×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escarmentar |
Freqüència total: 182 |
CTILC1 |
la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per | escarmentar | el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El prudent noi va esperar una | a Àsopos els amors ocults de la seva filla Egina amb Zeus. Aquest, per | escarmentar | de soca-rel l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va enganyar amb | havia promès, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va jurar que | escarmentaria | de debò el gendre que s'havia burlat d'ell. Ixió, temorenc del càstig, va | un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per | escarmentar | -te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es trenqui, que és antiga | peus d'una sota. Pot-ser vaig faltar... però ho dubto. Si allò havia d' | escarmentar | -lo, no era la millor lliçó que hauria après an aquell curs? No valia més | les dolentes de les pitjors, i si és que he vingut an aquest món per a | escarmentar | als pecadors, em resigno a fer d'escarment i si és una Gràcia concedida, | encara més, en qualsevol reflexió que puguem fer sobre la pregària. Estem | escarmentats | , i l'escarment és una forma d'experiència. Quantes vegades esperar molt | cap a persones i ambients que són uns substituts parentals". Podem estar | escarmentats | pel donar o pel rebre. Por de donar perquè ens pot empobrir. Por de rebre | una certa timidesa: tímid amb mi mateix, recelós de mi mateix, potser | escarmentat | de mi mateix per tantes vegades com me n'hauré fiat, i no hauré estat | que mati el desig. Totes dues actituds són actituds dolentes, d'un home | escarmentat | per la realitat, que va en busca d'un refugi, i el troba en el somni, o | apareix com una tàctica d'aprofitament. Si no som beneits, estarem com | escarmentats | de massa falagueries, sabrem que l'adulació té moltes maneres de | i el mateix dolor turmenta! I no hi ha desengany que hi valgui! Mai no | escarmenta | ningú! Qui ha tastat una i altra vegada el fruit de cendra, es llançarà | d'or i de maldat, va resultar que la duresa de la lliçó havia | escarmentat | a molts, com cada dia se n'escarmentaven d'altres, i que així, | que la duresa de la lliçó havia escarmentat a molts, com cada dia se n' | escarmentaven | d'altres, i que així, dispersant-se en diferents direccions, els que | convençuda, pel que he sentit, i sort que s'és convençuda abans d'ésser | escarmentada | . Ja hi ha anat de poc, per això. Però, deixem-ho, que ja tindrem | perderen la paciència i es conjuraren a fer-li una mala passada que l' | escarmentés | per sempre. Així doncs, un dia que havia anat a treballar amb tan mala mà | igual en qualsevol banda de la selva. Aquí tenim l'avantatge d'haver | escarmentat | als nostres veïns que probablement trigaran a fer-nos una nova visita... | entotsolats a la finestra fosquejant de la casa de Richmond;— mai no | escarmentareu | ? —De què? —De mi. —Perquè, escarmentat, ja no em pugueu encisar, | La culpa d'aquest pànic dels lleons la tenen els directors per haver-los | escarmentat | . Si els directors no haguessin abusat fent triomfar sempre els caçadors, | De moment no es tornà a parlar de separació. I, tanmateix, Elvira no | escarmentava | . veu's aquí que ara altra vegada en feia una de les seves. I a quin lloc! | a casa i el féu en una nit. Rogent no trobà bé aquest procedir i volgué | escarmentar | -lo. Cridà particularment tots els alumnes menys Gaudí i els aprovà de | amb una correcció i una deferència que no mereixien. Però les dretes no | escarmentaren | ni es donaren per vençudes. Càlides encara les urnes electorals, jesuïtes | voluntat, ha hagut de pagar-ne les conseqüències. No se'n penedeix. No | escarmenta | . Li sembla que, vella i tot (quan ho serà), si li passa pel cap de | escalons l'oficialet, ple de curruixes. —¡Açò, no pot ser! N'hi ha que | escarmentar | a esta gentola, mestre. Dixe'ls per mon conter que jo els escarmentaré. | que escarmentar a esta gentola, mestre. Dixe'ls per mon conter que jo els | escarmentaré | . Li assegure que encara que obrirem set finestres ni estos ni els de cent | Redimoni, aviva eixe enginy i inventa prompte cosa de profit a vore si | escarmentem | d'una a estos bordegassos... ¡Que no puguerem en un canó mampendre'ls a | el Tort de Guixa per a cent anys i un dia. No se va | escarmentar | per això el nostre home que seguia fent de les seues, fins que ja embafat | tornes a dir una paraula a ningú d'allò dels menuts de l'àvia Antònia, t' | escarmentaré | de debò! ¿No ho veus que amb les teves xafarderies has alarmat tot el | Manchester, 12 maig Final de la copa del Lancashire. | Escarmentat | pel que em va esdevenir a Londres llavors del matx Anglaterra-Escòcia, | trigaria Aspriu a adaptar la seva naturalesa agresta al tracte ciutadà. I | escarmentat | per aquestes primeres impressions, adoptà l'actitud d'un soldat en temps | màxim esforç el darrer dia, combatent fins a obrir-se pas! Havien decidit | escarmentar | -nos, inexorablement. I la lliçó havia de recaure damunt aquell cap i el | ara?— Però no s'enutjava; al contrari: repetia el darrer paràgraf. I m' | escarmentava | dient-me: —Té, llegeix tu.— Sóc negat de mena pel que fa a les | tens de la meva insignificància. Jo, per vergonya meva, no vàreig saber | escarmentar | . Així i tot, t'asseguro que ara no tindria aguant per resistir un | va fer el Bruixet—: ara és la teva! Jo no em quedaré pas enrera: hem d' | escarmentar | -los per sempre més! —Els hem d'arreplegar tots: a la una... a les dues | peresoses o lladres, sempre impies, les quals, en lloc de distribuir-lo, | escarmenten | la generositat dels que són compassius, justifiquen la duresa dels | sobre tot quan la lesió que motiva la intervenció no sigui evident. | Escarmentats | pels fets, nosaltres ja fa temps que en les apendicitis cròniques o | que poden posar-se als pastors o als propietaris del remat. Si se'ls | escarmenta | una vegada, ja cuiden els pastors que les cabres no mengin oliver verd. | joves, que el prenguin per norma. Desgraciadament el gros públic no s'ha | escarmentat | en el cap del mestre i, posat a seguir-lo, s'ha anat descristianitzant | tan bon punt s'hi banyarà. Calia que Midas rebés una altra lliçó perquè | escarmentés | i no fos tan presumptuós. Apol·ló fou l'encarregat d'alliçonar-lo. | qui seria la Providència, exclamà violentment: —¡Però, senyor Rector! No | escarmentareu | mai. ¿No us ha adoctrinat l'experiència, encara? ¡Encara un altre a qui | i fins destorba els altres, ha de ser castigat talment que els altres | escarmentin | . I finalment sembla fomentar un cert esperit de delació, nefast per a | serà sotmès a la correcció que és de regla "de manera que els altres | escarmentin | ". La pedagogia de sant Benet, segons hem exposat quan hem comentat el | monumentals i repetits, infligits pel progrés mateix de les ciències, si | escarmentaven | així, ben pocs adeptes tindria la ideologia positivista. Però l'activitat | realment emprats per a mesurar les durades. Des d'aleshores, ha | escarmentat | la física i s'ha tornat avui un lloc comú que la definició precisa de | establí un tercer jutge per tal que fos ell qui, sense càrrecs del rei, | escarmentés | els grans i afavorís el poble menut. Aquesta resolució no podia ser | espanyar (= espatllar), escalivar (= | escarmentar | ), envergar i envelar (amb tots els significats del verb | del crític, recela de quelcom sospitós, es considera defraudat, s' | escarmenta | i engloba injustament en una mateixa indiferència les obres que una | sempre, li diria: "Senyor Jaume, a aquest dolent d'en Ramon l'haurem d' | escarmentar | ". I l'àvia faria acostar la Miquela: "Mira les orelles d'aquest nen; ¿no | xiqueta, a veure si aprens la lliçó d'una vegada; però no, tu no | escarmentes | ... Mes aquell dia vas tenir por. Por d'haver-te embarcat o por d'haver | de gent "rara" traduïda pel professor Sacristán (aquest senyor no | escarmenta | ) i pot conservar tot aquell cúmul de discs amb la veu de Lenin, de |
|