia. La mare del nuvi és aquella venerable escardalenca que s'aixeca les faldilles fins a flor de pubis, que va saltant i
tronaren les altes solituds. El ginebró ¿Qui és aquell home escardalenc, ossut, de cap intons i barbes embullades, vestit amb
del balcó d' enfront, y entre 'l vidre y la roba verda reconegué la cara esquerdalenca de la cambrera. Se sentí tot seguit una corredissa de passos sumorts que
y nova, nova á la vida cridá: —Lluís! Lluís!— Y sos brassos sèchs y esquerdalenchs de morta empresonaren ab deliri l' humiliada testa de son estimat. La
i fosca. Vaig dir el meu nom des del brancal, i se m'acostà un home escardalenc i magristó que va parlar-me amb una veu de coll escanyolida i sacsejada
fora tots estàvem sota la violència, la bilis i el mal humor del regent. Escardalenc i fibrós com un simi, tenia del simi l'agilitat, la cara peluda i la
/Manual del Toreo\ i havia estat tret per actes obscens. Un vell escardalenc, de color de cera, a qui tremolaven les mans i la barbeta de boc. No
el senyor Femenies té una retirada amb el Calafat; com ell és baixet i escardalenc i té la testa blanca. Els ullets murris del senyor Femenies, potser,
l'espera venir des de la tribuna del castell. És un home blanquinós, escardalenc, amb la pell arrapada als ossos de la calavera i una tofa de cabell negre
dia 29 de setembre, diada de Sant Miquel, hi havia un home vell, escardalenc, amb el cor trencat i els ulls insegurs, assegut a una de les cadires
Secretari un home polit, afeccionat a les exposicions i als museus. Alt, escardalenc, tibat, cabells grisos, accent si és no és germànic, llenguatge correcte,
ferma de plantar-se que posava de relleu tota l'alçada de la seva figura escardalenca. Tenia Altamira l'ampla curiositat de l'humanista que s'interessa per la
de l'intrús no existía ni enginy ni conveniencia. El personatge era alt i esquerdalenc, i amortallat de cap a peus amb els arreaments de la tomba. La màscara
que semblava ser el president de la festa. La seva talla era alta i escardalenca, i Legs fou estupit de veure's davant d'un més magre que ell. La seva
A nou anys era més ferèstec que un goç de carabiner. Pujava tan prim i esquerdalenc, que vist de costat se'm veien el jòc d'òssos dels genolls, i de davant
el gitano de la Farruca, i per apoteosis l'Estrella, una estrella esquerdalenca, sense veu, sense pit i tan magre, que quan donava cops de cama se li
mestre de tango argentí, de tennis, de gimnàstica sueca i una miss esquerdalenca d'aquelles que no se sap si tenen vint o seixanta anys i entre els
pugui oir en la terra. No oblidaré pas mai l'expressió d'aquella fesomia escardalenca, l'immens anhel de l'esguard d'en Pellini, l'esbiaixament de la seva boca
i ensagnantant-los. Es veié destacar de l'embull una forma llargaruda i escardalenca, amb la gorra encesa, sobre la qual descarregava manotades furioses, tot
de tothom, com un conco avorrit, duia repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al
es deia Salvador Puntí i era espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que eren els vells
del rellotge i deu vegades seguides escampà el seu crit breu i esquerdalenc en la quietud tèbia del menjador. Després, en recloure's per mitja hora,
trencant-se-li sovint, com una corda de guitarra, amb un crit escardalenc i ràpid. Es passava les hores mortes pels recons de la botiga. Quan l'amo
i una gran afició a jugar al dominó. El seu company, el senyor Josep, escardalenc i pàl·lid, arrufat de celles, posava els cinc sentits en treure's la
de la banda esquerra, també havien sortit al seu balconet. Llurs veus escardalenques foren les primeres que ressonaren a la meva orella en mig del silenci
vers l'est, el /Siguí\ o brúfol, hi era a ramades. L'altre, home escardalenc que venia de lluny, contava que al riu Kuluntú, afluent meridional del
com un dardell invisible. A dalt, les lamentacions de la vella ressonaven escardalenques, sense sentit, poca-soltes. Aparegué, a la fi, la núvia. Duia la
no és el cap de districte, sinó el cap d'Oteàs el que parla. Dret, escardalenc, i esgargamellant-se, diu unes paraules, que deuen ésser amables.
al final de llurs àpats en la taula dels masovers. Els segons eren més escardalencs, més colrats; tenien un cert aire de gitanos; llurs gorres negres es
grotesc que li furgava per dintre. La seva gran còrpora de pagès escardalenc, la llargària i la torpitud dels seus braços, la rusticitat dels seus
que són com enormes cloves de nou invertides s'hi ha de veure un pagès escardalenc, amb un nas com una tarota i una faixa vermella parlant amb el marxant de
que han tingut tumors blancs. L'os de la cama es pressentia, prim i escardalenc sota el mitjot de calça una mica llarg. El genoll es marcava com un roc
la podia veure. Rita era de Venècia. Era una dona de quaranta anys, seca, escardalenca, vestida de fosc, d'ulls grisos i de cabells de color de panotxa.
catalana contemporània. Sebastià J. Arbó (Nat el 1902) És bru, escardalenc, cantellut; més cantellut, però, per la conversa que per l'aspecte. Una
i de misteri. Els arbres altíssims, esvelts, pagodes allargades i escardalenques, afinades per les onades de vent, donen a les muntanyes un moviment
al pas a mesura que anem fent via per la carretera de Miramar, uns homes escardalencs, espigats, afavorits de rostre, de figura esvelta i de moviments
que botzinen, pagesos amb virolats mocadors al cap, terrassanes brunes, escardalenques i enfaldetades que us miren amb uns ulls fibladors... Una densa barreja
aquestes muntanyes l'home és més rei que enlloc i més esclau que enlloc. Escardalenc com una ganya de badejo, vimenós com una verga de sàlzer, eixut com una
Seiem-hi? Alerta... L'amo ja ens ha llucat. L'amo és aquell home petitó i escardalenc que seu al cap de taula. No us ho deia...? Ja ens saluda amb la mà i
Guerxo, germà petit de la Madrona del Peix, era un home de quaranta anys, escardalenc i bru com una tòria de garnatxa. La contracció de tots els músculs de la
solters, casats i vidus; alts i baixos; ventrelluts i magres i escardalencs; i valents i covards, i tímids, i xerraires i silenciosos. Tots havien
—Déu te guard! —Hola! Encaixaren cordialment. Serradell era un home escardalenc i de pell apergaminada. Duia ulleres, parlava poc, i, quan ho feia, treia
del míting. Tots parlaven, explicant-se per què hi eren. Un d'alt i escardalenc, que vestia com un dependent de comerç, li demanà: —Sou vós el parricida?
Francisca, els masovers, ens esperaven a l'entrada. Jaume, un vell alt i escardalenc, amb unes orelles enormes, taujà, ple de facècia, ens portava a menjar
de joves havien navegat i fet la carrera d'Amèrica. El de casa era llarg, escardalenc i reumàtic i es deia Fidel. Aquests pescadors s'ocupaven de les cases i
via i de la tracció. En el banc de davant meu hi ha un pagès alt, sec, escardalenc, suat, mudat i camalluent. Projectat sobre una senyora que seu al seu

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »