Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per	escarmentar	el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El prudent noi va esperar una
a Àsopos els amors ocults de la seva filla Egina amb Zeus. Aquest, per	escarmentar	de soca-rel l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va enganyar amb
havia promès, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va jurar que	escarmentaria	de debò el gendre que s'havia burlat d'ell. Ixió, temorenc del càstig, va
un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per	escarmentar	-te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es trenqui, que és antiga
peus d'una sota. Pot-ser vaig faltar... però ho dubto. Si allò havia d'	escarmentar	-lo, no era la millor lliçó que hauria après an aquell curs? No valia més
les dolentes de les pitjors, i si és que he vingut an aquest món per a	escarmentar	als pecadors, em resigno a fer d'escarment i si és una Gràcia concedida,
encara més, en qualsevol reflexió que puguem fer sobre la pregària. Estem	escarmentats	, i l'escarment és una forma d'experiència. Quantes vegades esperar molt
cap a persones i ambients que són uns substituts parentals". Podem estar	escarmentats	pel donar o pel rebre. Por de donar perquè ens pot empobrir. Por de rebre
una certa timidesa: tímid amb mi mateix, recelós de mi mateix, potser	escarmentat	de mi mateix per tantes vegades com me n'hauré fiat, i no hauré estat
que mati el desig. Totes dues actituds són actituds dolentes, d'un home	escarmentat	per la realitat, que va en busca d'un refugi, i el troba en el somni, o
apareix com una tàctica d'aprofitament. Si no som beneits, estarem com	escarmentats	de massa falagueries, sabrem que l'adulació té moltes maneres de
i el mateix dolor turmenta! I no hi ha desengany que hi valgui! Mai no	escarmenta	ningú! Qui ha tastat una i altra vegada el fruit de cendra, es llançarà
d'or i de maldat, va resultar que la duresa de la lliçó havia	escarmentat	a molts, com cada dia se n'escarmentaven d'altres, i que així,
que la duresa de la lliçó havia escarmentat a molts, com cada dia se n'	escarmentaven	d'altres, i que així, dispersant-se en diferents direccions, els que
convençuda, pel que he sentit, i sort que s'és convençuda abans d'ésser	escarmentada	. Ja hi ha anat de poc, per això. Però, deixem-ho, que ja tindrem
perderen la paciència i es conjuraren a fer-li una mala passada que l'	escarmentés	per sempre. Així doncs, un dia que havia anat a treballar amb tan mala mà
igual en qualsevol banda de la selva. Aquí tenim l'avantatge d'haver	escarmentat	als nostres veïns que probablement trigaran a fer-nos una nova visita...
entotsolats a la finestra fosquejant de la casa de Richmond;— mai no	escarmentareu	? —De què? —De mi. —Perquè, escarmentat, ja no em pugueu encisar,
La culpa d'aquest pànic dels lleons la tenen els directors per haver-los	escarmentat	. Si els directors no haguessin abusat fent triomfar sempre els caçadors,
De moment no es tornà a parlar de separació. I, tanmateix, Elvira no	escarmentava	. veu's aquí que ara altra vegada en feia una de les seves. I a quin lloc!
a casa i el féu en una nit. Rogent no trobà bé aquest procedir i volgué	escarmentar	-lo. Cridà particularment tots els alumnes menys Gaudí i els aprovà de
amb una correcció i una deferència que no mereixien. Però les dretes no	escarmentaren	ni es donaren per vençudes. Càlides encara les urnes electorals, jesuïtes
voluntat, ha hagut de pagar-ne les conseqüències. No se'n penedeix. No	escarmenta	. Li sembla que, vella i tot (quan ho serà), si li passa pel cap de
escalons l'oficialet, ple de curruixes. —¡Açò, no pot ser! N'hi ha que	escarmentar	a esta gentola, mestre. Dixe'ls per mon conter que jo els escarmentaré.
que escarmentar a esta gentola, mestre. Dixe'ls per mon conter que jo els	escarmentaré	. Li assegure que encara que obrirem set finestres ni estos ni els de cent
Redimoni, aviva eixe enginy i inventa prompte cosa de profit a vore si	escarmentem	d'una a estos bordegassos... ¡Que no puguerem en un canó mampendre'ls a
el Tort de Guixa per a cent anys i un dia. No se va	escarmentar	per això el nostre home que seguia fent de les seues, fins que ja embafat
tornes a dir una paraula a ningú d'allò dels menuts de l'àvia Antònia, t'	escarmentaré	de debò! ¿No ho veus que amb les teves xafarderies has alarmat tot el
Manchester, 12 maig Final de la copa del Lancashire.	Escarmentat	pel que em va esdevenir a Londres llavors del matx Anglaterra-Escòcia,
trigaria Aspriu a adaptar la seva naturalesa agresta al tracte ciutadà. I	escarmentat	per aquestes primeres impressions, adoptà l'actitud d'un soldat en temps
màxim esforç el darrer dia, combatent fins a obrir-se pas! Havien decidit	escarmentar	-nos, inexorablement. I la lliçó havia de recaure damunt aquell cap i el
ara?— Però no s'enutjava; al contrari: repetia el darrer paràgraf. I m'	escarmentava	dient-me: —Té, llegeix tu.— Sóc negat de mena pel que fa a les
tens de la meva insignificància. Jo, per vergonya meva, no vàreig saber	escarmentar	. Així i tot, t'asseguro que ara no tindria aguant per resistir un
va fer el Bruixet—: ara és la teva! Jo no em quedaré pas enrera: hem d'	escarmentar	-los per sempre més! —Els hem d'arreplegar tots: a la una... a les dues
peresoses o lladres, sempre impies, les quals, en lloc de distribuir-lo,	escarmenten	la generositat dels que són compassius, justifiquen la duresa dels
sobre tot quan la lesió que motiva la intervenció no sigui evident.	Escarmentats	pels fets, nosaltres ja fa temps que en les apendicitis cròniques o
que poden posar-se als pastors o als propietaris del remat. Si se'ls	escarmenta	una vegada, ja cuiden els pastors que les cabres no mengin oliver verd.
joves, que el prenguin per norma. Desgraciadament el gros públic no s'ha	escarmentat	en el cap del mestre i, posat a seguir-lo, s'ha anat descristianitzant
tan bon punt s'hi banyarà. Calia que Midas rebés una altra lliçó perquè	escarmentés	i no fos tan presumptuós. Apol·ló fou l'encarregat d'alliçonar-lo.
qui seria la Providència, exclamà violentment: —¡Però, senyor Rector! No	escarmentareu	mai. ¿No us ha adoctrinat l'experiència, encara? ¡Encara un altre a qui
i fins destorba els altres, ha de ser castigat talment que els altres	escarmentin	. I finalment sembla fomentar un cert esperit de delació, nefast per a
serà sotmès a la correcció que és de regla "de manera que els altres	escarmentin	". La pedagogia de sant Benet, segons hem exposat quan hem comentat el
monumentals i repetits, infligits pel progrés mateix de les ciències, si	escarmentaven	així, ben pocs adeptes tindria la ideologia positivista. Però l'activitat
realment emprats per a mesurar les durades. Des d'aleshores, ha	escarmentat	la física i s'ha tornat avui un lloc comú que la definició precisa de
establí un tercer jutge per tal que fos ell qui, sense càrrecs del rei,	escarmentés	els grans i afavorís el poble menut. Aquesta resolució no podia ser
espanyar (= espatllar), escalivar (=	escarmentar	), envergar i envelar (amb tots els significats del verb
del crític, recela de quelcom sospitós, es considera defraudat, s'	escarmenta	i engloba injustament en una mateixa indiferència les obres que una
sempre, li diria: "Senyor Jaume, a aquest dolent d'en Ramon l'haurem d'	escarmentar	". I l'àvia faria acostar la Miquela: "Mira les orelles d'aquest nen; ¿no
xiqueta, a veure si aprens la lliçó d'una vegada; però no, tu no	escarmentes	... Mes aquell dia vas tenir por. Por d'haver-te embarcat o por d'haver
de gent "rara" traduïda pel professor Sacristán (aquest senyor no	escarmenta	) i pot conservar tot aquell cúmul de discs amb la veu de Lenin, de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents